Opinió

Gabriel Yacubovich Japkin (Barcelona 1984-). Sóc fill d’argentins que han viscut a Israel, nét d’argentins i polonesos i besnét de polonesos i russos. He estudiat a escoles, instituts i universitats públiques catalanes. Acabada la carrera de sociologia (UAB) a Lisboa (ISCTE), i havent cursat un màster en polítiques d’immigració (UPF), he fet la meva emmigració marxant temporalment a Israel.

Tinc una identitat poc comuna a un territori genuí i aquesta sentència val tant a Catalunya com a Israel; tots dos són llocs amb identitats nacionals molt particulars. En aquests moments estic coneixent una cultura caracteritzada per un passat comú i un present en construcció.

M’aproximo al seu territori, al seu idioma, als seus costums i a la seva gent. Aquest és un país que d’alguna manera es constitueix com un mosaic de matissos i que, tot i de dimensions tan petites, alberga una barreja immesurable de contrastos. En aquest blog n’intentaré plasmar uns quants, ja sigui en termes territorials o socials, exposant esdeveniments i realitats que em semblin interessants i curioses. Escriuré sobre persones que tinguin una mirada particular que em permeti descobrir noves maneres de veure la realitat de la gent d’aquest país. M’interessaré per la manera en què, sota el paraigües d’un mateix estat-nació, persones de tots els continents arriben a un territori i aprenen a conviure sota un mateix sistema social i polític i, al mateix temps, m’interessaré pels processos a partir dels quals aquest estat aconsegueix crear un sentiment de pertinença sense que els seus habitants hàgin de renunciar als seus costums i tradicions d’origen.