Arxiu de la categoria ‘Amèrica del Nord’

Els internautes xinesos innunden de peticions la Casa Blanca

dijous, 23/05/2013

Escrit per Gloria Wong. Traduït per Laura Nogueira. Article original aquí.

Fa pocs dies, el cas no resolt [en] de l’enverinament d’una estudiant universitària de 19 anys el 1994 va resorgir a les xarxes socials xineses. No només va captar plenament l’atenció dels internautes xinesos, sinó que també va provocar una allau de peticions a la Casa Blanca.

A Zhu Ling, que aleshores era una estudiant brillant de segon de carrera a la universitat més prestigiosa de la Xina, li van diagnosticar enverinament intencionat per tal·li, una substància química altament tòxica que s’utilitza en la fabricació d’insecticides. Actualment gairebé no pot moure’s del llit i els seus pares s’encarreguen de cuidar-la.

La companya d’habitació de Zhu, Sun Wei, era la principal sospitosa i va ser l’única persona interrogada per la policia, però va ser absolta al cap de poc temps. Ara, però, es rumoreja que les connexions polítiques de la família de Sun li van permetre eludir la justícia.

Obama is photoshopped into Bao Zheng, an ancient Chinese figure symbolizing justice. Photo from Weibo User @Jianmingvip

La cara d'Obama inserida en una imatge de Bao Zheng, una antiga personalitat xinesa que simbolitza la justícia. Fotografia de l'usuari de Weibo @Jianmingvip

Decebuts per la manca d’independència judicial a la Xina, els internautes van recórrer a la Casa Blanca. El 3 de maig de 2013, un ciutadà americà d’ascendència xinesa va presentar una petició en línia [en] a la plataforma “We the People” de la Casa Blanca. De moment ja suma més de 145.000 signatures. Es creu que Sun viu als Estats Units, per això els xinesos estan demanant a l’administració Obama que la deporti.

Després que la petició circulés per Sina Weibo i altres fòrums d’Internet, els internautes xinesos van passar els dies posteriors omplint la pàgina web de peticions de la Casa Blanca amb demandes com aquestes: determinar oficialment el gust de l’estofat de tofu, oferir més ajudes financeres al personal de Sina i eliminar els examens d’accés a la universitat [zh]. Algunes de les peticions estaven escrites en un anglès molt pobre, mentre que n’hi havia d’altres escrites directament en xinès.

Tot i que actualment les signatures que demanen la deportació de Zhu Ling han sobrepassat el límit establert de 100.000, encara no hi ha hagut cap resposta oficial. Molts creuen fermament que les peticions no tenen per què conduir a un resultat pràctic, inclosos els pares de Zhu Ling, que van deixar clara la seva preferència [en] de resoldre el cas a través dels mitjans que contempla el seu país en lloc de recórrer als Estats Units.

Malgrat tot, l’entusiasme general amb què s’ha encarat la petició demostra la manca d’igualtat imperant i el ressentiment que senten els xinesos. De fet, Sina Weibo va intentar censurar el nom de Zhu Ling al principi, però es van adonar que era massa tard per fer-ho. En veure com una demanda de justícia es convertia en una allau de peticions, molts internautes van criticar la negligència del govern xinès en el compliment dels seus deures. El conegut escriptor Li Chengpeng (@李承鹏) va fer mofa del sistema de peticions nacional [zh],

一桩在中国发生由中国人向中国人投毒的案子,中国司法无能为力,19年后中国人跑到美国网站请愿。它说明,公平从未远去,只在寻找栖身之所。它还说明,公平就是公平,并不管栖身之所性质。这些年奥巴马已成为中国信访办主任,不知道他是否得意,但我们确实尴尬。打造大国形象,就是打造追求公平的形象.

La incapacitat de les autoritats judicials xineses per resoldre un intent d’assassinat per enverinament fa 19 anys, que ha obligat els xinesos a recórrer al web dels Estats Units, demostra dues coses: la primera és que no estem perdent l’esperança d’aconseguir justícia, simplement la busquem en altres llocs; la segona és que la justícia no té fronteres, sigui a la Xina o als Estats Units. Aquests últims anys, s’ha dit, en broma, que Obama era el director del departament de peticions de la Xina. No estic segur de si n’està orgullós, però és una vergonya per als xinesos. Si volem aconseguir que se’ns consideri un gran país hem de demostrar que volem que hi hagi justícia.

El periodista Xiang Xianjun (@项仙君) opinava que l’esdeveniment seria una manera de pressionar els nous líders:

中国网民向白宫请愿是对新政府的警示:面对公信力的严重流失,高层须迅速找到适应网络时代的执政方式,前提是调整执政理念。we the people 的走红,就是软实力的成功。在最早喊出我们人民有力量的国度,为什么我们还纠缠于截访而不是开闸泄洪打捞沉没的声音呢?

La petició dels internautes xinesos a la Casa Blanca és un avís per al govern recentment format: s’enfronten a una greu pèrdua de credibilitat pública i cal que canviïn la seva manera de governar i estar al dia del que passa a Internet. La popularitat de “We the People” demostra l’èxit de l’anomenat “soft power”. En un país que s’enorgulleix de posar el poder en mans dels seus ciutadans des de ben aviat, per què encara s’entesten en amagar l’opinió dels ciutadans en lloc de deixar que parlin lliurement?

Alguns internautes fins i tot van riure’s d’Obama i van retocar una fotografia seva per posar la seva cara en una imatge de Bao Zheng [en], un funcionari judicial molt conegut de l’època de la dinastia Song. La microbloguera “Shinning Sun” (@朗朗的阳光) va dir d’Obama-Bao Zheng:

最近奥巴马忙死了,各种请愿,各种恶搞。。。哈哈!白宫有个包青天,铁面无私辨忠奸…..

El president Obama deu estar molt ocupat ara mateix a causa de les diverses peticions i paròdies… Hah, Bao Zheng és a la Casa Blanca, i és capaç de discernir el que és bo del que és dolent gràcies a la seva imparcialitat.

Però alguns internautes creuen que l’allau de peticions està pensat per desviar l’atenció sobre el cas de Zhu Ling. Per exemple, “Tse Xiaowei” (@TseWave觉悟X) va dir:

严重觉得最近在American White House网上请愿那些搞笑是水军所为,是想试着以这些无聊的事去cover某个重要的请愿么?

Sospito que les peticions de la pàgina web de la Casa Blanca han estat creades per “soldats d’Internet” [gent que rep diners a canvi de publicar a Internet els missatges que els encarreguin]. I em pregunto si pretenen amagar la petició important entre les que no tenen sentit.

Un periodista independent, Sang Bo, va comentar [zh] que l’afer criminal s’estava convertint, poc a poc, en un drama públic:

从“司法独立”到“言论自由”,再从“国家公正”到“体制民主”——推演党一步步为朱令案推演出来的这个价值公式中,我们承认其中的结论部分成立,问题确实存在,但这个公式并不成立。

De la “independència judicial” a la “llibertat d’expressió”, de la “justícia nacional” a les “polítiques democràtiques”, un grup de persones s’està aprofitant del cas de Zhu Ling per donar veu a les seves opinions. Tot i que estic d’acord amb les conclusions que en treuen i els problemes que el cas exposa, no estic d’acord amb la seva manera de fer.

Les teories de la conspiració sobre l’atemptat de Boston floreixen a Rússia

dimecres, 1/05/2013

Escrit per Daniel Alan Kennedy. Traduït per Meritxell Albiol.

Les teories de la conspiració prosperen en èpoques de confusió i d’incertesa. Quan la pols encara no s’havia dipositat a Boston ja circulaven per la internet angloparlant afirmacions que l’atemptat del 15 d’abril era part d’una operació de bandera falsa del govern dels EUA, especialment en fòrums de la conspiració i mitjans de comunicació socials com la xarxa Citizens Action Network [en].

La notícia que els dos sospitosos de l’atemptat eren d’ètnia txetxena va fer que un interès passatger es convertís en el tema de conversa número u [GV, en] a RuNet. Com que RuNet, igual que Internet en general, sempre ha tingut debilitat per les teories de la conspiració, els fets de Boston van guarnir d’abundant carnassa als seus habitants més paranoics. Per exemple, la comunitat nacionalista prorègim de LiveJournal vvv-ig [ru] es va afanyar a culpar els serveis d’intel·ligència dels EUA, a través de la publicació d’un article extremament gràfic [ru] del bloguer frallik [ru], que resumeix com es va escenificar l’atemptat fent servir actors. L’article, que utilitza principalment materials i mems obtinguts de llocs web occidentals, afirma entre altres coses que un home que es trobava a l’epicentre de l’explosió i va perdre ambdues cames era en realitat un veterà de la guerra de l’Iraq anomenat Nick Vogt que ja havia patit aquesta amputació.

Tot i que la vvv-ig tracta sovint conspiracions antiamericanes, afirmar que l’atemptat havia estat fingit va resultar massa estrafolari per a alguns col·laboradors. El bloguer proobman [ru] va publicar una refutació [ru] a la mateixa comunitat on assenyalava que l’home que havia perdut les cames es diu Jeff Bauman, que té un perfil de Facebook [en] i s’ha creat un fons [en] d’ajudar per a la seua recuperació. Curiosament, els problemes que té en proobman amb les acusacions d'”escenificació” semblen deguts a la seua similitud amb les que es van fer contra els serveis de seguretat russos, és a dir, que estaven darrere del bombardeig de diversos edificis d’habitatges el 1999 [en] que va funcionar com a pretext de la segona guerra txetxena. proobman feia broma al respecte:

Башни-близнецы взорвал Буш, Буйнакск и Волгодонск – Путин. Обама взорвал марафон. Продам шапочки из фольги, недорого.

Bush va volar les Torres Bessones, Putin va volar [les ciutats de] Buinaksk i Volgodonsk. Obama va volar la marató. Venc barrets de paper d’alumini barats.

Els dos sospitosos, Dzhokhar i Tamerlan Tsarnàev. FBI.gov, 25 d'abril de 2013

 

Mentre que molts bloguers russos de seguida van acusar l’FBI i la CIA de dur a terme o orquestrar l’atemptat, hi ha un grup en particular que ha rebutjat completament la versió oficial dels fets: els txetxens. La mateixa família Tsarnàev continua defensant la innocència dels seus fills. La creença que els germans Tsarnàev són innocents (o que, com a mínim, han estat falsament inculpats d’alguna manera) és comuna en grups i individus des del president txetxè Ramzan Kadírov fins als seus enemics declarats del KavkazCenter [ru], el portaveu en línia de l’Emirat del Caucas. Mentre que la innocència dels germans Tsarnàev podria ser una de les poquíssimes coses sobre les quals els txetxens estan d’acord, s’ha arribat a conclusions radicalment diferents sobre qui n’és culpable. Kadírov va declarar públicament [ru] que “el que va passar a Boston és culpa dels serveis de seguretat americans”. El Kavkaz Center va assenyalar [ru] directament Kadírov mateix, tot afirmant que actuava seguint ordres de Putin.

Кадыров очень удобная фигура для выполнения «грязных дел». В случае необходимости его можно в любой момент ликвидировать, спрятав все концы, и никто этому не удивится. На нём кровь десятков тысяч чеченцев, да и моджахеды ведут на него постоянную охоту.

Kadírov és una figura molt útil a l’hora de fer la “feina bruta”. Si calgués, se’l podria liquidar en qualsevol moment, ocultar totes les proves, i ningú no se’n sorprendria. La sang de desenes de milers de txetxens és a les seves mans i els mujahidins el persegueixen constantment.

El bloguer txetxè Zulikhan [ru], les opinions del qual sobre l’atemptat de Boston s’han tractat detalladament aquí [GV, en], veia la mà dels serveis de seguretat tant russos com americans darrere l’atemptat.

Путин и Обама, по инициативе российской стороны, договорились по телефону о координации усилий в борьбе с международным терроризмом. Считаю, что за событиями в Бостоне торчат уши российских спецслужб. По принципу “кому выгодно”. […] Путину выгодно – чтобы Штаты не мешали России творить на Северном Кавказе все, что угодно, под видом борьбы с терроризмом.

Putin i Obama, per iniciativa dels russos, han arribat a un acord per a coordinar esforços en la lluita contra el terrorisme internacional. Crec que els serveis especials russos són visibles darrere els fets de Boston. Basant-me en el principi de “qui hi guanya”. […] Putin hi guanya —perquè els EUA deixaran Rússia fer el que vulgui al Caucas del Nord amb l’excusa de la lluita contra el terrorisme.

Els internautes no s’han limitat a l’especulació i les hipòtesis. Uns quants han establert una defensa activa de Tsarnàev. Una petició a Avaaz.org del 21 d’abril anomenada “Dzhokhar Tsarnaev is innocent” [en] va obtenir més de 5.500 signatures en quatre dies. Els txetxens van distribuir activament links [ru] de la petició als mitjans de comunicació socials. Una llista al lateral de la pàgina mostrava els noms i la ubicació dels signants, molts dels quals estaven a Rússia i molts dels quals tenien noms txetxens. Segons l’autor de la pàgina, quan s’hagin recollit prou signatures s’enviarà la carta a Barack Obama.

Avaaz-tiff

Avaaz-tiffLlista de signatures recents a una petició en línia que proclama la innocència de Dzhokhar Tsarnàev. "Lom-Ali" i "Khamzat" són noms txetxens. Captura de pantalla, 25 d'abril de 2013.

 

Txetxènia i el poble txetxè han sofert molt durant aquest segle i el segle passat. Sembla que en aquest cas no estan disposats a patir una altra humiliació —haver de veure el nom del seu poble vinculat a un acte terrorista a l’altra banda del món. Evidentment, algú n’és responsable, però a Txetxènia molt poca gent vol creure que siguin els dos joves que, juntament amb la seva família, van deixar enrere fa anys un país destrossat per la guerra.

La transcripció no oficial de la declaració de Manning, el soldat dels EUA informant de WikiLeaks

divendres, 15/03/2013

Escrit per Rainey Reitman. Traduït per Mireia Blanc.

Fa uns dies, soldat de l’exèrcit nord-americà Bradley Manning va declarar en una vista militar per tal d’explicar amb les seves pròpies paraules per què va filtrar [es] milers de documents militars confidencials a la pàgina web WikiLeaks [en]. La periodista Alexa O’Brien va publicar la transcripció [en] no oficial de la declaració del soldat. Manning va explicar al tribunal que va decidir filtrar aquests documents als mitjans de comunicació perquè va quedar profundament afectat per les activitats militars nord-americanes dutes a terme en les guerres d’Iraq i d’Afganistan.

Bradley Manning mural. Photo by mulch.thief. (CC BY-NC-SA 2.0)

Mural de Bradley Manning. Foto de mulch.thief. (CC BY-NC-SA 2.0)

Durant la vista, l’equip defensor de Manning va presentar una declaració de culpabilitat [en] per a deu dels càrrecs dels quals se l’acusava, incloent diversos càrrecs menors relacionats amb l’accés a la informació. Per aquests deu càrrecs, Manning podria fer front a una condemna màxima de 20 anys de presó.

Malgrat la declaració de culpabilitat i el seu testimoni, el govern dels EUA manté els 22 càrrecs presentats originalment contra Manning. El més greu dels quals inclou ‘ajudar a l’enemic’ i comporta penes màximes de cadena perpètua o, fins i tot, la pena de mort, encara que l’acusació ha declarat que no sol·licitarà la sentència de mort en el cas de Manning.

En declarar davant del tribunal, Manning va poder confessar la filtració de documents a WikiLeaks i explicar per què va decidir fer-ho. Manning va descriure el seu horror i la seva preocupació per les activitats militars nord-americanes que havia observat en el seu treball com a analista de l’exèrcit. Mentre comentava un vídeo que més endavant es coneixeria com “Collateral Murder” [en], on es mostren soldats dels Estats Units delectant-se en el tiroteig de dos periodistes de Reuters i de diversos civils desarmats, Manning va explicar al tribunal:

“The most alarming aspect of the video to me, however, was the seemly delightful bloodlust they [the U.S. soldiers] appeared to have. They dehumanized the individuals they were engaging and seemed to not value human life by referring to them as quote “dead bastards” unquote and congratulating each other on the ability to kill in large numbers. At one point in the video there is an individual on the ground attempting to crawl to safety. The individual is seriously wounded. Instead of calling for medical attention to the location, one of the aerial weapons team crew members verbally asks for the wounded person to pick up a weapon so that he can have a reason to engage. For me, this seems similar to a child torturing ants with a magnifying glass.

“Però l’aspecte més alarmant del vídeo per a mi va ser l’aparentment plaent desig de sang que semblaven tenir [els soldats nord-americans]. Estaven deshumanitzant els individus a qui atacaven i semblava que no valoressin la vida humana, ja que es referien a ells com a, i cito, “maleïts bastards” i es felicitaven els uns als altres per la seva habilitat de matar un gran nombre de persones. En un moment del vídeo hi ha una persona al terra que mira d’arrossegar-se cap a un lloc segur. Aquest individu està greument ferit. En comptes d’avisar el personal mèdic perquè es dirigeixin cap a la seva situació, un dels membres de l’equip d’armes aèries li demana verbalment al ferit que reculli una arma, ja què així li donarà un motiu per atacar-lo. Per a mi, això és similar a un nen que tortura formigues amb una lupa.

Manning també va descriure el que esperava aconseguir donant a conèixer informació sobre les guerres d’Iraq i d’Afganistan — filtracions que més endavant es coneixerien com els Registres de la guerra d’Iraq [en] i els Diaris de la guerra d’Afganistan [en]:

I believe that if the general public, especially the American public, had access to the information…this could spark a domestic debate on the role of the military and our foreign policy in general as well as it related to Iraq and Afghanistan…I also believed the detailed analysis of the data over a long period of time by different sectors of society might cause society to reevaluate the need or even the desire to even to engage in counterterrorism and counterinsurgency operations that ignore the complex dynamics of the people living in the affected environment everyday.

Crec que si el públic en general, especialment el públic nord-americà, té accés a aquesta informació… això podria provocar un debat intern sobre el paper de l’exèrcit i la nostra política d’afers exteriors en general, així com respecte a l’Iraq i l’Afganistan… També vaig pensar que una anàlisi detallada de la informació durant un llarg període de temps per part de diferents sectors de la societat podria provocar que aquesta es repensara la necessitat o, fins i tot, el desig de participar en les operacions de contraterrorisme i contrainsurrecció que ignoren la complexa dinàmica del dia a dia de la gent que viu a l’entorn afectat.

Manning va dir que se sentia “alliberat” quan proporcionava la informació a WikiLeaks:

Although the information had not yet been published by the WLO, I felt this sense of relief by them having it. I felt I had accomplished something that allowed me to have a clear conscience based upon what I had seen and read about and knew were happening in both Iraq and Afghanistan everyday.

Tot i que la informació encara no havia estat publicada per la WLO, vaig tenir una sensació d’alleugeriment pel fet que ells la tinguessin. Vaig sentir que havia fet quelcom que em permetia tenir la consciència tranquil·la sobre allò que havia vist i llegit i que sabia que estava passant cada dia tant a l’Iraq com a l’Afganistan.

Manning, nominat al Premi Nobel de la Pau [en] en tres ocasions, ha estat empresonat durant gairebé tres anys [en] esperant que comencés el seu judici militar. Ha comparegut davant del tribunal militar en diverses vistes preliminars [en], en les quals s’han determinat components clau sobre el seu cas i com aquest serà processat. Això inclou detalls com quins testimonis tindran dret a testificar, quines proves es podran presentar i quins arguments considerarà el tribunal.

Una qüestió fonamental en el seu cas era determinar si la publicació dels documents que Manning va filtrar a WikiLeaks va perjudicar o no la seguretat nacional dels Estats Units. Després d’una batalla legal [en] que va durar uns quants mesos, l’equip de la defensa de Manning va poder obtenir informes procedents de la investigació governamental sobre aquesta qüestió. No obstant això, el jutge del cas Manning va decidir que, a l’hora de determinar la seva culpabilitat, no es consideraria com a factor rellevant [en] el fet que la seguretat nacional s’hagués vist afectada o no per les filtracions.

Malauradament, les autoritats han limitat [en] l’accés públic a les vistes. Les Forces Armades es neguen a proporcionar una transcripció oficial de les vistes al públic i està prohibit retransmetre-les en directe (per mitjà de Twitter o blogs en directe, per exemple). Això és particularment problemàtic perquè se suposa que aquests procediments, com els judicis militars en general, són accessibles al públic.

Tant la substància del cas Manning en concret com la naturalesa secreta de certs procediments judicials al seu voltant, susciten preguntes importants sobre l’accés a la informació i la transparència i responsabilitat governamental als Estats Units. Aquestes preguntes i el paper emergent d’entitats d’Internet, com ara WikiLeaks, que franquegen l’accés a documents del govern són qüestions que generen gran preocupació en la comunitat de Global Voices Advocacy.

Està previst que el judici de Manning comenci el 3 de juny de 2013. Organitzacions activistes d’arreu del món estan organitzant actes per a donar suport a Manning el dia 1 de juny de 2013. Per a més informació, visiteu www.bradleymanning.org.

Ang Lee rep l’Oscar i la Xina somnia un cinema sense censura

dissabte, 2/03/2013

Escrit per Abby. Traduït per Cristina Simón.

Mirant-se amb una barreja d’orgull i enveja l’Oscar al millor director aconseguit pel director Ang Lee, nat a Taiwan, els usuaris web de la Xina continental, frustrats pel control ferri que el règim comunista excerceix sobre la indústria del cinema, es demanen sobre el potencial cinematogràfic del seu propi país.

La recerca del nom Lee llança [zh] més de 70.886 resultats i 4.165.630 discussions, cosa que el converteix en el segon terme més buscat en el popular portal de microblogging xinès Sina Weibo, a partir de la vesprada del 25 de febrer de 2013.

Es tracta del segon premi de l’Acadèmia que guanya Lee, qui durant el seu discurs d’agraïment [en] va voler expressar la seua gratitud cap a Taiwan per haver cooperat en el rodatge de “La vida de Pi” [es]. En 2005, quan va guanyar el premi a millor director per la seua pel·lícula Brokeback Mountain [en], els mitjans de comunicació xinesos van censurar el seu discurs d’agraïment: van ometre qualsevol referència al seu Taiwan natiu o a l’homosexualitat.

Lee va tancar el seu discurs en aquesta ocasió amb un “gràcies” en mandarí, suficient per fer que alguns espectadors xinesos s’inflaren d’orgull. Tanmateix, altres van advertir que no s’emocionaren excessivament per aquesta complicitat cultural, tot emfasitzant que el triomf de Lee no té res a veure amb la Xina.

Alguns usuaris de Weibo, com ara “Qianzhe Yang Fang Lang” [zh], preferiren incidir en la paraula “hua ren”, concepte utilitzat per a descriure les persones d’ètnia xinesa que viuen a l’estranger, per oposició a “zhong guo ren”, en referència als ciutadans de la Xina continental:

Ang Lee picked up his second Best Director award at this year's Oscars.(A screen shot from youku)

Ang Lee recull el seu segon premi com a millor director als Oscars d'enguany. Captura de pantalla de la cerimònia de youku.

 

李安是个好的华人导演,但您有听到china吗?别太往自己脸上贴金

Ang Lee és un bon director “hua ren”, vàreu escoltar la paraula “Xina” dels seus llavis? Llavors no us en pengeu de medalles.

Un altre usuari va escriure [zh]:

人家谢谢台湾又没感谢中国!

Va expressar el seu agraïment cap a Taiwan, no cap a la Xina!

L’escriptor “Tianyou” es preguntava [zh] per què hi ha qui busca la connexió entre la Xina continental i Lee:

李安导演获最佳导演,有人狂欢,说这是中国人的骄傲。我很是奇怪。人家李安获奖是人家个人的事儿,即使值得骄傲,那也是台湾教育,美式教育的成功,跟某些人有鸟关系?

El fet que Ang Lee guanyara el premi a millor director va emocionar tant algunes persones que digueren que es tractava de l’orgull de la Xina. No obstant això, em sent una mica estrany, com si fóra cosa seua. Fins i tot quan es tracta de l’orgull, és degut a l’educació deTaiwan i dels Estats Units. Què té tot açò a veure amb nosaltres?

Tanmateix, l’editor de la revista Jiuzhouzhi “Jiangnan Ricardo” dissentia [zh] dels qui afirmaven que el triomf de Lee no significa res per a la Xina:

虽然有朋友觉得李安获奖是个人的事,但我还是觉得究其履历和思维方式李安是个有明显中国文化烙印的中国导演,从「卧虎藏龙」至今他的电影中常有中国式的思辨,包括「派的一生」。他用他的方式让各国的人多一个了解中国文化的渠道, 作为中国人很为他高兴。

Encara que alguns amics opinen que la victòria d’Ang Lee és cosa seua, crec que la seua manera de pensar caracteritza la cultura xinesa, com pot observar-se a pel·lícules com ara “Tigre i drac” i “La vida de pi“. Ha fet servir el seu mètode per a presentar la cultura xinesa al món, i en tant que xinès m’alegre per ell.

Molts internautes van atribuir l’èxit de Lee a les indústries lliures de l’entreteniment de Taiwan i els Estats Units. “Keguan Nvjia Yunchuang” va comentar [zh]:

他要是生活在大陆就肯定没戏!

Si haguera de viure al continent, no ho haguera aconseguit!

L’usuari “Shouwangzhe” també se’n va fer ressò [zh]:

李安为什么能够如此成功?答案很简单:因为他成长于台湾。

Per què té tant d’èxit? La resposta és simple: perquè va créixer a Taiwan.

El famós comentarista “Zhu Qi“ va escriure [zh]:

中国的文艺复兴还是由台湾人先走一步,恭喜台湾!民国的国共战争失败了,但民国的文化传承和民主制度仍在强劲地发力!!

Els taiwanesos van per davant de nosaltres en àmbits com la cultura i les arts. Felicitacions a Taiwan. Tot i que van perdre contra el Partit Comunista durant la Guerra Civil xinesa, la seua cultura i el seu sistema encara prevalen!

El triomf d’Ang Lee també va servir com a recordatori de l’estricta censura que pateix el cinema xinès. L’usuari “Zantan Wuwei” remarcava que la Xina sufoca la creativitat [zh]:

中国大陆至今无法问鼎奥斯卡,为什么?没有创造的自由,只有宣传的使命,这注定了文化的败落。一个把政治歌颂摆在比奥斯卡更高位置的社会,无法创造人类能够承传的文化。

Cap persona del continent ha guanyat un Oscar. Per què? Perquè no existeix llibertat per a la creativitat i la producció de pel·lícules, sols propaganda, cosa que comporta el declivi de la nostra cultura. En una societat on l’elogi polític gaudeix d’una veu més potent que els Oscars, ningú pot crear un art fabulós.

El sistema obstaculitza els bons directors, com va escriure [zh] l’usuari “Hexie De Tianxia”:

大师级别,其实中国也有,只是体制决定了你该拍何种电影而已!

No són bons directors el que manca a la Xina, el problema és que el sistema decideix quines pel·lícules pots fer!

Sols uns dies abans que Ang Lee fóra guardonat amb l’Oscar, l’Organisme Estatal de Ràdio, Cinema i Televisió xinès (SARFT, sigles en anglès) anunciava [en] que “d’ara en avant, tots els documentals televisats de la Xina hauran de ser enviats al SARFT per a una primera revisió”.

Wang Ran, director executiu de China eCapital Corporation, un dels principals bancs privats d’inversió de la Xina comentava [zh] al seus 2.65 milions de fans a Weibo:

别人都是看看好莱坞的热闹而已,只有他们是在不断以实际行动帮助好莱坞永葆全球影坛的霸主地位。

La major part de la gent es limita a observar Hollywood per diversió, però ells [el Govern xinès] estan ajudant Hollywood a afermar el seu estatus d’empori global en fer-ho.

Taiwan: Qui va enganyar Chomsky en la campanya contra la Xina?

dissabte, 2/03/2013

Escrit per Oiwan Lam. Traduït per Mireia Bel Garrit.

”]Chomsky's support for the anti-media monopoly campaign in Taiwan has been reported as being misled by activists. [Public domain photo]La fotografia anterior, en la qual Noam Chomsky mostra un cartell, forma part d’una campanya global[en] organitzada per estudiants taiwanesos contra el monopoli dels mitjans de comunicació a Taiwan. La fotografia de Chomsky ha estat circulant arreu del món a través dels mitjans socials online des del mes de gener de 2013. Però, recentment, nombroses webs de notícies han informat que van ser els activistes taiwanesos contraris al monopoli mediàtic els qui van embolicar Chomsky perquè donés suport a la campanya. Què va passar exactament? Qui va enganyar Chomsky?

Darrerament, molts de les principals webs de notícies gestionades per Want Want China Times Group a Taiwan han informat que va ser una jove estudiant taiwanesa, Lin Ting-an, qui va manipular Chomsky. Aquesta és una llista de titulars traduïts:

1. Chomsky: Si hagués sabut que la campanya era contra la Xina, no hauria mostrat el cartell [zh] – China Times 04﹣02﹣2013
2. La campanya contra el monopoli dels mitjans de comunicació es converteix en una campanya contra la Xina, a Chomsky el van enganyar [zh] – China Times 29-01-2013
3. Enganyat per ensenyar el cartell; Chomsky: Ha estat una greu distorsió[zh] – China Times 28-01-2013

A més dels diaris, el canal de televisió Citi TV, també controlat per Want Want China, va emetre el 29 i el 30 de gener un programa en què es comentaven les notícies [zh] per «aclarir» la posició de Chomsky. El programa va acusar Lin Ting-An, la qual va demanar a Chomsky que sostingués el cartell, d’enganyar i utilitzar el conegut lingüista, «la consciència dels EUA». Els comentaristes del programa també van criticar l’estratègia del moviment contra el monopoli dels mitjans de comunicació per haver fet referència al capital pro-xinès, concretament de Want Want China Times, a la seva campanya. A continuació podeu veure un vídeo d’una entrevista feta per Citi TV a Chomsky:

Els informes periodístics van sorgir a partir d’uns correus electrònics entre el professor de Macau, Shih-Diing Liu i Chomsky en els quals, el 27 de gener del 2013, Liu explicava el seu punt de vista sobre el moviment contra el monopoli dels mitjans de comunicació:

No obstant això, no estic segur que sigui conscient que aquest moviment contra el monopoli dels mitjans, amb un alt nivell de participació entre els joves, no es pot entendre com un simple moviment que busca la llibertat de premsa i la democràcia a l’illa. Els participants, oradors i interessats (inclosos els mitjans més importants, estudiosos i grups que han seguit aquest tema i l’han fet seu) no només se centren en el problema que representa el fet que els recursos mediàtics siguin monopolitzats per capitalistes, sinó que també apunten a un enemic. I resulta que aquest enemic és el mateix que el govern del seu país ha estat tractant amb molta cautela. Però en el context de Taiwan i el seu Estret, utilitzar l’expressió “defensa de Taiwan” per refusar, oposar-se i rebutjar la gent i els assumptes relacionats am la Xina i el seu govern no és un fenomen aïllat, i ha de situar-se en el marc de l’estructura hegemònica liderada pels Estats Units, que vostè ha descrit de manera que la puguem entendre completament. L’eslògan que porta a les mans també hauria de ser interpretat en un context polític específic.

Com a resposta al llarg correu electrònic de Liu, Chomsky va escriure un breu missatge que va ser citat i fet públic per Liu al seu Facebook:

Gràcies pels interessants comentaris, que van més enllà del que sabia sobre aquest assumpte. Tampoc recordo que el cartell es referís a la “manipulació xinesa”. El que em van ensenyar i vaig mostrar no anava més enllà del monopoli dels mitjans de comunicació i la llibertat de premsa. Espero que les interpretacions del cartell tampoc no vagin més enllà.

Adjunta a la resposta de Chomsky hi ha una llarga interpretació de Liu, que el China Times va triar [zh] per a la seva edició del 28 de gener, i va convertir en un marc de comentaris i d’actualitat perquè els webs de notícies de Want Want Times les utilitzessin contra la campanya antimonopoli dels mitjans. Liu interpretava la foto de Chomsky com una “abducció”:

[…]如果人家喬姆斯基並不知道此一訴求,你把人家“綁架”來舉個牌子迎合你自己的立場需求,是不是也太不尊重對方了?為什麽不充分告知人家你們真正的反對中國的立場呢?為什麼牌子上,只有”反對媒體壟斷”有英文翻譯呢?你反中國的立場大可以明白表示,讓對方清楚認知考慮後再表態,不需要遮遮掩掩。是否因為怕喬老要是知道了這個立場,未必會表態支持,索性就模糊其辭,就不得而知了。但如果喬老人家根本就不知道你運動所包括的反中訴求,就把人家趕鴨子上架,這樣的做法,未免也太缺乏政治技巧了吧![…]

[…]Si Chomsky no coneixia aquesta exigència [el factor anti-Xina], l’heu abduït demanant-li que sostingués un cartell que expressava el vostre posicionament. Això no és més aviat irrespectuós? Per què no li vau explicar clarament el vostre posicionament contra la Xina? Per què l’única traducció a l’anglès de l’eslògan era “monopoli contra els mitjans”? Per què heu d’amagar-li-ho i impedir que conegui la vostra posició contra la Xina? Temíeu que si Chomsky hagués conegut aquest posicionament no hauria donat el seu recolzament? Per això es va manipular l’eslògan? Per descomptat, no coneixem la intenció real. Però si Chomsky no sabia que hi ha un factor en contra de la Xina en el vostre moviment i li heu parat un parany, la vostra tàctica política és molt pobra! […]

他所認定和支持的立場,針對的是反對媒體壟斷和媒體新聞自由。喬老並不希望外界的解讀,踰越這個範疇,或加油添醋。 問題是,台灣部分反中人士和媒體,卻綁架他來為自己的立場掩護。每個運動都有自己的立場訴求,但為自己的立場訴求辯護手段要經得起檢驗,要用道理說服人。

按此理解,如果喬姆斯基當時不是被誤導、被糊弄,就不知道怎麽回事了。那些要求他舉牌的,自己應當最清楚。人家顯然沒有被告知完整訊息,就被硬扯進來為你們自己的立場背書。你們這種暗渡陳倉、移花接木的做法,和你們口口聲聲所反對的言論壟斷和扭曲,有什麼兩樣?你們不就是打着”反壟斷”的正義旗幟,做相反的事嗎?

El que sabia i recolzava era l’oposició al monopoli dels mitjans i donava suport a la llibertat de mitjans i de premsa. No vol que la gent ho malinterpreti i afegeixi “altres favors” al seu posicionament. L’assumpte de què parlem és que algunes persones i mitjans contraris a la Xina l’han enganyat per reforçar el seu posicionament. Cada moviment té la seva pròpia posició però ha d’establir aquesta posició amb mitjans i raonaments vàlids.

Segons aquesta percepció, no sé què hauria passat si no haguessin manipulat o enganyat Chomsky. Els qui li van demanar que mostrés el cartell han de saber què fou exactament el que va passar. És evident que no li havien explicat tot el que deia el missatge i que el van entabanar per què donés suport al vostre posicionament. La manera com s’han amagat i manipulat els missatges és tan dolenta com el tipus de distorsió i el monopoli que critiqueu. Sota la bandera de l'”antimonopoli”, esteu fent tot el contrari.

Per aclarir la situació, Lin Ting-An va publicar al seu Facebook el correu electrònic que havia enviat a Chomsky[en]. El correu electrònic, que convidava Chomsky a afegir-se a la campanya, explicava amb tot detall el fons de la campanya contra l’adquisició de Next Media per part del grup de mitjans proxinès Want Want China Times, amb la traducció dels eslògans del cartell:

En aquests moments té lloc un terrible acte mediàtic a Taiwan: el president del grup proxinès Want Want China Times, Tsia Eng-meng, comprarà la part taiwanesa de Next Media (que era propietat del magnat de Hong-Kong Jimmy Lai). Si s’aprova aquesta compra, el senyor Tsai controlarà prop del 46% de la premsa del país. El senyor Tsai no només és el propietari de diaris (China Times, Commercial Times) sinó que també ho és de revistes, canals de televisió i serveis de televisió per cable, i el fet que ignori les violacions dels drets humans per part de Pequín (nega la massacre de Tiananmen) ens fa percebre una onada de preocupació pel futur dels mitjans de comunicació taiwanesos.

Per tal de fer front a aquesta venda i a la ignorància del govern, els estudiants taiwanesos han iniciat diverses protestes des del mes de novembre i faran una altra manifestació abans que comenci l’any. Ara hi ha una activitat en marxa que demana els simpatitzants de tot el món que es facin una foto mostrant l’eslògan “Oposa’t al monopoli dels mitjans, rebutja la mà negra de la Xina, defensa la llibertat de premsa. Jo protegeixo Taiwan des de ___”, i la pengin a Internet. (Jo mateixa vaig afegir-hi la meva foto, feta a la universitat Yang Ming de Taiwan.

Encara que Chomsky va aclarir després, que ningú no l’havia enganyat i que l’incident era un “malentès” [en], les seves afirmacions no van tenir molta repercussió en les principals webs de notícies.

El debat sobre si s’hauria de destacar o no el factor xinès en la campanya contra el monopoli mediàtic ha estat un debat dins el mateix moviment des de la seva fundació. D’una banda, els activistes són conscients que la política de liberalització dels mitjans des dels anys 90 ha estat la força conductora del monopoli dels principals mitjans de comunicació de Taiwan; de l’altra, la influència del capital de la Xina continental, així com les seves intencions polítiques de controlar els mitjans taiwanesos, s’han fet més evidents amb la compra de la xarxa de televisió per cable [es] i de Taiwan Next Media [es] per part de Want Want China Times. Hi ha hagut debats similars entre els activistes durant mesos. Després de l’incident amb Chomsky, Jiangeng Choiu va tornar a posar el tema sobre la taula [zh] a la pàgina web de la campanya contra Want Want China Times:

我想我們應該更認真地討論「反媒體壟斷」是否該和「反中國黑手」拖勾。這波反壟斷運動已經引起大眾的廣泛注意,是個推動媒體改革的很好的契機,如果只是勾起藍綠意識和統獨議題,對於更廣的媒體問題幫助不大,非常可惜。看看公視問題,台灣有好的媒體人,受到不只中國還有其他政治和財團力量狹持。反中國黑手的同時,何不連其他政治黑手,財團黑手全部一起反一反?

Crec que hauríem de debatre si els “antimonopoli mediàtic” haurien d’anar de la mà dels “manipulació anti-Xina”. Actualment, la campanya contra el monopoli mediàtic ha atret l’atenció pública i és una oportunitat perfecta per fer campanya a favor de la reforma dels mitjans. La rivalitat blau contra verd i unificació contra sentiment d’independència no ajuda la campanya. Considerem el problema al qual s’enfronta el Servei Públic de Televisió de Taiwan, la pressió que suporten els treballadors taiwanesos per part dels mitjans no ve només de la Xina, sinó també d’altres clans i conxorxes polítiques. A més de la Xina, hem d’enfrontar-nos a altres forces polítiques i empresarials.

En un comentari, Charlene Delerk afirmava:

關鍵是現在想操控台灣媒體的,正是中國政府,而台灣某些特定人士則做為其手套.討論”要不要拿掉中國政府因素’,那就正中了中國政府的下懷,因為支持者已經在這個問題點上內亂分化了.其實這事幾個月前就討論過了,現在還跟著中天起舞,拿出來炒冷飯,真的是都餿了.喜歡中國的就去中國,沒人攔著

La clau és que el govern Xinès vol manipular els mitjans taiwanesos. Algunes persones que han ocupat càrrecs especials s’han convertit en els seus testaferros [i encobreixen les seues “mans negres”]. La discussió de si hem d’eliminar el factor xinès de la campanya serveix per al seu propòsit de dividir els nostres simpatitzants. Aquest assumpte es va discutir fa uns mesos, i avui la gent encara balla amb Citi Tv i torna a escalfar l’arròs passat (és a dir, converteix notícies velles en notícies fresques). Si tant els agrada la Xina, poden anar-se’n a la Xina, ningú no els ho impedeix.

Per aquells qui no són de Taiwan, és molt difícil entendre la dinàmica política i sembla inevitable que Chomsky fos manipulat i malinterpretat en un entorn polític i de mitjans com l’actual.