Un agitador polític a Rússia: qui és Aleksei Navalni?

Escrit per Daniel Alan Kennedy. Traduït per Laura Nogueira.

Fins fa uns quants anys, Aleksei Navalni no era conegut fora del petit cercle polític de la intel·liguèntsia moscovita. Però és possible que actualment sigui un dels crítics independents més destacats que planta cara al govern rus. A Rússia, una nació on l’ús d’Internet està augmentant a un ritme vertiginós, Navalni ha demostrat que els blogs i les xarxes socials són eines polítiques poderoses. No sorprèn que els dirigents polítics russos ja s’hagin fixat en aquest bloguer arribista. És molt possible que Navalni perdi la llibertat abans que acabi l’estiu.

El juny de 2013, Navalni va ser condemnat [es] per desfalcar fusta a una empresa pública mentre treballava com a assessor del governador de la regió de Kirov. Però les veus crítiques argumenten que aquesta sentència tan dura és el resultat d’una repressió orquestrada pel Kremlin. A través de l’àmplia audiència del seu blog, Navalni ha aconseguit suport i ha defensat la seva innocència a Internet [ru], animant els lectors a descarregar-se l’arxiu complet dels documents relacionats amb el seu cas (emmagatzemats en un fitxer descarregable d’1,7 GB [ru]), que, segons diu, l’exculpen. Navalni també és víctima de crítiques públiques; molts dels seus detractors han dedicat els seus blogs i llocs web a la causa (alguns d’ells fins i tot imiten [ru] l’estètica del de Navalni) per declarar la seva culpabilitat.

Aleksei Navalni en un míting. Fotografia d'Aleksei Ruban (CC BY-NC-SA 2.0)

Aleksei Navalni en un míting. Fotografia d'Aleksei Ruban (CC BY-NC-SA 2.0)

Després d’una breu estada a la presó un cop condemnat (moment en el qual es va produir una manifestació massiva al centre de Moscou), les autoritats de Kirov van alliberar Navalni, a l’espera d’una resposta a la seva apel·lació. Si es confirma la condemna, haurà de passar cinc anys empresonat i segurament esdevindrà el presoner polític més famós de Rússia. Mentrestant, Navalni s’ha presentat a les properes eleccions a l’alcaldia de Moscou i basa el seu programa electoral en la lluita contra la corrupció i en la liberalització econòmica [en]. (Les misterioses causes que van provocar el seu alliberament han fet pensar a molts que les autoritats van intervenir a favor seu per assegurar-se que hi participés, i així “legitimar” la competició.) Les últimes enquestes [en] mostren que Navalni rep cada cop més suport, tot i que encara li falten 40 punts per superar l’alcalde actual, Serguei Sobianin [es].

Navalni, l’emprenedor

Aleksei Navalni va néixer l’any 1976 a Butin, una ciutat als afores de Moscou. Els seus pares són els propietaris d’una petita fàbrica de mobles que van fundar als anys 90, una situació poc comuna a Rússia, on l’emprenedoria és remarcablement baixa [ru], com a resultat de 70 anys de polítiques centralitzadores, la burocràcia soviètica i la corrupció imperant. Com a propietaris d’un negoci i membres de la classe mitjana, els Navalni probablement han patit molt [en] per culpa de la corrupció del sistema judicial i administratiu rus. És comprensible, doncs, que l’àmbit d’actuació de Navalni com a bloguer i ara també com a candidat a alcalde— hagi estat la lluita contra la corrupció i la promoció de la transparència i el liberalisme econòmic.

Navalni, que és llicenciat en Dret, és propietari d’una part del negoci dels seus pares i ha participat en la creació de diverses fundacions i institucions des de finals dels anys 90. Des del 2011, alguns dels crítics amb Navalni investiguen [ru] si és cert que va aconseguir el seu títol d’advocat contractant-se a si mateix per tal de complir els requisits d’experiència laboral dictats pel col·legi.

Activisme polític i politiqueig

Tot i que Navalni és actualment conegut per ser un bloguer que ha esdevingut polític, estava involucrat en política molt abans de fer-se famós a LiveJournal. L’any 2000 va unir-se al partit liberal de l’oposició, Iàbloko [es]. A principis de la dècada dels 2000 va treballar en un partit semblant, la Unió de Forces de Dreta [en] (SPS). Navalni diu que es va unir a aquests grups per tal de fer pressió contra les noves lleis electorals de Rússia, que creu que van ser creades per impedir que l’oposició obtingués més escons al parlament.

Navalni va ser expulsat de Iàbloko el desembre del 2007; l’explicació oficial va ser que la seva ideologia nacionalista no casava amb els valors del partit. Per la seva part, Navalni insisteix que no el van reelegir per les crítiques vessades sobre el líder de Iàbloko, Grigori Iavlinski, després dels mals resultats que el partit va obtenir a les eleccions a la Duma l’any 2007. En una entrevista [ru] publicada l’any 2011 a la revista russa GQ, Navalni es defensava i explicava que els liberals s’arrisquen a perdre tota influència a Rússia de manera permanent si converteixen qualsevol tema en tabú:

The failure of our national democratic movement is tied up in the fact that they consider some topics of conversation dangerous to discuss in principle, including the topic of internethnic conflict. At the same time its a major issue of today. We have to admit that migrants, including those from the north Caucasus, often come to Russia with their own set of values.

El fracàs del nostre moviment nacional democràtic té aveure amb el fet que es consideri perillós abordar certs temes de debat, com ara el del conflicte interètnic. Al mateix temps, es tracta d’un afer de gran rellevància i actualitat. Hem d’admetre que els immigrants, inclosos els del Caucas del Nord, sovint vénen a Rússia amb els seus propis valors.

Malgrat els indicadors [ru] nacionals que demostren que l’actitud de menyspreu vers els immigrants de classe obrera està molt estesa entre els russos, la ideologia nacionalista [en] de Navalni ha estat un llast per a aquest aspirant a polític, ja que el cercle de la intelligèntsia moscovita, d’on prové, és reticent a promoure tensions socials que sovint provoquen accions racistes perilloses.

Bloguejar per la responsabilitat corporativa

Navalni és propietari de participacions minoritàries en diverses empreses russes de gran importància, entre elles algunes del sector del petroli i el gas, com Rosneft [en], i bancs comercials com Sberbank [en] i VTB Bank [en]. Explica que la seva intenció inicial en comprar les accions era fer una inversió, però ben aviat es va irritar amb la manera com es pagaven els dividends —un fet que atribueix a la corrupció de les empreses. Aprofitant-se de la seva posició com a accionista, Navalni va inspeccionar els comptes de les empreses en cerca de proves de corrupció i va compartir la informació al seu blog. Allà va revelar el que, segons ell, eren exemples clars de malversació de fons i altres formes de corrupció. En una entrevista [en] concedida a Global Voices el 2010, Navalni explicava com va utilitzar el seu blog per ajudar a coordinar una campanya en contra de la corrupció a VTB Bank en relació amb l’adquisició de perforadores.

I announced that there were some disturbing facts that I had been investigating. With the help of the blog, I put together other shareholders of VTB Bank who wrote the complaint with me. With its help, I found leasing specialists, experts in drilling rigs, etc. Via the blog, I found other insiders who told me about what is happening now with these drilling rigs. In other words, I fully coordinated the campaign via my blog.

Vaig fer públic que havia investigat alguns fets tèrbols. Amb l’ajuda del blog, vaig aconseguir unir-me a altres accionistes de VTB Bank i vam escriure una queixa. També vaig posar-me en contacte amb especialistes en arrendament, experts en perforadores, etc. A través del blog, vaig trobar altres informadors que em van explicar el que està passant ara amb aquestes perforadores. En resum, vaig coordinar la campanya totalment des del meu blog.

Navalni va iniciar campanyes similars contra Rosneft, Surgutneftegaz i Gazprom. Inspirant-se en la idea d’utilitzar Internet per a la coordinació d’una campanya anticorrupció, Navalni va crear una organització dedicada a destapar la corrupció en les contractacions públiques: RosPil [ru].

La llei estableix que totes les contractacions públiques han de ser publicades en línia [ru]. A RosPil, els voluntaris revisen els comptes en busca de licitacions sospitoses relacionades amb compres desorbitades o innecessàries. Tot seguit remeten els casos més complicats a un equip d’experts professionals, per tal d’analitzar-los més profundament. Si els experts consideren que és possible que els comptes estiguin corromputs, l’equip legal de RosPil presenta una queixa al Servei Federal Antimonopoli [en] de Rússia. Segons Navalni, els sous dels experts que treballen per a RosPil provenen completament de les donacions fetes en línia. RosPil assegura [ru] que, en dos anys, les seves peticions han provocat la investigació i/o cancel·lació de licitacions sospitoses per un valor aproximat de mil vuit-cents milions de dòlars.

La lluita contra el “Partit de lladres i delinqüents”

Les accions anticorrupció de Navalni li han valgut elogis al seu país nadiu. (El diari rus Vedomosti el va nomenar “Home de l’any” [ru] el 2009.) Després d’encunyar el mem “Partit de lladres i delinqüents” [en] per descriure el partit polític dominant, la Rússia Unida de Vladímir Putin al capdavant, i gràcies als seus discursos memorables durant les manifestacions de l’hivern de 2011-2012, Navalni ha esdevingut líder de facto del moviment de protesta rus. Tot i el seu èxit com a activista i internauta, els investigadors federals van contribuir més que ningú a consolidar la seva posició com a defensor de la llibertat i a popularitzar el seu nom.

Alexey Navalny at a Moscow rally in March 2012. Photo by Bogomolov.PL. (CC BY-SA 3.0)Aleksei Navalni en un míting a Moscou el març de 2012. Fotografia de Bogomolov.PL. (CC BY-SA 3.0)

Aleksei Navalni en un míting a Moscou el març de 2012. Fotografia de Bogomolov.PL. (CC BY-SA 3.0)

 

Tanmateix, aquesta fama no li ha guanyat l’aclamació universal. Les enquestes suggereixen que els russos tenen sentiments ambivalents [ru] vers Navalni, fins i tot encara que pensin [ru] que el seu judici va tenir motivacions polítiques. Tot i que la seva campanya per l’alcaldia (que inclou discursos electorals diaris per tot Moscou) ha deixat clara l’existència d’una frontera cada vegada menys definida entre el món en línia i el món real rus, les possibilitats que Navalni guanyi les eleccions són minses, i l’amenaça d’una sentència de cinc anys de presó l’espera quan arribi la tardor. Malgrat tot, ha promogut la creació d’un grup de coalició de partidaris seus i ha organitzat una candidatura seriosa a l’alcaldia. (Fins i tot la Fundació pel Desenvolupament de la Societat Civil, think tank afí al Kremlin, va elogiar [ru] Navalni recentment pels seus esforços “tan actius”.) Només això ja és una gran fita, i és possible que sigui una senyal de la creixent competitivitat en els afers públics a Rússia.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús