Música per a un Premi Nobel de Literatura

Pawel2
El fregament d’una corda de viola, melancòlica, trenca el silenci. El públic està impacient i arruga el nas. Després d’uns minuts de total incertesa i foscor, notes somiadores envolten la sala de teatre, les nostres orelles i horitzons, mentres unes imatges efímeres omplen una pantalla fins ara llisa i buida. Els espectadors es troben en un món surrealista, ple de símbols i paraules que van i venen. Es troben perduts. Tot està en polonès i l’única connexió que un pot tindre, si no entén l’idioma, és amb el so de la viola, el moviment i els canvis de colors en les projeccions.

A Polònia el Sant Jordi no se celebra. Hi ha setmanes culturals i del llibre, però no dins el marc d’unes dates oficials. Això no vol dir que no es facin homenatges a la literatura i als llibres. Com és el cas del que fan dos artistes polonesos a “Miłosz en imatges vives”. Es tracta d’un projecte multimèdia que combina la fugacitat de la música, la poesia, la bellesa i la sensualitat de les arts visuals. Sota la base de la poesia del premi Nobel de Literatura Czesław Miłosz, qui fa de narrador proper, càlid i viu, Paweł Odorowicz teixeix amb la seva música els missatges de les seves paraules juntament amb l’espectacle audiovisual de Robert Motyka durant pràcticament dues hores.

Pawel
Pot un instrument convertir-se en canal i eina a la vegada? En aquest cas, sí. La viola s’ofegaria sense les paraules del poeta i les imatges projectades serien invisibles. És precisament el seu so el que dóna aquest dramatisme i emfatitza la catarsi literària que el poeta persegueix. Són moments de malenconia i i excés d’abstacció.Es tracta d’un projecte únic, imprevisible i amb múltiples lectures. Miłosz representa per als polonesos una figura poètica i assagística molt important. Va explorar en els seus treballs temes com la renaixença de la creença cristiana i la corrupció dels pensaments a causa de les ideologies. Temàtiques complexes que l’artista intenta transmetre construint paisatges simbòlics mitjançant les notes i la perseverança de la seva música.

El primer contacte amb la poesia polonesa ha estat estrany i fins i tot, esotèric. Malgrat que l’única cosa que podia percebre era la música, ha estat suficient per poder sentir el compositor a prop i viatjar en l’univers oníric de la cultura d’aquest país de l’Est. Una història assetjada però també, orgullosa dels seus avantpassats. Per què els llenguatges de la poesia i l’art, sigui quin sigui el seu format, són universals.

Mira l’entrevista a Paweł Odorowich:

Fotografies: Alexandra Galambova

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús