Els docents en vaga resisteixen contra el govern de Bauzà

Escrit per Cristina Simón.

Imatge compartida a Twitter per Jordi Sàlvia (@jordisalvia), amb l'increïble Hulk, el superheroi de còmic, cridant per l'educació pública.

Imatge de l’il·lustrador Juan Francisco Mota, amb l’increïble Hulk, el superheroi de còmic, cridant per l’educació pública.

Després de dues setmanes de vaga indefinida de docents a les Illes Balears, més de 80.000 persones han sortit al carrer per demanar la retirada del nou decret-llei educatiu.

El 29 de setembre, una “marea verda“, el color que representa la defensa de l’escola pública en les protestes contra les retallades, va envair els carrers de Palma i les altres capitals de les Illes Balears per protestar contra el govern de José Ramón Bauzà (Partit Popular). Només a Palma, més de 80.000 persones, segons la Societat Balear de Matemàtiques, van demanar la retirada de la nova llei educativa sota el lema “Crida per una educació de qualitat”.

Era la continuació de la vaga indefinida de docents que el 16 de setembre arrencà a les Illes Balears amb el nou curs escolar, amb més d’un 80% de seguiment segons els sindicats. El polèmic decret-llei Tractament Integrat de Llengües (TIL) planteja un programa educatiu trilingüe que desplaça el català com a llengua vehicular de l’ensenyament. La protesta denuncia que el govern utilitza el trilingüisme per dissimular la voluntat de debilitar la llengua autòctona.

En un moment delicat per a l’ensenyament públic, amenaçat per les polítiques d’austeritat i les contínues retallades, la promulgació del TIL a les Illes, un territori on, com Catalunya i el País Valencià, el català és llengua oficial al costat del castellà, ha estat la gota que ha fet vessar el vas.

Durant aquestes setmanes, s’han convocat concentracions a diverses ciutats dels territoris de parla catalana, des de Girona a Alacant, i a Twitter l’etiqueta #VagaIndefinidaDocents ha estat trending topic mundial.

Pols al govern

Davant la protesta social més estesa de la democràcia a les Illes, el Govern afirma que els vaguistes i manifestants no representen la majoria de la societat i es manté en la decisió de no retirar el decret. A més, minimitza les xifres de participació en la vaga (mentre els sindicats parlen del 90% de seguiment, Educació apunta tan sols el 20%) i amenaça els professors que la secunden. Antoni Camps, diputat autonòmic del PP i membre de la comissió d’educació del Parlament balear, va dir en un article [es] publicat al diari El Mundo:

[…] es conveniente que los docentes que se «apunten» a la huelga sepan que hasta la fecha, a los instigadores de las mismas, léase sindicalistas apoltronados/as, NO se les descontaba de su sueldo los días que hacían huelga, pero este año va a ser diferente. Es decir, que estos señores/as que, únicamente, trabajan los días de huelga, verán recortados sus emolumentos al igual que el resto de «huelguistas».

Les imatges compartides pels manifestants, però, mostren una protesta vigorosa:

Sota les etiquetes ,  i , entre altres, el suport a la manifestació esdevenia a Twitter tan massiu com al carrer.

El decret de la discòrdia

El TIL estableix l’ensenyament en català, castellà i anglès a parts iguals, és a dir, el trilingüisme. Centres públics i privats estan obligats a aplicar-lo.

Es modifica així el model d’immersió lingüística en català que funciona amb normalitat a les Illes des de fa tres dècades, quan amb la transició democràtica es va promoure la normalització del català a l’escola a les Balears, com a Catalunya i al País Valencià. La Llei de normalització lingüística del 1986 assegura el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’ensenyament. El mateix Govern ha de garantir que així siga.

A principis de setembre, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va admetre els recursos contra el TIL presentats pels sindicats UGT (Unió General de Treballadors) i STEI (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes Balears). La justícia en va ordenar la suspensió cautelar, però hores després, l’Executiu l’aprovava per decret-llei, que no requereix debat parlamentari i entra en vigor immediatament després d’ésser publicat en el butlletí oficial.

Retallades i trilingüisme contra el fracàs escolar?

El Govern al·lega que el seu model educatiu contribuirà a reduir el fracàs escolar. Molts ho dubten, com en Jaume Lladó (@datiljlj), professor de matemàtiques, articulista i activista, que explica en un article d’opinió al Diari de Balears:

Quant a la llengua estrangera, també està demostrat que només s’hi poden cursar matèries curriculars quan s’ha arribat a un cert nivell de coneixement. En cas contrari, no s’aprendrà la llengua i, a més a més, s’aprendrà menys de la matèria o matèries en qüestió.

Si un alumne té problemes per comprendre una assignatura en la seua llengua, quin avantatge pot suposar que ara la reba en un idioma estranger que no domina?

Temps de solidaritat

No han estat poques les mostres de solidaritat amb la comunitat educativa. Plataformes per l’ensenyament, entitats socials i culturals, institucions i personalitats de la resta de territoris de parla catalana i a l’Estat espanyol han expressat el seu suport als vaguistes. Els mateixos ciutadans han recaptat fons per compensar la baixada en les nòmines dels professors que fan vaga. El periodista Joan Canela (@JoanCanela), un dels periodistes darrere del projecte Mèdia.cat, va piular:

Tres directors van ser suspesos al juliol

La polèmica ja va començar a l’estiu. Tres directors d’institut de Maó (Menorca) van ser suspesos de sou i feina en juliol perquè rebutjaven aplicar el TIL. La plataforma Change.org va llençar una campanya de suport i a Twitter l’etiqueta #TotsSomDirectorsMao va recollir expressions de solidaritat. El 25 de setembre el Govern va accedir a reintegrar-los, tot i que continuen expedientats. Aquest ha estat l’únic gest conciliador fins el moment de cara als vaguistes.

De moment, i fins que Govern i convocants no s’asseguen a negociar, la vaga continua.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús