Arxiu de la categoria ‘Àsia del Sud’

Entrevista a Ali Abdulemam, el blocaire de Bahrain refugiat a Londres

dilluns, 17/06/2013

Escrit per Global Voices Advocacy. Traduït per Adrià Cos.

El blocaire, activista polític i autor de Global Voices [en] iranià, Ali Abdulemam [en], que ha viscut dos anys amagat a Bahrain, va aparéixer a principis de maig a a Londres [en], on el govern britànic li ha concedit asil polític. Abdulemam, el fundador de BahrainOnline.org [ar], un lloc web capdavanter d’expressió política i oposició de l’estat del golf Pèrsic, participà activament com a organitzador de les revoltes que van tenir lloc al país l’any 2011. Mentre s’amagava, fou jutjat en absència [en] per un tribunal militar, que el declarà culpable de càrrecs relacionats amb el terrorisme i la subversió. Els nostres lectors poden trobar més informació sobre aquestes qüestions a la cobertura especial [en] que Global Voices va fer de les protestes a Bahrain al 2011.

El director de Global Voices Advocacy, Hisham Almiraat [en], entrevistà Abdulemam a la ciutat d’Oslo poc després que escapés del país insular.

Hisham Almiraat: Explica’ns la teva història amb les teves pròpies paraules.

Ali Abdulemam: Com vaig escapar? No en vull parlar perquè encara cal que protegeixi la gent que em va ajudar, que em va acollir; prefereixo no parlar-ne i, en canvi, centrar-me en la situació a Bahrain. És això el que compta. Ara sóc lliure, estic fora de perill, però a Bahrain la gent encara lluita contra aquest règim tirànic. El que necessitem és ajudar la gent de Bahrain a obtenir els seus drets universals. És això el que compta. Desemmascarar aquest règim, que entengui que ja no som a l’Edat Mitjana, que som al segle XXI, en què tot és obert i l’intercanvi d’informació és accessible a tot arreu.

HA: Ens pots dir res de la situació, ara mateix, a Bahrain, i què passa amb els activistes que hi són, que lluiten pels seus drets? Com està la situació? Empitjora? Millora?

AA: La situació no evoluciona… els atacs als manifestants pacífics continuen. No hi ha cap avenç per fer les reformes que calen o per donar a la gent els seus drets universals; no hi ha drets universals, no hi ha llibertat d’expressió, no hi ha llibertat de premsa. És a dir, que la situació està com en un estat que viu 200 anys enrere. Els activistes lluiten contra aquest règim… no es poden moure amb llibertat, no poden parlar amb llibertat, no poden informar del que veuen. Segons la llei de Bahrain, el govern pot fer el que vulgui per convertir fins i tot una piulada en un delicte. Però el que es pot detectar en els activistes i en la gent de Bahrain és que tenen… l’esperança que poden provocar un canvi i tenen una dignitat que ningú no els pot prendre. És això que et fa estar segur que el canvi arribarà de les mans d’aquest jovent.

HA: És a dir, que creu que les accions del govern, en comptes de desmoralitzar els activistes i demòcrates de Bahrain els ha encoratjat i els ha injectat més esperança en la seva comunitat?

AA: Crec que el règim ha fracassat a l’hora de reproduir la por dins la gent. El que la resta de règims àrabs fa encara en altres regions, el govern de Bahrain no ho ha sabut inculcar a la seva gent. Avui dia la gent no té por i creu que té la raó. Ningú no els pot doblegar. I en comptes, tal com tu dius, en comptes de doblegar-los, fa que creguin cada cop més que el canvi és més necessari ara que en cap altre moment. Hi ha un punt que tothom hauria d’entendre: aquesta generació és completament diferent de cap altra generació que Bahrain hagi vist mai. La majoria de generacions cedeixen al cap de 2 o 3 mesos, o 2 o 3 anys. Aquesta generació és invencible. Per tant, si el règim vol que la batalla duri tant de temps, endavant, però tinc el convenciment que no es rendiran fins que es faci el canvi que volen.

HA: Creu que el suport internacional que has rebut durant el període que vas estar amagat a Bahrain ha ajudat la teva causa i la causa dels activistes demòcrates a Bahrain?

AA: Sí, sens dubte. És evident que el suport que vaig rebre de les ONG va ajudar especialment a protegir altres activistes. Es fa evident ara que em van atacar, em van posar a la presó, em van condemnar a quinze anys… Només voldria mencionar un fet: durant el temps que vaig estar amagat, és cert que el suport de les ONG va tenir algun efecte en el govern, però l’efecte més gran el va tenir en mi personalment; que encara em recordessin, que escriguessin sobre mi, tot plegat em va donar ànims i em va fer sentir que no feia res mal fet, que hi ha gent que creu en mi, fins i tot amb els atacs que rebia del règim. Però els responsables de les ONG continuaven creient en la meva innocència i que les acusacions del govern no eren certes. L’efecte en mi va ser tan gran…

HA: Què creus que caldria fer ara que ets lliure? Què creus que haurien de fer les ONG i les persones de tot el món pel que fa a la situació a Bahrain? Donaries un consell a aquestes organitzacions internacionals o a aquestes persones que intenten ajudar?

AA: El primer que crec que tothom qui vulgui ajudar la gent de Bahrain hauria de saber és que no els han de veure com a sunnites o xiïtes o res de semblant. Són éssers humans. Necessiten drets humans bàsics. El que diu a la Declaració Universal dels Drets Humans, això és el que volem a Bahrain. Volem una ciutadania igualitària, no volem una ciutadania de segona o tercera categoria. Tothom qui vulgui treballar per a Bahrain, que els miri com a éssers humans. I pel que fa a les ONG… vaig trobar algunes ONG i en certa manera venien a dir que havíem de rebaixar les nostres demandes perquè hi hagi alguna solució a Bahrain. Jo crec que no és el meu error si el règim m’ha robat els drets humans, que hauria de donar-los al règim només per la seguretat de l’estat. Jo crec que per assegurar el nostre país a llarg termini, és millor gaudir dels nostres drets completament, sense cap restricció… En resum, som éssers humans, més enllà de les creences, i el que exigim són els nostres drets humans universals.

HA: I per últim, què li diries a la comunitat de Global Voices?

AA: La comunitat de Global Voices m’ha ajudat molt i ha fet que els activistes en línia de la comunitat em recordessin. Els estic molt agraït. Han estat amics de veritat. Voldria donar també les gràcies a Déu per deixar-me treballar amb ells; sempre dono gràcies a Déu pels bons amics, inclosa la comunitat de Global Voices. M’encanta la seva feina, seguia el seu lloc web per saber què passava, i només voldria dir que la vostra feina… em va donar molts ànims i em va elevar tant l’esperit que quan sento que vareu parlar amb aquesta ONG o amb aquell estat membre de la UE, us estic molt agraït per tot el que heu fet per a mi.

HA: Moltes gràcies, Ali.

Cobertura prèvia de Global Voices d’Ali Abdulemam:

After Two Years in Hiding, Bahraini Blogger Ali Abdulemam Flees to London

Remembering Ali Abdulemam

Alert: Ali Abdulemam goes missing in Bahrain

Rescaten una dona de la fàbrica esfondrada a Bangladesh després de 17 dies

divendres, 24/05/2013

Escrit per Pantha Rahman Reza. Traduït per Isabel Roig Díaz.

El mateix dia en què el número de víctimes de l’esfondrament d’una fàbrica de nou pisos [en] a Savar als afores de Dhaka, capital de Bangladesh, arribava a les 1.055 [en], el qual és avui dia l’esfondrament d’un edifici que més morts ha causat des dels atemptats de l’11 de setembre, es va trobar amb vida la treballadora Resha Begum [en] després d’haver estat atrapada sota la runa durant 17 dies.

Begum treballava a la segona planta de l’edifici en la confecció de roba. Quan l’edifici es va esfondrar, la treballadora de 24 anys va quedar atrapada en una mesquita del soterrani on va sobreviure 416 hores respirant per una canonada i buscant galetes en les motxilles dels seus companys morts.

En els primers dies després que l’estructura cedís el 24 d’abril de 2013 es van rescatar 2.428 persones de sota l’edifici esfondrat. L’esperança de trobar altres supervivents entre la runa cada vegada és menor.

Bangladeshi rescuers retrieve garment worker Reshma from the rubble of a collapsed building in Savar after seventeen days. Image by Rehman Asad. opyright Demotix (10/5/2013)

Equips de rescat de Bangladesh treuen la treballadora de la confecció Reshma de sota la runa 17 dies després de l'esfondrament de la fàbrica a Savar. Imagte de Rehman Asad. Copyright Demotix (10/5/2013).

Begum va dir a una agencia de notícies [bn]:

আমি ১৭ দিন পানি খেয়ে বেঁচেছিলাম। ভবন ধসের পরপরই আমি ভবনের নিচে আটকা পড়ি। পরে বাঁচার জন্য ভবনে অবস্থিত নামাজ ঘরে চলে যাই। উদ্ধারকারীরা ওপর থেকে নানা সময়ে বোতলজাত পানি পাঠান। আমি সেখান থেকে দুই বোতল পানি সংরক্ষণ করে রাখি। সেই বোতলের পানি আমি প্রতিদিন অল্প অল্প খেয়ে জীবন বাঁচাই।

Vaig sobreviure principalment gràcies a l’aigua. Vaig quedar atrapada just després de l’esfondrament de l’edifici. Ràpidament em vaig refugiar a la sala de pregària. L’equip de rescat va tirar-hi aigua diverses vegades. Vaig poder omplir dues ampolles que em van permetre sobreviure tots aquests dies.

La supervivència miraculosa de Begum ha causat commoció entre molta gent. En sentir les bones notícies, el bloguer Ashraf Shishir (@ashrafshishir) va escriure:

@ashrafshishir: অনেকদিন পর বাচ্চা ছেলের মতো কাঁদলাম। এইমাত্র রেশমী অথবা রেশমাকে জীবন্ত উদ্ধার করা সম্ভব হয়েছে!…

@ashrafshishir (Ashraf Shishir): Vaig plorar com un nen després de tantes vegades. Reshmi o Reshma acaba de ser rescatada amb vida!…

La treballadora per al desenvolupament Shahana Siddiqui (@shahanasiddiqui) mirava de no plorar d’alegria. Va piular:

@shahanasiddiqui: M’aguanto les llàgrimes mentre llegeixo sobre el rescat miraculós de Reshma. Temps d’alegria, temps d’orgull #Bangladesh #savar.

Army and rescuers look through the pocket point in the rubble of Rana Plaza where they found Reshma located alive under the rubble after 17 days of the worst-ever building collapse tragedy. Image by Firoz Ahmed. Copyright Demotix (10/5/2013)

Membres de l'exèrcit i dels equips de rescat investiguen el punt concret de la Plaça Rana on van trobar viva Reshma sota les runes. Imatge de Firoz Ahmed. Copyright Demotix (10/5/2013)

La baronessa Sayeeda Hussain Warsi [en] (@SayeedaWarsi), ministra d’estat d’afers estrangers del Regne Unit i de la Commonwealth, va escriure després de conèixer la notícia del rescat de Reshma:

@SayeedaWarsi: Escenes extraordinàries i inspiradores d’una jove rescatada 17 dies després de l’esfondrament de la fàbrica a #Savar. Un raig d’esperança enmig de la tragèdia.

Asif Touhid [en], un expert en màrqueting, va escriure a facebook:

Reshma … Estimada germana, la teva audàcia per seguir viva em va inspirar i em va restaurar la fe en el meu poble.

El periodista Kamrul Hasan (@_Kamrul_Hasan_) va donar les gràcies a tots els membres de l’equip de rescat que van treballar dur per treure Begum amb vida:

@Kamrul_Hasan: এভাবেও ফিরে আসা যায়! অভিনন্দন বেশমা, আপনি বেঁচে থাকুন। অনেক অনেক ধন্যবাদ বাংলাদেশ সেনাবাহিনীসহ সকল উদ্ধারকারীদের।

@Kamrul_Hasan: Fins i tot això és possible! Felicitats Reshma, si us plau segueix sana i estàlvia. Moltes gràcies a l’equip de rescat de l’exèrcit de Bangladesh pels seus esforços.

S’ha qüestionat el paper dels mitjans de comunicació, atès que van dirigir-se cap a Begum just després de ser rescatada amb l’objectiu d’entrevistar-la. El periodista Tanvir Ahmed [en] va recomanar als seus companys a facebook:

আপাতত উদ্ধারকর্মী আর চিকিৎসকদের সাক্ষাতকার নিয়ে তৃপ্ত থাকুন। এতদিন রেশমা কি খেয়ে বেঁচে ছিলো, তার জামা কাপড় এতো পরিস্কার কেন? এসকল প্রশ্নের চেয়ে মেয়েটির এখন শুধুই প্রয়োজন চিকিৎসা সেবা।

Si us plau, conformeu-vos amb les entrevistes dels membres de l’equip de rescat i de l’equip mèdic. No l’atabaleu preguntant-li com va sobreviure tants dies o per què la seva roba no està feta malbé. En comptes de respondre aquestes preguntes, el que necessita és atenció mèdica urgent.

Relatives of missing or dead garment workers optimistic 17 days after the incident. Image by Shafiur Rahman. Copyright Demotix (10/5/2013)

Relatives of missing or dead garment workers optimistic 17 days after the incident. Image by Shafiur Rahman. Copyright Demotix (10/5/2013)Els familiars dels treballadors desapareguts o morts continuen sent optimistes fins i tot 17 dies després de l'accident. Imatge de Shafiur Rahman. Copyright Demotix (10/5/2013)

 

La indústria de roba confeccionada és la principal font d’exportació de Bangladesh, de manera que als ulls de molts l’esfondrament d’una fàbrica és una tara per a la imatge de Bangladesh. Tenint en compte això, Abu Maksud [bn] va convertir Begum en la cara de Bangladesh en un comentari a facebook:

১৭ দিন ধরে ধ্বংসস্তুপে বেঁচে ছিল বাংলাদেশ। রেশমা- বোন আমার অন্ধকূপ থেকে তুমি ফিরে এসেছ, তুমি দেখিয়েছ বাংলাদেশ বেঁচে থাকে, ধ্বংসস্তুপেও বাংলাদেশ বেঁচে থাকে।

Bangladesh va sobreviure sota la runa durant 17 dies. Germana Reshma, has tornat del forat de la mort. Has demostrat que Bangladesh sobreviu fins i tot sota la runa.

Zafar Sobhan [en], editor del Dhaka Tribune, va concloure en una entrevista amb el lloc web australià News.com.au:

Reshma representa el millor de Bangladesh, la resistència de la nació a l’hora de fer front dificultats increïbles, el seu coratge, la seva força, la seva determinació de no donar-se mai per vençut sense importar les probabilitats.

Pakistan encara les eleccions amb un vessament de sang

dimarts , 23/04/2013

Escrit per Salman Latif. Traduït per Mercè Castro. Article original.

Un atemptat suïcida, un atac amb granades i una explosió controlada a distància – tot el mateix dia.

19 van ser les víctimes en tres atemptats diferents que tenien com a objectiu candidats de tres partits polítics diferents. El 16 d’abril de 2013 va ser un dia sangonent per als candidats de les campanyes electorals al Pakistan.

Samad Khurram (@SamadK), un usuari actiu de Twitter d’origen pakistanès va dir:

@SamadK: Avui, Ghulam Bilour (ANP), Sanaullah Zehri (PML-N) i Zulfiqar Afghani (PPP) han sigut atacats. Podem celebrar les eleccions en mig d’aquest clima?

Un terrorista suïcida va atemptar contra el partit secular paixtu Awami National Party (ANP) [en] durant un dels seus mítings polítics a la zona nord-est de Peshawar. El resultat, 15 víctimes mortals i 50 ferits, entre els quals un dels seus partidaris, Ghulam Ahmed Bilour.

El partit Tehreek-e-Taliban Pakistan (TTP) s’ha atribuït la responsabilitat [en] de l’atemptat, el que converteix aquest en el sisè atac contra els líders i candidats del partit secular en l’últim mes. A principis d’abril, militants talibans van alertar els votants [en] que s’abstinguessin d’anar a les urnes i van afirmar que intensificarien els atacs contra polítics seculars.

. Imatge de Pak Votes (11/4/2013)”]South Waziristan: Election office of candidate Abdul Khaliq blown up by militants. Image courtesy Pak Votes (11/4/2013)

L’ANP és un dels pocs partits polítics que han condemnat obertament els talibans al Pakistan. Marvi Sirmed (@MarviSirmed), un important activista social, va tuitejar:

@MarviSirmed: El meu suport a #ANP per seguir lluitant contra els terroristes de #TTP i tots els seus partidaris allà on siguin #Media #politicalParties #establishment.”

El germà de Bilour, també líder polític, va morir [en] en un atemptat suïcida a finals de l’any passat.

Hoor F. Khan (@HooviK), un jove de 23 anys simpatitzant del partit polític Pakistan Tehrik-e-Insaaf (PTI) va tuitejar [en]:

@HooviK: Quant més hauran de patir els #Bilours? vote nai dena, na dou, jan tho na lo zalmo [Si no voleu votar, no ho feu, deixeu de matar gent innocent] #ANP #PTI #PPP #PMLN

L’ANP ha donat instruccions [en] als seus candidats perquè restringeixin la seva campanya electoral i evitin “organitzar desfilades o reunions públiques al aire lliure.”

 

This is a screenshot from Pakvotesmap.pk highlighting incidents of elections-related violence.

Captura de pantalla de Pakvotesmap.pk on s'assenyala la localització dels incidents violents relacionats amb les eleccions. Amb permís de Pak Votes.

A la mateixa ciutat es va llançar una granada [en] a la casa del candidat del partit Pakistan People’s Party Parliamentarians (PPPP) [en] Zulfiqar Afghani’s, però afortunadament ningú no va resultar ferit. Pak Votes [en], una iniciativa de periodisme ciutadà que documenta i localitza els incidents violents relacionats amb les eleccions mitjançant la plataforma Ushahidi, va tuitejar:

@Pak Votes: Atac amb granades a Peshawar NA-1 contra el candidat del PPP Zulfiqar Afghani. Ningú no ha resultat ferit #PakVotes

Més d’hora el mateix dia, al sud-est de la ciutat de Khuzdar, a la província de Balochistan, quatre persones més van morir en una explosió controlada a distància contra el comboi del candidat del partit Pakistan Muslim League (N) Sanaullah Zehri. Zehri va sortir-ne il·lès, però el seu fill, nebot i germà van morir en l’atemptat.

El grup separatista Baloch Liberation Army (BLA) va atribuir-se’n la responsabilitat [en].

Opinant sobre els atemptats, l’analista polític Adnan Rasool (@adnanrasool) va afirmar:

@adnanrasool: Primer ha sigut Sanaullah Zehri qui ha perdut la família… després Ghula Bilour ha pogut escapar per poc d’un atemptat… hem de mantenir-nos units contra el terrorisme.

Aquests atacs es presenten com una premonició descoratjadora d’unes eleccions que tindran lloc d’aquí a tres setmanes. A més, posen en dubte la naturalesa d’aquestes eleccions, i són moltes les veus que creuen que, en tals circumstàncies, unes eleccions lliures i justes semblen gairebé impossibles [en]. El periodista i columnista pakistanès Huma Yusuf (@HumaYusuf) va tuitejar:

@HumaYusuf: Per aquells qui afirmen que la militància és un problema secundari al #Pakistan; segueix sent-ho quan distorsiona els resultats electorals? #PakVotes #ANP #Peshawar

Les eleccions al Pakistan [en], la primera transició democràtica de poder en la història política del país, estan programades per a l’11 de maig de 2013.

Maldives: la condemna d’una menor violada dispara una campanya contra el turisme

dissabte, 30/03/2013

Escrit per Saffah Faroog. Traduït per Cristina Simón.

Creix la indignació global contra el veredicte d’un tribunal de les Maldives que es va fer públic el passat 26 de febrer i que condemna una jove de quinze anys, víctima de violació i d’abusos sexuals, a ser flagel·lada. Ara haurà de fer front a 100 fuetades en públic [en] que se li administraran quan complisca 18 anys.

Més d’un milió de persones han signat una petició [es] creada pel web activista Avaaz.org, en la qual s’exigeix les autoritats maldivianes que protegisquen la jove i posen fi a la pràctica d’assotar dones i infants [en] que han tingut relacions sexuals extramatrimonials. La petició també amenaça amb atacar la indústria turística del país fins que el president Mohamed Waheed [en] actue.

L’adolescent va patir abusos sexuals l’any 2009 i els successius governs no han estat capaços de protegir-la, segons l’informe publicat per Minivan News [en].

El tribunal la va condemnar a 100 fuetades i 8 mesos d’arrest domiciliari per haver confessat en un cas apart – no relacionat amb la violació – que havia consentit a practicar sexe amb un home. Va ser citada a declarar per primera vegada el 2012 quan es va trobar el cadàver d’un nadó soterrat al recinte familiar. El seu pare adoptiu fou acusat d’assassinar el bebè i d’haver abusat de la xiqueta, mentre que la mare fou acusada de ser còmplice d’aquest abusos que no va denunciar.

Capital of Maldives, Male. Image by hmed Shuau. Copyright Demotix (30/10/2009)

Male, capital de les Maldives. Imatge d'Ahmed Shuau. Drets d'autor Demotix (30/10/2009)

La policia ha estat criticada per haver accelerat la investigació, per no haver proporcionat la menor un assessorament legal adequat i per haver-la forçat a confessar. L’Oficina del Fiscal General es va defensar al·legant que la confessió de fornicació no els deixava cap més opció que continuar endavant amb la causa, de conformitat amb la llei de les Maldives. El passat gener, quan es van presentar els càrrecs contra la jove, el govern va dir que revisaria i modificaria les lleis [en] que victimitzen els menors i les dones quan pateixen abusos sexuals.

Amnistia Internacional va condemnar de seguida l’acusació. Abbas Faiz, investigador d’Amnistia Internacional per a les Maldives, va argumentar que el que requereixen les presumptes víctimes de violació i abusos sexuals és assessorament i suport legal i no enfrontar-se a un judici.

Quan el Jutjat de Menors va sentenciar la jove aquest febrer, els principals webs de notícies, incloent-hi la BBC [en] i la CNN [en], se’n feren ressò de la notícia. Davant la prespectiva d’una condemna internacional, el govern es va comprometre a revisar el cas [en] i presentar una apel·lació al Tribunal Suprem. El partit conservador d’orientació religiosa Adhaalath, per la seua banda, es mostrava conforme amb el veredicte del tribunal [en].

La decisió del fiscal general d’utilitzar la confessió de la jove com una evidència en la seua contra durant el procés ha estat durament criticada.

#OperationEndherima

Arran de la publicació de la sentència, els activistes maldivians van començar a emprar el hashtag #OperationEndherima (Operació Endherima) a les xarxes socials per tal d’organitzar una campanya de protecció per a la jove i alhora denunciar les injustícies a les quals ha de fer front.

L’usuari de Twitter AdduHaanee (@AdduHaanee) escrivia:

@AdduHaanee: little girls shud be smiling, laughing & making lego brick houses. Not getting punished for crimes they did not commit #OperationEndherima

@AdduHaanee: les nenes haurien de somriure, riure i construir casetes amb blocs de lego. No ser castigades per crims que no han comès #OperationEndherima

Ismail (@Ismaar1) encoratjava la gent a alçar-se en defensa de la jove:

@Ismaar1: You don’t have to be superhero to standup against injustice. Join #OperationEndherima Seeking justice is not a crime

@Ismaar1: No cal ser un superheroi per rebel·lar-se contra la injustícia. Uniu-vos a #OperationEndherima Exigir justícia no és cap crim

Azaf Riza (@azaf_riza) lamentava la situació:

@azaf_riza: We live in a patriarchal society run by morons..victim is further victimised and she will forever be labelled #OperationEndherima

@azaf_riza: Vivim en una societat patriarcal dirigida per imbècils. la víctima es victimitzada més encara i queda marcada per sempre #OperationEndherima

La petició d’Avaaz

L’afer ha copsat l’atenció mundial després que es creara la petició al lloc d’Avaaz el 20 de març de 2013. En tres dies, havia rebut un milió de signatures.

Mentrestant, els maldivians han reaccionat davant la petició d’Avaaz i continuen alhora amb la campanya local #OperationEndherima.

Al Twitter, Hamid Shafeeu (@shafeeu) va escriure:

@shafeeu (Hamid Shafeeu): In three days One million people expressed their outrage at a raped child being flogged. One million people. #Shame #OperationEndherima

@shafeeu (Hamid Shafeeu): En tres dies, Un milió de persones van expressar la seua ràbia per la flagel·lació d’una nena que havia estat violada. Un milió de persones. #Shame #OperationEndherima

Nuvana (@Nuvana) va qualificar el càstig de la jove de “demencial”:

@Nuvana: Any sane Maldivian would have to agree that punishing a rape victim in lieu of protection is inhumane and insane #OperationEndherima

@Nuvana: Qualsevol maldivià en el seu seny hauria de reconèixer que castigar una víctima de violació en lloc de protegir-la és inhumà i escabellat #OperationEndherima

xiena saeed (@dorinbakedbeans) piulava:

@dorinbakedbeans: hey @DrWaheedH the avaaz petition just reached 1 million mark. thats more than the 2012 tourists #operationendherima pic.twitter.com/hEUhTq7i4K

@dorinbakedbeans: ei @DrWaheedH la petició d’avaaz acaba d’assolir la xifra d’un milió. això és més que tots els turistes del 2012 #operationendherima pic.twitter.com/hEUhTq7i4K

Avaaz planeja inserir anuncis en revistes de viatges per tal de pressionar el govern de les Maldives i que abolisca així la flagel·lació com a forma de càstig. En un país que tenia com a objectiu arribar al milió de turistes el 2012 i que no ho va aconseguir per poc, les conseqüències d’una campanya global que perjudicara la indústria turística serien enormes. La petició d’Avaaz diu així:

Tourism is the big earner for the Maldives elite, including government ministers. Let’s build a million-strong petition to President Waheed this week, then threaten the islands’ reputation through hard-hitting ads in travel magazines and online until he steps in to save her and abolish this outrageous law.

El turisme és la major font d’ingressos de l’elit maldiviana, incloent els ministres del govern. Construïm una petició al president Waheed aquesta setmana amb la força d’un milió, després amenacem la reputació de les illes mitjançant anuncis contundents a les revistes i també a la xarxa fins que intervinga per a salvar-la i abolir aquesta llei intolerable.

Maleeh Jamal, viceministre de turisme, ha declarat que una campanya tan negativa danyaria no només la indústria del turisme de les Maldives [en], sinó el país sencer. Alguns usuaris de Twitter, que opinen que els activistes de l’oposició estan utilitzant aquest afer per atacar el govern, es van fer ressò de la preocupació de Jamal.

asoa (@asoa) va escriure:

@asoa: @Nuvana 14 y/o Rihana, Sh. Bilehfahi was flogged during @MohamedNasheed office and @Velezinee at Judicial Service. #FuckOperationEndherimaa

@asoa: @Nuvana 14 y/o Rihana, Sh. Bilehfahi fou flagel·lada durant el govern de @MohamedNasheed i amb @Velezinee als Serveis Jurídics. #FuckOperationEndherimaa [A la merda l’Operació Endherimaa]

#OperationEndherima també ha estat criticada per no haver concedit importància al cas de “Hoara” Ibrahim Rasheed, un oficial superior del Partit Democràtic Maldivià [en] (MDP, sigles en anglès), acusat d’haver mantingut relacions sexuals amb una menor amb el seu consentiment i d’haver assegurat després que s’havia casat amb ella [en].

asoa (@asoa) es mostrava crític en aquest punt:

@asoa: @kudanai #OperationEndherima silent on Hoara Ibbe issue cos he is MDP. #FuckOperationEndherimaa

@asoa: @kudanai #OperationEndherima silenci sobre l’afer Hoara Ibbe perquè és de l’MDP. #FuckOperationEndherimaa

Les reaccions al plan d’Avaaz de posar el focus en la indústria turística, tant entre els maldivians com entre els estrangers, són ben diverses. L’editor del lloc web de notícies turístic eTurboNews recolza el boicot al turisme de les Maldives [en].

Farah Faizal (@FarahDidi) escrivia sobre les prioritats del país:

@FarahDidi: #Maldives Tourism Ministry worried about negative effect of @Avaaz petition. But not worried about #flogging minors? http://sun.mv/english/10890

@FarahDidi: #Maldives El Ministre de Turisme es preocupa pels efectes negatius de la petició d’@Avaaz. Però no es preocupa per #flogging (la flagel·lació) de menors? http://sun.mv/english/10890 [en]

Alguns maldivians pensen que posar en el punt de mira la indústria del turisme és l’única opció existent per tal de forçar les autoritats a revisar les brutals injustícies associades al sistema de justícia criminal de les Maldives. Tanmateix, hi ha altres que opinen que una campanya negativa sobre el turisme incidirà no sols en els polítics, com es creu des d’Avaaz, sinó també sobre els ciutadans d’a peu que depenen d’aquest sector per a la seua supervivència. Al voltant de 30.000 maldivians treballen al sector turístic, mentre que milers d’altres se’n beneficien indirectament a través de serveis com ara el subministrament de peix i verdures, el transport i la venda de souvenirs.

Un usuari anònim (@AnonQC), considerat l’àlies de Twitter d’un grup de simpatitzants del col·lectiu hacker Anonymous ubicat possiblement al Quebec, va escriure que la campanya se centraria específicament en determinats llocs turístics:

@AnonQC: @Avaaz A better idea would be to only boycott tycoon pro-#mvcoup resorts and promote ethical ones run by honest folks. #Maldives

@AnonQC: @Avaaz Una idea millor seria boicotejar només els centres turístics dels magnats pro-#mvcoup i promoure aquells dirigits per la gent honesta. #Maldives

En el compte s’afegia:

@AnonQC: @Avaaz, general boycott campaign against #Maldives tourism is a dumbfuck idea. Will hurt local folks who are already struggling w/ #mvcoup.

@AnonQC: @Avaaz, la campanya de boicot general contra el turisme de les #Maldives és una idea estúpida. Perjudicarà la gent del poble que ja està en lluita contra el #mvcoup.

Alguns maldivians es mostren contraris a la campanya d’Avaaz perquè pensen que la flagel·lació és un càstig prescrit per la llei islàmica, la xaria.

Whistle Blower [Espieta] (@Whistleblovir) defensava la xaria:

@Whistleblovir: @avaaz @FarahDidi Don’t spread bogus stories 4 yr political gain. Maldives implement law on those who actually commit adultery as per sharia

@Whistleblovir: @avaaz @FarahDidi No escampeu històries falses pel vostre interès polític. Les Maldives apliquen la llei a aquells que efectivament han comès adulteri com indica la xaria

Per la seua banda, Ibrahim Mustafa (@imustho) escrivia:

@imustho: Tomorrow if 1 million people make a petition on Avaaz do we have to change our constitution also to allow other religions in Maldives.

@imustho: Demà, si un milió de persones fan una petició a Avaaz, haurem de modificar la nostra constitució també per tal d’admetre altres religions a les Maldives.

Sri Lanka: els extremistes budistes forcen la retirada del segell halal musulmà

dimarts , 26/03/2013

Escrit per Rezwan. Traduït per Cristina Simón.

Davant les protestes generalitzades dels militants budistes de Sri Lanka, els clergues islàmics han hagut de posar fi [en] al sistema d’etiquetatge halal per al menjar, àmpliament implantat a l’illa.

El nou grup budista singalès Bodu Bala Sena [en] va organitzar un seguit de grans manifestacions durant tot el mes del febrer passat per tal d’exigir l’abolició del sistema halal musulmà [en], que certifica que el menjar i altres béns segueixen les directrius dietètiques islàmiques.

Els fabricants d’aliments de Sri Lanka, especialment aquells que exporten als països de l’Orient Mitjà, fa temps que etiqueten tots els seus productes utilitzant els mètodes halal per a evitar els costos de dues línies de producció separades. Els productes s’etiquetaven amb el certificat halal [en], expedit per l’organisme islàmic All Ceylon Jamiyyathul Ulama [en].

Però els opositors argumentaven que era injust que els musulmans, que constitueixen menys del 10 per cent de la població de Sri Lanka [en], forcen la majoria de la població, de credo budista, a menjar aliments preparats segons la llei islàmica.

Halal Logo. Image courtesy Groundviews

Logo Halal. Imatge per cortesia de Groundviews

En un intent d’apaivagar les creixents tensions religioses, All Ceylon Jamiyyathul Ulama va anunciar [en] l’11 de març del present any que “en ares de la pau” deixaria d’emetre el seu certificat en l’àmbit de l’illa.

MajlisW1 tuitejava la declaració del president d’ACJU Al Shaikh Rizvi Mufti:

@majlisW1: (MajlisW1) Those days Halal logo was a Must, now due to tense situation, the logo will not be compulsory but the companies can print it or leave it – Rizvi Mufti

@majlisW1: (MajlisW1) Abans el logo Halal era un deure, ara, a causa d’una situació tensa, el logo no serà obligatori, però les companyies són lliures d’estampar-lo o ometre’l – Rizvi Mufti

Els dirigents de la Cambra de Comerç de Ceilan van comunicar [en] en el transcurs d’una roda de premsa que després de les consultes realitzades entre els clergues budistes i islàmics, s’havia pres la decisió que tots els productors de Sri Lanka deixarien d’estampar el segell halal immediatament.

El blog de notícies dbsjeyaraj.com [en] informava que segons Bodu Bala Sena, les autoritats havien promès la creació d’unitats especials de la policia [en] dedicades a inspeccionar les botigues que encara vengueren productes halal.

La violència religiosa en Sri Lanka va en augment. El conflicte amb els Tigres Tàmils pot haver acabat, però continuen produint-se atacs contra musulmans i cristians per part dels grups budistes extremistes [en].

Shenali Waduge [en] argumentava al lloc web de notícies Lanka Web els motius perquè els no musulmans no haurien d’estar obligats a acceptar productes halal:

Most eating houses, restaurants never fail to display “halal certified, no pork” boards. Whilst the cow is a sacred animal for both Buddhist and Hindus, how can it be acceptable to eat beef but not pork? Why is it that only the religious preferences of just one ethnic community decides for the rest of the population when [the Buddhist] population is over 70%?

[…]

In any case there should not be any fee charged for Halal certification and no non–Muslim should be charged one cent or coerced to pay from his hard earned money to produce a benefit that accrues only to Muslims.

La majoria de cases de menjars i restaurants sempre tenen taulers que anuncien “certificat halal, sense porc”. Si la vaca és un animal sagrat per a budistes i hinduistes, com pot ser acceptable menjar vedella però no porc? Per què compten sols les preferències religioses d’un únic grup ètnic sobre la resta de la població quan la població [budista] és de prop del 70%?

[…]

En qualsevol cas, no hi hauria d’existir cap quota de certificació Halal i cap persona no musulmana hauria de pagar un cèntim de més o ser coaccionada a pagar amb els diners que són fruit del seu esforç una prerrogativa que només beneficia els musulmans.

Però el web ciutadà Ground Views [en] remarcava que les protestes contra el menjar halal tenen més a veure amb l’augment del sentiment antimusulmà entre els nacionalistes budistes singalesos que amb una qüestió de justícia:

In recent months there has been an increased outpouring of virulent anti-Muslim sentiment by persons claiming to speak for all Sinhala Buddhists. Organized groups led by Buddhist monks have held public meetings, distributed pamphlets, and made press statements. Articles in mainstream Sinhala and English newspapers have propagated ethnic and religious hatred. […] The attacks on Muslims have been directed at everything: the certification of food products as halal; the practice of hijab, abhaya and nikab among Muslim women; the beard worn by Muslim men; the azaan or call for prayer from the mosques; the Muslims’ practice of closing businesses for Friday prayers; the prevalence of certain sectarian differences among Muslims;and the ongoing debate regarding methods of slaughter for the consumption of meat.

Durant els passats mesos, s’ha produït una efusió creixent del virulent sentiment antimusulmà per part de persones que diuen parlar en nom de tots dels budistes singalesos. Grups organitzats liderats per monjos budistes han organitzat manisfestacions públiques, han distribuït pamflets i han fet declaracions a la premsa. Els articles apareguts als principals diaris en llengua singalesa i anglesa han propagat l’odi ètnic i religiós. […] Els atacs contra els musulmans han estat adreçats a diversos fronts: la certificació halal per als productes alimentaris, la pràctica del hijab, l’abhaya i el nicab entre les dones musulmanes; la barba que distingeix els homes musulmans; l’àdhan o crida a l’oració feta des de les mesquites; la pràctica musulmana de tancar els seus negocis per a l’oració de divendres; el predomini de certes diferències sectàries entre els musulmans; i el debat vigent al voltant dels diversos mètodes de sacrifici per al consum de carn.

El periodista ciutadà Riza Yehiya [en] va escriure que els extremistes segresten la comunitat budista i enrareixen les relacions entre budistes i musulmans:

This threat to the Muslim community is a challenge to this nation. This is not from the mainstream Buddhist community that has a time tested relationship with Muslims. It is from purpose made Buddhist extremist groups working as mercenaries to prop up failing political elites, consciously or unconsciously serving foreign interests than the hallowed purpose of protecting Buddhism.

Aquesta amenaça contra la comunitat musulmana és un desafiament per a la nació. No procedeix del corrent de pensament majoritari dins de la comunitat budista, que el temps ha demostrat que sap conviure cordialment amb els musulmans. És un propòsit que pertany a grups de budistes extremistes que treballen com a mercenaris per tal de donar suport a les elits polítiques fracassades, que conscientment o inconscient serveixen interessos foranis més enllà del sagrat propòsit de protegir el budisme.

El bloguer R.M.B. Senanayake acusava els nacionalistes singalesos, incloent-hi alguns monjos budistes, d’engegar una campanya d’odi contra els musulmans [en], públicament i en els mitjans de comunicació socials, alhora que redactava la crònica dels recents incidents al seu web.

Image courtesy Say No To Halal Facebook Page

Image courtesy Say No To Halal Facebook PageImatge per cortesia de la pàgina de Facebook "Say No To Halal" (Digues No al Halal).

 

El bloguer de política Indi Samarajiva va escriure al seu web Indi.ca [en] que el partit de l’oposició, el United National Party (Partit d’Unitat Nacional) [en], també ha contribuït a la controvèrsia del halal, en demandar que es deixara d’estampar el logo halal “en la línia dels interessos racistes singalesos”.

No existeix cap conspiració musulmana amb la pretensió d’ensenyorir-se de Sri Lanka mitjançant el menjar halal, assenyalava [en] el periodista ciutadà Hejaaz Hizbullah. Els negocis han pres les seues decisions pel que fa al halal:

It’s certainly not the Muslim consumer but the businesses that crave for halaal recognition.

En realitat, no es tracta del consumidor musulmà, sinó dels negocis que desitgen amb ànsia el reconeixement halal.

I continuava:

What does worry many Muslims is how this ‘non-issue’ is being banged about by a fringe few and made into a national problem. What we see is not an ‘issue’ but an agenda and a campaign of hate with ‘halaal certification’ merely an excuse. They are waiting to pick a fight and so they pick on anything.

El que preocupa a molts musulmans es com aquest ‘no conflicte’ s’està sobredimensionant per culpa d’un grapat d’extremistes fins a esdevenir un problema nacional. El que veiem no es un ‘conflicte’ sinó una agenda i una campanya d’odi amb la ‘certificació halal’ com una mera excusa. Busquen la confrontació i per això fan la guitza a qualsevol.

El bloguer Patta Pal Baru [en] opina que la campanya contra el ‘halal’ era innecessària.

Kasun Adikari [en] instava els budistes a practicar la tolerància amb els conciutadans musulmans:

As Buddhists, we must know how to regard other religions and their practices as we belong to the religious group that accepts and appreciates the reasonable teachings of every religion. Buddhists can also tolerate the practices of other religious, cultural traditions and customs, although they may not necessarily wish to emulate them.

Com a budistes, devem saber com comportar-nos respecte a les altres religions i les seues pràctiques, ja que pertanyem a un grup religiós que accepta i aprecia els ensenyaments raonables de totes les religions. Els budistes també poden tolerar les pràctiques d’altres religions, tradicions culturals i costums, encara que no necessàriament desitgen emular-les.

Índia: conscienciació contra la xacra del matrimoni infantil

dilluns, 18/03/2013

[Tots els enllaços remeten a pàgines escrites en anglès, llevat que s’indique el contrari.]

Bona part dels matrimonis infantils que se celebren al món tenen lloc al sud-est asiàtic i a l’Àfrica subsahariana rural. A l’Índia rural, un 47% de les xiquetes, segons un informe de la UNFPA, es casen abans dels 18 anys. L’estat indi de Bihar és el que deté el percentatge més alt de matrimonis infantils, amb un 69%.

Urmila Chanam comparteix la història d’una núvia encara xiqueta a l’Índia:

This is the tradition in this part of India. Children are married off when they should still be playing with toys. Boys and girls enter matrimony without knowing what marriage means. Their childhood and any life aspirations they might have had are extinguished by this age-old tradition. No one challenges it because it has become the norm. […]
Though Indian law has made child marriage illegal, it is still reported widely from the rural parts of Madhya Pradesh, Uttar Pradesh, Rajasthan, Chhattisgar, Bihar, and Andhra Pradesh. Though some other third world countries practice child marriage, India alone houses one-third of all child brides.

És la tradició en aquesta part de l’Índia. Als infants se’ls casa a l’edat en què encara haurien de dedicar-se a jugar amb joguets. Els xiquets i xiquetes arriben al matrimoni sense saber el que significa. La seua infantesa i qualsevol aspiració que pogueren tenir queden frustrades per aquesta tradició ancestral. Ningú no la desafia perquè ha esdevingut la norma. […]
Encara que la llei índia va il·legalitzar el matrimoni infantil, continua celebrant-se àmpliament a les zones rurals de Madhya Pradesh,Uttar Pradesh, Rajasthan, Chhattisgar, Bihar i Andhra Pradesh. I malgrat que hi ha altres països del tercer món on també es tracta d’una pràctica comuna, sols a l’Índia tenen lloc la tercera part de tots els matrimonis infantils.

Girls dressed as young bride and groom for an awareness campaign against child bride. Agartala, India. Image by Reporter#24728. /Copyright Demotix (7/3/2012)

Xiquetes abillades com si foren joves nuvis amb motiu d'una campanya de conscienciació contra el matrimoni infantil. Agartala, Índia. Imatge de Reporter#24728. Drets d'autor Demotix (7/3/2012)

Existeixen, a més, motius religiosos per als matrimonis infantils. El tribunal superior de l’estat indi de Karnataka [ca] va dictaminar recentment, en el transcurs d’un cas relacionat amb el matrimoni infantil, que la Llei de Prohibició del Matrimoni Infantil del 2006 (PCMA, sigles en anglès) anul·la les disposicions de la llei islàmica, en la qual el matrimoni d’una xiqueta és possible tan prompte com assoleix la pubertat.

Segons la PCMA, el matrimoni de xiquetes menors de 18 anys i de xiquets menors de 21 està prohibit. Tanmateix, les xiquetes i xiquets que viuen al camp, són pobres, tenen escassa o nul·la educació i romanen fortament vinculats a les normes socials i als valors tradicionals, són susceptibles d’acabar casats abans de l’edat estipulada per llei. Però no sempre és el cas. Maharashtra té un dels percentatges més alts de matrimonis infantils. Un vídeo de Video Volunteers al web de Youth Ki Awaaz, recorda que:

Fifty-two per cent of married women in Maharashtra admit to consummating their marriages before the age of 18, a government’s District Level Household and Facility Survey (DLHS-3) report reveals. This is happening in a so- called ‘progressive’ state of Maharashtra, the family controls a girls life and reproductive decisions.

El cinquanta-dos per cent de les dones casades de Maharashtra admeten que van consumar els seus matrimonis abans dels 18 anys, segons revela un informe del govern arran de l’Enquesta sobre la Llar i les Instal·lacions elaborada en el districte. Açò ocorre en un estat considerat “progressista”, com n’és Maharashtra, la família controla la vida i les decisions reproductives de les filles.

Però la situació està canviant. Rohini Pawar, corresponsal de la Comunitat IndiaUnheard (Video Volunteers) entrevista dues xiquetes que van assistir recentment a la boda d’una amiga. Ambdues es mostren agraïdes per no haver estat elles:

Dotze dones, totes casades quan encara eren adolescents, han participat en aquest vídeo que denuncia el matrimoni infantil. Aquest vídeo i el projecte resultant foren la llavor del Programa de Vídeos de la Comunitat encetat per Video Volunteers:

El vídeo anterior va ser projectat a nombrosos pobles en grans pantalles.

Els matrimonis infantils a l’Índia s’emmarquen en una construcció social més àmplia en la qual no es contemplen com un problema. Neha, una bloguera de New Delhi, escriu:

Although the UN has been working hand in hand with the government of India to raise awareness, strengthen law enforcement and invest in the education of girls, many of our leaders still consider child marriage as a solution to protect girls from sexual atrocities like rape.

Encara que l’ONU ha treballat costat a costat amb el govern de l’Índia per tal de despertar consciències, reforçar l’aplicació de la llei i invertir en l’educació de les xiquetes, molts dels nostres líders encara conceben el matrimoni infantil com una solució per a protegir les xiquetes d’atrocitats sexuals com la violació.

Segons la UNFPA, si es matné el ritme actual de matrimonis infantils arreu del món, seran 39.000 xiquetes les que es casaran a diari abans de l’edat adulta.

La nit més fosca del Pakistan, a les xarxes socials

dimarts , 12/03/2013

Escrit per Faisal Kapadia. Traduït per Sanela Bilal.

Courtesy @SamirRajani

Imatge de @SamirRajani

 

Una gran apagada [en] va afectar el Pakistan el passat 24 de febrer de 2013 a les 11:45 pm i va deixar a les fosques [en] el 70 per cent del país durant 14 hores.

Al Pakistan, les apagades elèctriques o ‘desconnexions de càrrega’ provocades pel govern es duen a terme des del 2008 per controlar l’escassetat d’electritat. Així doncs, quan se’n va anar la llum, molts engegaren els generadors i encengueren les espelmes, pensant-se que es tractava d’una apagada programada. Va ser gràcies als tuits que es van adonar que pràcticament tot el país s’havia vist afectat.

La notícia era confirmada gairebé a l’instant per periodistes com Faizan Lakhani (@faizanlakhani [en]) al Tuiter:

@faizanlakhani: Confirmat: #Karachi #Lahore #Islamabad #Rawalpindi #Mangla #Dina #Faisalabad
#Sialkot #Quetta #Hyderabad #Peshawar han estat afectats per una #Blackout [apagada]

La nit de l’incident, sis centrals elèctriques treballaven sense descans per satisfer la demanda d’un país de més de 180 milions d’habitants. I quan una de les centrals es va col·lapsar i després apagar, es va produir un efecte dòmino en tota la xarxa d’energia nacional del Pakistan [en].

Les ‘desconnexions de càrrega’ són freqüents al Pakistan i no són gaire populars. Alguns informacions [en]publicades apunten a la mala administració del govern:

El govern no vol disgustar els votants i per això no s’han programat apagades per controlar l’escassetat elèctrica… [El que va passar diumenge] era d’esperar. No pots fer que tothom estigui content amb un subministrament ininterromput d’energia quan t’envolten tants problemes.

Una de les primeres persones en assenyalar que aquesta apagada elèctrica s’havia donat a escala nacional fou Samra Muslim (@samramuslim [en]) qui va tuitejar:

@samramuslim: #Karachi: quines zones tenen electricitat? Confirmeu, si us plau. @kesc_ltd

@YusraSAskari: #Blackout #Pakistan RT @shahrukh1985: @yusrasaskari Acabo de trucar a la meva família de Hyderabad i Dadu. No tenen llum des de les 11:30 pm, 24 de febrer de 2013.

Image from inside Karachi airport via @sanasaleem

Imatge de l'aeroport de Karachi, de @sanasaleem.

 

Poc després, el compte de Twitter de l’empresa de subministrament d’electricitat de Karachi KESC (@kesc_ltd) s’omplia amb preguntes dels usuaris.

Mentre que la major part del país, tret de la zona vermella d’alta seguretat i les bases militars, estava envoltada de foscor, els ciutadans recorrien a l’humor per fer més tolerable l’apagada. I després vingueren les rialles, quan fins i tot la gent dels països veïns s’hi uniren amb jocs de paraules:

@godfatheriv (Godfather IV): #OverHeard [He sentit que] la població del Pakistan aumentarà un 7 per cent en les últimes hores. #BlackoutInPakistan [Apagada al Pakistan] Ha, ha!

@zedgardezi (Zed Gardezi): ‘Mobilink treballa a les preses de Tarbela i Mangla?!?!’ Ha ha ha ha #BlackoutInPakistan.

@nikhilm0204 (Nikhil Malhotra): @lolendrasingh Rajnikant ha usat la seva nova màquina d’afeitar i #BlackoutinPakistan.

@anilasultan (Anila Sultan): Que el teu telèfon mòbil sigui la llum en la foscor, quan la resta de llums s’apaguin. #BlackOutInPakistan #UPS twitter.com/Hasty_Gandalf/…

@Slackistanii (Wolf): No culpeu el govern, carai! Tot és culpa de Bane. #BlackoutInPakistan

Amb moltíssimes promeses de restablir l’electricitat en poques hores i la gent malparlant i divulgant tot tipus de teories conspiratives des d’un cop d’estat militar fins a una invasió extraterrestre, fou la llum del dia qui finalment va retornar la normalitat a la xarxa elèctrica nacional. A mesura que la llum tornava a cada ciutat, els pakistanesos es van adonar que fins i tot la nit més fosca de la història podia viure’s de manera unida per riure davant la impotència.

L’Índia lidera la campanya global contra la violència de gènere

dimarts , 26/02/2013

Escrit per Inji Pennu. Traduït per Lluïsa Vilalta.

Les Nacions Unides defineixen la violència contra les dones com “tot acte de violència de gènere que acaba, o té tendència a acabar, en danys físics, sexuals, mentals o de sofriment per a les dones, incloent-hi l’amença d’aquests actes, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, tant en l’esfera pública com en la privada.”

Una de cada tres dones experimentarà violència en el transcurs de la seva vida, el que indica que del total de dones que actualment estan vives, un bilió en seran víctimes d’algun tipus de violència. Això significa un problema més habitual que qualsevol altra malaltia, segons les estadístiques de la U.E. One Bilion Rising [Un bilió s’alcen] va ser un acte concebut per Eve Ensler [es], famosa per la seva obra ‘Els monòlegs de la vagina’, escrita fa 15 anys.

Women take part in the One Billion Rising Campaign at Guwahati Assam, India. Image by Reporter#21795 Copyright Demotix (14/2/2013)

Dones durant la campanya One Bilion Rising a Guwahati Assam, Índia. Imatge del Reporter#21795 Copyright Demotix (14/2/2013)

Índia és un dels pitjors països del G20 [en] per les moltes formes de violència de gènere existents, com ara casaments de menors, feticidis femenins, assassinats per honor, guerra, violència domèstica i suïcidis. En alguns casos, aquestes morts ni tant sols es comptabilitzen. P.Sainath escriu [en]:

Un grup que no es té en compte és el de les dones agricultores, les que fan la feina pesada al camp i són empeses al suïcidi per la pobresa i els deutes que mai podran tornar. No són considerades pageses perquè la terra no està al seu nom i, en la majoria d’estats, ni tant sols tenen dret a la terra.

Els informes d’Internet i dels principals mitjans de comunicació del país, mostren com els natius n’estan participant massivament a tot el país, situant l’Índia al capdavant [en] de la campanya global.

L’acte ‘One Bilion Rising’ [Un bilió en alça] anima les dones a reunir-se en algun lloc per fer vaga, ballar i alçar-se en contra de la violència. Hi ha un munt de vídeos a la xarxa per animar-les a participar-hi. El vídeo publicat el passat 14 de febrer, on la cantant Anoushka Shankar [en] exposava els motius del seu alçament va esdevenir viral a les xarxes socials.

L’ONG Video Voluntaris [subtitulat en anglès] van penjar la història d’una noia de 19 anys com a contribució l’alçament.

One Billion Rising: Alça’t en suport a la Chanchal:

El 21-10-2012, quatre homes llençaren àcid a la Chanchal, de 19 anys, i a la seva germana, de 15, mentre dormien. L’atac va ser conseqüència directa de la valentia que va mostrar la Chanchal en enfrontar-se a l’assetjament sexual constant d’aquests homes. En el vídeo a sobre, la família de la Chanchal fa una declaració pública demanant justícia al Primer Ministre, el Sr. Nitish Kumar i a l’Inspector General Adjunt per als Sectors Vulnerables, Arvind Pandey.

Indianhomemaker va publicar imatges de l’aixecament de Gurgaon [en]:

El mateix dia, a Kerala, una dona va ser assetjada per eve teasers [en] i ella mateixa els va apalliçar. La valenta Amrita [en] explica als mitjans de comunicació que s’hauria sentit inútil de no haver reaccionat mentre la resta romania en silenci, sobretot després d’haver participat en l’esdeveniment One Bilion Rising.

Every now and then, the rally would pause and the women and men would laugh raucously for a minute or so. It's all about freedom of expression and reclaiming public space, said an organiser.. Image by Lois Kapila. (14/2/2013)

De tant en tant, la manifestació fa una pausa per a què dones i homes mostrin el seu riure estrident durant més o menys un minut. No és més que llibertat d'expressió i reivindicació de l'espai públic, comentava un dels organitzadors. Imatge de Lois Kapila. (14-2-2013)

 

Piyasree Dasguptaa comenta a FirstPost [en] que la campanya podria convertir-se en un carnaval sofisticat:

Per exemple, l’informe de l’Oficina Nacional d’Estadística del Crim assenyala que la ciutat o població amb major increment de crims, gairebé un 87%, és Asansol, una població industrial a Bengala, lluny de Calcuta, on la campanya One Billion Rising s’ha desplegat amb més força.

Llavors, quina és la resposta? Hauríem d’aturar les protestes – les de tipus elaborat que apel·len als aspectes més populars de la nostra cultura? No. Però també hem de buscar la manera que no sembli un carnaval, que no és del gust de tothom.

 

Kamayani escriu al seu bloc [en] per què l’acte de Bombai és únic:

L’acte de Bombai és únic per ser ‘el més divers i inclusiu’. Hi ha dones que representen una gran varietat de sectors marginalitzats de la nostra societat (discapacitats, dalit [de la casta dels intocables], minories sexuals, musulmans) que hi participen per dir no a la violència i escampar el missatge que les dones amb diferents necessitats tenen drets diferents.

Subhajit das escriu sobre [en] per què creu que aquests moviments de gènere exclusius no aconseguiran els resultats desitjats a Calcuta:

Els moviments de gènere exclusius són, en essència, problemàtics perquè: a) fracassen en reconèixer que un problema social particular es limita a (la interpretació “definitiva” d’) un gènere. En aquest cas, els organitzadors semblen negar el fet que la violència sexual a Calcuta no es limita solament a les dones, o més ben dit, el concepte de dona que s’ha “encasellat” biològicament i que es categoritza com a sexe femení, o a tota persona que s’identifica com a dona; tenint en compte experiències personals, als “homes” amb expressions de gènere diverses també són assetjats sexualment.

Una imatge amb una perspectiva diferent de l’aixecament circulava per Facebook amb l’etiqueta:

Perquè “les treballadores sexuals també tenen drets, com tu i com jo”

Balu Menon [en] escriu a Facebook:

Jo també hi estic d’acord… El despertar de les dones és l’única manera de tenir HOMES millors!

Jo Stroebel va compartir la imatge [en] d’unes dones tocant el tambor a l’acte One Bilion Rising de Kochi:

Students of Kamla Nehru College in an enthralling choreographed performance in the OBR event at Parliament Street, New Delhi. Rajeev R Singh. Copyright Demotix (

Estudiants del Col.legi Kamla Nehru en una fascinant coreografia durant l'acte OBR a Parliament Street, New Delhi. Rajeev R Singh. Copyright Demotix

A continuació trobareu alguns tuits interessants sobre la campanya One Bilion Rising a tot el país:

‏@EsteKelvaredhel (Likla): Bombai s’aixecà d’una manera que @eveensler n’hauria estat ben orgullosa!

‏@The_AK_84: (Ashutosh Kumar ‏@The_AK_84) OneBillionRising sembla només un èxit al tuiter i al món virtual. No hi havia més de 1000 persones in situ a Delhi, comptant mitjans de comunicació i organitzadors

‏@RuchiraSingh (Ruchira Singh): S’incorporen dones de diferents edats i estils de vida. Algunes se saluden amb un ‘Feliç OBR’, delhi celebra #onebillionrising!

‏@tetisheri (Lily ) De camí a parliament street. Blank noise preparen una instal.lació de roba que diu “Jo mai ho he demanat”. #onebillionrising #delhi

shahid ‏@shahidnissar(shahid ‏@shahidnissar) @sardesairajdeep Senyor és el 6è dia de toc de queda esponsoritzat per l’Estat, Caixmir no pot ser part de #onebillionrising @BDUTT

‏@davidpakh (David Pakhuongte) One billion rising : de caixmir a kanyakumari, kutch a calcuta. On és el Nord-Est al nostre mapa? #onebillionrising #ndtv

‏@caslet (Cassandra Wright):
Acabo de tornar de la concentració de #onebillionrising a Chennai, India. És genial sentir la solidaritat a tot el món. És terrible el que les dones pateixen aquí

‏@parveendusanj (Parveen Dusanj) #OneBillionRising a l’Índia hi ha dones que causen violència (física i mental) a altres dones. Aquestes són les pitjors. S’ha d’ATURAR

 

El missatge de la Zena al Tuiter resumeix l’aixecament:

‏@zenacostawrites (Zena Costa‏) #OneBillionRising Creem una societat on les dones no siguin mortes per honor, sinó honrades de per vida! #JusticeForWomen #India #VDAY #VAW

Bangladesh s’uneix al barri de Shahbag pels crims de guerra de fa 42 anys

dijous, 21/02/2013

Escrit per আলীম. Traduït per Geda Gurí.

Poc a poc, la cruïlla Shahbag [en] a Dhaka, la capital de Bangladesh, s’ha anat convertint en un mar de persones que demanen justícia per les atrocitats comeses durant la guerra d’alliberació del país el 1971 [en], també demanen la pena capital pels criminals de guerra.

Segons diverses fonts el nombre de participants a Shahbag és de 500.000 persones [en].

Fa deu dies, els Blocaires i Activistes en Línia [bn] (BOAN) van fer una crida per protestar contra el Secretari General de Bangladesh Abdul Quader Mollah, membre del partit islamista Jamaat-e-Islami [en], que va ser declarat culpable de crims de guerra comesos durant el 1971. El 5 de febrer de 2013 va ser sentenciat pel Tribunal Penal Internacional a cadena perpètua [en] per 344 casos d’assassinat, violació i incendis provocats.

Des que la llei de Bangladesh va permetre la pena de mort, sempre que es tractés de crims atroços, molta gent esperava que Quader Mollah fos portat a la forca. La gent quan va veure que no l’hi portarien van envair els carrers i el Facebook.

Ocean of people in Shahbagh. Image by Firoz Ahmed. Copyright Demotix (11/2/2013)

Ocean of people in Shahbagh. Image by Firoz Ahmed. Copyright Demotix (11/2/2013)La multitud a Shahbag. Imatge cedida per Zakir Hossain Chowdhury. Drets d'autor de Demotix (11/2/2013)

 

Khaled Hossain, un popular poeta i professor de la Universitat de Jahangirnagar té fe en l’èxit del moviment a Shahbag. Va escriure al seu mur de Facebook:

লোভ থেকে বা লাভের আশা থেকে উত্থিত নয় এ অভিনব চৈতন্যের জোয়ার। সমবায়ী শুভচেতনার এ এক অভাবিতপূর্ব নান্দনিক বিস্ফোরণ। বিজয় ছাড়া আমাদের আর কোনো প্রাপ্য নেই।

Aquest aixecament no és provocat per l’avarícia ni pretén aconseguir un benefici material. Això és un resultat estètic d’un pensament col·lectiu positiu. L’únic triomf és la victòria.

Moom Rahaman és blocaire, escriptor i professor, i fa una crida a tothom a unir-se a la cruïlla de Shahbag:

যে সব তরুণ সুস্থ আছেন, দেশে আছেন, অথচ এখনো শাহবাগে জাননি, তাদেরকে জানাচ্ছি আপনারা ইতিহাস থেকে দূরে আছেন, বর্তমান থেকে দূরে আছেন, ভবিষ্যত থেকে দূরে আছেন। এখনো সময় আছে, আমাদের পাশে এসে দাঁড়ান। এখন যৌবন যার, শাহবাগ যাবার তার শ্রেষ্ঠ সময়।

Aquells joves que es troben a la ciutat i no han aconseguit arribar a Shahbag, heu de saber que sou lluny de la història, lluny del present i del futur. Encara sou a temps d’unir-vos a nosaltres. Els que sou joves: ara és el moment d’anar a Shahbag.

Tausif Hamim és un jove que s’hi està durant la nit per solidaritzar-se amb la protesta. Vaskar Abedin comparteix l’estat de Hamim:

নিয়ম করে তিন বেলা শাহবাগ যাই, স্লোগান দেই, ক্লান্ত হয়ে গেলে নখ দিয়ে চুলের খুশকি খুটি, আশে পাশে তাকাই, মুগ্ধ হয়ে দেখি ল্যাম্প পোস্টগুলো এক একটি ফাঁসি কাষ্ঠ, সেই কাষ্ঠে ঝুলছে কাদের মোল্লার প্রতিকৃতি, স্লোগান দেয়া আপুটার সাথে নতুন করে বর্নমালা শিখি- “স” তে সাকা চৌধুরী, তুই রাজাকার, “গ” তে গোলাম আজম, তুই রাজকার। ক্ষুধা পেলে বাসায় আসি, ভাত খাই, তারপর আবার শাহবাগ যাই, বিকাল গড়িয়ে সন্ধ্যা নামে, ফাঁসির স্লোগান তীব্র হয়, সন্ধ্যা নামলে মিছিলের উপরে মশাল জ্বলে সেই মশালের আলোতে পাপমুক্তির গন্ধ থাকে, এখানে সেখানে উল্টে পড়া মশালগুলো তুলে নিয়ে আমি এক জায়গায় জড়ো করি, পরে থাকা কেরোসিনের উপর ছড়িয়ে দেই খবরের কাগজ, আবার ক্লান্ত হই, ১০ টাকার বাদাম খাই, মোমবাতির আগুনে পোড়াই বাদামের খোসাগুলো।…

Vaig a Shahbag tres cops al dia, crido eslògans i quan estic cansat i reflexiono sobre el que passa, miro al meu voltant i observo amb admiració com els fanals s’han convertit en pals on penjar reivindicacions. L’efígie de Quader Mollah penja d’aquest pal. Aprenc paraules noves – S de Saka Chowdhury (Salahuddin Kader Chowdhury, membre del parlament), tu ets un razakar (grup paramilitar pakistaní que va participar en la guerra d’alliberació de Bangladesh), G de Golam Azam (líder polític retirat), tu ets un razakar. Quan tinc gana torno a casa, dino i torno a Shahbag. Cau la nit i els eslògans es fan més intensos, quan es fa fosc les torxes enceses fan olor de càstig. Jo recullo totes les torxes fetes servir, cobreixo amb paper el querozè que s’ha vessat i quan ja estic rebentat menjo cacauets i en cremo les closques amb espelmes enceses.

In the Picture Lucky Akter shouting slogans. Image by Firoz Ahmed

In the Picture Lucky Akter shouting slogans. Image by Firoz AhmedLucky Akter cridant eslògans. Imatge cedida per Firoz Ahmed. Drets d'autor de Demotix (11/2/2013)

 

Un gran nombre de televisions privades emeten aquestes protestes. A causa d’aquestes emissions, Lucky Akter, una dels dirigents de la protesta, s’ha fet popular pels seus eslògans ferotges. El britànic i bengalí Morshed Akhter escriu:

আজ থেকে ‘লাকী আখতার’ নামের মেয়েটি আমার বোন। আর এভাবেই ‘লাকী’-রা আমাদের বোন হয়ে যায়, হয়ে যায় ‘আত্মার আত্মীয়’। অফুরান ভালবাসা তোমাদের জন্য।

Des d’avui Lucky Akter és la meva germana. I d’aquesta manera s’ha convertit en la nostra germana, «al costat de la família». Molt d’amor per a tu.

Shimul Bashar, un reporter d’una cadena televisiva privada té esperances en la protesta de #Shahbag:

আমি আবার বলছি, শাহবাগের এইসব দিন ইতিহাস হবে। জীবনে এর চেয়ে বড় পাওয়া আমার নেই। মা, আমার চোখে ঘুম আসেনা। আমি শাহবাগের কথা ভাবি। আমার তার মুখ মনে পড়ে।

Repeteixo que aquests dies de Shahbag formaran part de la història. No tinc res millor que això a la meva vida. Mama, no puc dormir. Continuo donant voltes sobre Shahbag. Recordo les cares.

Gent de tot el món ha donat suport a la causa, però el doctor Muhammad Yunus, Premi Nobel de la Pau, encara no ha trencat el seu silenci. Azad Master ho posa de manifest:

নন নোবেল বিজয়ী জাফর ইকবাল স্যার আমাগো সাথে তার সহধর্মিণীকে নিয়ে এসে মঞ্চে উঠে তুই রাজাকার বলে স্লোগান দিতে পারেন । কিন্তু নোবেল বিজয়ী ডক্টর ইউণূস সাব রামুর মতো এইবারও মৌন ব্রত পালন করছেন।

El doctor Zafar Iqbal, que no és Premi, ha pujat al podi amb la seva dona per cridar eslògans, però el Premi Nobel Dr. Yunus aquest cop també roman en silenci.

School student are protesting. Image by Zakir Hossain Chowdhury. Copyright Demotix (11/2/2013)

School student are protesting. Image by Zakir Hossain Chowdhury. Copyright Demotix (11/2/2013)Escolars protestant. Imatge cedida per Zakir Hossain Chowdhury. Drets d'autor @Demotix (11/2/2013)

 

Saikat Shuvro Aic posa en dubte la posició del Partit Nacionalista Bengalí (BNP) (el partit més important de l’oposició) en relació a les protestes:

হায় বিএনপি! না আছে গলায় কোনও আওয়াজ, না আছে চোখে কোনও জ্যোতি! ইয়া মাবুদ এলাহী, দলটারে তুমি রক্ষা কর. .

Oh, BNP! No tenen ni veu ni visió! Oh, Déu, salveu aquest partit, si us plau.

Molts pensen que estan recolzades pel govern. D’altres pensen que això demostra un fracàs per part del govern. Però Bijoy Mazumdar no hi està d’acord:

রাজনীতির জনতাকে ভুল বুঝবার কোন অবকাশ নেই।
জনতার রাজনীতি মানুষের জন্য। জনতার রাজনীতি অন্যায় , নির্যাতন, শোষণের বিরুদ্ধে। জনতার রাজনীতি ক্ষমতার জন্য নয়, ক্ষমতাকে দুর্নীতিমুক্ত করার জন্য। শাহবাগে যার অন্দোলন করছে, তাদের আন্দোলন কোন দলকে শক্তিশালী করার জন্য করছে না, তাদের এই আন্দোলন ন্যায় প্রতিষ্ঠার আন্দোলন।

এই আন্দোলন বাংলাদেশের তরুণ প্রজন্মের চৈতন্যের ফসল। [..]

কারো কাছে মনে হচ্ছে এই অন্দোলন, শাসক দলের নানাবিধ ব্যর্থতাকে আড়াল করার অপচেষ্টা।

আমার কাছে এর একটা ভিন্ন উত্তর আছে।

এখন থেকে ৪২ বছর আগের অপরাধের শাস্তি দাবী করেছে যে জনতা, সে জনতাই আরেকদিন দেশের সম্পদ লুটপাটের জন্য যারা দায়ী তাদের শাস্তি দাবীতে সোচ্চার হয়ে উঠবে।

এ জনতাই সেই জনতা যারা ১৯৭১-এ উত্তাল হয়ে উঠেছিল, স্বাধীনতাকে ছিনিয়ে এনেছিল, ২০১৩-এ সেই জনতাই আবার সোচ্চার হয়ে উঠেছে, আরেকটি অর্জনের জন্য।

En política, no hi ha lloc per malinterpretar el que la gent vol. La política de la gent és per a la gent. La política de la gent va en contra les injustícies, la repressió i l’opressió. La política de la gent no és per a que el poder s’alliberi de la corrupció. La gent que protesta a Shahbag no ho fan per enfortir cap partit. Ells lluiten per la justícia.

Aquesta protesta és un aixecament de la generació de joves. […]

Alguns pensen que aquestes protestes són una estratègia d’algun partit per a amagar els seus fracassos en diverses àrees.

Jo tinc una resposta diferent.

Aquells que s’han unit per demanar justícia per crims de fa 42 anys, un dia la mateixa multitud seran les veus contra aquells que ara fan una corrupció descontrolada.

Aquesta és la mateixa multitud que va esdevenir la veu el 1971 i van assegurar la nostra llibertat. El 2013 la mateixa multitud ha esclatat, amb un propòsit diferent: per a fer justícia.

Es creen cançons, poemes i sàtires cada dia. Kabir Suman un important cantant i membre del parlament de Bangala Occidental, a la Índia, ha donat el seu suport a les protestes de #Shahbag i ha creat cançons com «Exigències de la Massa» i «Tota la Nit a Shahbag».

Cada dia, s’obren nous comptes de Facebook a favor i en contra del moviment. Entre els que hi estan a favor hi trobem Shahbag Movement [bn] i Projonmo Square [bn] i dels que hi estan en contra Voice of Nationalist [en] i Bamboo Castle [en].

Els manifestants han promès mantenir Shahbag ocupat fins que s’escoltin les seves exigències.