Els peruans lluiten per salvar les piràmides de l’especulació immobiliària

Escrit per Pública – Agência de jornalismo investigativo. Traduït per Elisenda Torrell.

L’article escrit per Jessica Mota va ser primer publicat [pt] el 21 d’agost de 2013 per l’agència de periodisme d’investigació brasilera Agência Pública com a part de la sèrie #PatrimônioAmeaçado (Patrimoni Amenaçat en portuguès)

Eren les quatre de la tarda del 29 de juny, dissabte, quan Estequilla Rosales, una peruana de 51 anys, va sentir un soroll que venia de l’altra banda d’un jaciment arqueològic que coneixia bastant bé. Com a vicepresidenta de l’associació Kapaq Sumaq Ayllu ha estat responsable d’ajudar a vetllar per un dels patrimonis culturals del Perú: el complex arqueològic El Paraíso que amb 45 hectàrees és un dels més extensos i antics del Perú. És en aquesta zona on passa els seus dies i hi viu a prop, a Santa Josefina, on s’ha construït una casa.

Estequilla no s’hauria imaginat l’origen del soroll ni en el pitjor dels malsons. Un grup d’homes amb màquines pesants estaven destruint un dels onze turons registrats al jaciment. A sota del turó en qüestió s’hi amagava una piràmide preincaica de gran antiguitat, d’entre 4 i 6 metres d’alçària i que ocupava una superfície de 2,5 quilòmetres quadrats.

O local onde foi derrubada uma das pirâmides de El Paraíso onde se vê a areia revolvida. Foto: Jessica Mota / Agência Pública

A la sorra es pot apreciar el lloc que ocupava la piràmide que van enderrocar a El Paraíso. Fotografia de Jessica Mota / Agência Pública.

“Estava desesperada, no sabia què fer perquè aquí no hi ha cobertura telefònica. El que vaig fer va ser pujar el turó i dir-li al vigilant que avisés la policia”

Agora estou mais calma. Mas quando aconteceu realmente senti uma dor imensa, como se fosse uma pessoa, um ser muito querido para mim. Porque é parte de meu país, estavam assassinando minha identidade, minha cultura. E isso é, como se pode dizer, uma traição à pátria. Eu sinto que um peruano seja tão ignorante para destruir assim.

Ara ja estic més tranquil·la, però quan va passar vaig sentir un immens dolor, com si es tractés d’una persona, d’algú molt estimat per mi. Com que és part del meu país, estaven assassinant la meva identitat, la meva cultura. I això és, com se sol dir, una traïció a la pàtria. Em sap molt de greu que un peruà pugui ser tan ignorant com per destrossar una cosa així.

Localização do Complexo Arqueológico de El Paraíso na região do estado de Lima no Peru. Arte: Bruno Fonseca para a Agência Pública

Emplaçament del complex arqueològic El Paraíso a l’estat de Lima, Perú. Disseny: Bruno Fonseca per a l’Agência Pública.

A una hora de Lima, a la província de Sant Martí de Porres, el complex arqueològic El Paraíso està situat en una zona que pateix la pressió de l’especulació immobiliària. Descobert als anys 50, el jaciment va restar inactiu fins que el 2012 el Ministeri de Cultura va engegar el projecte. Al llarg dels anys 50, als voltants del jaciment s’hi van anar aixecant construccions particulars. Actualment, la frontera del jaciment és on comencen els terrenys i camps privats.

Hi ha dotze piràmides registrades. La principal va ser restaurada gairebé del tot per l’arqueòleg suís Fredéric Engel del 1965 al 1966. El gener de 2013, el sector del Ministeri de Cultura peruà responsable de les excavacions va descobrir evidències que apunten que les piràmides són tan antigues com les d’Egipte o la civilització de Mesopotàmia. Amb una antiguitat d’entre 4.500 i 4.800 anys, seria un dels bressols de la civilització del continent llatinoamericà. Abans de l’arribada dels espanyols, l’església i fins i tot de Jesucrist, Lima ja era una gran ciutat de capital importància.

Marco Guillén, cap del projecte arqueològic del Ministeri de Cultura, explica que:

É uma das poucas cidades no mundo que tem uma continuidade cultural ao longo do tempo. E isso é uma grande vantagem. (…) Lima, a capital, tem a waka [sic] (monumento antigo e sagrado) mais antiga do Peru. É como a civilização surge aqui. A destruição da pirâmide significa arrancar a folha de um livro da história do Peru. Não se pode saber o que aconteceu.

És una de les poques ciutats del món que presenta continuïtat cultural al llarg del temps. I és un gran avantatge. (…) Lima, la capital, té el waka més antic del Perú [sic] (monument sagrat de l’antiguitat). La civilització va sorgir aquí. Destruir la piràmide és com arrencar una pàgina del llibre de la història del Perú. No hi ha manera de saber què va passar.

Al mig del camí hi havia una piràmide

Quan surts de Lima per anar a El Paraíso has d’agafar un microbús -com una furgoneta que supera en nombre els altres transports públics de Lima- fins al municipi veí de Pro.

És un viatge de 40 minuts a través del trànsit dens de la capital peruana. Des d’allí s’han d’agafar dos microbusos més fins al cotxe, que es troba a prop de la terminal i condueix un dels membres de l’Associació Kapaq Sumaq Ayllu. Cases humils esquitxen l’àrid paisatge. Al llarg del camí estret que mena al complex arqueològic s’hi poden veure deixalles escampades, voltors i nens que juguen entre la brossa.

“Quan vam arribar hi havia cartells a tots els turons. Creuen que aquesta zona els pertany”, diu un dels arqueòlegs del projecte. El rètol diu: “Propietat privada reconeguda el 8 d’agost de 1984″, seguit d’una descripció de la zona i el número de registre (N.T.). Foto: Jessica Mota / Agência Pública.

Veig un mur que voreja tota la carretera. “És una muralla”, m’explica Miguel Castillo, cap del camp de treball de El Paraíso, que seu al seient de darrere. Més tard descobreixo que el mur té 30 quilòmetres i encercla els turons de la zona. Al llarg dels anys les construccions i les parcel·les particulars li van guanyar terreny progressivament.

Castillo considera que:

O Estado é ineficiente. Tem recursos para delimitar e proteger as wakas [sic], mas não o fazem. É igual no Brasil, na Argentina… O que se tem é a iniciativa pessoal de algumas pessoas, de arqueólogos. Mas não é suficiente.

El Govern no és eficient. Té els mitjans per vetllar pels wakas [sic] però no ho fa. El mateix passa al Brasil i a l’Argentina… El que tenim és la iniciativa d’algunes persones, dels arqueòlegs. Però no n’hi ha prou.

Membres de l’associació Kapag i també vigilants dels jaciments van ser atacats la setmana anterior. Durant la visita, per raons de seguretat, un vigilant va acompanyar el nostre grup format per un equip d’arqueòlegs mentre recorríem la zona on abans s’alçava la piràmide.

Els treballadors locals que hi solien treballar ara seuen als turons vigilant. Després de l’incident de la piràmide s’ha doblat la seguretat. Quatre policies custodien el lloc de dia i de nit i, a més, el Ministeri de Cultura ha contractat dos vigilants d’una companyia de seguretat privada per intentar protegir el patrimoni de l’extens terreny de 45 hectàrees.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús