Una mirada africana des de l’Àfrica, Mário Macilau

Mário Macilau té una mirada massa profunda, infinita, inesgotable. Com la dels protagonistes de les seves fotografies. Pell fosca, ulls marrons, grans i forts. Original de Maputo (Moçambic) aquest fotògraf de 31 anys és l’artista que ha escollit el Festival Internacional de Fotografia de Lódz (Fotofestiwal) dins la seva categoria de Discovery Show, on es presenten els treballs de fotògrafs encara poc coneguts i de gran talent. Com és el cas d’en Mário.

Les seves fotografies són la imatge de la vigent edició del festival, on es mostren quatre projectes seus de llarga durada: “The price of cement” (El preu del ciment) on es mostren una sèrie de retrats íntims d’aquells que treballen recol•lectant ciment, “Growing on darkness” (Creixent dins la foscor) un dels projectes més durs i complexos on es mostren els nens orfes de Maputo i que compta amb la col·laboració de Roger Ballen, qui ha escrit la  introducció; “Outown” (A les afores) és un conjunt de fotografies que documenten el dia a dia de les comunitats rurals de Burundu (Kènia) i Moçambic. Per últim, “Moments of transition” (Moments de canvi) és una mostra de com els joves de Moçambic busquen la seva identitat combinant moda europea i vestits tradicionals africans. Tots els seus treballs tenen en comú la mirada subjectiva i sense filtres cap a la població de Moçambic d’algú que els coneix molt de prop.

En Mário menja el peix amb les mans i escura les restes a l’esquelet de l’animal. Ell no ha estat un nen de família benestant. Era un pidolaire més i que fins i tot dormia al carrer per què, en algunes ocasions, anava a buscar coses per vendre massa lluny de casa i es feia fosc. Va aconseguir la seva primera càmera venent d’amagat el mòbil de la seva mare. Ara, ell té un Iphone 6 i li ha regalat un altre telèfon a ella. No es tracta d’un Smartphone, ja que ella no el sabria utilitzar.

mmgun

Actualment Moçambic s’està desenvolupant molt econòmicament però socialment, no acaba d’arrancar. M’explica la diferència entre la vida turística de Maputo i la població local i tota la problemàtica i els guetos que això comporta. Quan passat, present i creixement forçós es creuen a la ciutat. Ells per passar-s’ho bé, van a la platja, beuen i toquen música. Ho fan a prop de les terrasses on només hi ha menús en anglès i reserves per a turistes. Jo li comento que a Barcelona, la situació no és gaire diferent. Considera que la fotografia és una eina per ajudar a aquest canvi, amb les seves fotos pot fer canviar la mentalitat de les persones i donar-los una influència positiva: “Soc un fotògraf que fa projectes de temàtica social per què vull intentar retornar la identitat (de Moçambic) que ha estat amagada al món que nosaltres vivim”.

En els seus projectes l’element principal és la societat sud-africana i les persones. Els seus models són persones normals i corrents de diferents llocs de Moçambic i d’Àfrica. Per entendre les seves vides s’ha de creure en la identitat de les persones i en les seves històries. Si entenem que tots som humans i que tots hem de lluitar, aleshores podrem captar l’essència de la seva vida i la situació que aquestes persones han de fer front dia rere dia, explica amb els ulls ben oberts i movent les mans de forma constant, tractant de fer-se entendre. La reacció de la societat sud-africana respecte als treballs de documentació social que en Mário Macilau fa no és del tot inesperada. Els protagonistes de les seves fotos són persones amb les quals ell ja ha creat un vincle afectiu: el seu objectiu no és observar-los des d’un forat o bé, aparèixer fredament amb la seva càmera i disparar. Les seves fotografies són fetes de molt a prop, la majoria són retrats i per això també necessita que els seus protagonistes se sentin còmodes amb ell. En Mário els hi explica què farà amb ells i quines reaccions hi haurà al món exterior. Abans que vegin les seves fotos, ja estan avisats del que vindrà després. Per a nosaltres, expectació i crueltat, per a ells, el seu dia a dia, la seva misèria o la seva felicitat.

L’exposició és un camí aspre però intens que reflexiona sobre l’existència humana en diferentes contextes i situacions. Mário Macilau parla de l’Àfrica amb aquests rostres desconeguts però plens de vida, carisma i lluita, sense embuts ni artefactes, amb una sensibilitat singular.

Lloc: Art_Inkubator, Lódz (Polònia)

Dates del festival: 28 de maig fins 7 de juny.

Si vols veure més fotografies de l’exposició visita el meu tumblr

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús