La transcripció no oficial de la declaració de Manning, el soldat dels EUA informant de WikiLeaks

Escrit per Rainey Reitman. Traduït per Mireia Blanc.

Fa uns dies, soldat de l’exèrcit nord-americà Bradley Manning va declarar en una vista militar per tal d’explicar amb les seves pròpies paraules per què va filtrar [es] milers de documents militars confidencials a la pàgina web WikiLeaks [en]. La periodista Alexa O’Brien va publicar la transcripció [en] no oficial de la declaració del soldat. Manning va explicar al tribunal que va decidir filtrar aquests documents als mitjans de comunicació perquè va quedar profundament afectat per les activitats militars nord-americanes dutes a terme en les guerres d’Iraq i d’Afganistan.

Bradley Manning mural. Photo by mulch.thief. (CC BY-NC-SA 2.0)

Mural de Bradley Manning. Foto de mulch.thief. (CC BY-NC-SA 2.0)

Durant la vista, l’equip defensor de Manning va presentar una declaració de culpabilitat [en] per a deu dels càrrecs dels quals se l’acusava, incloent diversos càrrecs menors relacionats amb l’accés a la informació. Per aquests deu càrrecs, Manning podria fer front a una condemna màxima de 20 anys de presó.

Malgrat la declaració de culpabilitat i el seu testimoni, el govern dels EUA manté els 22 càrrecs presentats originalment contra Manning. El més greu dels quals inclou ‘ajudar a l’enemic’ i comporta penes màximes de cadena perpètua o, fins i tot, la pena de mort, encara que l’acusació ha declarat que no sol·licitarà la sentència de mort en el cas de Manning.

En declarar davant del tribunal, Manning va poder confessar la filtració de documents a WikiLeaks i explicar per què va decidir fer-ho. Manning va descriure el seu horror i la seva preocupació per les activitats militars nord-americanes que havia observat en el seu treball com a analista de l’exèrcit. Mentre comentava un vídeo que més endavant es coneixeria com “Collateral Murder” [en], on es mostren soldats dels Estats Units delectant-se en el tiroteig de dos periodistes de Reuters i de diversos civils desarmats, Manning va explicar al tribunal:

“The most alarming aspect of the video to me, however, was the seemly delightful bloodlust they [the U.S. soldiers] appeared to have. They dehumanized the individuals they were engaging and seemed to not value human life by referring to them as quote “dead bastards” unquote and congratulating each other on the ability to kill in large numbers. At one point in the video there is an individual on the ground attempting to crawl to safety. The individual is seriously wounded. Instead of calling for medical attention to the location, one of the aerial weapons team crew members verbally asks for the wounded person to pick up a weapon so that he can have a reason to engage. For me, this seems similar to a child torturing ants with a magnifying glass.

“Però l’aspecte més alarmant del vídeo per a mi va ser l’aparentment plaent desig de sang que semblaven tenir [els soldats nord-americans]. Estaven deshumanitzant els individus a qui atacaven i semblava que no valoressin la vida humana, ja que es referien a ells com a, i cito, “maleïts bastards” i es felicitaven els uns als altres per la seva habilitat de matar un gran nombre de persones. En un moment del vídeo hi ha una persona al terra que mira d’arrossegar-se cap a un lloc segur. Aquest individu està greument ferit. En comptes d’avisar el personal mèdic perquè es dirigeixin cap a la seva situació, un dels membres de l’equip d’armes aèries li demana verbalment al ferit que reculli una arma, ja què així li donarà un motiu per atacar-lo. Per a mi, això és similar a un nen que tortura formigues amb una lupa.

Manning també va descriure el que esperava aconseguir donant a conèixer informació sobre les guerres d’Iraq i d’Afganistan — filtracions que més endavant es coneixerien com els Registres de la guerra d’Iraq [en] i els Diaris de la guerra d’Afganistan [en]:

I believe that if the general public, especially the American public, had access to the information…this could spark a domestic debate on the role of the military and our foreign policy in general as well as it related to Iraq and Afghanistan…I also believed the detailed analysis of the data over a long period of time by different sectors of society might cause society to reevaluate the need or even the desire to even to engage in counterterrorism and counterinsurgency operations that ignore the complex dynamics of the people living in the affected environment everyday.

Crec que si el públic en general, especialment el públic nord-americà, té accés a aquesta informació… això podria provocar un debat intern sobre el paper de l’exèrcit i la nostra política d’afers exteriors en general, així com respecte a l’Iraq i l’Afganistan… També vaig pensar que una anàlisi detallada de la informació durant un llarg període de temps per part de diferents sectors de la societat podria provocar que aquesta es repensara la necessitat o, fins i tot, el desig de participar en les operacions de contraterrorisme i contrainsurrecció que ignoren la complexa dinàmica del dia a dia de la gent que viu a l’entorn afectat.

Manning va dir que se sentia “alliberat” quan proporcionava la informació a WikiLeaks:

Although the information had not yet been published by the WLO, I felt this sense of relief by them having it. I felt I had accomplished something that allowed me to have a clear conscience based upon what I had seen and read about and knew were happening in both Iraq and Afghanistan everyday.

Tot i que la informació encara no havia estat publicada per la WLO, vaig tenir una sensació d’alleugeriment pel fet que ells la tinguessin. Vaig sentir que havia fet quelcom que em permetia tenir la consciència tranquil·la sobre allò que havia vist i llegit i que sabia que estava passant cada dia tant a l’Iraq com a l’Afganistan.

Manning, nominat al Premi Nobel de la Pau [en] en tres ocasions, ha estat empresonat durant gairebé tres anys [en] esperant que comencés el seu judici militar. Ha comparegut davant del tribunal militar en diverses vistes preliminars [en], en les quals s’han determinat components clau sobre el seu cas i com aquest serà processat. Això inclou detalls com quins testimonis tindran dret a testificar, quines proves es podran presentar i quins arguments considerarà el tribunal.

Una qüestió fonamental en el seu cas era determinar si la publicació dels documents que Manning va filtrar a WikiLeaks va perjudicar o no la seguretat nacional dels Estats Units. Després d’una batalla legal [en] que va durar uns quants mesos, l’equip de la defensa de Manning va poder obtenir informes procedents de la investigació governamental sobre aquesta qüestió. No obstant això, el jutge del cas Manning va decidir que, a l’hora de determinar la seva culpabilitat, no es consideraria com a factor rellevant [en] el fet que la seguretat nacional s’hagués vist afectada o no per les filtracions.

Malauradament, les autoritats han limitat [en] l’accés públic a les vistes. Les Forces Armades es neguen a proporcionar una transcripció oficial de les vistes al públic i està prohibit retransmetre-les en directe (per mitjà de Twitter o blogs en directe, per exemple). Això és particularment problemàtic perquè se suposa que aquests procediments, com els judicis militars en general, són accessibles al públic.

Tant la substància del cas Manning en concret com la naturalesa secreta de certs procediments judicials al seu voltant, susciten preguntes importants sobre l’accés a la informació i la transparència i responsabilitat governamental als Estats Units. Aquestes preguntes i el paper emergent d’entitats d’Internet, com ara WikiLeaks, que franquegen l’accés a documents del govern són qüestions que generen gran preocupació en la comunitat de Global Voices Advocacy.

Està previst que el judici de Manning comenci el 3 de juny de 2013. Organitzacions activistes d’arreu del món estan organitzant actes per a donar suport a Manning el dia 1 de juny de 2013. Per a més informació, visiteu www.bradleymanning.org.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús