Moments de canvi a Polònia

M’acomiado de Polònia després d’haver arribat a Catalunya fa dues setmanes. Per què ara començo a ser conscient de què he deixat enrere el país monocromàtic que tantes lliçons m’ha donat. Ara que noto que he canviat la pell i sóc una altra persona, per què les experiències, diuen, eixamplen els teus punts de vista i et fan més lliure.

Trobaré a faltar l’experiència del fred, sortir al carrer a sota zero i somriure per què m’havia acostumat. He acabat enamorant-me de la boira, dels pocs rajos de sol diaris que tanta alegria donaven. Enyoraré els trens soviètics on semblava que el temps no havia passat. També a no entendre cap de les converses però sí de les seves intencions per què les expressions humanes són el llenguatge universal més important. El fet de buscar-se la vida per què no hi havia horaris, ni trens, ni llum, ni internet i encara menys algú que parlés anglès, però me’n sortia. A viure sense capritxos i sopar a les set de la tarda.

Però des de Catalunya recolzaré a tots aquells que volen canviar la seva situació política actual, informant del que està passant i com la societat evoluciona. Per què als mitjans espanyols encara no s’està fent del tot ressò. Polònia es trova des de l’octubre passat en un moment de canvi molt profund. El partit d’extrema dreta i cristiano-demòcrata Llei i Justícia (Prawo i Sprawiedliwość, PiS, en polonès) va guanyar les eleccions el passat 25 d’octubre. El parlament va quedar buit de partits d’esquerres i d’esperances per a les veus dissidents poloneses.

El nou govern encapçalat per Beata Szydło, amb majoria absoluta, té el suficient poder per fer el que vulgui i començar a esmicolar totes aquelles lleis que, capriciosament, li semblin contràries i trenquin l’anhel cristià. És el primer cop que, des que va acabar el comunisme el 1989, un partit governa amb majoria absoluta. El govern anterior, repartit entre Plataforma Cívica (Platforma Obywatelska, PO, en polonès) i el Partit Camperol (Polskie Stronnictwo Ludowe, PSL, en polonès), van deixar crues les seves promeses i no va saber superar el traspàs cap a una modernització que els joves polonesos esperaven.

Durant aquest any he sigut testimoni de com el discurs de l’odi, el racisme i la xenofòbia començaven a sentir-se còmodes en una societat en el que el monstre de l’extremisme i la paranoia feia amics. No és casualitat que hagi estat escollit democràticament un partit d’extrema dreta amb una forta ideologia cristiana que vol “refer Polònia” i que defensa una “Polònia pels polonesos” i conseqüentment, han augmentat les manifestacions i les mostres de rebuig cap a la immigració. La crisi dels refugiats també ha estimulat el seu discurs i ha alimentat l’alienació política dels seus votants.

Dic adéu doncs a un país que està dividit. Si les manifestacions en suport al govern i de rebuig a persones d’altres països s’han repetit gairebé un cop per mes, en les últimes dues setmanes a més de 20 ciutats de Polònia s’han desenvolupat concentracions per fer una crida a la democràcia que diuen, l’actual govern del PiS comença a trinxar.

S’està posant en marxa una mobilització social adormida però que comença a despertar-se i a treure’s les lleganyes. Marxo en el moment més interessant, quan més puc aportar i compartir diferències i similituds amb el meu país. Quan els polonesos tornen a reunir-se per debatre sobre què està passant. Mai ho havien deixat de fer, però ara tenen més presència i creuen en ells mateixos. Ha hagut de vindre un nou govern perquè reaccionessin i es posessin les piles. I estic segura que ho faran.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús