El gran circ de la política: els candidats-comediants del Brasil i Portugal

Escrit per Sara Moreira. Traduït per Adelaida Aguilar.

Homens da Luta on Optimus Alive music festival, 2011. Photo by José Goulão on Flickr (CC BY-NC-ND 2.0)“Homens da Luta” al festival de música “Optimus Alive”, 2011. Fotografia de José Goulão a Flickr (CC BY-NC-ND 2.0)

El conegut grup de música de paròdia Homens da Luta [ca] (Homes de Lluita) de Portugal ha convertit la seva pàgina de Facebook [pt], amb més de mig milió de seguidors, en un front en línia de la campanya electoral [pt] per a les eleccions municipals d’enguany.

El grup ha esdevingut notablement famós per les seves comèdies improvisades i les seves actuacions musicals al carrer durant les protestes antiausteritat que s’han succeït al país des de principis del 2011 i més tard va guanyar impuls amb la seva aparició al Festival de la Cançó d’Eurovisió al 2011 [en]. A les seves actuacions parodiaven cançons revolucionàries alhora que satiritzaven personatges històrics i invocaven el terme “lluita” tant com podien.

Actualment un dels germans que lideraven la banda, Nuno Duarte “Jel”, l’àlies es pot llegir com “hair gel” (“fixador”), es presenta com a candidat a l’alcadia de Cascais, un dels municipis més rics de Portugal, una ciutat costanera a tan sols 30 quilòmetres a l’oest de Lisboa.

Malgrat que la banda va mobilitzar i entretenir les masses a Portugal, per alguns crítics, com João Silva Jordão, la “falsa resistència” dels Homens da Luta [pt] ha estat símbol de “la decadència de la classe política” i un dels factors que ha ajudat “la població portuguesa a romandre en un estat d’apatia vertiginosa”:

Um desses factores é precisamente a tendência para ridicularizar todos os que tentam ativamente questionar o sistema, e sobretudo, os que mostram raiva e verdadeira indignação contra um sistema político, financeiro e económico que é estruturalmente desenhado para manter a população subjugada e confusa. E o exponente maior desta tendência são, em Portugal, os ‘Homens da Luta’.

Un dels factors és precisament la tendència a ridiculitzar aquells que intenten de forma activa qüestionar el sistema i especialment aquells que mostren veritable fúria i indignació contra un sistema polític, econòmic i financer que està estructuralment dissenyat per a mantenir la població submisa i confosa. I el major exponent d’aquesta tendència a Portugal són els “Homens da Luta”.

Democràcia parodiada

In the Mexican city of Xalapa, a cat candidate, Candigato (Candicat), didn't make it to the mayor's seat last June, but he gathered more than 160 thousands likes on his Facebook page. A la ciutat mexicana de Xalapa, un gat candidat, “El Candigato Morris“, no va guanyar el seient d’alcalde el juny passat, però va reunir més de 160.000 “m’agrada” a la seva pàgina de  Facebook.

La tendència de persones excèntricques que es presenten la seva candidatura a les eleccions no és nova; la diferència és que ara els mitjans socials poden contribuir al seu èxit.

Agafem com a exemple el comediant italià Beppe Grillo [ca] i el partit polític que va fundar el 2009, el Moviment de les 5 Estrelles, que va obtenir el 25,55% dels vots per a la Cambra dels Diputats a les eleccions generals del 2013 [en]. O Jón Gnarr [en], un popular actor de comèdia islandès amb més de 72.000 seguidors al Facebook [en], que va ser elegit alcalde de la capital, Reykjavík, el 2010. El vídeo en clau d’humor per a la campanya [en] del partit que va fundar, El Millor Partit Polític [en], va esdevenir víric a Youtube.

Al Brasil, més de 50 clowns es van presentar com a candidats a les eleccions municipals del 2012. Aquest fenomen es va produir després que el popular músic-clown Tirica [en] resultés elegit per a un seient al Congrés “amb més vots que qualsevol altre candidat a les eleccions del 2010″, com va informar [en] la BBC. El seu nom va esdevenir “trending topic” [pt] mundial a Twitter i a Youtube el vídeo de la seva campanya [pt] es va reproduir més de 6.8 milions de cops. Va utilitzar els seus comptes de Twitter (@tiririca2222 [pt], actualment amb 209.414 seguidors) i Facebook (amb al voltant de 61.000 seguidors), per difondre els seus eslògans polítics, tals com:

O que é que faz um Deputado Federal? Na realidade eu não sei. Mas vote em mim que eu te conto. Vote no Tiririca, pior do que tá não fica.

Què fa un Govern Federal? Sincerament, no ho sé. Però voteu-me i ho descobriré per a vosaltres! Voteu Tirica, no pot ser pitjor.

Un ingredient comú entre aquests candidats tan particulars és el gran èxit als mitjans de comunicació socials -fins i tot abans de convertir-se en actors polítics. De fet, els partits polítics sovint troben atractiva la seva popularitat a la xarxa, el que fa que, al seu torn, els conviden a presentar candidatura conjunta, com en el cas dels Homens da Luta i la invitació del Partit Laborista Portugués [pt] (PTP, sigles en portuguès).

A la pàgina web Plox, hi ha una publicació que parla d’aquest fenomen [pt] al Brasil; en ell s’assenyala l’afiliació de Tirica al Partit de la República:

pois um bom candidato é um “puxador” que além de se eleger poderá render mais cadeiras legislativas para a legenda e, assim, ajudar a eleger colegas do partido. O Partido Republicano (PR), de Tiririca, é uma das siglas mais incentivadoras do humor na política.

Perquè un bon candidat és una “gran atracció” que, a més de ser elegit, podrà aconseguir més escons per a les sigles i així col·laborar en l’elecció de col·legues del partit. El Partit de la República (PR), de Tiririca, és una de les sigles que més promociona l’humor a la política.

La societat de l’espectacle 2.0

D’acord amb els analistes del Brasil [en] citats per la BBC, l’increment de la popularitat d’aquest tipus de celebritats polítiques reflecteix en certa manera la desil·lusió amb els polítics convencionals. El fet és que els processos polítics contemporanis són encoratjats per acalorades campanyes que tenen lloc dins de les noves àgores [ca] de l’hiperconnectat món actual: els mitjans socials de comunicació.

El tema es va abordar en un seminari organitzat per la facultat Cásper Líbero de São Paulo sobre “comunicació i política a la societat de l’espectacle” (una referència a La societat de l’espectacle (1967) de Guy Debord, una crítica dels ciutadans com a mers espectadors passius “que han estat drogats per imatges espectaculars”).

Al seminari del 2012, Campanyes Electorals i Processos Polítics a la Societat de l’Espectacle [pt], l’investigador Synésio Cônsolo Filho, va argumentar [pt] que:

nas redes sociais virtuais a comunicação assume um caráter imagético, marcado pelo entretenimento e dispersão de ideias

a les xarxes socials virtuals la comunicació assumeix un rol imaginari, marcat per l’entreteniment i la dispersió d’idees.

El bloguer Marcelo Ariel, de Santos, a l’estat de São Paulo, relacionava [pt] l’especulació del procés electoral i el resultat de les eleccions a la seva regió:

Nenhum dos candidatos discutiu a fundo o ‘mito da governabilidade’, modos de neutralizar o tráfico de influência e o clientelismo, de superar a ‘política de eventos’ e o pior, cada um dos candidatos se apresentou como um evento em si mesmo.

Cap dels candidats ha discutit a fons “el mite de la governabilitat”, maneres de neutralitzar el tràfic d’influències i el clientelisme, maneres de superar “la política dels esdeveniments” i -pitjor encara- cada candidat es va presentar com un esdeveniment en ell mateix.

Encara que tant a Portugal els Homens da Luta o Cascais na Linha (Cascais en línia, o en ordre, un joc de paraules) com les seves pàgines de Facebook s’han fet famosos per seguir el lema de la candidatura independent, s’han tornat una mica més sobris i fan el que poden per convèncer els votants sense oblidar l’alegria. Algunes publicacions als seus murs de Facebook sovint atreuen centenars de reaccions. Creen vídeos breus en els quals presenten idees per a la ciutat, barrejant humor amb propostes concretes que prometen realitzar quan siguin elegits.

La votació s’esdevindrà el dia 29 de setembre de 2012 a Portugal. Uns 1.500 candidats es presenten a les eleccions per a 308 municipis.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús