Łódź: la Manchester Polonesa

tranvia_kosciunsk_retallat

El meu llit comença a tremolar, res especial, és el moviment de sempre. Són les vuit del matí i és dissabte. La meva habitació està totalment il•luminada, no per la llum del sol, si no més aviat pel gris luctuós que enlluerna tota la ciutat. Les meves finestres enormes sense cortines, però amb una barra per a unes futures, tracten d’amagar la seva nuesa, però ja fa temps que la seva intimitat ha quedat desplaçada.

Els tramvies i els autobusos destaquen pel seu soroll, moviment i colors – la majoria vermells i grocs -. Els edificis són mausoleus d’un sistema caduc des de d’abans del 1989. Una època passada però que encara sembla estar en sintonía amb una part de la població: la gent gran. Les dones vesteixen faldilla i abrics monocromàtics, tret d’algunes excepcions. Gorres i llavis molt vermells. Altres, en canvi, estan totalment apagades. L’únic que aporta una mica de vida a la seva presència són els apis, les pastanagues i les taronges que acostumen a portar en bosses blanques. Perquè aquí, aquesta part de la població no entra als supermercats, compren en tendes al carrer o bé de barri. És difícil veure-les o veure’ls amb una bossa on hi ha algun motiu comercial.

Foto_ara_2

La invisibilitat d’aquestes persones queda empatada per un altre sector de la població: els alcohòlics. Les seves vestimentes també es camuflem amb els edificis de Łódz. Amb tendes que venen alcohol les 24 hores no és gaire difícil ni car acabar col•locat en una ciutat de portes tancades i apagada. L’olor d’alcohol i suor humana és una constant en els transports públics. Són persones sense rostre però la seva olor corporal dibuixa el seu cos, deixa un rastre inequívoc. Fins i tot la gent es tapa el nas amb la bufanda o la part superior del jersei quan es troben a prop.

Łódź, que en polonès vol dir vaixell, és una ciutat que destaca per moltes coses arreu d’Europa, tot i que també ho fa per la seva invisibilitat al mapa. Es tracta de la tercera ciutat més gran de Polònia, amb el carrer comercial amb més quilòmetres – Piotrkowska-, el cementiri jueu més gran i també el parc urbà més llarg del nostre continent. No té centre històric, va ser destrossat. Fora de la part més cèntrica i comercial, Łódź és un paradís industrial amb moltes factories i edificis d’arquitectura socialista. L’anomenen la Manchester de Polònia i no és equivocada aquesta comparativa.

Sembla massa agosarat parlar així d’una ciutat coneixent-la únicament des de fa dos mesos. Però Łódź no es deixa agradar. És difícil tindre afinitat vers una ciutat que et tanca les portes, el carrer és gèlid i les persones no et miren a la cara per que tenen la mirada perduda. Però hi ha un cor que batega molt fort dins d’aquest cos putrefacte: Łódź és culturalment frenètica i els seus bars tenen una atmosfera creativa i vanguardista inesgotables. De portes en dins, aquesta ciutat polonesa sedueix. Però has de saber trobar-la.

OffPiotOff Piotrkowska, una de les zones d’oci alternatives

*Fotografies de l’autora

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús