Arxiu de la categoria ‘Amèrica Llatina’

El caricaturista Latuff amenaçat de mort per criticar la Policia Militar del Brasil

dilluns, 19/08/2013

Escrit per Raphael Tsavkko Garcia.

Un comentari del caricaturista Carlos Latuff [pt], al seu Facebook, sobre el recent cas [pt] del presumpte assasinat de dos policies militars a mans del seu fill de 13 anys va suscitar reaccions inmediates a les xarxes socials, fins i tot amenaces de mort.

Conegut per [es] “defensar causes humanitàries mitjançant les seues caricatures de traços simples i humor àcid”, Latuff va escriure [pt] al seu perfil de Facebook, el passat dimarts 6 d’agost:

Garoto mata seu pai, que era policial da ROTA…esse menino precisa de duas coisas: atendimento psicológico e uma medalha.

Nen mata el seu pare, que era policia de la ROTA… Eixe nen necessita dues coses: atenció psicològica i una medalla.

Es refereix al principal sospitós de l’assassinat de quatre adults de la mateixa família al barri Vila Brasilândia de São Paulo. El noi de 12 anys es va suïcidar després del crim, el passat 5 d’agost. El Departament d’Homicidis i Protecció de les Persones de la policia civil de São Paulo està investigant les circumstàncies polèmiques en què va tenir lloc aquest fet. El pare del nen era sergent de la ROTA (Rondas Ostensivas Tobias de Aguiar), una tropa d’elit de la Policia Militar (PM) de São Paulo, coneguda per assassinar indiscriminadament, [pt] i la mare era caporal de la PM. A les immediacions de la casa de la família també trobaren mortes l’àvia i la tia materna del nen.

En un moment en què s’aprofundeix en el debat sobre la desmilitarització de la policia al Brasil, després de les protestes massives que ocuparen els carrers del país el passat més de juny, són freqüents les caricatures de Latuff que critiquen l’acció de la policia.

En una entrada de Facebook [pt] del dia 7 d’agost, acceptava amb naturalitat les amenaces rebudes:

Ao longo dos meus 23 anos de profissão como cartunista já fui detido três vezes por desenhar contra a truculência da polícia brasileira, e já recebi inúmeras ameaças, seja de judeus sionistas por conta de minhas charges em favor dos palestinos, seja de extremistas muçulmanos pelas minhas charges sobre a questão egípcia e síria. Portanto, ameaças fazem parte do meu trabalho.

Al llarg dels meus 23 anys de professió com a caricaturista ja vaig ser detingut tres vegades per dibuixar contra la truculència de la policia brasilera, i ja vaig rebre incomptables amenaces, ja siga de jueus sionistes per les meues caricatures en favor dels palestins, ja siga d’extremistes musulmans per les meues caricatures sobre la qüestió egípcia i síria. Per tant, les amenaces formen part del meu treball.

Ara, però, els policies militars i els seus seguidors han amenaçat el caricaturista de mort a les xarxes socials i ell mateix creu que corre perill.

Print de um dos perfis de policial militar que ameaçou Latuff no Facebook.

Captura de pantalla d’un dels perfils dels policies militars que va amenaçar Lattuf a Facebook.

A més d’enumerar [pt] una sèrie de comentaris amenaçadors fets contra Latuff, la Revista Fórum [pt] recull les declaracions del caricaturista en les quals afirma que la frase va ser una “provocació”:

Esse tema é tabu. Não podemos tratar da violência policial no Brasil. Vivemos em um Estado policial, e nesse Estado você não pode ser crítico, senão é ameaçado.

Es tracta d’un tema tabú. No podem parlar de la violència policial al Brasil. Vivim en un estat policial, i en aquest estat no pots ser crític, sinó t’amenacen.

A arte engajada de Latuff denunciando os crimes da Polícia Militar/ROTA. Cartum de Carlos Latuff, uso livre

El compromès art de Latuff que denuncia els crims de la Policia Militar/ROTA. Caricatura de Carlos Latuff, ús lliure.

Al seu Facebook, el 6 d’agost, va dir [pt] que no se sent intimidat i es reafirmava:

Quem conhece meu trabalho sobre a violência policial, sabe bem o que penso sobre a atuação das polícias no Brasil e lá fora. Sou coerente com o que acredito.

Qui coneix el meu treball sobre la violència policial, sap bé el que pense sobre l’actuació dels policies al Brasil i a l’estranger. Sóc coherent amb el que crec.

Tot i això, al dia següent, el caricaturista va alertar [pt] sobre el perill real que corre i va responsabilitzar també l’estat brasiler de qualsevol cosa que li passe:

Dessa vez, com as redes sociais, estas ameaças são potencializadas, graças a comunidades relacionadas a organizações policiais, que reúnem não só membros ativos das forças de repressão, como também simpatizantes com perfil fascista, anti-comunista, anti-petista, machista e homofóbico. É sabido que dois desses perfis, Fardados e Armados e Rondas ostensivas tobias de aguiar “Rota” estão incitando seus membros a tomarem ações violentas contra mim. E é bem possível que isso aconteça, afinal de contas, a polícia mata! Não seria eu o primeiro, e muito menos o último. Essa é a característica de nossas polícias, de nosso estado. E se acontecer, que sejam responsabilizados os administradores destas comunidades e o estado brasileiro.

Aquesta vegada, gràcies a les xarxes socials, aquestes amenaces s’han potenciat per l’existència de comunitats relacionades amb les organitzacions policials, que reuneixen no sols membres actius de les forces de repressió, sinó també simpatitzants amb un perfil fascista, anticomunista, contrari al partit dels treballadors, masclista i homòfob. Se sap que dos d’aquests perfils, el perfil Fardados e Armados [pt] i el de Rondas ostensivas tobias de aguiar “Rota” [pt] inciten els seus membres perquè emprenguen accions violentes contra mi. I és molt possible que açò ocórrega, a fi de comptes, la policia mata! No seria jo ni el primer ni l’últim. Aquesta és la característica de les nostres policies, del nostre estat. I si ocorre això, que se’n responsabilitzen els administradors d’aquestes comunitats i l’estat brasiler.

Campanha pelo fim da Polícia Militar pegando carona nas ameaças feitas ao cartunista Carlos Latuff. Arte sobre cartum de Latuff, uso livre.

Campanya per la fi de la Policia Militar com a resposta a les amenaces proferides contra el caricaturista Carlos Latuff. Art sobre les caricatures de Latuff, ús lliure.

Diverses organitzacions van mostrar la seua solidaritat amb l’MTST (Moviment dels treballadors sense sostre) [pt], les Mães de Maio (Associació de Mares de la plaça de Maig) [pt] i el PSTU (Partit Socialista dels Treballadors Unificat) [pt], que també va selecionar [pt] una sèrie d’amenaces publicades a les xarxes socials contra el caricaturista. Missatges de suport tant individuals com d’organitzacions socials i polítiques, fins i tot [en] de l’exterior [sb], “van omplir la safata d’entrada” de l’autor.

El Diário Liberdade [pr] va tornar a publicar [pt] una carta que va difondre Latuff i va manifestar el seu suport envers el caricaturista. El col·lectiu de comunicació Catarse [pt] va definir [pt] Latuff com “un artista i una persona fonamental en la defensa dels drets humans del Brasil i també de molts altres països on arriba el seu treball i la seua influència”.

[Fotos] Brasil: la policia carrega contra manifestants i vianants

divendres, 28/06/2013

Aquesta publicació és part de la nostra cobertura especial de la Revolta del Vinagre a Brasil.

Escrit per Paula Góes. Traduït per Anna Calvete.

El vespre del 20 de juny de 2013, Brasil va ser sacsejat per la major onada de protestes de la història recent del país. A Rio de Janeiro, un esdeveniment que va començar amb una marxa pacífica des del centre de la ciutat fins a l’ajuntament va acabar estenent-se a altres barris i provocant enfrontaments violents entre la policia i els manifestants [pt].

D’acord amb les dades oficials, unes 300.000 persones van participar a la manifestació de Rio de Janeiro. Entre elles hi havia el fotògraf brasiler Calé [pt], que va fer un reportatge fotogràfic sobre l’ús indiscriminat de pilotes de goma, gas pebre i gas lacrimògen contra els manifestants desarmats per part de la policia militar.

El resultat d’aquest reportatge són els testimonis i les fotografies que apareixen a continuació i que Calé [pt] ha seleccionat personalment per a Global Voices Online.

Protest in Rio, June 20

Al principi de la manifestació la gent ballava i s'ho passava bé de camí a l'ajuntament; l'alegria hi era patent. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

Ahir a la nit, mentre cobria les protestes a Rio, vaig veure com la policia feia servir gas lacrimogen i pilotes de goma per fer fora els manifestants del centre de la ciutat, demostrant clarament un abús de poder per part de les autoritats.

Protests in Rio end with violence

Un grup violent va començar a barallar-se amb seguidors d'un partit polític d'esquerres, però la policia va trigar molt a respondre i no va arrestar ningú. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

Per a la majoria es tractava d’una concentració pacífica i alegre, amb bandes que tocaven cançons de carnaval i gent de totes les edats que mostraven banderes i pancartes amb les seves reivindicacions. Hi va haver incidents de menor importància, com una baralla entre seguidors d’un partit polític d’esquerres o joves que no volien que es relacionessin les protestes amb cap partit polític.

Man wounded in protest

Un home ferit durant les protestes i ajudat per altres manifestants al mig de la multitud. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

Curiosament, la policia va trigar molta estona a reaccionar i només va enviar-hi tres motos per veure què havia passat i possiblement fer-ne l’informe. No van arrestar ningú, malgrat que hi havia persones sagnant i assenyalant els perpetradors de l’atac.

Human chain to separate protesters

Els manifestants van fer una cadena humana davant de la policia per evitar escaramusses i intentar que la protesta seguís sent pacífica. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

Quan la multitud va arribar finalment a la plaça de l’ajuntament es va trobar amb una gran concentració de policies protegint l’edifici, amb la cavalleria davant de l’entrada. Els líders de la manifestació van organitzar una cadena humana davant de la policia per evitar escaramusses i assegurar-se que un grup petit d’agitadors no espatllés aquell vespre tan agradable.

Protests in Rio, June 2013

El culturista Gabriel Campos va fer un petó al cavall d'un policia en una de les seves provocacions. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

 

Els manifestants van poder gaudir d’una protesta pacífica davant de l’ajuntament fins que un culturista de 29 anys anomenat Gabriel Campos, i que ara busca la policia, va començar a insultar els policies que eren a cavall malgrat que la gent li demanava que marxés d’allà. Al final, els manifestants van demanar als policies que l’arrestessin abans que no fos massa tard.

Protests in Rio end with violent police reaction

Els manifestants van fer servir taules de fusta per protegir-se mentre llançaven pedres contra la policia. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

 

Com que no van obtenir resposta, els manifestants van intentar fer justícia ells mateixos i es va iniciar una baralla. Era l’excusa perfecta que estava esperant la policia. Amb el primer signe de mala conducta va començar a llançar gas lacrimogen i pilotes de goma contra els assistents.

Protests in Rio end with violent police reaction

Terror en fugir de la policia. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

En cap moment es va voler entrar a l’ajuntament; la gent simplement es va posar furiosa i va començar a enfrontar-se a la policia amb pals i pedres. El que va passar després va ser el major cas d’abús policial de la història: tropes especials, incloent-hi el Choque i el Bope, van evacuar els carrers del centre de Rio fins al barri bohemi de Lapa, a 2,5km d’allà. Com a conseqüència, molts edificis i botigues de l’avinguda Presidente Vargas van quedar destrossats i alguns van aprofitar per entrar-hi a robar.

Protests in Rio end with violent police reaction

La policia passava pel costat de contenidors en flames mentre alguns ocasionaven destrosses a l'avinguda Presidente Vargas. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

Fins i tot quan va haver acabat la revolta, la policia va seguir llançant gas lacrimogen als manifestants pacífics que marxaven cap a casa i que ja eren lluny de l’ajuntament. La policia no va fer distinció entre els agitadors i els ciutadans pacífics que intentaven tornar a casa. Com que el metro estava tancat, tothom va haver de marxar a peu de la zona de conflicte.

Protests in Rio end with violent police reaction

Un venedor ambulant amb problemes respiratoris després d'inhalar gas lacrimogen llançat per la policia, que actuava de manera indiscriminada i llançava pilotes de goma i gas lacrimogen també contra els innocents. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

 

A l’estació de Carioca un grup de persones estava esperant que obrissin les portes del metro quan la policia va començar a desfilar per l’avinguda Rio Branco. Aquesta estació està situada en un carrer per a vianants perpendicular a l’avinguda. Quan la policia ja estava molt lluny, algú va cridar “covards, fills de p…!” i immediatament la policia va fer mitja volta i va llançar gasos a la multitud.

Protests in Rio end with violent police reaction

A l'avinguda Rio Branco, patrulles del Choque evacuaven els carrers. Foto: Calé, publicada amb el seu permís

El personal del metro va obrir ràpidament una porta petita perquè la gent pogués entrar, però es va convertir en una trampa: la gent va quedar atrapada en un embut i inhalant gas. A baix, molts manifestants es van marejar i van haver d’estirar-se.

Police violence in Rio protests. Photo: Calé.

Gent a l'estació de Carioca veient passar la policia per l'avinguda Rio Branco i aixecant les mans a favor de la pau. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

Molta gent que va marxar de la manifestació quan van començar els aldarulls va decidir anar a prendre una cervesa al barri de Lapa, un barri llunyà i segur, segons pensaven. Les brigades, però, van arribar-hi ràpid i la gent va haver d’amagar-se dins dels bars i restaurants mentre als carrers hi regnava el caos. Quan la gent va començar a escridassar la policia, aquesta va llançar gas lacrimogen fins i tot a dins dels edificis, cosa molt irresponsable.

Police violence in Rio protests. Photo: Calé.

La policia llançava gas lacrimogen contra els manifestants pacífics que esperaven que obrís el metro. El personal de l'estació va obrir una porta lateral perquè la gent s'hi pogués arrecerar, però es va crear un embut en què la gent es va trobar encallada inhalant gas. A baix, molta gent es va marejar. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

 

Sí, a la manifestació hi havia vàndals que trencaven i cremaven coses, però la majoria d’aquests actes van tenir lloc a l’avinguda Presidente Vargas, més a prop de l’ajuntament. Llavors, per què la policia tenia un àmbit tan gran d’actuació i apuntava contra gent innocent? Ara, la gent comenta en trobades i en els mitjans socials que té por de participar en noves manifestacions, i alguns mencionen que volen que s’acabi tot. Al meu cap només m’hi ve una expressió per explicar l’actitud de les forces de policia: terrorisme d’estat.

Police violence in Rio protests. Photo: Calé.

La policia passava pel costat de contenidors cremant-se després que algunes persones comencessin a cometre actes vandàlics a l'avinguda Presidente Vargas. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

Totes les fotografies d’aquesta entrada han estat publicades amb el permís de Calé, qui, a més de treballar com a fotògraf comercial, ha dut a terme projectes artístics i d’autor per tot el món. Algunes de les seves fotografies, les podeu trobar a la sèrie Buscadores (Seekers), i exposades a l’Ateliê da Imagem [br] de Rio de Janeiro. La sèrie Seekers s’ha mostrat en exposicions individuals a Dinamarca, Rússia, Argentina i Bolívia i en exposicions col·lectives als Estats Units i Irlanda.

Protests in Rio end with violent police reaction

Un manifestant demanant pau al mig de la baralla. Foto: Calé, publicada amb el permís de l'autor

Aquesta publicació és part de la nostra cobertura especial de la Revolta del Vinagre a Brasil.

Brasil: els desplaçats per una hidroelèctrica lluiten per la seva subsistència

dilluns, 22/04/2013

Escrit per Pública – Agência de jornalismo investigativo. Traduït per Mercè Castro. Article original.

Aquest article, escrit per Ana Aranha i titulat originalment Vidas em Trânsito [pt] (“Vides en trànsit”), forma part de la cobertura especial #AmazôniaPública [pt] que realitza l’agència brasilera de periodisme d’investigació Pública, encarregada d’informar sobre l’impacte de les grans obres de construcció que es duen a terme a la regió amazònica del riu Madeira a l’estat de Rondônia, al Brasil. Aquest article forma part d’una sèrie de cinc articles que es publicaran a Global Voices Online.

En el primer article d’aquesta sèrie, l’agència Pública va informar sobre el caos social que afecta la població pesquera de Jaci Paranà [es], situada a la regió del riu Madeira, a causa de la construcció de la central hidroelèctrica de Jirau [en]. Deixant els carrers polsosos de Jaci Paraná 15 quilòmetres enrere de l’autopista nacional, es troba la població de Nova Mutum Paranà, que ofereix una imatge molt diferent a la de Jaci.

L’única semblança amb Jaci és el grup de treballadors amb uniforme a la parada d’autobús al final de la jornada. Però a Nova Mutum Paranà totes les carreteres estan asfaltades. Hi ha voreres i grans rotondes amb gespa plantada al centre. Tot està dissenyat de forma simètrica. Hi ha una zona comercial i una zona residencial, amb 1.600 cases organitzades en diferents blocs. Les cases de cada bloc són idèntiques, així com també ho són les àrees amb gespa que les separen.

Deserted street at Nova Mutum Parana, a village built by Jirau power plant, which contrasts with Jaci's demographic explosion.  Photo: Marcelo Min

Un carrer desert a Nova Mutum Paranà, un poble construït per la central hidroelèctrica de Jirau, que contrasta amb l'explosió demogràfica de Jaci. Foto: Marcelo Min.

 

L’empresa Energia Sustentável [en] (Energia sostenible) va dissenyar i construir la població de Nova Mutum Paranà perquè fos habitada pels enginyers i supervisors de Jirau, treballadors que s’emporten la família amb ells allà on hagin de treballar. En lloc de música popular i ventres nus, són dones embarassades i fills els que apareixen als portals de les cases mentre els homes es dirigeixen a la parada d’autobús.

La major part del poble està ocupada per treballadors de la companyia, però a l’entrada hi ha una zona reservada per a les 150 famílies que residien a l’antic Mutum Paranà, un poble riberenc que va desaparèixer després que la zona fos inundada per a poder posar en funcionament la central hidroelèctrica. La comunitat estava formada per aproximadament 400 famílies i la majoria dels habitants van optar per cobrar la indemnització.

Nova Mutum és l’escenari favorit d’Energia Sustentável per als anuncis de responsabilitat social de l’empresa. Per tot el poble es poden veure cartells sobre la sostenibilitat acompanyats de fotografies de riberencs i treballadors, sempre amb el segell de l’empresa.

Però si passeges una estona pel poble, observaràs que no hi ha ningú al carrer. És inevitable preguntar-se: on són els seus habitants?

“Les cases són molt maques però, i la nostra existència?”, es pregunta Rovaldo Herculino Batista, un riberenc que ha venut la casa que li va concedir l’empresa constructora de la central hidroelèctrica, ja que no ha pogut trobar feina a Nova Mutum:

Não adianta fazer a cidade maravilhosa, a Nova Jerusalém, se você tira a pessoa do seu lugar, onde tem seu trabalho e vida. Como vamos ganhar dinheiro?

No té cap sentit construir una ciutat meravellosa, una nova Jerusalem, si fas marxar la gent del lloc on viu, on té la seva feina i la seva vida. Com ens haurem de guanyar la vida?
Batista não se adaptou à vila construída pela usina e voltou para a beira do rio Foto: Marcelo Min

Batista no va saber adaptar-se al poble construït per l'empresa propietària de la central hidroelèctrica i va haver de tornar a la riba del riu. Foto: Marcelo Min

A l’Antic Mutum, tal i com els riberencs es refereixen a l’antiga comunitat, s’hi podia pescar, treballar a la mina i dur a terme altres tipus de feina. Batista era miner i tenia una botiga de ferroveller on desmuntava dragues abandonades per vendre’n les peces. La seva dona venia fruites i verdures que transportava en un carretó per tota la comunitat. Els diners no eren cap problema per a la família.

Després que els obliguessin a mudar-se, van fer-se amb una petita botiga de queviures, però els veïns ja no es podien permetre comprar-hi. Ja no disposava de la seva botiga de ferroveller i tampoc tenia accés a la pesca. Batista va intensificar les visites a la zona minera, però tot i així es va fer difícil quadrar els comptes a la seva nova llar, amb sis fills i tres néts. A part que els productes eren més cars al mercat local, la factura de la llum era escandalosa. Durant els tres mesos abans de renunciar a la seva “Nova Jerusalem”, Batista va rebre factures d’electricitat de 629, 671 i 547 rals (318, 339 i 276 dòlars nord-americans).

Resulta irònic que els habitants més afectats per la construcció d’una de les majors centrals hidroelèctriques del país es vegin obligats a pagar les quotes d’electricitat més altes. A més a més, també han de pagar 19 rals mensuals (uns 9,5 dòlars nord-americans) per l’enllumenat públic.

El projecte Amazônia Pública [pt] l’han dut a terme tres equips de reporters de l’agència Pública de reportatges i periodisme d’investigació (Agência Pública de Reportagem e Jornalismo Investigativo), que van viatjar per tres àrees diferents de l’Amazònia entre els mesos de juliol i octubre de 2012, i visitaren també la zona al llarg del riu Madeira on es troben les centrals hidroelèctriques, a l’estat de Rondônia. Tots els reportatges tenen com objectiu explorar la complexitat de les inversions actuals a l’Amazònia, incloses negociacions i articulacions polítiques, i escoltar els agents involucrats (governs, empreses, societat civil) per tal de delimitar el context en què aquests projectes han estat desenvolupats. La perspectiva clau d’aquests reportatges, així com també de tota la producció de Pública en general, és l’interès del públic: com les accions i les negociacions polítiques i econòmiques afecten la vida de les persones.

La tensió augmenta a Veneçuela després de les eleccions

dimecres, 17/04/2013

Escrit per Laura Vidal. Traduït per Alba Gómez Doménech.

Els resultats [es] de les eleccions posteriors a la mort d’Hugo Chávez, en les quals Nicolás Maduro i Henrique Capriles Radonski van mesurar el suport dels seus seguidors, estan en l’origen d’unes tensions que van en augment.

Paral·lelament a la proclamació de Nicolás Maduro com a nou president de la República, les crides a protestar i a recomptar el vots es multipliquen a les xarxes socials. En qüestió d’hores fotografies de protestes, tuits de suport a tots dos representants i denúncies sobre les irregularitats durant las eleccions han esdevingut trending topics de Twitter a Veneçuela.

El periodista Inti Acevedo (@inti) comentava:

@inti: La situación en Venezuela tiende a ponerse más compleja con las horas, muchísimos rumores (no confirmados) de mil situaciones distintas.

Mentrestant, des de Caracas, Liliana Ochoa (@liliob) va compartir una foto en què es veu el desplegament de forces militars:

@liliob: La autopista fco fajardo esta asi justo ahora. Foto por @andreavmm18 pic.twitter.com/DnXydf67wf

Foto compartida por @liliob en Twitter

Foto compartida por @liliob en TwitterFoto de @andreavmm18, compartida per @liliob a Twitter.

 

Al mateix temps, des de la ciutat de València, Anaÿs La Riva pujà aquesta foto al seu perfil de Facebook:

Protesta en Valencia. Foto compartida por Anaÿs La Riva en su perfil de Facebook

Protesta en Valencia. Foto compartida por Anaÿs La Riva en su perfil de FacebookProtesta a València. Foto compartida per Anaÿs La Riva al seu perfil de Facebook.

 

Poc després, Hugo Londoño (@huguito) va informar des del seu compte de Twitter:

@huguito: En Venezuela, en este momento el CNE [Consejo Nacional Electoral] proclama a Maduro como presidente, hay disturbios y protestas en centro CNE del país, suenan cacerolas

Tomás Fernández (@Tomasnomas29) va compartir diversos informes dels esclats de violència que tingueren lloc al matí i al llarg del dia a la ciutat de Mèrida, a l’oest del país, després de l’arribada de grups coneguts com “Tupamaros”:

@Tomasnomas29: AUXILIOOO en el liceo libertador PORFAVOR!! Difundanlo! Los tupamaros no dejan hacer el conteo! Que esto llegue a toda Venezuela! DIFUNDE.

En aquest sentit, informava també Sebastiana Barráez (@SebastianaB):

@SebastianaB: En Tachira hay tanquetas en la calle, en Merida los Tupamaros salieron a amedrentar, en Barinas hay protestas en la calle

En les pròximes hores, continuaran les protestes i les crides a l’acció al carrer per part d’ambdós bàndols polítics.

Les etiquetes amb què els ciutadans informen i opinen poden trobar-se en les tendències veneçolanes a Twitter: #CaprilesGanóTibisayMintió; #ElPuebloHablóMaduroGanó; #NicolásElDerrotadoEresTú; #CacerolazoALas8; #ConteoVotoPorVotoYA; i Mañana al CNE.

Mèxic: la xarxa reacciona a la detenció de la líder sindical “La Maestra”

dimarts , 5/03/2013

Elba Esther Gordillo Morales [es], pesidenta del Sindicat Nacional de Treballadors de l’Educació (SNTE) i polèmic personatge de l’escena política mexicana, va ser detinguda dimarts 26 de febrer de 2013 per blanqueig de diners.

Durant més de 20 anys, Gordillo, àlies “La Maestra”, ha estat al capdavant del SNTE, possiblement la unió de treballadors més gran de l’Amèrica Llatina. “La Maestra” va fundar, a més, el partit polític de minoria anomenat Nueva Alianza, que en el procés electoral de l’any passat va proposar Gabriel Quadri de la Torre com a candidat a la presidència de la República.

A Gordillo se li imputa la presumpta comissió del delicte federal d'”operacions amb recursos de procedència il·lícita” -conegut habitualment com a blanqueig de diners. Està penat amb entre 5 i 15 anys de presó més la multa corresponent. La detenció va ser ordenada per l’autoritat jurisdiccional i va ser executada per l’Estat de Mèxic quan Gordillo arribava a l’aeroport en un vol privat provinent dels Estats Units.

La llei penal mexicana considera greu l’esmentat delicte i això comporta, principalment, que durant el judici, no se li pot concedir la llibertat condicional sota fiança. No es descarta que s’imputi a Gordillo la comissió d’altres delictes, com el de frau fiscal, o que se l’investigui i jutgi com a membre de la delinqüència organitzada, cosa que implicaria penes més severes.

Elba Esther Gordillo, imagen de Wikimedia Commons bajo licencia Creative Commons  (CC-BY-NC-ND)

Elba Esther Gordillo, imatge de Wikimedia Commons sota llicència Creative Commons (CC-BY-NC-ND)

Després de ser detinguda, Gordillo va ingressar al Centre de Readaptació Social Santa Martha Acatitla [es] en el Districte Federal.

El seu arrest ha generat diverses reaccions entre els mexicans, algunes de celebració i altres d’escepticisme.

El periodista Carlos Puig [es] va descriure així el poder que tenia “La Maestra” des que va assumir el control del SNTE:

En 24 años la señora Gordillo creció, acumuló dinero y poder. Entendió que su fuerza dependía en buena manera de lo que consiguiera para sus agremiados y fue generosa: privilegios, cuidados, salarios, plazas. Allá adentro la adoraban. La hicieron lideresa para siempre y para todo. Se enfrentó a su partido con furia y cuando se hartó formó otro. Se aprovechó de los bisoños panistas y logró posiciones en el gobierno y una intervención directa en la elaboración de la política educativa.

Empezó a lucir sus riquezas, era público que vivía por temporadas en la zona más lujosa de San Diego; presumió sus gustos caros, la afición por los vuelos privados. Desestimó los sondeos que le decían que era un personaje poco querido. Que las encuestas la ponían en los últimos lugares de popularidad asociada con corrupción, cinismo.

Como había visto a Salinas, vio a Zedillo utilizar la fuerza del gobierno y la utilización de la PGR para borrar adversarios políticos pero no aprendió.

Ella se creyó inmune. Creyó que seguía tratando con panistas, tal vez. Y estiró y estiró la liga hasta que la rompió.

Per la seva banda, un dels principals detractors de Gordillo, el periodista Carlos Loret de Mola [es] la va descriure així:

La persona que más daño le ha hecho a la educación en México, la dirigente sindical que robó dinero de los maestros para enriquecerse, la mujer que quitó dinero de las aulas de los niños para beneficiarse personalmente, está tras las rejas. Le llamarán “El Quinazo” del presidente Enrique Peña Nieto.

Sobre aquesta manifestació és pertinent aclarir que l’episodi identificat com “El Quinazo” es refereix a la detenció del també líder sindical Joaquín Hernández Galicia, àlies “La Quina”, a l’inici del sexenni del president Carlos Salinas de Gortari, el 1989.

El dues vegades candidat a la presidència de la República (i vehement opositor a l’actual règim), Andrés Manuel López Obrador (@lopezobrador_), es va referir així a la captura de Gordillo:

@lopezobrador: En busca de legitimidad el corrupto de EPN [Enrique Peña Nieto] recurre al quinazo contra su exsocia. Es afianzar el salinismo como política. Son otros tiempos.

En aquesta mateixa direcció es va pronunciar la usuària Claudia Flores Glz (@taller2006):

@taller2006: Al final lo de la maestra #Elba es sólo un ajuste de cuentas, como se acostumbra en México.

El catedràtic Ciro Murayama va aprofitar per burlar-se que un dels periodistes més importants de Mèxic hagi sortit del país en busca d’altres notícies que es poguessin generar a Roma.

@ciromurayama: López Dóriga, con su olfato periodístico, nos informa desde Roma lo que ocurrió en Toluca.

L’usuari Esteban Salinas (@probusmex) va recordar un tema fonamental en aquest tipus de delictes, els diners:

@probusmex: Bueno al fin detuvieron a Gordillo, espero que no pase lo que pasa siempre y se pierdan mágicamente esos miles de millones. Que los regrese!

Qui es fa anomenar Engaña Bobos (@luigif49) va apuntar que hi ha altres líders sindicals que haurien de compartir el destí de “La Maestra”:

@luigif49: Que bueno que Elba Esther Gordillo pague por ser tan RATA, pero ¿cuando caé Romero Deschamps, Martín Esparza y tantos igual de ladrones?.

Fernando Iglesias (@ELFERKING) va aprofitar per expressar la seva felicitat per la captura de Gordillo:

@ELFERKING: Detenciones como la de Elba Esther Gordillo me dan esperanza y me hace muy feliz, gente abusiva y ratera como ella y Deschamps deben pagar

El Dr. Miguel Carbonell (@MiguelCarbonell), investigador i líder d’opinió en el país en temes jurídics va apuntar:

@MiguelCarbonell: Al ser un proceso por delincuencia organizada los plazos se duplican. El juez tiene 6 días para dictar auto de formal prisión.

També Carbonell s’expressava així sobre el centre penitenciari en què Gordillo va ser reclosa:

@MiguelCarbonell: En el penal de Santa Martha Acatitla no se duerme con tanto comodidad como en San Diego, California. Ni modo. #Gordillo

La notícia sobre la captura d’un personatge com Gordillo és d’alt impacte en una societat com la mexicana que durant dècades ha sofert ultratges molt greus per part de la classe política i els poders fàctics com l’SNTE i altres sindicats. Durant els propers dies de segur se succeiran reaccions, però el judici de “La Maestra” tot just comença.

Internautes brasilers al president del Senat: «faci com el Papa»

divendres, 22/02/2013

Escrit per Paula Góes. Traduït per Geda Gurí.

Immediatament després de la sobtada dimissió del Papa Benet XVI en ple carnaval, els brasilers demanen a l’electe i recent president del Senat, que és el centre d’una investigació de corrupció, que segueixi l’exemple de sa Santedat i que també renunciï.

Més d’un milió i mig de persones han signat la petició en línia [pt] exigint l’expulsió de Renan Calheiros, que a pesar de ser investigat per malversació de fons, falsificació i ús de documents falsos, va ser elegit com a líder del Senat l’1 de febrer per votació secreta per 56 vots a favor i 18 en contra.

Les acusacions de corrupció contra Calheiros per part del Ministeri General no van fer-se públiques fins el mateix dia de la victòria [pt]. Calheiros no va esmentar la investigació durant el seu primer discurs com a president del Senat.

Indignat pel secret que envolta aquest afer, els brasilers es van mobilitzar ràpidament contra Calheiros, membre del Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB). Els participants del carnaval van aprofitar la dimissió del pontífex per encendre les protestes durant aquests dies festius.

El blocaire Genésio Braganza va escriure [pt] que el Papa havia proporcionar un gran exemple per als polítics brasilers:

Enquanto na renúncia do Sumo Pontífice as reações no mundo são de felicitações diante da grandeza da atitude, nos casos brasileiros, a ausência de renúncia causa rubor, indignação, insatisfação, tristeza e frustração!

La dimissió del pontífex a estat rebuda per tot el món amb felicitacions per la seva gran decisió, en el cas dels brasilers, l’absència de dimissió a causat vergonya, indignació, insatisfacció, tristesa i frustració!

The Pope sends a message to Renan

The Pope sends a message to Renan«Renan, si jo puc, vostè també pot renunciar!». El Papa envia un missatge a Renan en un fotomuntatge creat per badarts blog.

 

Ni el seu rang elevat, ni les al·legacions de corrupció no són fets nous per Calheiros, reelegit per aquest tercer mandat el 2010. El senador de l’estat de Alagoas,del nordest, va estar al caprdavant de la cambra des de 2005 fins el 2007, fins a l’escàndol de corrupció quan se’l va començar a anomenar “Renangate” [pt] i va forçar-lo a dimitir. Amb la sortida del Senat va evitar la possible desqualificació sobre el seu mandat, i permete d’aquesta manera una possible reelecció.

Si aquest cop fos condemnat pel Tribunal federal Suprem del Brasil (STF), Calheiros s’enfrontaria a 23 anys de presó i a pagar una multa a la Hisenda Pública.

El periodista Marco Eusébio va comentar el mateix dia de l’esclat de la bomba periodística [pt]:

A renúncia do papa Bento XVI é, disparado, o assunto líder em comentários hoje no “Trending Topics” do Twitter Brasil. Usuários sugerem que o novo presidente do Senado, Renan Calheiros (PMDB-AL), fiel seguidor do governo, seja qual for o governante, siga o exemplo do alemão. Doce ilusão, mas, é carnaval, e não custa fantasiar. Quem sabe cola, né?!

Avui, la dimissió del Papa Benet XVI és de lluny el tema del moment al Tuiter brasiler. Els internautes suggerèixen que el nou President del Senat, Renan Calheiros (PMDB-ALAGOAS), un seguidor fidel del govern sigui quin sigui el seu governant, que segueixi els passos de l’alemany[pontífex]. Un dolç somni, però és carnaval i és fàcil fantasiejar. Qui sap?!

El següent missatge de Tico Santa Cruz va ser compartit més de 250 vegades a Tuiter:

@Ticostacruz: Não sou Católico, então a Renuncia do Papa não me diz nada. Mas sou Brasileiro e a Renuncia do Renan Calheiros seria muito importante p mim

@Ticostacruz: No sóc catòlic, així que la dimissió del Papa no significa res per a mi. Però sóc brasiler i la dimissió de Renan seria molt important per a mi

Altres tuits mostren la frustració i l’esperança de la gent:

@josealaide: Feliz Ano Novo a todos. O carnaval acabou. O ano começou. O Papa renunciou. O Renan ficou. E o povo… “dançou”.

@josealaide: Feliç any nou a tothom. El carnaval s’ha acabat. L’any comença. El Papa ha dimitit. Renan continua al seu càrrec. I la gent…”balla” [NT: col·loquial ue significa fracassar]

@Nailormarques: O Papa renunciou. Chavez, Renan, Sarney vocês têm que se tocar, o prazo de validade já venceu.

@Nailormarques: TEl Papa ha dimitit. Chavez, Renan, Sarney heu de desèrtar-vos, ja se us ha passat l’hora.

Molts es queixaven amb un punt d’ironia típica de l’humor brasiler:

@fabricio_cunha: Especula-se um rodízio no triângulo política-religião-futebol. Renan é cotado para o Vaticano, Felipão para o Senado e o Papa p/ a seleção.

@fabricio_cunha: Rumors sobre una grotació en el sistema triangular política-religió-futbol. Renan es escollit pel Vaticà, Scolari pel Senat, i el Papa entrenarà la selecció brasilera.

@athosronaldo: A gente faz um abaixo-assinado com mais de um milhão e trezentas mil assinaturas pela saída de Renan Calheiros e quem renuncia é o Papa.

@athosronaldo: Tenim més de 1.3 milions de signatures en una petició per a acomiadar a Renan i resulta que és el Papa el que dimiteix.

Aquesta petició en línia [pt] was set up in Avaaz by sales representative Emiliano Magalhães a few hours after Calheiros’ election and surpassed, in the heart of Carnival Sunday, the target established by the organizers of 1.36 million signatures, equivalent to 1 percent of the national electorate. The new goal is now 1.6 million – twice as many as the number of Calheiros’ electors. As of February 14, the petition was only 80,000 signatures shy of its target.