Lluites socials I: Etíops jueus a Israel. Part 2: La protesta.

Després de la lliçó d’història que ens va oferir en Yamluck, aquí arriba la segona part d’aquesta entrevista on ens aproximem a la realitat social de la comunitat etíop a Israel. A Israel, com qualsevol altre país, es poden identificar grups d’identitat que pateixen de situacions més desfavorables. Si bé a la introducció d’aquest blog constato que Israel és un mosaic d’identitats i cultures, cal dir que no totes aquestes cultures i identitats ocupen el mateix espai al mosaic. Podríem dir que per a què existeixi un mosaic hi ha d’haver algú que col·loqui les peces. Al mosaic d’Israel les peces s’han anat col·locant de pressa però els qui han arribat abans han mogut primer. Com hem pogut veure, els ciutadans etíops no arriben fins als anys vuitanta, quan el país ja te unes dinàmiques de funcionament i unes tendències d’identitat i culturals. Parlant amb un amic que es mostrava sorprès pel fet de que hi hagi discriminació a Israel, arribàvem a la conclusió que a Catalunya succeeix un procés semblant. Els primers a moure peça al mosaic haurien estat els catalans, després els andalusos i altres espanyols que han arribat a Catalunya i, finalment, els estrangers de diversos orígens que hi han arribat darrerament i veuen moltes de les seves oportunitats limitades. Així doncs us deixo amb en Yamluck que desmuntarà una mica aquest mosaic per a una millor comprensió de la problemàtica que viuen els etíops a Israel.

Veus VIII: Una trobada amb Yamluck Waggow:

G.Y: En aquests moments s’està duent a terme una protesta davant la casa del primer ministre per la situació de la comunitat etíop a Israel. Pots explicar com us heu organitzat per a rebre el suport de la població i de les institucions israelianes?

Y.W: La protesta és dels jueus etíops en contra del racisme que existeix cap a ells en tots els àmbits de la vida. Alimato Farda va iniciar la protesta. És mare de d’una nena de quatre anys que desitja que la seva filla visqui en un món d’igualtat d’oportunitats. La seva protesta va sorgir arrel d’un gran dolor com a mare i com a ciutadana que viu en un estat democràtic que, suposadament, hauria de proveir dels mateixos drets a tots els seus ciutadans estiguin on estiguin, sense diferències pel que fa a la religió, el sexe, el color o la nacionalitat. Davant l’evidència que en aquest estat és legítim ser racista, s’erigeix una dona amb els seus companys per a lluitar contra aquest fenomen inhumà.

En relació a la pregunta, no existeixen organitzacions que ens recolzin, tot i que existeixen organitzacions que intenten guanyar punts a compte nostre. Especialment organitzacions que haurien de procurar pel nostre benestar i que, precisament, han estat les causants d’algunes de les situacions per les quals estem protestant. Tot i això, existeixen persones que, individualment, fan molt per a nosaltres, són pocs i els descobrim amb el pas del temps. Aquells que arriben amb interessos s’esvaeixen amb la mateixa velocitat amb la que apareixen. Nosaltres intentem involucrar-hi gent i organitzacions que veuen amb la mateixa mirada que nosaltres la realitat sobre la que estem protestant. És una missió difícil trobar gent que ens recolzi.

Intentem arribar al públic israelià donant conferències a escoles, a institucions acadèmiques i a qualsevol altre espai en què estiguin disposats a escoltar-nos i expliquem la nostra situació a la gent que està interessada i que s’acosta a preguntar.

La idea consisteix en incrementar la consciència sobre el fenomen racista que es manifesta quotidianament a l’estat israelià, democràtic, contra la comunitat de jueus etíops. Nosaltres esperem i anhelem involucrar la societat israeliana en l’objectiu de la lluita contra el racisme. Han existit trobades amb institucions i amb organitzacions que encara no han donat fruits en forma d’instruments que permetin lluitar contra el fenomen del racisme. Les institucions del govern procediran a un canvi, únicament, si existeix una pressió i protesta públiques i, per aquest motiu, intentem aconseguir el recolzament del conjunt de la societat.

G.Y: La població etíop jueva té els mateixos deures que qualsevol altre israelià. Pots comentar-nos en quines desigualtats en relació als drets es fonamenta la vostra protesta?

Y.W: Els jueus etíops que viuen a Israel estan compromesos amb el compliment dels seus deures com a ciutadans amb l’Estat, com tots els ciutadans del país. Els deures dels que parlo són, sobretot, l’exèrcit i els impostos. L’exèrcit d’Israel és un exèrcit del poble, de servei obligatori. Cada persona que arriba a la majoria d’edat, 18 anys, s’ha d’allistar a l’exèrcit o a un servei social ciutadà. L’alternativa del servei social, fonamentalment, està pensada per a noies religioses que no poden servir a l’exèrcit per qüestions de fe. S’ha de remarcar que a Israel hi ha un servei de reservistes que es perllonga fins als 45 anys.

El percentatge dels jueus etíops que s’allisten a l’exèrcit és el més alt de tots els grups de població. El 95% s’hi allisten, però també tenen el major percentatge d’abandó. Aquest fet ens ensenya dues coses fonamentals: la primera és que s’allisten amb una motivació altíssima per a contribuir a l’Estat en el que viuen i del que en desitgen ser una part integral de la societat i de l’exèrcit. La segona evidència és que l’exèrcit fracassa al no aprofitar un recurs tan gran de la mateixa manera que l’estat ha fracassat a l’hora d’integrar els jueus etíops. L’exèrcit no pot entendre les necessitats del soldat d’origen etíop i, per aquest motiu, un gran percentatge abandona el servei. El deure del servei atorga únicament una obligació, però no existeix un feedback en forma de drets. Això es manifesta en la separació a les escoles, les guarderies, en la discriminació a les ocupacions professionals, la passivitat de l’Estat per a resoldre la desigualtat es converteix en un factor potenciador i de continuïtat. També hi ha discriminació en el tracte policial i la manca d’igualtat a la religió (entenent que el rabinat asquenazita ortodox es qui te major influència). Això vol dir que nosaltres participem de la preparació del pastís però no arribem a provar-lo.

G.Y: Segons la meva forma d’entendre les coses, l’educació és la base de tota igualtat o desigualtat, pots explicar-nos com treballa el sistema educatiu israelià amb els nens i joves etíops? Pots explicar-nos en quines àrees del mercat de treball els etíops estan sobre-representats?

Y.W: També segons el meu punt de vista, l’educació és el cor i nucli de tota societat, especialment en societats i estats democràtics. Per desgràcia l’estat d’Israel no ha interioritzat aquesta qüestió i ni tan sols fa esforços per a ocultar el seu fracàs. Els jueus provinents d’Etiòpia pateixen d’un sistema que no funciona, tant a nivell local com a nivell estatal. L’Estat els impedeix una educació digna, permetent una separació entre les escoles i les guarderies. Es cert que l’estat no inicia una separació però tampoc la impedeix i així es creen guetos moderns. Aquesta actitud passiva i de silenci és, de fet, una forma activa per a la separació que succeeix a tot el país. Les escoles a les que la majoria de l’alumnat és de procedència etíop, són escoles amb un nivell educatiu més baix. La possibilitat que en surtin alumnes amb nivells d’estudis que permetin accedir a formació acadèmica superior és nul·la, i els professors no son “tan bons”.

El sistema educatiu públic es troba en un procés de col·lapse ja fa anys. L’educació no igualitària a Israel crea una desintegració social amb resultats destructius. El sistema educatiu va fracassar i no dóna respostes o solucions. Així doncs, s’envia molts alumnes amb potencial a escoles de formació professional on els tanquen futures portes d’accés a estudis superiors. Això no vol dir que la formació professional no sigui bona sinó que posa en evidència el problema que les escoles de formació professional estan categoritzades com a sinònim de “manca d’interès” per part de l’alumne per estudiar al marc acadèmic convencional. Respecte a la pregunta diria que el sistema educatiu aparentment “fa esforços” per a integrar els nens i joves etíops però a la pràctica gairebé no fa res.

Els jueus etíops són empleats en la seva majoria en feines de “coll blau”; treballs poc qualificats que no necessiten cap formació i que, per suposat, ningú no desitja fer. Aquests treballs són: de vigilància, de neteja, a les fàbriques i treballs comunitaris. S’ha de remarcar que els professionals amb formació acadèmica generalment treballen a l’interior de la mateixa comunitat etíop. En aquest sentit, es pot constatar que no existeix una relació entre la formació, el talent i el càrrec.

G.Y: Quins són els principals objectius de la protesta? Quan es consideraria que la protesta ha obtingut resultats satisfactoris?

Y.W: Els principals objectius de la protesta són: igualtat a l’educació, igualtat al mercat de treball, reducció de la vigilància policial, igualtat de religió i la realització de programes quinquennals. Aquests són els objectius principals.

La protesta tindrà èxit i finalitzarà quan tots aquests objectius s’expressin sobre el terreny. Totes les exigències i els objectius pels que protestem i exigim existeixen sobre el paper en documents governamentals excepte la igualtat a la religió. La satisfacció d’aquesta protesta arribarà quan existeixi una legislació en contra del racisme, que aquest sigui punible tant a l’àmbit penal com al civil. A l’àmbit penal el càstig hauria de ser superior a l’any i les penalitzacions econòmiques haurien de ser elevades. Únicament així es pot lluitar contra un fenomen que es nega a desaparèixer i que s’incrementa cada cop més.
Des de l’aspecte polític ha d’existir un partit que promogui aquesta qüestió al parlament amb l’objectiu que la situació adquireixi una representació adequada i oficial i no purament de formalismes.

G.Y: Finalment m’agradaria saber si el govern tracta amb vosaltres des que ha començat la protesta. Us prenen seriosament? Hi ha algun senyal que tinguin intenció d’aplicar algun canvi per a fer-vos sentir satisfets i millorar la situació material i fàctica dels membres de la comunitat?

Y.W: En aquests moments no existeix cap institució governamental que estigui en contacte permanent amb nosaltres. De totes maneres, hem realitzat dues trobades amb el primer ministre Benyamin Netanyahu. Això no ha tingut resultats i, des de la darrera trobada, no hem sentit res provinent d’ell. Envia el seu assessor en assumptes etíops, qui té la responsabilitat d’evitar la protesta, però és una persona sense cap autoritat que s’acaba convertint en un titella de la política. Hi ha hagut ministres i parlamentaris que han arribat a recolzar-nos i oferir-nos ajuda, però generalment tot ha quedat en paraules. No sé quina importància ens atribueixen, l’únic que sé és que ja no poden ignorar-nos. Tenim contacte amb parlamentaris de diferents partits però fins al moment no hi ha resultats fructífers. Continuarem lluitant fins a aconseguir-los.

G.Y: Pots descriure Israel amb uns quants adjectius?

Y.W: Israel, com a Estat, té de tot. Israel és minúscul pel que fa a la seva mida i conté tots els paisatges naturals. És un país desenvolupat que contribueix molt al món en tots els camps de la vida: medicina, investigació, tecnologia, agricultura, seguretat, etc. No hi ha dubte que és un país que es troba a la punta de la llança. Però no és perfecte i té molt per millorar i per canviar en àmbits com l’educació per a la tolerància i la paciència, valors humans i de la igualtat civil i social. Nosaltres estimem Israel i, per aquest motiu, ens fa mal que un país estimat, el nostre, no funcioni com hauria de funcionar. Per això no marxem a altres països i ens quedem aquí a intentar corregir l’aberració i així, potser, solucionarem el problema.

Aquest link us porta a un artícle del New York Times on Yamluck és citat com una de les veus del moviment de protesta (en anglès):

http://www.nytimes.com/2012/06/10/world/middleeast/second-generation-ethiopian-israelis-march-toward-acceptance.html?_r=2&pagewanted=all 

Podeu fer seguiment de les properes publicacions del blog a través de:

http://www.facebook.com/UnCatalaAIsrael

Aquí hi podeu trobar algunes fotografies que vaig fent d’aquest país:

http://www.flickr.com/photos/uncatalaaisrael/sets/

 

2 comentaris

  • Arnau Pons

    21/07/2012 1:46

    Felicito l’autor d’aquest blog. Gràcies!

  • Silvia

    21/07/2012 17:35

    Muy interesante, felicitaciones Gabi!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús