Síria: segons els informes russos, la pau regna a Damasc

Escrit per Andrey Tselikov. Traduït per Cristina Simón.

Imatge d'un mercat sirià recollida per la televisió russa NTV el proppassat 3 de setembre. Sembla que l'autora de la filmació fou Anhar Kotxneva. Captura de pantalla de YouTube.

Imatge d'un mercat sirià recollida per la televisió russa NTV el proppassat 3 de setembre. Sembla que l'autora de la filmació fou Anhar Kotxneva. Captura de pantalla de YouTube.

A Rússia, el suport al règim de Baixar al-Àssad transcendeix els límits de la política. La profunda sospita sobre els motius que impulsen la intervenció militar occidental juntament amb una història de grups islamistes rebels dins de les seues fronteres, fan que fins i tot els opositors més acèrrims del Kremlin compartisquen la visió de Putin sobre el conflicte sirià. Per exemple, Maria Baronova, activista de l’oposició processada per participar en una manifestació que va acabar de manera violenta l’any passat, va tuitejar el següent sobre els atacs amb armes químiques del 21 d’agost prop de Damasc:

Cavallers, tots enteneu, supose, que el conte sobre l’ús d’armes químiques no és més que un fosc ardit nord-americà?

Segurament, Baronova va aconseguir la seua informació del fotògraf Serguei Ponomàrev, que es trobava a Damasc en el moment dels atacs i que, poc després, posava en dubte els informes de MSF (Metges sense fronteres) sobre les víctimes causades pel gas verinós:

@AltePute @ponny1 He estat a tres hospitals i m’han dit que no hi havia cap víctima allà. Si algú sap amb quins hospitals treballa MSF, hi aniré.

Un dels altres tuits russos enviats des de Damasc pertanyia a la periodista del diari Komsomòlskaia Pravda, Nigina Berieva. També ella en dubtava de l’ús d’armes químiques:

@madoleroyer estàvem allà, si l’atac haguera estat tan fort com per matar 1.300 persones, el gas també ens hauria arribat a nosaltres

Més tard, Berieva citava una font local:

Vaig parlar amb un home que viu amb la seua família prop de la zona de guerra. Diu que no es van utilitzar armes químiques. Que se n’haurien adonat.

A més dels periodistes com Berieva i Ponomàrev, que es van desplaçar a Síria per informar des d’allà per un període de temps relativament breu, hi ha bloguers russos que resideixen al país i escriuen des d’allà. Com la majoria dels russos, aquests bloguers donen suport al règim d’al-Àssad. La més destacada de tots ells és, probablement, Anhar Kotxneva, una dona d’origen russo-palestí que viu a Damasc. Kotxneva treballava en la indústria turística abans que esclatara el conflicte, però ràpidament va començar a escriure sobre la guerra per a l’audiència russa. Va guanyar notorietat l’any passat, quan es va saber que havia estat segrestada per un presumpte grup rebel [ru], que la va retenir durant 152 dies i del qual va aconseguir escapar sense cap ajuda.

Malgrat la seua experiència més aviat negativa amb el conflicte sirià, Kotxneva insisteix a garantir [ru] els seus lectors l’estabilitat del règim:

Ничего плохого не происходит. Люди ходят в кафе и рестораны, шастают по магазинчикам и даже посещают достопримечательности. Давайте, будем показывать ПРАВДУ. А не делать все, чтобы во всем мире сложилось впечатление. что в Сирии камня на камне не осталось!

No passa res de dolent. La gent seu als cafès i als restaurants, va de compres i fins i tot, assisteix als espectacles locals. Diguem la VERITAT. I no fem tot el possible per què el món pense que Síria ha estat arrasada fins als fonaments!

El 29 d’agost, mentre el món esperava amb expectació la imminent campanya de bombardeigs contra al-Àssad, ella escrivia [ru]:

Хомс, Хама, Тель-Калях, Месьяф, Беньяс, Джебла, Латакия, Тартус… ВЕЗДЕ ВСЕ ПОД КОНТРОЛЕМ ГОСУДАРСТВА. В Дамаске все тоже спокойно.

Homs, Hama, Tel Kalyah, Masyaf, Banias, Gabala, Latàquia, Tartus… TOTES ESTAN SOTA CONTROL DEL GOVERN. A Damasc regna la pau.

En general, Berieva i Ponomàrev semblen estar d’acord. Berieva va tuitejar poc després dels atacs amb gas:

No ho creureu, però la pau regna a Damasc. La gent seu als cafès i passeja pel carrer, aliens a la histèria universal.

Ponomàrev també va dir que el país ha romàs “inalterat” des del 2009, alhora que preconitzava jocosament les virtuts del conflicte armat per haver aconseguit baixar les tarifes dels hotels:

Els hotels del centre [abans] 300€ [per nit] ara costen 50-70$, sopar per a tres amb vi — 20$.

Hi ha quelcom d’estranyament familiar per a l’audiència russa dins d’aquesta narrativa — el conflicte, quan es retrata d’aquesta manera, sembla menys una guerra sense quarter i més una violència a foc lent al Daguestan i Ingúixia. Sí, hi ha bandits/terroristes/rebels/gihadistes, però estan lluny, geogràficament aïllats. I tant que algunes persones moren, però al 90% de la població no li afecten aquestes coses — almenys fins que els seus plans per a les vacances d’estiu queden desbaratats a causa de les accions militars prop del centre turístic. Amb això els russos sí que poden sentir-se identificats.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús