Què pensen els joves grecs sobre el Referèndum?

No han estat cap sorpresa els últims esdeveniments a Grècia. Ha estat la culminació de la indignació i el precipici social al qual la societat hel·lena començava a acostumar-se. Des del 2008, i fins i tot abans, el país ha estat acumulant deute, pobresa i sobretot, pèrdua de dignitat davant els grans organismes polítics i econòmics europeus. Si recordem la història europea, tots els tractats han intentat abraçar un sentiment d’unitat massa llaminer, però que ha resultat ser un caramel enverinat per part dels mateixos creadors d’aquests tractats.

Tots hem pagat, sembla ser, el seu deute i ara ells No volen continuar de la nostra mà. Però qui són ells i qui som nosaltres? Jo no he decidit res, ni per ells ni per mi. Com és habitual en les decisions polítiques. Però ells sí que han volgut saber què vol la població grega. S’han atrevit a desafiar al parlament Europeu, el BCE i l’FMI. Han preguntat directament als seus ciutadans.

La meva preocupació ha anat in crescendo des de la convocatòria de referèndum, no només com a ciutadana interessada pel que succeïx al món sinó també per què tinc amistats molt properes a Grècia. D’ençà que els vaig conèixer han compartit amb mi els canvis, les manifestacions, l’entrada de Syriza al parlament i al poder.

Què en pensen els joves sobre el futur del seu país i el referèndum? Les opinions no són taxonòmiquess i el dubte, és l’aparellador de tots els punts de vista.

NO

Iro, una jove de 25 anys llicenciada en Ciències Polítiques i veïna d’Atenes es mostra escèptica vers els canvis polítics. “No sé què passarà i si hi haurà referèndum finalment. Aquí les coses canvien en qüestió d’hores. La nostra situació és molt complicada i potser aquest referèndum serà una via pel canvi. El que hagi de ser serà, per què nosaltres no podem fer res, quan es tracta de política es farà el que els polítics vulguin, tant es val el partit, les decisions ja estan preses”.

És dissabte i tracta de distreure’s ordenant la casa i canviant les coses de lloc. Em continua explicant que si guanya el No, serà una victòria, tot i que el govern no té cap pla i els grecs viuen al dia. Tot i això, assegura que no té por. “Són afers polítics i sempre hi haurà una solució. Ens apanyarem com ho hem fet fins ara.”

NO / NO HO SÉ

No és el cas de Margarita, arquitecte de 25 anys, també d’Atenes. Ella no està tan tranquil·la i espera amb ansietat els resultats. “Ens trobem en uns moments molt durs, però el més difícil de suportar és que no sabem el que passarà demà. Desconeixem el que és cert o fals. Tothom està en pànic, la gent als supermercats fa la compra com si estiguéssim en una situació de guerra.”

Tot i que no perd la confiança en el poble grec i creu que passi el que passi, se’n sortiran. Diu que “intentem ser optimistes” per què “ens trobem en aquesta situació dramàtica des de fa molt temps i passi el que passi, ho acceptarem de forma valenta i de front”. La seva veu melòdica encara m’aconsella que no escolti les notícies i que no em preocupi. “Jo crec que tot és simplement un pla per pressionar a l’Eurogrup perquè prengui millors decisions per minimitzar el deute.”

SI

Contrari a l’opinió popular, l’Stefanos, enginyer físic de 26 anys de Tessalònica creu que Grècia no està esquerdada ni per l’Euro ni pels Alemanys ni per l’FMI. Ho està per què els grecs “som ciutadans de baixíssim nivell. La nostra mentalitat està greument malalta i això no canvia amb reformes i mesures – parlo dels 185 anys de la nostra història moderna, no només de les darreres dècades -.”

Ambdós escenaris són catastròfics. El partit està perdut. Ara ho han d’acceptar i veure com salven el que poden, em diu en un to molt seriós. “El país està entrant en un període d’extrema pobresa i d’inestabilitat política, sigui amb l’Euro o amb el Dracma.” Segons el seu parer, el referèndum no és una qüestió de si els grecs volen sortir de l’Euro o tornar a la seva moneda, de si tenen diners estalviats en bancs grecs o no, de si tenen feina o no. És una qüestió de “confiança en nosaltres mateixos per tirar endavant de forma autònoma, sense préstecs ni intervencions estrangeres”. Després d’un llarg silenci telefònic, verbalitza la seva sentència: “Jo no la tinc. No tinc confiança en el poble grec, ni tan sols en els joves.”

Té por que se’l prengui com a pessimista però s’excusa explicant que és un jove que està vivint la situació per dins: “Per això penso votar “SI” en el referèndum. Crec que el menys dolent dels escenaris és que el país sigui esclau dels banquers europeus.” L’altre escenari serà encara més extrem i molt més caòtic. I potser, encara més violent, constata l’Stefanos: “Durant tota la meva vida he votat únicament partits de centre i d’esquerra. Però aquest cop no votaré amb el cor, sinó amb el realisme.”

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús