25 anys de cervesa i punk a Łódź

Els sons de les xupes de pell quan freguen amb el cos al caminar i el del contacte de les botes amb el terra va ser el primer que em va fer percebre on era. El sol s’acomiadava com ho feien les ampolles dins les mans del públic. Bancs on normalment seien dissenyadors, pintors i visitants d’aquest recinte tenien nous convidats: culs una mica més greixosos recoberts d’una vestimenta a la qual no estaven acostumats. Els colors foscos eren els protagonistes. Em trobava en la vuitantena edició de la Wunder Wave, un dels festivals punk més antics de Polònia i que se celebra a Łódź des de 1989. El grup estrella de la nit era Poison Idea (Portland, EUA) i els de la tarda Inkwizycja (Cracòvia, Polònia), 666 Aniolow (Bydgoszcz, Polònia) i Mister-X (Grodna, Bielorússia).

cresta-ok

Els concerts van ser precedits amb la inauguració d’una exposició de Robert Laska anomenada “Punks a la ciutat de Łódź”, on eren representats retrats de joves que van formar part de la cultura independent de la ciutat durant el anys 80 i 90. Fotografies en blanc i negre en una sala totalment atonal. Una espècie d’espai confessional on amants d’aquesta música fixaven la seva mirada en aquelles siluetes esquàlides i pàl•lides. Les imatges mostraven joves, despollats de qualsevol vergonya, voraços i amb els ulls en altres vides. O potser era únicament l’efecte de l’heroïna i l’alcohol el que aquestes expressions amagaven. Com a refrigeri, hi havia vi blanc i negre en gots de plàstic, també blancs, per no trencar la imatge corporativa.

Amb la pista encara buida, alguns encara havien d’acabar-se les cerveses barates de supermercat, Mister-X van començar amb garrotades a les guitarres i el baix amb un cantant que feia fins i tot, una mica de por. La banda d’street punk és liderada per l’ex portaveu de la Unió de Polonesos a Bielorússia, Igor Bancer. Eren ells, deu persones i la meva càmera. El guitarrista semblava un estaquirot, únicament movia els seus dits. La cosa es va animar una mica quan els 666 Aniolow, àngels en polonès, obligaven amb les seves guitarres i les del bateria a moure el cos. Cantaven en anglès i es podien reconèixer les seves versions del mític grup americà The Misfits. La sala començava a omplir-se, les cerveses començaven a acabar-se i fins i tot, la calor humana es notava a la sala. La tercera banda, Inkwizycja – inquisició –, també nascuts al meravellós 1989 van acabar de preparar l’escenari i l’ambient pels amos de la nit.

guitar

Una fauna incontrolable s’amuntegava a la sala. Les mirades ansioses cap a l’escenari i el neguiteig era tranmès de forma descontrolada, es notava la calor humana i l’olor d’alcohol a la pell i la boca del públic. Creuar aquell espai s’acabava de convertir en un viatge a Ítaca, sense sirenes però amb borratxos que et bufetejaven el cul i encara reien d’aquella manera mig innocent mig fastigosa. O fins i tot, hi havia qui es feia fotos amb mi mentre gravava, a tall d’anècdota. Un terratrèmol de fans ballava i practicaven danses d’ska. Els de Portland, tot i tindre la seva edat, encara conservaven l’esperit punk que tant estimaven els fans polonesos. Em vaig colar a l’escenari, per por a sortir volant amb la meva càmera i acabar a Barcelona d’una empenta. Tot era diferent des d’allà dalt. El bateria, el més petitó i prim de tota la banda, tenia més energia que els altres: les seves mans semblaven dirigides de forma automàtica. Allò era punk rock en essència. Entre pla i pla, mentre caminava enrere, el guitarrista d’ Inkwizycia, un homenot molt gran i de braços monstruosos, cabell llarg i barba em va oferir un caramel de maduixa. A baix, a l’escenari, continuaven els pogos i les crestes punks anaven a munt i avall. No hi havia control i les tanques queien.

Tot era calma després del festival. M’acomiadava de la sala amb les plantes del peu una mica cremades, dues bateries gastades i el cap que m’explotava: un exercici que m’havia fet entendre que el punk i l’ska sonen i se senten igual en tots els idiomes. Tot i que els polonesos fan respecte i encara més quan van beguts no deixen de ser tendres i tracten d’ajudar-te. En algunes ocasions.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús