A dins de l’Europejskie Centrum Solidarności (European Solidarity Centre)

L’indret on està situat pot semblar inhòspit per a qualsevol turista. Una plaça amb tres creus enormes a l’esquerra i unes lletres molt grans d’acer on hi és escrit “Stocznia Gdańska” sobre unes reixes i imatges del Papa amb flors enganxades als barrots a la dreta. Gdansk és una de les ciutats que encara, avui dia, el passat és present, per molt o poc que ho vulguin els seus habitants. El Museu de Solidaritat està localitzat just darrere d’aquesta entrada. Aquest mateix terra ha estat trepitjat per les botes de milers de treballadors de tot Polònia que, farts de les seves pobres condicions, van voler plantar cara al comunisme. És aquí exactament on l’electricista Lech Wałęsa va formar, juntament amb altres obrers, el 1980 el primer partit sindical d’arrels religioses de tota la galàxia comunista: Solidarnosc. Ens trobem a les poc conegudes, tot i que claus en la història contemporània, Drassanes Lenin de Gdansk, malgrat que ara, només s’anomenen “Drassanes de Gdansk” i el nom del qual va ser un dels pares del comunisme, en Lenin, és tapat des del 2012, per una pancarta alçada no oficial de “Solidarnosc”.

El museu està dedicat al sindicat i partit polític Solidarnosc i va ser inaugurat a l’agost de 2014, tot i que el Europejskie Centrum Solidarności (Centre Europeu de Solidaritat) va obrir les seves portes el 2008. Tenint en compte la gran quantitat de museus d’història que s’han obert al públic en els últims anys a Polònia o que ho faran pròximament, el Museu de la Solidaritat a Gdansk és únic per què no s’adreça als temes històrics i cultural polonesos clàssics, atès que la majoria tenen relació amb la Segona Guerra Mundial o l’Holocaust, com per exemple l’Uprising Museum a Varsòvia. A més a més, la història del moviment sindical de Solidarnosc va emergir fa només algunes dècades i no queda gaire lluny. Fins i tot, si filem prim, no és del tot historia per què el partit encara existeix i es troba actiu políticament. Un altre aspecte a tenir a compte és el curt període de temps que hi ha entre els actes commemoratius del Solidarity Center i el museu: molts dels protagonistes d’aquells dies encara formen part de l’escenari públic i inclòs, donen opinions de pes.

Es tracta doncs, d’un museu atípic respecte a la resta que es poden trobar en aquest país: és l’únic museu dedicat a Solidarnosc i a aquell moment històric concret, els darrers anys de la Guerra Freda, i està situat al mateix punt on va tindre el seu origen i màxim apogeu el sindicat, al nord de la ciutat de Gdansk, a les drassanes. L’edifici es troba precisament a l’esquena del “Monument de les tres creus” a la plaça de Solidarnosc, que va erigir-se el 1980 i que ret homenatge a les 80 persones que van morir durant les vagues de 1970.

torres

“Monument de les Tres torres”

 

Fer entendre què va ser Solidarnosc i què va suposar per a Polònia, el món i la història contemporània és el propòsit d’aquest museu i centre d’estudis. Tot i això, les opinions sobre el moviment i el seu líder, Lech Wałęsa, encara provoquen controvèrsies donat que va ser una figura molt important per enderrocar el sistema comunista però va perdre protagonisme i credibilitat quan va entrar al terreny polític després de guanyar les eleccions i ser president de Polònia des del 1990 fins al 1995.

Com s’explica en forma de museu l’origen i el desenvolupament d’aquest sindicat amb arrels catòliques i no violent, que va alliberar una de les cadenes ideològiques i polítiques més llargues de la història contemporània? Amb una estructura de cinc plantes, l’Europejskie Centrum Solidarności, i recobert de color d’òxid de xapa, que recorda la cobertura d’un vaixell, l’edifici està organitzat en cinc sales que formen part de l’exposició permanent dedicada a la història de Solidarnosc i l’oposició – el règim comunista-; continua amb la transformació democràtica de cadascun dels països que van formar part del bloc comunista a l’Europa de l’Est i Central i acaba amb una sala de reflexió de Joan Pau II. Però el Centre també disposa al públic una llibreria, àrees de lectura i arxius per a la investigació.

Però el més important d’aquest museu és que hi ha gairebé un empat entre el “com” s’explica la història i el “què” es vol donar a conèixer. La victòria social i política d’aquest sindicat queda encara massa a prop i és prou desconeguda internacionalment per a deixar sol al visitant únicament amb fotografia i textos. Des de la primera sala, on es tracta l’origen de les primeres reivindicacions, així com la que va tindre lloc a Gdansk a causa de l’acomiadament d’una treballadora, el públic interactua amb la història. Projeccions, objectes reals que pots tocar, escoltar, llegir, jugar, escriure i sobretot, experimentar amb els cinc sentits. Fins i tot, pots entrar a una grua com les que utilitzaven en aquelles drassanes o bé el vehicle policial que va fer servir la policia i l’exèrcit durant l’època de la Llei Marcial per agredir i, fins i tot, matar als manifestants i vaguistes. Sala per sala un és capaç d’experimentar la història i els fets de moltes formes, per què tot el que està exposat i a l’abast, és de veritat. Com per exemple les màquines que utilitzaven per fer còpies clandestines, sembla que encara tinguin tinta fresca.

 

façana2

Façana de l’Europejskie Centrum Solidarności

 

La distància entre el visitant i l’exposició és tan mínima que aquells anys semblen encara, més propers. Aquest “camí a la llibertat” que va emprendre Polònia el 1989 va donar una espurna d’esperança a la resta de països que estaven sota domini comunista o bé, eren satèl·lits del règim i que a poc a poc es van independitzar per formar el seu propi govern. El Museu de la Solidaritat és un lloc d’obligada visita si et trobes a l’altra part d’Europa, a tocar amb Bielorússia, a la ciutat de Gdansk. Tanmateix, si visites aquesta part de l’Est d’Europa trobaràs que encara queden, d’alguna manera, lleganyes del període comunista. Els edificis, no han canviat i les generacions més madures, encara vesteixen igual. Visitar ciutats com Gdansk esdevé un viatge on el passat es troba intacte físicament, però no políticament. Malgrat que, no t’espantis si trobes tancs al carrer o edificis monocromàtics, l’essència encara es manté.

 

Europejskie Centrum Solidarności
Plac Solidarności 1,
80-863 Gdańsk

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús