El director de ‘El Viatge de Chihiro’ critica el projecte de reforma de la Constitució japonesa

Escrit per Ayako Yokota.

Hayao Miyazaki, guardonat director japonès de cinema d’animació, i altres membres del seu estudi han causat sensació [en] amb un fullet on es pronuncien contra el desig dels representants del govern de canviar la Constitució del Japó, en la qual es renuncia a la guerra.

Hayao és el cofundador de Studio Ghibli, famós per la seva pel·lícula ‘El Viatge de Chihiro’, de 2001, un treball que atrau tant a nens com a adults al seu país. El cineasta va començar a publicar revistes de temporada amb l’objectiu de tractar altres temes d’interès al marge de la producció cinematogràfica. 

Mentre que el 75% dels membres del Cambra de Consellers [ja] estan a favor de modificar la Constitució japonesa, el número de juliol de la revista Neppu, que significa “vent càlid” en japonès, critica durament els avanços potencials dels membres de la Dieta per modificar la Constitució del país, que inclouen canvis en l’Article 9 per tal que les Forces d’Autodefensa del país puguin desplegar-se a l’exterior i en l’article 21 per controlar la llibertad d’expressió i de reunió.

L’esborrany de la nova Constitució [ja] del Partit Liberal Democràtic es va publicar el passat abril i ha format part del debat polític durant la recent 23ª elecció de la Cambra de Consellers [es]. Alguns crítics temen [en] modificacions dels drets humans fonamentals i major concessions al poder militar. Fa temps que el Partit Liberal Democràtic desitja modificar la Constitució, però potser la societat no mostri tant d’entusiasme com els Membres de la Dieta. Segons una enquesta telefònica realitzada per Kyodo News [ja], el 44% dels enquestats estava a favor de la modificació, mentre que el 38% n’estava en contra. Atès que el partit governant va guanyar les eleccions amb un 52,61% dels vots dels ciutadans [ja], el tercer índex de vot més baix després de la Segona Guerra Mundial, l’administració planeja canviar, en primer lloc, l’Article 96 amb la qual cosa es desfaria d’una clàusula dissenyada per a evitar una modificació imprudent [en] de la Constitució.

Screenshot from the Studio Ghibli publishing's  website announcing PDF download of the booklet

Captura de pantalla de la pàgina web de Studio Ghibli en la qual s’inclou un enllaç de descàrrega de la revista en PDF.

El fullet, que consisteix en quatre articles de quatre col·laboradors de l’estudi, comença amb una breu descripció de l’ansietat al voltant del pla de modificació: “Qui comprèn bé el que el ministre Abe pensa fer en relació a la modificació de la Constitució? És molt important expressar la nostra opinió de forma clara.” Cap dels autors desitja que es modifiqui la Constitució. 

Sorprenentment, malgrat l’escassa distribució del fullet, aquestes inusuals crítiques tan explícites dels cineastes van cridar l’atenció dels principals mitjans de comunicació i per això, l’editor va decidir publicar la versió digital d’aquesta edició especial. Normalment, la publicació s’envia al domicili dels subscriptors i es pot comprar a un nombre limitat de llibreries [ja], però en aquest cas es va permetre la descàrrega [ja] durant el mes posterior a l’aparició d’aquest número.

Hayao descriu allò que hauria de defensar la Constitució:

憲法は目標であって、条文をよくしたら貧乏人がいなくなるとか、そんなことあり得ない。でも、戦後の日本は、 その憲法に守られながら行ってきた経済建設のお陰で、他 の国々の人々から収奪したお陰もあるかもしれないけど も、飢え死にしている人を見かけることなどはほとんどな い国になれました。本当にある時期までは、戦後立 てた目標を実現しようと、公平な社会をつくろうと、右翼 の政治家たちも随分やってきたと思いますよ。 それが、経済的にもうこれ以上は無理となると、「この 制度はいけないんじゃないか」とか、「生活保護制度がいけないんじゃないか」とかいろいろ言う。どんな制度でも 悪用する人間は必ず現れますから、それを例にして潰すの は間違いです。

Una Constitució és una meta. No crec que la quantitat de pobres disminuís si una part d’aquesta es reescriu amb una formulació millor. És impossible. No obstant això, gràcies a la protecció de l’Article 9 i a la reconstrucció de la nostra economia després de la Segona Guerra Mundial, el Japó ha esdevingut un país on molt poca gent mor de fam. Fins a un moment determinat, la gent, fins i tot els polítics de dretes, van intentar amb totes les seves forces arribar a aquesta meta, establida després de la guerra, i aconseguir una societat equitativa. Tanmateix, quan es descobreix que no podem aspirar a un major creixement econòmic, sorgeixen opinions com ara “aquest sistema no és bo” o “s’han de reformar les prestacions socials”. Hi ha gent dolenta que abusa del sistema, però és una equivocació reformar el sistema només perquè la gent n’abusi.

Un dels articles de la Constitució [es] que genera més debat és l’Article 9, en el qual s’estipula que els japonesos renuncien per sempre a la guerra. L’existència de les Forces d’Autodefensa del Japó (que no són estrictament un exèrcit) s’adscriu a aquest article:

Capítol II. Renúncia a la guerra

Article 9. El poble japonès, en la seua aspiració sincera a una pau internacional basada en la justícia i l’odre, renuncia per sempre a la guerra com un dret sobirà de la nació i a l’amenaça o a l’ús de la força com una manera de solucionar disputes internacionals.

(2) Per tal d’acomplir l’objectiu expressat en el paràgraf precedent, d’ara en avant no es mantindran forces de terra, mar o aire com tampoc cap altre potencial bèl·lic. No es reconeix el dret de bel·ligerància de l’estat.

Hayao explica en el full perquè està en contra de modificar la Constitució, tot i que la seva condició actual és una mica ambivalent:

憲法を変えることについては、反対に決まっています。 選挙をやれば得票率も投票率も低い、そういう政府がどさ くさに紛れて、思いつきのような方法で憲法を変えような んて、もってのほかです。本当にそう思います。もちろん、憲法9条と照らし合わせると、自衛隊はいか にもおかしい。おかしいけれど、そのほうがいい。国防軍 にしないほうがいい

Sens dubte, estic en contra de la modificació. Tenim un baix índex de vot i la proporció de vots del partit també és baixa. Com dimonis pot aquest govern declarar que li agradaria modificar la Constitució? És el que realment sento. Estic d’acord amb el fet que les Forces d’Autodefensa de la nostra nació no es corresponen amb l’Article 9, però crec que és millor. Millor que convertir les Forces d’Autodefensa en una força militar nacional.

El productor Toshio Suzuki [en] va escriure sobre l’Article 9:

僕、日本が憲法九条を持っているって、海外の人はほと んど知らないと思う。だって自衛隊があるしね。そっちを 知っているわけでしょう。だから日本が世界にアピールす るとしたら、九条ですよね。これだけの平和は、九条がな ければあり得なかったわけですから.

Suposo que l’Article 9 no és tan conegut per la resta del món, ja que tenim Forces d’Autodefensa. Les nostres Forces d’Autodefensa són més conegudes. Si el Japó desitja provar el seu valor a la societat internacional, hauria de fer-ho a través de l’Article 9. Una societat pacífica com ho és la nostra no haguera estat possible sense l’Article 9.

そもそもいま憲法改正に、みんな、そんなに興味あるん ですかねぇ。そうじゃないでしょ。そんなことより、自分 たちの生活をどうするんだってことの方が大変で。だから、 僕は、政治家の独りよがりだと思っています。

“Està la gent realment interessada en la modificació en aquests moments? No ho crec. Tots estan més preocupats per les seves vides quotidianes. Considero que aquest tema és egolatria política.”

Isao Takahata, cofundador del Studio Ghibli i director de La Tomba de les Lluernes, pel·lícula que explica la història de dos joves germans que sobreviuen pel seu compte durant la Segona Guerra Mundial i finalment moren d’inanició, va escriure:

 私の憲法第九条に対する思いは、これは全世界で実現すべき素晴らしい理想の旗であり、日本はこの憲法第九条を 外交の中心に据えるべきである、ということに尽きます

“L’Article 9 és una idea meravellosa i s’hauria d’introduir a tot el món. El govern japonès hauria de prendre aquest article com a base de la seva diplomàcia. És tot el que he de dir sobre aquest article.”

私は、『火垂るの墓』を作る前も、今も、真の意 味で反戦ということで言うならば、こういう映画はたいし て有効ではない、と思い続けてきました。戦争がどんなに 悲惨かは、過去のことを振り返るまでもなく、現在、日々 のテレビのニュースでも目撃できます。しかし、どの戦争 も、始めるときには悲惨なことになると覚悟して始めるの ではありません。(中略)いまは、戦争末期の悲惨さではなく、あの戦争の開戦時 を思い出す必要があると思います。それまで懐疑的だった 人々も大多数の知識人も、戦争が始まってしまった以上、 あとは日本が勝つことを願うしかないじゃないか、とこぞ って為政者に協力しはじめたことを。有名人をふくめ、ほ とんどの人が知性や理性を眠らせてしまい、日本に勝って ほしいとしか願わなくなっていたのです。この情けない私たちに歯止めをかけるすべはあるのでし ょうか。知性や理性を眠らせないですむ方法はあるのでし ょうか。 そのための根本理念が、憲法第九条なのではないかと私 は思います

Quan rodava La Tomba de les Lluernes, sempre vaig pensar que aquest tipus de pel·lícula no té realment el poder suficient per funcionar com a element dissuasiu contra la guerra. Avui, la crueltat de la guerra es pot veure a la televisió sense necessitat de recordar el passat. Ningú imagina la crueltat d’una guerra quan en comença una. […] Crec que el que hem de recordar és com va començar la guerra, no els moments cruels que acompanyaren el seu final. Aquells que es mostraven escèptics sobre la guerra i la majoria d’erudits de l’època van canviar la seva opinió: “la guerra ja ha començat així que no podem fer altra cosa que desitjar la victòria del Japó”. Tots van mostrar el seu suport als polítics. La majoria d’ells van enterrar seva intel·ligència i racionalitat i començaren a bastir l’esperança que el Japó guanyaria la guerra. Hi ha alguna manera d’acabar amb aquest lamentable costum? Com pot sobreviure la nostra intel·ligència o racionalitat? Crec que la resposta és l’Article 9. És el nostre ideal fonamental.

En el servei de marcadors socials hatena, l’usuari Tarou Takamori [ja] coincidia amb l’Isao en què les emocions es poden manipular amb facilitat:

TakamoriTarou web, 社会 高畑勲氏の話が興味深い。火垂るの墓等アニメが反戦を訴るから改正されても戦争にはならぬと言う意見に対し、これは「泣ける」と感情が価値基準だから裏返れば開戦の熱狂は簡単に起き、故に歯止めが必要だと説いてる

L’article del senyor Isao Takahata és interessant. Diu que necessitem dissuasió ja que seria fàcil entusiasmar-se amb el començament d’una guerra perquè avui en dia les nostres emocions són la base de les nostres accions. Alguns al·leguen, però, que no hi haurà guerra encara que es modifiqui la Constitució perquè pel·lícules com La Tomba de les Lluernes ens ensenyaran a estar en contra de la guerra igualment.

Un altre usuari N2 [ja], que considera que l’assumpte de les “dones de confort” va quedar resolt amb la declaració de disculpes i reparacions del 1995 [en], retreu al cineasta que les opinions vessades al fullet manquen d’arguments sòlids:

宮﨑駿氏が「慰安婦の問題では謝罪と賠償すべし」と書いたとのことだったので、冒頭の氏の文章を、つまらなかったのだけど我慢して読んだ。 結局、謝罪と賠償すべき論理・論拠が展開されてるわけじゃなく、単に「すべし」と書いてあるだけ。

Em vaig assabentar que Hayao Miyzaki havia escrit al fullet que hem de disculpar-nos i oferir compensacions en relació amb l’afer de les dones de confort. Així que el vaig llegir fins al final tot i ser avorrit. Tot el que vaig trobar va ser la seva opinió sobre que “hauríem” de fer-ho, però sense cap lògica, raons o base que argumenti i doni suport a la seva opinió.

El bloguer H. Kazuyuki va comentar a Twitter [ja] que sembla que l’estudi s’està convertint en un partit polític:

“El Studio Ghibli fa por. És gairebé com una organització política. Vaig trobar molts comentaris com “estic d’acord amb el que opina Hayao”, però jo no estic d’acord amb res.

El crític de cinema Tomohiro Machiyama [ja] veu Hayao no com un pacifista, sinó com algú que aprova l’existència de les Forces d’Autodefensa:

“En la nostra Constitució, renunciem a la força militar. El senyor Miyazaki dóna suport al pla de compromís que vol protegir l’Article 9, però que permet les Forces d’Autodefensa. Hi ha molts països que tenen exèrcit, però no admeten la guerra com solució a conflictes internacionals. És el cas d’Alemanya, Espanya i Itàlia. Ell està d’acord amb aquesta idea.”

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús