Per què Brussel·les vigila a Polònia?

Amb només tres mesos de govern, l’executiu polonès de Llei i Justícia (PiS en polonès) ha encès les alarmes a Europa. El discurs del partit ultraconservador i dretes, tímit i serè durant la campanya electoral, ha esdevingut a la pràctica una lluita a corre-cuita per aprovar lleis i mesures que facilitin el camí, encara més, per “refer Polònia”. La sisena economia d’Europa que tant ha avançat des de la seva entrada al capitalisme ara vol distanciar-se amb Europa. La llei del Tribunal Constitucional (TC), la llei de mitjans públics i la recent llei de vigilància són, de moment, les claus de Llei i Justícia per apropar-se al seu desig vehement de construir una “Polònia pels polonesos”.

La Unió Europea ha volgut posar-hi fre i per primer cop, ha obert un mecanisme mai utilitzat a Brussel·les, tot i que creat el 2014, per avaluar la salut de l’Estat de Dret Polonès.

La Primera Ministra de Llei i Justícia, Beata Sydzlo, va defensar el passat dimarts 19 de gener al Parlament Europeu que el seu país respecta l’estat de dret i que “Polònia no està violant ni els drets humans ni els principis democràtics. Tot s’està portant a terme d’acord amb la Constitució. No estem fent re que no hagin fet altres estats membre. Aquest debat no té sentit. Hi ha problemes més importants que requereixen la nostra atenció”.

Sydzlo va subratllar durant la sessió que venia en representació del “poble polonès” i que Europa s’havia d’ocupar dels seus assumptes. El no intervencionisme d’Europa els beneficia per tindre més llibertat d’acció i afegir-se a la línia d’euroescèptics com ara Hongria amb Viktor Orbán o l’Anglaterra de Cameron.

La societat se sent amenaçada per què estan ennuegant els seus drets per a estar informats lliurement i temen els propers canvis. El carrer és, cada dissabte, l’escenari on molts polonesos expressen les seves queixes i la seva oposició al govern, liderats pel Comitè de Defensa de la Democràcia (KOD), organització creada per lluitar en contra del PiS amb accions no violentes.

Llei i Justícia, va ser elegit per majoria absoluta en les darreres eleccions parlamentàries el 25 d’octubre
amb Beata Szydlo com a Primera Ministra, però amb Kasczynski com a mà dreta. A més a més, el president de Polònia, Andrzej Duda – i també membre del PiS- va ser escollit com a President de la República al mes de maig. El PiS va obtenir un poder absolut sobre l’executiu i el legislatiu, i ara el tindrà també sobre el judicial.

demonstration

Manifestació antigovernamental / RT Janek Skarzynski / AFP

 

Les mesures de la polèmica: TC,  mitjans públics i vigilància a la xarxa

Canvi al Tribunal Constitucional

A finals de desembre el president de Polònia Andrzej Duda, després de ser aprovada pel Sejm (càmera baixa del Parlament), va ratificar la nova llei del Tribunal Constitucional. La reforma modifica el règim de majories per determinar la constitucionalitat de les lleis, abans per majoria simple i que ara passa a ser de dos terços. Aquest canvi permet que tant el President com el Ministre de Justícia puguin iniciar procediments disciplinaris contra els jutges del TC, per tant, anul·la la independència entre l’executiu i el legislatiu.

Aquesta llei s’aprova després que el Parlament hagi nomenat a cinc nous magistrats del TC contra la mateixa doctrina de la cort, i que el cap d’estat hi hagi ratificat els nomenaments, deixant fora els escollits pel govern anterior de Plataforma Cívica (PO).

Milers de polonesos van sortir al carrer per protestar contra aquesta nova mesura, donat que el PiS exercirà un control total sobre l’Alt Tribunal. El partit de l’oposició, Plataforma Cívica, el partit de l’ex-primer ministre i actual president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha criticat durament aquesta mesura i la veu com un instrument del govern per sortir-se amb les seves en totes les seves propostes, com pot ser una futura reforma de la Constitució.

Per altra banda, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va criticar aquesta reforma com a “cop d’Estat a la democràcia” i va ser un dels motius per encendre les alarmes a Europa.

Llei de mitjans públics: moderna censura del govern

La llei de mitjans ha despertat també moltes crítiques. Obligarà als mitjans públics a seguir la línia oficial marcada pel Gobern i es convertiran en un mecanisme per “enaltir la història i cultura de Polònia”. La seva entrada en vigor ha tingut greus conseqüències, des de la dimissió de periodistes estrelles de la televisió pública polonesa (TVP), com ara Katarzyna Janowska i Tomasz Lis; canvis en les direccions de la Televisió i Ràdio publiques d’afins al partit i acomiadaments massius de periodistes per no encaixar amb la ideologia del partit. Tanmateix, els mitjans privats que mostren una opinió dissident i alternativa, deixaran de percebre ajudes públiques.

La premsa polonesa està rebent el suport social, de partits de l’oposició i associacions de premsa europees, per lluitar de forma independent. Fins i tot, la Federació Europea de Periodistes (EFJ), l’Associació Internacional de Premsa (IFJ), la Federació Europea d’Associacions de Premsa i de la Comissió pel Suport dels Periodistes (CPJ) han presentat una denúncia en comú al Consell d’Europa. La nova llei de mitjans obliga als periodistes a ser l’altaveu del govern i no pas, de la gent. Es difondran notícies que preservin el patrimoni nacional i la cultura polonesa i cristiana. La llibertat d’expressió queda, així, soterrada.

Controlats per la policia sense protecció, la nova llei de vigilància

La nova llei permetrà a la policia controlar i accedir a les dades personals dels ciutadans. Aquesta mesura reforça els poders dels cossos policials, especialment a internet i on podran “fiscalitzar” l’activitat dels ciutadans a la xarxa. Es tracta d’una altra mesura que posa en joc la privacitat i protecció de dades dels ciutadans polonesos.

Polònia porta un camí cap a l’autoritarisme que era previsible. Abans de guanyar les eleccions, les declaracions de membres del partit de Llei i Justícia en referència als refugiats no van encendre encara cap alarma, més enllà d’alguns titulars en els mitjans de comunicació. La seva actitud euroescèptica, la retirada de banderes a la sala de premsa del govern, el discurs xenòfob i nacionalista, tampoc eren suficients. Ara, la cursa per frenar-ho sembla haver-se iniciat. De moment, la UE no donarà cap passa més endavant. Quines seran les properes mesures que el govern nacionalista i de dretes de Llei i Justícia durà a terme?

2 comentaris

  • Joan

    25/01/2016 %I:%M %p

    Control del Tribunal Constitucional, control dels mitjans de comunicació públics, coses que ja tenim en aquest pais, sobre tot amb el govern Rajoy, i ningú s’escandalitza

  • malemany

    26/01/2016 %I:%M %p

    Sí, tant els canvis de direcció dels mitjans públics com els acomiadaments, entre d’altres mesures. Les fòrmules son les mateixes, tot i que allà crida més l’atenció per què les manifestacions estan tenint ressò internacional, aquí fa molt que ens hem acostumat…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús