L’alcohol quotidià

Avui, en el descans del migdia he anat a comprar a un petit supermercat al costat de la feina amb una companya. Mentre comentàvem sobre el sol radiant i l’inesperat fred tot i ser maig, ens hem creuat un home que jeia sobre un paviment davant un parc. Calçava sabates de pell i anava vestit amb camisa i pantalons planxats. La seva posició era com de pregària, tot i que no semblava buscar un déu si no més aviat calmar el seu malestar. S’havia tapat amb una jaqueta i era impossible veure-li el rostre. Quan hem tornat de la tenda de queviures no s’havia mogut. Ens ha envaït una angoixa i una gran impotència al pit. Als nostres respectius països, en un tres i no res, l’home estaria envoltat de gent tractant-lo d’ajudar o bé, trucant a la policia, ambulància o serveis socials. Eren les tres del migdia i un home aparcava el cotxe davant dels seus nassos.

Un cop a la nostra oficina, hem parlat amb la secretària, Joanna. Una dona polonesa, que fa poc ha estat mare i s’ha recorregut tot Europa durant la seva joventut. El seu nivell d’anglès és d’admirar, així com el seu optimisme per la vida. En explicar-li la situació ens contesta de manera apàtica que anem a preguntar a alguns dels tècnics per a què vagin a controlar què passa. Nosaltres no parlem polonès i no podríem ajudar-lo. Aleshores he pensat que potser havia patit un atac de cor i que per això, no es podia moure. Després de mitja hora buscant a algú disposat a acompanyar-nos, trobem unes noies joves poloneses. Els hi expliquem la situació i després de prémer dos cops la tecla enter i guardar el document, decideixen acompanyar-nos.

-Hola, necessites ajuda?- s’atreveix la primera noia-.

-[sense resposta].

-Et pots moure? Vols que truquem a algú?

-[sense resposta]

L’home s’ha desprès de la capa que el cobria, d’on han nascut dos ulls blaus enormes, espantats i perduts. L’olor d’alcohol que deixava anar el seu cos ens ha obligat a fer una passa enrere.

-Has begut o és que et passa alguna cosa més? Estàvem preocupades- torna a preguntar la noia-.

[Assenteix amb el cap] La meva dona també – afirma l’home ajustant-se l’americana que havia fet servir per tapar-se-.

Amb la cua entre les cames, així és com m’he sentit quan he tornat a l’oficina. Joanna, quan m’ha vist entrar per la porta, ha fet aquella expressió de mare, tot dient «això ja ho sabia», movent el cap d’esquerra a dreta. M’apropo obligada a donar explicacions per què tinc la sensació de què he fet alguna cosa que no tocava. «Està bé, està bé, ho entenc» em respon ella.

alcohol2

 Ampolles als carrers de Łódź. El consum de cervesa és del 55% i el d’alcohol pur del 36% segons dades de la OMS.

Què indiquen les dades oficials sobre el consum de begudes  alcohòliques?

Tenint en compte les persones majors dels 15 anys, l’Organització Mundial de la Salut (OMS)assenyala que a Polònia, en la seva darrera edició sobre el consum d’alcohol, la mitjana és de 31,5 litres per baró. En el cas de les dones es redueix gairebé a la meitat en 14 litres. Es tenen en compte només els bevedors habituals i els litres d’alcohol pur. Aquestes dades, publicades en l’edició de l’any 2014 però extretes d’estudis i estadístiques realitzades durant deu anys, des del 2000 fins al 2010, no deixen clar l’origen del consum ni si és públic o privat, és a dir, si es té en compte l’alcohol adquirit a supermercats o botigues o bé si ha estat consumit en bars i restaurants.Per altra banda, no se sap si es comptabilitza l’alcohol casolà, molt típic en les poblacions més aïllades i allunyades de les ciutats, com ara el bimber, una beguda feta a casa mitjançant la destil·lació i fermentació de productes barats com el blat o la patata. Polònia és un país amb gairebé 40 milions d’habitants i on el consum d’alcohol no és legal fins a la majoria d’edat, quan la persona compleix 18 anys.

Łódź és la tercera ciutat més gran segons les seves dades demogràfiques. L’alcohol és visible a totes hores i a tot arreu. La societat polonesa sembla haver-se acostumat a aquestes dades i aquesta forma de vida. O bé, si què hi ha un problema real però no el volen considerar com a tal. És habitual creuar-se amb dones i homes beguts i en mal estat. Tenen la cara i genolls inflamats, ulls vermells, cabells bruts i caminen amb dificultat. Aquest és el sector visible, però es desconeix el que succeïx de portes cap en dins.

4 comentaris

  • Bet

    16/05/2015 %I:%M %p

    Vaig estar treballant a Lodz els mesos d’hivern i primavera del 92. Havien entrat, amb el canvi de règim, a una crisi econòmica molt profunda, amb inflació, industries parades, etc. Vaig aprendre molt i em van acollir molt bé, però la imatge de l’alcohol i la gent beguda pel carrer era igual com la que descrius ara. Persones soles, ben soles, tristes i begudes fins a perdre la consciència pels parcs, pel carrer, etc. El règim totalitari que havien patit fins aleshores havia debilitat a molta gent que s’havia refugial a l’alcohol. Sempre he pensat que Lodz deu haver canviat molt des que hi vaig estar, i que segur que han superat aquella crisi. La gent que vaig conèixer era molt culta, sensible i ferma alhora. Però m’ha entristit saber que el tema de l’alcohol està més o menys igual. El que heu fet però, segur que serveix per a millorar-ho.

  • malemany

    18/05/2015 %I:%M %p

    Malauradament, el tema de l’alcohol és vigent. El que més em sorprèn és que no hi hagi cap llei que reguli la seva venda, com ara a Noruega, on l’alcohol és gairebé inassumible pel seu alt cost i la prohibició de vendre’l a qualsevol hora i en qualsevol establiment.

    Tanmateix, la gent que estic coneixent és gent plena de vida, creativitat i sensibilitat. Łódź està encara en procés de desenvolupament però per sort, l’ajuntament i la societat estan fent molts esforços per aconseguir millorar amb propostes culturals.

    Moltes gràcies per llegir el meu blog i per contribuir en ell amb el teu comentari.

    Salutacions!

  • Ana Ma

    20/05/2015 %I:%M %p

    M’ha encantat llegir-te, una abraçada ben forta des de la terra, el poble i el barri!

  • malemany

    20/05/2015 %I:%M %p

    Quina alegria el teu comentari, moltes gràcies! Una abraçada des de ben lluny!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús