Referèndum, Manipulació Mediàtica i Varoufakis sense embuts

angelosL’Angelos és un jove d’Atenes de 26 anys, però els darrers dos anys els ha passat a Barcelona. Després de llicenciar-se en Comunicació a la Universidat Panteion va decidir fer un Màster en Gestió de l’Esport a la Universitat Pompeu Fabra. Va decidir tornar definitivament a Grècia un dia a l’atzar, un 5 de juliol de 2015. Aquest dia no seria mai més un diumenge qualsevol ni un número més del calendari d’estiu. Els astres es van posar de la seva part per poder arribar a temps per votar. I a un preu econòmic.

Ell no s’esperava el Referèndum.

Albert Camus deia a La Caiguda que les persones necessiten amos, irònicament per descomptat. Algunes declaracions de joves grecs em recorden a aquest tipus de persona, que no es pot alliberar de la necessitat de ser esclau.

Creus que ha estat una bona idea fer-ho a corre-cuita?
Ha estat una cosa correcta. Aquesta consulta ens ha donat l’oportunitat de dir la nostra opinió de manera directa i en un moment molt crític. Ha estat un procés bastant democràtic quan la democràcia pateix com a propi sistema. Per aquestes raons considero que ha estat molt assertiu. La qüestió és jugar bé les cartes a partir d’ara. Aconseguir alguna cosa millor.

Què significa per a tu aquest “NO” guanyador?
Significa una oportunitat, una decisió democràtica, directa, que no només té la intenció de canviar la situació econòmica. Vull pensar que és un pas cap a una llibertat que clarament, no tenim. Juguem contra el sistema polític, econòmic i també mediàtic.

Com a estat la cobertura periodística sobre el Referèndum a Grècia?
Els mitjans s’han portat d’una manera descarada durant tota la setmana i el pitjor de tot, és que fa anys que ho fan. En lloc d’informar, atemoreixen. És una situació que ha de canviar.

Manipulació?
Avui per exemple la Unió d’Editors dels diaris grecs ha trucat a nou diaris per començar procediments disciplinaris per parcialitat durant els darrers dies, a favor del Sí, per descomptat. Han intentat de totes les maneres imposar una “teoria de la por” que en realitat, no existeix o en casos més aviat aïllats.

I en el cas de les televisions?
Syriza es va veure obligat d’abstenir-se de fer declaracions després del Referèndum en un canal anomenat SKAI per les seves dures campanyes a favor del Sí, alimentant una desinformació voraç. En un altre canal anomenat MEGA, on la presentadora preguntava: “És la nostra culpa que totes les classes socials estiguin a favor del si?”. Després en els resultats es va veure clarament que no. Això no és periodisme.

Quines conseqüències creus que té la dimissió de Varufakis?
Aquesta ha estat una altra notícia que no m’esperava. Però es tracta d’una decisió per a facilitar les negociacions amb Europa. Varoufakis té unes idees molt diferents i un perfil molt fort que, òbviament, no ha agradat als europeus. Jo no tinc res en contra d’ell, la veritat, però crec que ha fet bé i es mereix tot els meus respectes per haver-se atrevit a dimitir com a ministre. Poca gent deixaria la seva cadira en aquests moments i ho ha fet per millorar la situació.

És… massa radical?
Potser sí.

Entenc.
Varoufakis és un tio que no volia implicar-se en principi amb la política com a ministre, però ho ha fet per ajudar a un govern sense experiència, ja que ell és una persona amb un background molt internacional i amb idees que, en la seva majoria, s’alienaven amb les de Syriza. Però al final no ha sortit bé, especialment per què les seves relacions amb persones com Jeroen Dijsselbloem es van trencar des d’un inici.

Ho ha intentat.
Clar, i per aquesta mateixa raó estic molt content que s’hagi esforçat pel partit intentant millorar. Pot ésser que hagi comès errors però almenys no ha cedit a la primera de canvi o quan ho ha fet, ha estat per què no tenia una altra opció.

Quin és el següent pas?
Ara necessitem un gran suport estranger. Espanya, per exemple, és un país que està vivint canvis polítics. Ens ha de donar suport en les nostres decisions. Si no es crea un front comú europeu, per moltes batalles que es guanyin, es perdrà la guerra.

Per últim, quin creus que ha de ser el paper dels joves en aquests moments?
El nostre paper és informar-nos bé, seguir l’actualitat amb responsabilitat – aspecte que crec que no ho fem amb la intensitat necessària – i recolzar el govern en aquesta lluita. Hi ha molta desinformació i molta por. Albert Camus deia a La Caiguda que les persones necessiten amos, irònicament per descomptat. Algunes declaracions de joves grecs em recorden a aquest tipus de persona, que no es pot alliberar de la necessitat de ser esclau.

Què heu de fer, doncs?
Hem de lluitar per un futur millor per al nostre país, per a tots. Per a nosaltres, pels que vindran i per les generacions anteriors que, encara que hagin comès els seus errors, no mereixen viure així, en aquesta misèria i inseguretat sense fi. Sembla que alguns ja s’han despertat, un No hauria estat impossible uns anys enrere. Queda molta feina a fer. A Atenes hi ha col·lectius de joves, formats pels pocs que s’han quedat a Grècia – ja que s’ha incrementat un 300% l’emigració per la crisi -, que intenta fomentar aquest pensament crític mitjançant xerrades, actes, etc. Tracten de ser creatius amb molts pocs recursos, i això em dóna esperança

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús