El sud-est asiàtic exalça ‘La dama de ferro’

Escrit per Aim Sinpeng. Traduït per Cristina Simón.

Una instantània de les reaccions que han recorregut el sud-est asiàtic arran de la notícia de la mort de l’exprimera ministra britànica Margaret Thatcher llança una imatge bastant solemne, però al capdavall positiva, de la Dama de Ferro.

Thatcher, que va morir el proppassat 8 d’abril als 87 anys com a conseqüència d’una aplopexia, va ser la primera dona en liderar el Regne Unit i en dirigir un dels majors poders occidentals. Els mèrits de les seues reformes econòmiques i polítiques, que va dur a terme en el transcurs dels onze anys que va abastar el seu mandat, romanen matèria de debat [en].

Per a obrir boca, una confusió fotogràfica còmica a Tailàndia. El Canal 5, una televisió de propietat estatal, va mostrar [tha] per equivocació una fotografia de Meryl Streep, en lloc de la de Thatcher, cosa que va generar gran desconcert entre els telespectadors tailandesos. Aquesta vergonyosa anècdota va desencadenar un torrent de reaccions [tha] al ciberespai, de manera que el Canal 5 va haver de publicar un comunicat de disculpa a la seua pàgina [tha] de Facebook.

Thailand's state-run TV showing actress Meryl Streep as former UK Prime Minister Margaret Thatcher

La televisió estatal tailandesa mostra l'actriu Meryl Streep com si fóra l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher.

 

Saksith Saiyasombut pensa [en] que l’errada és degut a una recerca d’imatges ràpida a Google:

Obviously, this was the result of a quick Google picture search and taking the next best picture that showed up. But it does beg the question whether or not this will be the last time that a TV newsroom will make such a (admittedly hilarious) mistake and confuse the real world figures with the actors playing them – we probably can expect to see future mix-ups like Hellen Mirren as Queen Elizabeth II or Morgan Freeman as Nelson Mandela!

Former British Prime Minister Margaret Thatcher. Photo from Wikipedia

L'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher. Foto de Wikipèdia.

Òbviament, és el resultat d’haver fet una recerca d’imatges ràpida a Google i haver pres la primera fotografia de bona qualitat que van trobar. Però no evita que ens preguntem si serà o no l’última vegada que la redacció de notícies d’una televisió cometa una errada (certament hilarant) i confonga personalitats del món real amb els actors que les intrepreten – potser haurem d’esperar veure en un futur Helen Mirren com si fóra la reina Isabel II o Morgan Freeman en la pell Nelson Mandela!

En una nota més seriosa, les referències a la Dama de Ferro procedents de països on les dones ocupen el càrrec de primera ministra concloïen que les seues líders semblen mancades de la “qualitat fèrria” que caracteritzava Thatcher. Chuvit Kamolvisit, un diputat del parlamant tailandès, va qualificar [tha] Yingluck Shinawatra, primera ministra del seu país, de “Dama titella” que ha d’aprendre molt de Thatcher. Noom Maung Non va escriure [tha]:

Margaret declared war with Argentina to protect the Falklands, which were far far away from English. But in [the Thai] case, the Khao Praviharn belongs to us Thai but Yingluck wants to give way to the Cambodians.

Margaret va declarar la guerra a Argentina per a protegir les Malvines, que estaven molt, molt lluny dels anglesos. Però en aquest cas [el tailandès], el temple de Preah Vihear ens pertany a nosaltres els tailandesos, encara que Yingluck vulga lliurar-lo als cambodjans.

Mentrestant, a les Filipines, Dave Llorito va escriure [en] una peça el 2007 que, encertadament, va titular “Gloria Arroyo no és Thatcher”, en la qual argumentava que tot i que l’expresidenta de les Filipines tractava d’implementar polítiques thatcherianes, fallava bàsicament perquè a “Arroyo li mancava l’ànima” de la Dama de Ferro.

A Indonèsia, un lector [en] del Jakarta Post lamentava la pèrdua d’una líder mundial tan important i desitjava que el seu país poguera tenir una dirigent com Thatcher:

…someone with that sort of valor, the sort of dominant spirit that is not afraid. We need a piece of iron to smash corruption and inconsistency in this country.

… algú amb aquella classe de valor, la classe d’esperit dominant que no té por. Necessitem una peça de ferro per acabar de manera contundent amb la corrupció i la inconsistència d’aquest país.

Singapur, en canvi, sembla que no pateix escassetat de líders del tipus “ferri”. La mateixa Thatcher va confessar [en] durant la seua primera visita a Singapur el 1985 que Lee Kuan Yew es comptava entre els pocs dirigents mundials que més admirava per la seua envergadura com a líder. Sammyman deia [en]:

How to compare the immortal with the mere mortal like Thatcher?!?

Com comparar l’immortal amb un mer mortal com Thatcher?!?

Altres discrepen. L’usuari steffychun escrivia [en] al fòrum Sam’s Alfresco Heaven:

Both are neoliberal. But Lee is dictatorial. Thatcher won elections freely.

Tots dos són neoliberals. Però Lee és dictatorial. Thatcher va guanyar les eleccions democràticament.

En la mateixa línia, Johnny333 afirmava:

Under LKY (Lee Kuan Yew) true unions did not exist. NTUC is nothing more than another PAP (Singapore’s ruling party) organisation.

Sota LKY (Lee Kuan Yew) no hi havia autèntics sindicats. L’NTUC no és més que una altra organització del PAP (partit en el govern de Singapur).

En el blog Philolitics, sobre filosofia i política, seamus23efc escrivia que prefereix [en] Thatcher abans que Lee:

Despite me disliking both Maggie and Harry, who would I choose?

Definitely not the one who outlawed protests, freedom of speech and assembly, who engages in smearing campaigns against opposition politicians and showing disrespect to them and the ones that wages war indirectly with the working class with salaries higher than President Obama’s.

If I could choose between these two people, I would go for Maggie.

Tenint en compte que no m’agraden ni Maggie ni Harry, a quin dels dos escolliria?

Definitivament no a qui va il·legalitzar les manifestacions, la llibertat d’expressió i de reunió, a qui es va embarcar en campanyes per tal de calumniar polítics de l’oposició i faltar-los al respecte, a ells i als qui indirectament fan la guerra al costat de la classe treballadora, amb sous més elevats que els del president Obama.

Si poguera triar entre aquestes dues persones, em quedaria amb Maggie.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús