Dilluns negre per a la llibertat reproductiva de les dones a Polònia

Tuesday, 4/10/2016

El país es troba a un pas de la prohibició total de l’avortament

Avui és un dia negre per a totes les dones.  Vestides de color fosc i amb banderes també d’aquest color, han sortit al carrer per plantar cara a la nova llei en contra de l’avortament que el govern del PiS té previst sotmetre a votació. Es tracta de la #CzarnyProtest o Protesta negre, una manifestació que s’ha escampat a les principals ciutats poloneses i que ha rebut suport internacional de ciutats com ara Berlín, Londres o Chicago.

14550925_10205808649610319_1120386844_o

Si la llei, que ja ha passat la primera barrera parlamentària, s’aprovés finalment pel Sejm, convertiria la llei antiavortament de Polònia en una de les més restrictives a Europa, situant-se al mateix nivell que Malta i el Vaticà.

Les dones que siguin sospitoses o bé, descobertes que hagin realitzat o sofert un avortament seran penalitzades amb penes de dos a cinc anys. Tanmateix, els doctors que col·laborin en aquest acte també podran anar a presó.

Tot i això, l’avortament a Polònia està pràcticament prohibit. Únicament en tres situacions l’avortament és acceptat: quan la vida de la dona corre perill molt greu, que hi ha risc de dany irreversible en el fetus o quan l’embaràs és fruit d’un incest o bé una violació (que haurà d’estar avalada per un jutge). Ara, amb la nova proposta, en tots els casos l’avortament serà il·legal, únicament quan la dona estigui en risc de morir o en estat molt greu, serà acceptat.

Es tracta d’una mesura que dóna un pas més en rere en la llibertat sexual de les dones. El partit polonès Llei i Justícia (PiS), gairebé un any després que guanyés per majoria absoluta, està complint el seu mandat sense cap distracció. Les dones, avui, estan de dol pels seus drets reproductius i per les morts que les dones podran patir.

Els polonesos commemoren un dels episodis més sagnants durant la ocupació Nazi: la insurrecció de Varsòvia

Tuesday, 2/08/2016

Canvi de guàrdia durant una de les ceremònies PAP/Tomasz Gzell

 

El tràfic a la capital va quedar congelat durant un minut aquest dilluns amb motiu de la celebració del 72è aniversari de l’aixecament de Varsòvia de 1944, alhora que veterans i oficials oferien tribut a la insurrecció durant la II Guerra Mundial en contra de l’ocupació alemanya.

Les sirenes ressonaven al llarg de la ciutat mentre la gent s’aturava a l’uníson per unir-se al minut de silenci que s’iniciava puntualment a les 17.00 hores de la tarda, el moment en què les operacions de resistència en contra dels alemanys van iniciar-se al llarg de tota la capital fa 72 anys, l’1 d’agost de 1944.

Vells insurgents, ciutadans, oficials i residents van commemorar el valent aixecament, però funest, al monument Gloria Victis al Cementiri Powązki de Varsòvia. Tanmateix, diverses cerimònies es van atendre al llarg de la ciutat durant tot el dia.

“L’aixecament de Varsòvia ha de servir com a font d’orgull i inspiració per treballar en el benefici d’una Polònia sobirana”, escriu el President de Polònia, Andrzej Duda, en una carta llegida pel Comitè Nacional de Seguretat durant les celebracions del passat diumenge davant del monument de l’aixecament de Varsòvia a la plaça Krasińskich de la ciutat.

L’Aixecament de 1944 és reconegut com l’operació militar més llarga portada a terme per un moviment de resistència a Europa en contra de l’ocupació del continent per part de l’Exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Va iniciar-se l’1 d’agost de 1944 i va allargar-se durant dos mesos. S’estima que durant l’operació, 16.000 insurgents i 150.000 civils van perdre la vida.

A Varsòvia, les diverses celebracions d’aquest acte sempre van marcades pel toc de sirenes a les 17.00 hores, anomenada la “Hora-V” (W-Hour) i es reclama a tothom d’aturar-se durant 70 segons i prendre un moment per recordar els herois de la insurrecció.

Vídeo sobre la commemoració de l’Aixecament de Varsòvia.

Polònia acull la manifestació anti-governamental més multitudinària des de l’inici de la democràcia

Sunday, 8/05/2016

Prop de 200.000 persones han pres els carrers de la capital polonesa 

Aquest cap de setmana s’han tornat a encendre els motors de la protesta a Polònia. Per setena vegada, desenes de milers de persones s’han concentrat a Varsòvia pels radicals canvis que el govern dels conservadors Llei i Justícia (PiS) estan introduint al país. No s’havia registrat una participació tan massiva en una marxa de protesta des de les manifestacions per acabar amb el règim comunista i favor del sindicat Solidarnosc.

Tanmateix, a un altre punt de la ciutat s’estava celebrant una altra manifestació liderada per l’oposició per criticar l’intervencionisme de Brusel·les en els assumptes polonesos. Ambdós fronts han volgut ressaltar la seva posició vers un context polític difícil i amarg que ha dividit Polònia i ha atret la crítica internacional.

El mateix missatge amb més força

Liderada per la plataforma Comitè de Defensa per la Democràcia (KOD) i la majoria de partits opositors al govern,  a la marxa antigovernamental els polonesos s’han manifestat pels que ells consideren “la violació de la democràcia i els valors europeus per part del PiS.” Aquesta concentració és la darrera d’una sèrie de protestes en contra de les reformes que el govern està duent a termre en el Tribunal Constitucional, en els mitjans de comunicació públics, en el servei militar i en la llei de vigilància.

El recompte de la policia ha estat de 45.000 persones, mentre que l’Ajuntament ha donat unes estimacions considerablement diferents, qui ha parlat de xifres al voltant dels 240.000 manifestants.

La marxa, que ha avançat sota l’eslògan “Nosaltres som i romandrem a Europa”, s’ha dut a terme en el context del Dia d’Europa, que se celebra el 9 de maig, i ha estat organitzada conjuntament pel KOD, Plataforma Cívica, Nowoczesna i el Partit de la gent Polonesa (PSL). Els manifestants feien ballar banderes de la Unió Europea i la polonesa, amb escrits antigovernamentals.

Els euroescèptics

Secundada per nacionalistes, conservadors i organitzacions religioses, la contra-manifestació s’aferrava a cridar ben fort que “Polònia té coratge”. Segons les dades de la policia, a la manifestació hi ha assistit 4.500 persones, xifra que queda desvirtuada amb les de l’Ajuntament de Varsòvia, que en va contar 2.500.
Jarosław Kaczyński, el líder de Llei I Justícia, no se sent amenaçat per les manifestacions en contra del seu partit i a més, ha rebutjat les amenaces de què el seu partit estigui girant l’esquena a la UE, assegurant que “Nosaltres volem ser membres de la Unió Europa per què volem tindre un gran impacte en el futur d’Europa”.

29 punts menys en el rànquing internacional de llibertat de premsa a Polònia

Monday, 2/05/2016

Segons Reporters Sense Fronteres, el país es troba en la posició 47

El 2015 no ha estat un bon any per a la llibertat de premsa a Polònia. L’entrada al govern de Llei i Justícia (PiS) a l’octubre de 2015 va suposar un gerro d’aigua freda per a tots els avenços que, a pas de formiga, Polònia havia començat a aconseguir en matèria de drets humans. Una degradació en les llibertats que està tocant ós a tots els sectors. Si fa un any el país podia presumir d’estar en la categoria 18 en el mapa mundial de la llibertad de premsa, molt per endavant d’Espanya (posició 33), ara, és el país espanyol el que li passa per sobre, colocant-se a la posició 34 a l’any 2016. Això suposa una caiguda de 29 punts.

Aquesta davallada s’entén pel darrer canvi de llei de mitjans públics a Polònia. Aprovada el 9 de gener, amb aquesta nova legislació els mitjans públics passaran a ser controlats pel ministeri de Tresoreria i no per un òrgan independent. Els mitjans es convertiran en el màxim altaveu dels ideals del partit, exaltant la cultura i les tradicions poloneses i els dirigents, podran ser seleccionats a dit.

La nova llei ha tingut com a conseqüència acomiadaments als mitjans públics, però també dimissions en bloc a la televisió pública polonesa TVP per part de treballadors i col·laboradors, segons va informar el diari polonès “Gazeta Wyborcza” el passat gener. D’entre les renúncies es troba la directora de TVP Kultura (Canal de Cultura) Katarzyna Janowska i Tomasz Lis, un dels periodistes polonesos més reconeguts, qui va afegir al rotatiu polonès “ningú pot forçar a Polònia a tancar la boca. Ningú pot forçar-me a callar”.

Tanmateix, el líder de Llei I Justícia, Jaroslaw Kaczynski, va anunciar que aquesta és la primera d’una sèrie de mesures que des del partit volen aplicar a les televisions i ràdio poloneses, per tal d’ajustar l’ideari del partit. A Polònia la societat s’ha mobilitzat en contra d’aquesta nova llei, però també internacionalment. Associacions de drets humans i periodistes han protestat a tot Europa per recolzar la llibertat d’expressió a Polònia, inclosos l’European Broadcasting Union (EBU) i els Reporters Sense Fronteres (RSF).

 

Parlar de Polònia a Catalunya

Sunday, 13/03/2016

Parlar sobre un país que no és el propi sempre és difícil. Ho és encara més quan, al teu públic, hi ha persones que són d’allà. El passat dijous 3 de març es va celebrar el debat “Que està passant a Europa. Polònia: un nou pols democràtic a la Unió Europea?” al Teatreneu de Barcelona i organitzat per l’entitat proeuropeista Horitzó Europa. Victòria Molina (Horitzó Europa / UEF Catalonia) moderava a dos periodistes; una polonesa, Ewelina Kawczynska i una catalana, Marta Alemany.

La xerrada va començar amb preguntes a debatre per part de les dues periodistes, les quals, havien viscut una experiència molt diferent amb el país. L’Ewelina fa deu anys que hi viu fora i ha estat treballant a Brussel·les durant aquest temps, fet que l’ha desvinculat dels problemes més propers i ha estat més pròxima als debats sobre Polònia a la Unió Europea. La Marta Alemany té la situació política i social del país més recent, ja que hi ha viscut durant deu mesos i acaba de tornar. Ambdues van expressar el seu punt de vista, prou diferent, sobre com ha evolucionat Polònia d’ençà que, dotze anys enrere (2004), entrés a la Unió Europa i en quin paper es troba actualment el país en relació a les polítiques interiors i exteriors.

Seguidament, van parlar sobre quines conseqüències i què ha suposat que guanyés un partit d’extrema dreta i nacionalista com Llei i Justícia (PiS). La periodista polonesa va retreure que, el canvi de govern, dona resposta al descontentament social per part de l’anterior mandat i que les conseqüències encara estan per veure’s. Un altre punt d’anàlisi va ser el que va aportar la periodista catalana, la qual va explicar la seva experiència personal per retractar com ha canviat el país en qüestió de mesos com a causa del gir polític de Polònia i com el nacionalisme s’ha apoderat dels carrers alhora que han sorgit noves veus dissidents del govern.

Un cop acabats els blocs temàtics, es va donar lloc a les preguntes i comentaris oberts al públic. La majoria van preguntar-se per què es posa l’alarma en un país com Polònia quan a Espanya han succeït fets similars (canvis i manipulacions en les direccions dels mitjans de comunicació, llibertat d’expressió, etc) i com la Unió Europa ha d’actuar en aquest tipus de situacions. Preguntes que van generar d’altres com la seguretat internacional i l’existència de la Unió Europea com a entitat. Les dues periodistes van coincidir en el fet que fa falta una “humanització” de les institucions europees i posar-se a la feina, en comptes de fer tantes reunions que acaben sense cap solució.

Altres temes que es van tractar durant el torn obert amb el públic van ser l’accés a la informació i l’ètica periodística a la UE. La falta d’informació i l’idioma polonès són les grans barreres per poder obtindre una informació veraç i propera al que està passant a Polònia. Els mitjans de comunicació extrangers acostumen a donar una informació sesgada i que mostra una societat molt polaritzada, tot i que existeixen altres matissos i situacions molt més diverses que el que és explicat als mitjans.

A toc personal

La meva experiència com a periodista catalana durant aquest debat va ser molt positiva, va ser gratificant poder expressar el punt de vista sobre un país que estimes i que entens. El públic estava format per persones interessades en la temàtica de les relacions internacionals i Europa, tot i que també, de polonesos que viuen a Barcelona.

Viure en aquest país m’ha donat algunes eines per entendre diverses situacions i punts de vista i, especialment, a ser crítica amb el que es publica sobre Polònia a Espanya. En diverses ocasions el discurs dels mitjans no ha estat del tot honest i donen una imatge distorsionada o incompleta sobre el país.

Alemanya caricatureja a Polònia

Wednesday, 10/02/2016

La notícia sobre l’acusació d’enaltiment del terrorisme dels titellaires ha travessat fronteres i ha estat noticia fins i tot a diaris com el Financial Times. El carnaval és l’únic moment on la sàtira i la comèdia poden lluir-se pels carrers. Però el Gobern espanyol no ha estat l’únic que s’ha sentit ofès i que ha criminalitzat les representacions de carnaval.

A l’Europa més de l’est, Varsòvia demana una explicació des de Berlín després de que una caricatura del líder del partit – ara en el poder- de Llei i Justícia (PiS), Jaroslaw Kaczynski, es passegés pels carrers de la ciutat alemanya de Dusseldorf durant el carnaval.

Witold Waszczykowski, Ministre d’Afers Exteriors de Polònia, va dir en una entrevista a la ràdio el passat dimarts que la carrossa era una mostra de “falta de respecte cap als polonesos i els seus polítics” i que Varsòvia vol esbrinar “quin és l’objectiu d’aquestes pallassades”.

La caricatura mostrava a un Kaczynski vestit com a dictador amb la sola d’una sabata al cap d’una submisa dona agenollada, que representava a Polònia. Darrere de la figura del líder hi havia una ràdio marcada com a Ràdio Maryja, catalogada com a ràdio ultra-catòlica i que rep el suport – i és la preferida – del partit de dretes de Kaczynski, Llei i Justícia.

foto carnaval

Figura de carnaval caricaturitzant el líder del partit polonès PiS. FOTO: EPA/MONIKA SKOLIMOWSKA

 

Tot i això, el ministre ha volgut deixar clar que tractaran aquest tema amb “delicadesa” i d’una manera “justa” per què no vol violar la llibertat d’expressió dels seus creadors. Waszczykowski és conscient que altres figures polítiques han estat objectiu de mofa a diverses desfilades de carnaval a Alemanya i precisament, les de Dusseldorf són famoses per representar polítics.

Cal no oblidar que les relacions entre Polònia i Alemanya són cada cop més difícils i tenses, d’ençà que Llei i Justícia, partit nacionalista i de dretes, va entrar al govern al novembre, després de guanyar les eleccions per majoria absoluta a l’octubre. Polònia està en el punt de mira d’Europa per la seva deriva autoritària i el país veí, Alemanya, ha deixat clara la seva posició i desconfiança cap al nou govern. Tanmateix, Polònia també ha utilitzat una retòrica dura per respondre als seus atacs i fins i tot, ha recordat als alemanys el seu passat nazi.

Continuen les manifestacions contra el govern a Polònia

Tuesday, 26/01/2016

Comença a convertir-se en costum això de manifestar-se els dissabtes a la tarda a les principals ciutats poloneses, malgrat el fred i la neu, en contra del govern. Aquest cap de setmana milers de persones van reunir-se, una vegada més, per “defensar la seva democràcia i llibertat”. La manifestació antigovernamental ha tingut lloc simultàniament a 40 ciutats poloneses, inclosa una a Varsòvia a dos graus sota zero, i ha estat organitzada pel Comitè de Defensa de la Democràcia (KOD), entitat independent, nascuda al desembre arran de la segona manifestació en contra del PiS, que aglutina persones molt diferents però que comparteixen el seu rebuig cap al govern.

“No som revolucionaris. Els revolucionaris són aquells que volen destruir l’ordre i imposar forçosament les seves decisions”, el líder del KOD Mateusz Kijowski va dir adreçant-se als manifestants a Varsòvia i en relació al govern de Llei i Justícia. “Volem preservar la democràcia i la nostra llibertat”, va afegir.

Les concentracions, que van iniciar-se al migdia, anaven dirigides a la nova legislació sobre vigilància aprobada pel govern. La nova llei permetrà a la policia controlar i accedir a les dades personals dels ciutadans. Una altra mesura que posa en joc la privacitat i protecció de dades dels ciutadans polonesos i que s’afegeix a les polèmiques, tot i que aprovades, reformes del Tribunal Constitucional i mitjans públics, pel PiS, qui va guanyar per majoria absoluta el passat 25 d’octubre. “La nostra privacitat està amenaçada, podem ser rastrejats i estar sota vigilància tant a casa nostra com a internet”, recalca Kijowski. Els polonesos tenen por de què les seves trucades siguin punxades sense cap tipus de protecció.

Aquest dissabte Balazs Gulyas, un activista de l’oposició hongaresa, va afegir-se a les manifestacions. Gulyas va organitzar el 2014 una manifestació massiva per protestar en contra dels plans del Primer Ministre hongarès Viktor Orbán de fer pagar impostos per navegar a internet, mesura que finalment no es va aprovar. “Jaroslaw Kaczynski vol seguir les passes de Viktor Orban”, va dir l’activista hongarès en anglès als manifestants, qui va afegir “els hongaresos us advertim: tant se val el que Kaczynski prometi, per què està seguint el camí de l’autocràcia, el retràs econòmic, l’encongiment de la classe mitjana i l’augment de la pobresa”.

Fins i tot, algunes veus crítiques parlen d’un procés d“Orbanisització” del govern polonès per què està seguint les passes Viktor Orban, ja que el PiS està imposant la seva agenda política debilitant les forces de control i de balanç democràtic.

Personalitats del partit Solidarnosc també acompanyen i recolzen aquestes manifestacions “en defensa de la democràcia”. Fins i tot, un dels seus fundadors i Novell de la Pau, Lech Walesa va dir que que “sent vergonya” pel que està passant al seu país en mans del PiS. Cal no oblidar que els germans Kaczynski eren també membres de Solidarnosc i Walesa no entén com membres d’aquest partit permeten que es facin lleis que emmordassen la llei i la Constitució.

Tot i això, Polònia vol calmar els fums a Europa després de què la Comissió Europea hagi iniciat una revisió de les noves lleis, per primer cop a la història d’Europa, per verificar si no van en contra dels principis de l’Estat de Dret. Però mentre Beata Szydlo, la cara visible del partit de qui Jaroslaw Kaczynski és el principal ideari, defensava al Parlament Europeu que a “Polònia no s’estan violant ni els drets humans ni els principis” i que per tant, estan actuant d’acord amb la Constitució, la maquinària del partit no s’atura i continuen aprovant lleis que ennueguen l’autonomia dels seus ciutadans. I ells, malgrat les baixen temperatures, continuen manifestant-se.

Per què Brussel·les vigila a Polònia?

Monday, 25/01/2016

Amb només tres mesos de govern, l’executiu polonès de Llei i Justícia (PiS en polonès) ha encès les alarmes a Europa. El discurs del partit ultraconservador i dretes, tímit i serè durant la campanya electoral, ha esdevingut a la pràctica una lluita a corre-cuita per aprovar lleis i mesures que facilitin el camí, encara més, per “refer Polònia”. La sisena economia d’Europa que tant ha avançat des de la seva entrada al capitalisme ara vol distanciar-se amb Europa. La llei del Tribunal Constitucional (TC), la llei de mitjans públics i la recent llei de vigilància són, de moment, les claus de Llei i Justícia per apropar-se al seu desig vehement de construir una “Polònia pels polonesos”.

La Unió Europea ha volgut posar-hi fre i per primer cop, ha obert un mecanisme mai utilitzat a Brussel·les, tot i que creat el 2014, per avaluar la salut de l’Estat de Dret Polonès.

La Primera Ministra de Llei i Justícia, Beata Sydzlo, va defensar el passat dimarts 19 de gener al Parlament Europeu que el seu país respecta l’estat de dret i que “Polònia no està violant ni els drets humans ni els principis democràtics. Tot s’està portant a terme d’acord amb la Constitució. No estem fent re que no hagin fet altres estats membre. Aquest debat no té sentit. Hi ha problemes més importants que requereixen la nostra atenció”.

Sydzlo va subratllar durant la sessió que venia en representació del “poble polonès” i que Europa s’havia d’ocupar dels seus assumptes. El no intervencionisme d’Europa els beneficia per tindre més llibertat d’acció i afegir-se a la línia d’euroescèptics com ara Hongria amb Viktor Orbán o l’Anglaterra de Cameron.

La societat se sent amenaçada per què estan ennuegant els seus drets per a estar informats lliurement i temen els propers canvis. El carrer és, cada dissabte, l’escenari on molts polonesos expressen les seves queixes i la seva oposició al govern, liderats pel Comitè de Defensa de la Democràcia (KOD), organització creada per lluitar en contra del PiS amb accions no violentes.

Llei i Justícia, va ser elegit per majoria absoluta en les darreres eleccions parlamentàries el 25 d’octubre
amb Beata Szydlo com a Primera Ministra, però amb Kasczynski com a mà dreta. A més a més, el president de Polònia, Andrzej Duda – i també membre del PiS- va ser escollit com a President de la República al mes de maig. El PiS va obtenir un poder absolut sobre l’executiu i el legislatiu, i ara el tindrà també sobre el judicial.

demonstration

Manifestació antigovernamental / RT Janek Skarzynski / AFP

 

Les mesures de la polèmica: TC,  mitjans públics i vigilància a la xarxa

Canvi al Tribunal Constitucional

A finals de desembre el president de Polònia Andrzej Duda, després de ser aprovada pel Sejm (càmera baixa del Parlament), va ratificar la nova llei del Tribunal Constitucional. La reforma modifica el règim de majories per determinar la constitucionalitat de les lleis, abans per majoria simple i que ara passa a ser de dos terços. Aquest canvi permet que tant el President com el Ministre de Justícia puguin iniciar procediments disciplinaris contra els jutges del TC, per tant, anul·la la independència entre l’executiu i el legislatiu.

Aquesta llei s’aprova després que el Parlament hagi nomenat a cinc nous magistrats del TC contra la mateixa doctrina de la cort, i que el cap d’estat hi hagi ratificat els nomenaments, deixant fora els escollits pel govern anterior de Plataforma Cívica (PO).

Milers de polonesos van sortir al carrer per protestar contra aquesta nova mesura, donat que el PiS exercirà un control total sobre l’Alt Tribunal. El partit de l’oposició, Plataforma Cívica, el partit de l’ex-primer ministre i actual president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha criticat durament aquesta mesura i la veu com un instrument del govern per sortir-se amb les seves en totes les seves propostes, com pot ser una futura reforma de la Constitució.

Per altra banda, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va criticar aquesta reforma com a “cop d’Estat a la democràcia” i va ser un dels motius per encendre les alarmes a Europa.

Llei de mitjans públics: moderna censura del govern

La llei de mitjans ha despertat també moltes crítiques. Obligarà als mitjans públics a seguir la línia oficial marcada pel Gobern i es convertiran en un mecanisme per “enaltir la història i cultura de Polònia”. La seva entrada en vigor ha tingut greus conseqüències, des de la dimissió de periodistes estrelles de la televisió pública polonesa (TVP), com ara Katarzyna Janowska i Tomasz Lis; canvis en les direccions de la Televisió i Ràdio publiques d’afins al partit i acomiadaments massius de periodistes per no encaixar amb la ideologia del partit. Tanmateix, els mitjans privats que mostren una opinió dissident i alternativa, deixaran de percebre ajudes públiques.

La premsa polonesa està rebent el suport social, de partits de l’oposició i associacions de premsa europees, per lluitar de forma independent. Fins i tot, la Federació Europea de Periodistes (EFJ), l’Associació Internacional de Premsa (IFJ), la Federació Europea d’Associacions de Premsa i de la Comissió pel Suport dels Periodistes (CPJ) han presentat una denúncia en comú al Consell d’Europa. La nova llei de mitjans obliga als periodistes a ser l’altaveu del govern i no pas, de la gent. Es difondran notícies que preservin el patrimoni nacional i la cultura polonesa i cristiana. La llibertat d’expressió queda, així, soterrada.

Controlats per la policia sense protecció, la nova llei de vigilància

La nova llei permetrà a la policia controlar i accedir a les dades personals dels ciutadans. Aquesta mesura reforça els poders dels cossos policials, especialment a internet i on podran “fiscalitzar” l’activitat dels ciutadans a la xarxa. Es tracta d’una altra mesura que posa en joc la privacitat i protecció de dades dels ciutadans polonesos.

Polònia porta un camí cap a l’autoritarisme que era previsible. Abans de guanyar les eleccions, les declaracions de membres del partit de Llei i Justícia en referència als refugiats no van encendre encara cap alarma, més enllà d’alguns titulars en els mitjans de comunicació. La seva actitud euroescèptica, la retirada de banderes a la sala de premsa del govern, el discurs xenòfob i nacionalista, tampoc eren suficients. Ara, la cursa per frenar-ho sembla haver-se iniciat. De moment, la UE no donarà cap passa més endavant. Quines seran les properes mesures que el govern nacionalista i de dretes de Llei i Justícia durà a terme?

Polònia acceptarà com a màxim 400 refugiats durant el 2016

Monday, 18/01/2016

El nou govern diu que reubicarà refugiats segons va prometre l’anterior executiu

Polònia acollirà com a màxim 400 persones arribades a Grècia i Itàlia durant el transcurs del 2016, segons ho ha confirmat l’Agència de Premsa Polonesa (PAP), després de tindre accés a un esborrany de la regulació d’immigració del govern polonès. És el primer cop que govern de Llei i Justícia (PiS) s’ha referit de forma més positiva als refugiats i que ha concretat el nombre de demandants d’asil que podría acollir.

La xifra és molt inferior a la promesa per l’anterior govern, encapçalat pel partit de centredreta Plataforma Cívica, qui va acceptar acollir 7000 immigrants dintre de les quotes de refugiats imposades per la Unió Europea. El passat setembre es va arribar a l’acord de repartir entre els estat membre 120 000 refugiats procedents dels territoris amb més arribades.

“Aquestes no van decisions correctes [en referència als refugiats], però el govern de Llei i Justícia és un govern estable i entenem que ha d’haver-hi una continuïtat amb les promeses de govern; nosaltres també acceptem les obligacions dels nostres predecessors, sempre i quan això sigui possible per a la nostra nació”, així responia la Primera Ministra Beata Szydlo, durant la roda de premsa del passat dimarts quan li van preguntar sobre el nombre de refugiats anotats en el nou esborrany.

Tanmateix, va deixar clar, en referència a la immigració, que la principal prioritat ara és assegurar la seguretat de Polònia i els polonesos. “Volem treure avantatge del dret a decidir quins grups de refugiats volem que vinguin a Polònia. Hi ha un altre punt clau: les persones que vinguin a Polònia han de voler vindre”, va destacar la Primera Ministra.

El cost per a la reubicació de refugiats a Polònia de cara al 2016 suposarà uns 10 milions de PLN (2.278.600,00 EUR), de qui la Comissió Europea s’encarregarà de pagar una part. Per l’arribada dels refugiats es necessitarà fer un programa d’integració, encara inexistent, que contempli totes les necessitats dels nouvinguts i un pla d’integració, que vagi més enllà d’un any.

Acceptació i rebuig de refugiats a Polònia

Polònia és un país amb poques minories ètniques i amb una aclaparant majoria catòlica. La seva posició vers els immigrants és força negativa i ara, amb la crisi dels refugiats, s’ha agreujat encara més. Segons les dades de l’Eurostat, només un 16% dels demandants d’asil el 2014 van rebre protecció, mentre que la mitjana europea és del 40%. Tanmateix, el gruix d’immigració a Polònia no supera l’1%.

Segons les dades del CBOS (Centre de Recerca de l’Opinió Pública), a Polònia són els joves qui més s’oposen a acceptar els refugiats: el 60% en són reticents (grup de 18 a 24 anys) disminuint al 56% en el grup d’edats compreses entre els 25 i els 34, segons dades de l’enquesta del setembre de 2015. A Internet el discurs xenòfob i racista ha augmentat un 45% en el darrer any. Manifestacions amb un clar discurs xenòfob i racista son cada cop més comunes a les grans ciutats de Polònia com Varsòvia, Lodz, Wroclaw o Poznan.

Tot i això, algunes mostres de suport als refugiats, tot i que diminutes si les comparem amb les de rebuig, s’han estès a la capital polonesa, Varsòvia, on al setembre es van reunir més de 5000 persones i on hi van participar membres de Solidarnosc.

Alguns polítics també han evidenciat el seu refús cap als refugiats. Precisament, el partit que ara governa, el PiS, va deixar clar després dels atemptats de París que Polònia “no podia acceptar políticament refugiats”. Tanmateix, el líder del partit d’extrema dreta Korwin, amb representació Parlamentària, Janusz Korwin-Mikke, va referir-se als refugiats com “escombraries humanes”, dins una sessió del Parlament Polonès.

Moments de canvi a Polònia

Wednesday, 23/12/2015

M’acomiado de Polònia després d’haver arribat a Catalunya fa dues setmanes. Per què ara començo a ser conscient de què he deixat enrere el país monocromàtic que tantes lliçons m’ha donat. Ara que noto que he canviat la pell i sóc una altra persona, per què les experiències, diuen, eixamplen els teus punts de vista i et fan més lliure.

Trobaré a faltar l’experiència del fred, sortir al carrer a sota zero i somriure per què m’havia acostumat. He acabat enamorant-me de la boira, dels pocs rajos de sol diaris que tanta alegria donaven. Enyoraré els trens soviètics on semblava que el temps no havia passat. També a no entendre cap de les converses però sí de les seves intencions per què les expressions humanes són el llenguatge universal més important. El fet de buscar-se la vida per què no hi havia horaris, ni trens, ni llum, ni internet i encara menys algú que parlés anglès, però me’n sortia. A viure sense capritxos i sopar a les set de la tarda.

Però des de Catalunya recolzaré a tots aquells que volen canviar la seva situació política actual, informant del que està passant i com la societat evoluciona. Per què als mitjans espanyols encara no s’està fent del tot ressò. Polònia es trova des de l’octubre passat en un moment de canvi molt profund. El partit d’extrema dreta i cristiano-demòcrata Llei i Justícia (Prawo i Sprawiedliwość, PiS, en polonès) va guanyar les eleccions el passat 25 d’octubre. El parlament va quedar buit de partits d’esquerres i d’esperances per a les veus dissidents poloneses.

El nou govern encapçalat per Beata Szydło, amb majoria absoluta, té el suficient poder per fer el que vulgui i començar a esmicolar totes aquelles lleis que, capriciosament, li semblin contràries i trenquin l’anhel cristià. És el primer cop que, des que va acabar el comunisme el 1989, un partit governa amb majoria absoluta. El govern anterior, repartit entre Plataforma Cívica (Platforma Obywatelska, PO, en polonès) i el Partit Camperol (Polskie Stronnictwo Ludowe, PSL, en polonès), van deixar crues les seves promeses i no va saber superar el traspàs cap a una modernització que els joves polonesos esperaven.

Durant aquest any he sigut testimoni de com el discurs de l’odi, el racisme i la xenofòbia començaven a sentir-se còmodes en una societat en el que el monstre de l’extremisme i la paranoia feia amics. No és casualitat que hagi estat escollit democràticament un partit d’extrema dreta amb una forta ideologia cristiana que vol “refer Polònia” i que defensa una “Polònia pels polonesos” i conseqüentment, han augmentat les manifestacions i les mostres de rebuig cap a la immigració. La crisi dels refugiats també ha estimulat el seu discurs i ha alimentat l’alienació política dels seus votants.

Dic adéu doncs a un país que està dividit. Si les manifestacions en suport al govern i de rebuig a persones d’altres països s’han repetit gairebé un cop per mes, en les últimes dues setmanes a més de 20 ciutats de Polònia s’han desenvolupat concentracions per fer una crida a la democràcia que diuen, l’actual govern del PiS comença a trinxar.

S’està posant en marxa una mobilització social adormida però que comença a despertar-se i a treure’s les lleganyes. Marxo en el moment més interessant, quan més puc aportar i compartir diferències i similituds amb el meu país. Quan els polonesos tornen a reunir-se per debatre sobre què està passant. Mai ho havien deixat de fer, però ara tenen més presència i creuen en ells mateixos. Ha hagut de vindre un nou govern perquè reaccionessin i es posessin les piles. I estic segura que ho faran.