Parlar de Polònia a Catalunya

Parlar sobre un país que no és el propi sempre és difícil. Ho és encara més quan, al teu públic, hi ha persones que són d’allà. El passat dijous 3 de març es va celebrar el debat “Que està passant a Europa. Polònia: un nou pols democràtic a la Unió Europea?” al Teatreneu de Barcelona i organitzat per l’entitat proeuropeista Horitzó Europa. Victòria Molina (Horitzó Europa / UEF Catalonia) moderava a dos periodistes; una polonesa, Ewelina Kawczynska i una catalana, Marta Alemany.

La xerrada va començar amb preguntes a debatre per part de les dues periodistes, les quals, havien viscut una experiència molt diferent amb el país. L’Ewelina fa deu anys que hi viu fora i ha estat treballant a Brussel·les durant aquest temps, fet que l’ha desvinculat dels problemes més propers i ha estat més pròxima als debats sobre Polònia a la Unió Europea. La Marta Alemany té la situació política i social del país més recent, ja que hi ha viscut durant deu mesos i acaba de tornar. Ambdues van expressar el seu punt de vista, prou diferent, sobre com ha evolucionat Polònia d’ençà que, dotze anys enrere (2004), entrés a la Unió Europa i en quin paper es troba actualment el país en relació a les polítiques interiors i exteriors.

Seguidament, van parlar sobre quines conseqüències i què ha suposat que guanyés un partit d’extrema dreta i nacionalista com Llei i Justícia (PiS). La periodista polonesa va retreure que, el canvi de govern, dona resposta al descontentament social per part de l’anterior mandat i que les conseqüències encara estan per veure’s. Un altre punt d’anàlisi va ser el que va aportar la periodista catalana, la qual va explicar la seva experiència personal per retractar com ha canviat el país en qüestió de mesos com a causa del gir polític de Polònia i com el nacionalisme s’ha apoderat dels carrers alhora que han sorgit noves veus dissidents del govern.

Un cop acabats els blocs temàtics, es va donar lloc a les preguntes i comentaris oberts al públic. La majoria van preguntar-se per què es posa l’alarma en un país com Polònia quan a Espanya han succeït fets similars (canvis i manipulacions en les direccions dels mitjans de comunicació, llibertat d’expressió, etc) i com la Unió Europa ha d’actuar en aquest tipus de situacions. Preguntes que van generar d’altres com la seguretat internacional i l’existència de la Unió Europea com a entitat. Les dues periodistes van coincidir en el fet que fa falta una “humanització” de les institucions europees i posar-se a la feina, en comptes de fer tantes reunions que acaben sense cap solució.

Altres temes que es van tractar durant el torn obert amb el públic van ser l’accés a la informació i l’ètica periodística a la UE. La falta d’informació i l’idioma polonès són les grans barreres per poder obtindre una informació veraç i propera al que està passant a Polònia. Els mitjans de comunicació extrangers acostumen a donar una informació sesgada i que mostra una societat molt polaritzada, tot i que existeixen altres matissos i situacions molt més diverses que el que és explicat als mitjans.

A toc personal

La meva experiència com a periodista catalana durant aquest debat va ser molt positiva, va ser gratificant poder expressar el punt de vista sobre un país que estimes i que entens. El públic estava format per persones interessades en la temàtica de les relacions internacionals i Europa, tot i que també, de polonesos que viuen a Barcelona.

Viure en aquest país m’ha donat algunes eines per entendre diverses situacions i punts de vista i, especialment, a ser crítica amb el que es publica sobre Polònia a Espanya. En diverses ocasions el discurs dels mitjans no ha estat del tot honest i donen una imatge distorsionada o incompleta sobre el país.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús