Cinema III: L’estigma? de Martí Sans

Estrenem any i parlo d’una estrena. La d’una pel·lícula documental projectada durant la darrera edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona. No vaig tenir ocasió de veure-la ja que en aquell moment era a Israel. L’he pogut veure recentment i ara que es farà la presentació i estrena al públic he tingut l’oportunitat d’entrevistar Martí Sans, un català que ha vist com se li despertava la curiositat sobre la cultura i el poble jueu arran d’una relació sentimental. Aquest interès ha estat fructífer ja que ha editat un document que tant a nivell estructural, amb un bon ritme, com a nivell de continguts, amb diversitat de veus, mostra de manera rica i polièdrica una realitat desconeguda. Analitza la percepció i, dins d’aquesta, els prejudicis, arquetips i visions tòpiques que formen part de l’imaginari i del discurs col·lectiu a Espanya i a Catalunya en relació al poble jueu.

Us convido a conèixer una mica en Martí per a saber des de quina òptica us convida a veure L’estigma?, el seu nou documental. Afegiré que jo, personalment, he valorat especialment la seva feina pel que he après d’un treball periodístic d’entrevistes molt ben triades i amb preguntes encertades.

Finalment vull dir que sempre, en referència a totes les identitats i a totes les formes de discriminació, em sembla esperançador que hi hagi gent que no es veu afectada per els prejudicis i què tot i això, veu i denuncia la seva existència.

Veus VXI: Unes paraules amb en Martí Sans

G.Y: Com ha sorgit de dins teu l’interès pel judaisme i la intenció de dur a terme aquest projecte? Com el defineixes?

M.S:L’any 2000, arran de la relació que inicio amb una dona jueva, entro en contacte amb la comunitat jueva de Barcelona. Aquest fet, que a qualsevol altre indret no tindria res d’extraordinari, en aquest país és força inusual.

Aquí, la comunitat jueva és molt petita i d’escassíssima visibilitat i a més la intransigència religiosa, amb una inquisició activa fins ben entrat el S. XVIII, ha tingut molt de pes.

Aquest contacte amb el jueu real em porta a revisar, no tan sols la meva ignorància, sinó tots els prejudicis associats al jueu imaginari que formen part de la consciència col·lectiva d’aquest país. “L’estigma?” sorgeix de la necessitat d’explicar als altres aquest procés.

G.Y: Per què has triat el títol “l’Estigma?” d’entre tots els possibles?

M.S: Mentre preparava el documental tenia un parell de títols al cap que no em convencien massa, llavors Jacobo Israel Garzón em va regalar el seu llibre “L’estigma inesborrable” i de seguida vaig veure que havia donat amb el títol. Jo vaig treure-li l’inesborrable perquè, a diferencia d’en Jacobo, crec que si ens esforcem podrem, algun dia, esborrar aquest estigma. El documental és la meva modesta aportació a aquest esforç que hauríem de fer tant gentils com jueus.

L’interrogant de “L’estigma?” sorgeix d’un altre encontre, aquest amb el rabí Baruj Garzón, que és la persona del mon religiós jueu que més m’ha commogut. Em va explicar que li agradaven més els títols amb interrogant perquè creia que és menys superb preguntar que asseverar. I així ho vaig fer.

G.Y:Des que has engegat aquest projecte has rebut crítiques negatives per tractar aquesta qüestió. Has sentit que d’alguna manera aquest estigma se t’acostava?

M.S: Encara que no hagués fet el documental, des que empatitzo amb el món jueu i tracto de posar-me al seu lloc, percebo en major o menor grau aquest “estigma”, que és majoritari quan es parla de l’estat d’Israel.

Això ha afegit un plus de dificultat a l’hora de promocionar “L’estigma?”

G.Y:És correcte dir que en el cas d’Espanya i Catalunya estem parlant de prejudicis i arquetips sobre el jueu basats en imaginaris desinformats?

M.S:Es obvi! Com t’he dit abans, els prejudicis provenen de l’arquetip creat al llarg dels segles i no d’una experiència amb el jueu real, que la majoria de gent d’aquest país no té. Molts jueus m’han explicat que quan algú s’ha assabentat que ho són, sovint els diuen: “No sembles jueu”. El prejudici és més fort que la constatació de la realitat.

G.Y:Com creus que afecta l’existència de l’Estat d’Israel en l’actual idea del judaisme i dels jueus a Espanya?

M.S:És evident que l’estat d’Israel condiciona la idea que té la gent dels jueus tant a Espanya com a la resta del món. Al jueus se’ls havia acusat secularment de poble dèbil, covard, que no sap defensar-se, un poble de comerciants i no de guerrers, etc. Actualment Israel té un del millors exèrcits del món i les acusacions han canviat, ara són bel·ligerants, imperialistes… És lícit criticar el govern israelià, però el que massa gent fa és negar l’estat d’Israel i això és injust. Jo critico el govern espanyol, però no en nego l’existència. En Vicenç Villatoro diu que a les critiques lícites o discutibles, en termes de política internacional, de les accions militars israelianes, gairebé sempre s’hi afegeix un plus provinent dels vells tòpics antisemites. Per a mi això és innegable.

G.Y: L’antijudaisme i l’antisemitisme, tal i com assenyalen diversos entrevistats, tenen fonaments a la religió. Com s’explica que, en societats cada vegada més laiques, aquesta forma d’odi i prejudici perduri?

M.S:Aquesta és la gran pregunta, perquè no solament no desapareix el prejudici en les societats secularitzades, sinó que arriba al paroxisme de l’Holocaust. Però la resposta no és fàcil i depèn de molts factors. Part de l’explicació l’hauríem de buscar en la psicologia social, que ens diu que la millor forma de cohesionar un grup humà és buscant un enemic comú, i també en la necessitat humana de trobar un boc expiatori que vehiculi els nostres temors atàvics; i el jueu és l’enemic i el boc expiatori ideal, perquè porta 2000 anys de construcció d’un imaginari.

G.Y: Quina o quines haurien estat les següents passes, les següents entrevistes, si haguessis seguit el projecte? Quines altres veus t’hauria agradat copsar?

M.S:Quan vaig idear el projecte, era més ambiciós i tenia una segona part rodada a Jerusalem. Volia passejar-me pels llocs fundacionals de la cultura cristiana per mostrar com és de gran el deute i quanta la ingratitud vers la cultura jueva. Però sobretot volia preguntar sobre nosaltres a la gent del carrer i posar en evidència que mentre que aquí no sabem res d’ells, allà ho saben gairebé tot sobre nosaltres.

Dissortadament no vaig trobar finançament pel projecte i vaig optar per una producció més modesta. Encara que no me’n penedeixo perquè, en justícia, he de dir que això m’ha permès focalitzar i aprofundir més sobre el tema que realment m’inquietava: la judeofòbia i la seva pervivència.

G.Y: Creus que la idea de la víctima que es queixa massa ha passat a conformar part de l’estereotip modern del poble jueu?

M.S: Per suposat, i aquest és un dels punts del prejudici, on pensava que valia la pena aturar-se. En Joan B. Culla ho explica molt clar: tots els col·lectius fan servir els atacs del passat per legitimar els drets del present i per tant és injust que els jueus, que han sofert la pitjor de les persecucions dels temps moderns, no ho pugin fer, i és injust que això es consideri victimisme.

G.Y: Recordes alguna anècdota que mereixi ser comentada sobre el rodatge, sobre les entrevistes, sobre les tasques de producció del teu treball?

M.S: Mentre escrivia el guió del documental, una amiga jueva askenazi em va trucar per explicar-me el següent: Estava parlant amb la dona que feia vint anys anava dos cops per setmana a fer feines a casa seva i que era gairebé com de la família, i en dir-li que les festes de Nadal eren una llauna, ella li va respondre que a la seva àvia no li agradava gens el Nadal, perquè la seva avia era jueva. La meva amiga va quedar astorada per aquesta “confessió” desprès de vint anys de coneixença.

Vaig entrevistar-me amb aquesta dona, descendent de jueus conversos, que portava aquesta ascendència com un secret vergonyós i que va declinar de sortir al documental per no ferir els seus parents. Em va explicar que l’àvia, quan s’estava morint, desinhibida i cansada de fer comèdia, va dir als seus fills que no volia ser enterrada en terreny sagrat ni volia veure cap capellà al seu enterrament. Els fills van tractar, sense èxit, de fer passar la seva mort com suïcidi per complir amb l’última voluntat de la seva mare.

D’aquestes histories Espanya n’està ple, perquè aquest és un país de silencis impenetrables.

G.Y:Pots definir Israel amb uns quants adjectius?

M.S: No podria definir-lo ni amb pocs, ni amb molts! Jo només he estat un cop a Israel, vaig recórrer tot el país i va ser un viatge fantàstic. Però per a mi és un país inabastable, d’una enorme complexitat, i aquí rau la fascinació que em va produir. Aquesta mescla d’Europa i Àsia, de modernitat i tradició, de racionalisme i religiositat em fascina i alhora és per a mi un gran misteri.

G.Y:Pots definir el Judaisme amb uns quants adjectius?

M.S:Tampoc no ho podria fer, ni em toca a mi fer-ho. Una de les coses que em sedueixen més del judaisme es la importància de l’estudi. El fet que des de fa tants segles tot nen jueu hagi d’aprendre a llegir i escriure a partir dels 6 anys. Crec que és a la base de l’èxit cultural i científic del poble jueu. Un cop, vaig preguntar a un jueu religiós: Que és primer estudiar o adorar Déu? I em va respondre: Estudiar, perquè no pots adorar allò que no coneixes.

Avís per als interessats!

L’estrena al cinema tindrà lloc a la sala 1 dels Cinemes Girona de Barcelona el proper diumenge 27 de gener a les 20:00h. Aquesta estrena forma part dels actes commemoratius del “Dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust”. Després de la projecció, tindrà lloc un col·loqui amb quatre dels protagonistes del documenta. El col·loqui recollirà l’opinió dels ponents sobre la pel·lícula i els arguments que s’hi exposen, i així mateix, tant el director del documental com la resta de ponents respondran les preguntes del públic assistent.

La resta de projeccions acordades amb els Cinemes Girona es faran a la sala 2 els propers tres dijous consecutius: dijous 31 de gener a les 19:30h, dijous 7 de febrer a les 18:00h i dijous 14 de febrer a les 19:30h. Espero que us resulti tant interessant com m’ho ha resultat a mi!

Alguns links d’interés:

El tràiler de la pel·lícula: 

http://www.youtube.com/watch?v=pGCIx1fGtEQ

Una entrevista a Martí Sans sobre el seu treball:

http://www.youtube.com/watch?v=M8D-Sp2OTSo 

Podeu fer seguiment de les properes publicacions del blog a través de:

http://www.facebook.com/UnCatalaAIsrael

Aquí hi podeu trobar algunes fotografies que vaig fent d’aquest país:

http://www.flickr.com/photos/uncatalaaisrael/sets/

6 comentaris

  • silvia

    19/01/2013 12:44

    Muy buena entrevista Gabriel, he visto el documental y lo recomiendo

  • núria airun

    16/02/2013 1:41

    Bloc molt interessant. Vaig coincidir amb el Gabriel a alguna assignatura de la UAB. M’alegra veure el camí que ha seguit. Ànims i bona feina.

  • Marta de Luna i Riera

    28/02/2013 13:57

    Estic interessada en saber si el documental es podria tornar a veure o bé saber si es pot trobar en algún lloc. Som un grup interessats amb el tema jueu. Pots respondre’m al mail que he annexat a aquest comentari. Gràcies

  • Gerar P

    22/05/2013 14:46

    Un dels documentals més lamentables que he vist mai, sense cap mena de dubte, es tracta d’un documental fet per encàrrec, sense cap mena valor, únicament fet per estendre una idea i una visió totalment manipulada. Després ho venen com un documental històric o alguna cosa per l’estil.
    Vergonya de documentalistes maniqueistes!
    i vergonya de TVC, tant que ens queixem de la manipulació de TVE i no veiem la porqueria que ens fan menjar aquests nacionalistes catalans sionistes.

  • Maria Mercè Florenza Brillas

    14/11/2013 17:14

    Arran de l’article d’avui a l’Ara de Borja Vilallonga, m’agradaria de poder veure el documental. Com el puc veure? Hi ha alguna manera de descarregar-lo? Gràcies! Tinc curiositat de veure’l. Cordialment, Maria Mercè

  • Guifré Gol

    03/12/2013 19:43

    Excel.lent documental, per entendre entre altres moltes coses, perquè gent com el tal Gerar P diu les tonteries que diu. RACISTA!!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús