Xina: els internautes critiquen els “vulgars” drames televisius antijaponesos

Escrit per Oiwan Lam. Traduït per Cristina Simón.

La incessant producció per part de la indústria de l’entreteniment xinesa de drames televisius antijaponesos, que fa temps que els internautes es miren escrupolosament, ha tocat la fibra sensible dels mitjans de comunicació sota control estatal després que es filtraren a la xarxa dues captures de pantalla d’un drama bèl·lic en les quals apareixia una jove nua saludant un grup de soldats.

A mesura que, en els darrers anys, s’intensificava [en] la disputa territorial entre la Xina i el Japó per les illes Senkaku, s’incrementava també el nombre de drames televisius [zh] sobre la Primera [es] i Segona Guerra Sinojaponesa, que van costar la vida a milions de xinesos. Les autoritats de l’Administració Estatal de Ràdio, Cinema i Televisió [en] es mostraven encantades d’aprovar aquests guions patriòtics.

Però la nuesa reflectida en les dues fotografies fixes que es van filtrar al popular web de microbloguing xinès Sina Weibo han resultat excessives als tranquils canals de notícies controlats per l’estat, incloent-hi la Televisió Central i el Diari del Poble, que van criticar [zh] els implacables drames televisius antijaponesos [es] que s’emeten al país per ser massa vulgars.

Nude woman saluting Chinese soldiers

Un usuari de Sina Weibo va filtrar dues fotos preses d'un drama sobre la guerra sinojaponesa en el qual una jove nua saluda un grup de soldats xinesos.

Les fotos, que han circulat àmpliament per Internet, foren recollides pels canals de notícies provincials el 9 d’abril [zh] i pels nacionals [zh] al voltant de dos dies després.

Les ones televisives xineses estan inundades de drames bèl·lics antijaponesos. Segons l’informe d’un noticiari local, 70 dels 200 drames emesos en horari central a les principals cadenes de televisió el 2012 tractaven de la guerra sinojaponesa. Fonts de Hengdian Movie i Television City [un combinat de productores de pel·lícules i sèries dramàtiques amb base a la província de Zhejiang] van declarar [zh] que dels 300.000 actors que figuren en la seua nòmina, el 60% han interpretat a soldats japonesos.

Cada any, al voltant de 48 equips de producció treballen en drames antijaponesos sobre la invasió. Un actor que interprete el paper d’un soldat japonès pot morir un total de vuit vegades al dia. Es tarda més o menys quatre mesos a completar una d’aquestes produccions, el que es tradueix en més d’un bilió de soldats japonesos “morts” sols a Hengdian.

En resposta a les fotos filtrades, el web de titulars Sina Weibo va fer una recopilació [zh] de captures de pantalla d’altres moments vulgars apareguts en drames bèl·lics. La col·lecció d’imatges va ser republicada més de 30.000 vegades en menys de 24 hores i va atraure milers de comentaris.

Ací dessota podeu trobar la compilació traduïda:

A group of gun armed Japanese soldiers running away from a woman with an arrow aiming at them.

Un grup de soldats japonesos armats fugen d'una dona que els apunta amb una fletxa.

 

 

All the weapons are too weak -- let me tear the Japanese soldier apart. Arms strong enough to pull out mountain, too easy to tear the Japanese soldier into two pieces.

Qualsevol arma és massa feble -- deixeu-me espedaçar el soldat japonès. Els seus braços són tan forts que trenquen per la meitat el soldat japonès sense cap dificultat.

 

 

Our soldiers have turned into armed secret agents with all-terrain vehicles. How can this be about Sino-Japanese war?

Els nostres soldats han esdevingut agents secrets armats amb vehicles quatre per quatre. Què té això a veure amb la guerra sinojaponesa?

 

 

Look at this girl. Even though she is surrounded by Japanese soldiers, with her Tai Chi Chuan, touch of death and flying steps, she kills all the gun-armed Japanese soldiers with bare hands.

Mireu aquesta joveneta. Encara que està rodejada per soldats japonesos, amb el seu tai txi txuan, el seu toc de la mort i les seues puntades voladores, mata amb les mans nues tots els soldats ben armats amb fusells.

 

 

This drama has combined the theme of anti Japanese Invasion with love story, are you genuine in fighting against Japanese?

Aquest drama combina la invasió japonesa amb una història d'amor, de debò estan combatent els japonesos?

 

 

This is the most awesome one. An anti-Japanese "hero" throws a bomb to the sky and blows down a Japanese fighter plane!!! This is such a bluff!

Aquesta és la millor. Un "heroi" antijaponès llança una bomba al cel i abat un avió de combat japonès!!! Quin bluf!

 

 

Jump down from the cliff to catch the Japanese soldiers who are moving around in vehicle and kill the enemy…. You would be damn lucky if you did not died, can anyone still expect you to kill Japanese soldiers?

Llançar-se d'un espadat per atrapar les patrulles de soldats japonesos i matar-los... Series molt afortunat si no et mates en l'intent, com ningú pot esperar que sigues capaç de matar soldats japonesos després d'això?

 

 

I have heard that this gun is called AK47…

He sentit a dir que aquest fusell es diu AK47…

 

 

Els cibernautes de Weibo van desacreditar aquestes pel·lícules, perquè consideren que distorsionen la història real de la invasió. Com a reacció a la imatge de la jove nua, l’usuari “City Grass 2013″ (@城草 2013) escrivia [zh]:

惊闻抗战片竟然有女战士全裸面对一排战友的镜头,为了收视率真的一点底线都没有吗!近年拍的好多抗日片也是以搞好为噱头,甚至连妓女都成了抗日英雄,女演员在战场上也是描眉抹唇,搔首弄姿,严重与历史失实。这怎么能让孩子们看。

Molt sorprès d’escoltar que apareix una heroïna nua saludant un grup de soldats xinesos en un drama antijaponès sobre la invasió. En canvi, per a molts espectadors, no existeix cap punt de referència?! Recentment, els drames antijaponesos sobre la invasió llancen un munt d’idees estranyes, alguns fins i tot converteixen les prostitutes en heroïnes antijaponeses. Quan les actrius estan en el camp de batalla, porten maquillatge i es mostren sexualment atractives. Han tergiversat la història. Com podem deixar que els nostres nens vegen això?

L’usuari “Forest big wood” (@林林林林大木) trobava [zh] còmic l’estil de la televisió per a adults:

这抗日片也能拍出AV的风格来,实在是彰显了我党一种与时俱进的好风气啊。鼓掌一整天…

El fet que puguen fer televisió per a adults a partir del tema de la invasió japonesa posa en relleu l’estil progressista del nostre partit, progressa amb els temps. Em passe el dia aplaudint…

El guionista Bei Cun (@北村) es mostrava disgustat per l’argument [zh]:

拍点正儿八百的抗日片有什么不好?抗战是严肃而又悲壮的,是中国人心中之痛,这么戏耍太过份了!我觉得污染荧屏是一回事,最让人伤心的是对不起英烈们。因为他们真实流过的血和泪都因此被遮蔽了。

És que no poden produir alguna cosa més seriosa? La guerra sinojaponesa és un episodi històric molt solemne, alhora que un trauma per al poble xinès. Aquests arguments no sols contaminen la televisió, sinó que també deshonren els nostres herois en soterrar la seua sang i les seues llàgrimes.

L’usuari “Observe the Red Cross – 365″ (@看听-红十-365) es preguntava [zh] sobre els responsables d’aquesta situació:

电视一开全是抗日片,严重扭曲历史真象以及拿假爱国作为娱乐文化并获取利益,我就觉得超级恶心~~~~~仔细想想这是谁的错~~~~

La televisió està inundada de drames antijaponesos sobre la invasió que capgiren la història. Venen fals patriotisme com si fóra entreteniment sols per guanyar diners. És tan repugnant… però quan t’atures a pensar, qui n”es el culpable…

La major part del poble xinès entén que les autoritats responsables de la propaganda han fomentat la producció d’aquests drames antijaponesos. Per això l’usuari “ThreeWatches” va qualificar d’hipòcrites les crítiques dels mitjans estatals, la CCTV i el Diari del Poble [zh]:

抗日片确实烂得没有底线,但“科幻、愚民”这些话从央视和人民日报嘴里说出来,就像强奸犯骂别人猥亵妇女一样怪怪的。

És cert que els drames sobre la invasió han perdut el seu punt de referència, però quan la CCTV i el Diari del Poble els critiquen per “disbaratats i foscos”, sona tan estrany com si els violadors s’acusaren entre ells d’assetjar les dones.

“Water Rita” (@水水Rita-天然呆) es burlava del llenguatge nacionalista de la conspiració i deia [zh]:

我怀疑,这些所谓的导演就是境外敌对势力,故意把抗日片拍成这样惹人厌的

Tinc la sospita que els directors són les forces enemigues de l’exterior que, de manera intencionada, produeixen aquests terribles drames antijaponesos sobre la invasió.

Etiquetes , ,

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús