Arxiu de la categoria ‘Àsia oriental’

Després de 44 anys, els Jocs del Sud-est Asiàtic tornen a Birmània

dijous, 2/01/2014

Opening ceremonies of the 27th Southeast Asian games in Myanmar. Photo from official Facebook page of SEA GamesCerimònia d’obertura dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic. Fotografia de la pàgina oficial dels jocs.

Després de 44 anys de llarga absència, els Jocs del Sud-est Asiàtic tornen una vegada més a Birmània. L’última vegada que els jocs es van disputar a Birmània va ser el 1969, a Yangon. La cerimònia d’obertura dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic es va celebrar l’11 de desembre en la nova capital, Nay Pyi Taw, i la premsa internacional la va descriure com una festa enlluernadora. De fet, el govern ja havia dut a terme al país una campanya de promoció prou agressiva dels jocs mesos abans de la celebració. Per animar un poc allò que la premsa internacional i la local han ressenyat al respecte, aquí està el que els internautes han comentat sobre els jocs. La cerimònia d’obertura va ser rebuda amb entusiasme i molt aclamada. Aye Chan va compartir [my] un article al respecte:

La cerimònia d’obertura dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic es va celebrar l’11 de desembre. No dic açò pel fet que sigui birmà, però estic molt orgullós com a ciutadà birmà d’organitzar una cerimònia tan esplendorosa. Fa anys que hem tingut por de realitzar qualsevol esdeveniment en aquest país, i m’agradaria dir que hem aprofitat aquesta oportunitat per reconstruir la nostra dignitat com a birmans.

No obstant això, encara que hi ha gent que tendeix a pensar de manera negativa i que es dedica a publicar crítiques a Facebook. Tothom és lliure de criticar, però no puc fer res més que sentir-me trist pel fet que la nostra pròpia gent ens critiqui.

En lloc de culpar-nos mútuament, prefereixo descobrir què diu la premsa internacional sobre la cerimònia. […]

Després, l’article descriu les ressenyes de la premsa estrangera, com el Malaysian Insider, Asia One, The Times of India, The Chronicle Journal i el Bangkok Post. L’autor tanca l’article amb el comentari següent:

De totes maneres, si parem atenció a les ressenyes internacionals, les alabances han anat molt més enllà de les seues expectatives, més que no pas les crítiques. Pensem en l’èxit de la celebració de la cerimònia com una porta d’entrada a la comunitat internacional o com un anunci al món i l’inici del nostre camí per allunyar-nos de la dictadura.

Official mascot of the 27th SEA GamesMascota oficial dels 27ns Jocs del Sud-est Asiàtic

Demo Wai Yan va escriure [my] al seu blog:

[…] Podem veure que hi ha diferents punts de vista sobre els 27ns Jocs del SEA que s’han celebrat al nostre país després de 44 anys, però necessitem fer distincions entre les nostres opinions.

Els nostres atletes estan intentant amb molt d’esforç donar el millor de sí mateixos per als jocs que s’estan celebrant al nostre país. Avui, la competició dels atletes birmans no és una forma de fer propaganda sobre el règim militar, sinó que fan tot el que poden per millorar la imatge del país. En aquests moments hem de recolzar els atletes, guanyen o perden. […]

Mentrestant, el 16 de desembre Birmània va perdre contra Indonèsia 1-0 al futbol i va quedar desqualificada, cosa que va provocar alguns disturbis menors als voltants de l’estadi en Yangon. Com era d’esperar, hi havia un enorme públic decebut amb l’actuació de la selecció de futbol de Birmània. Zaw Htet Han va expressar [my] la seua opinió sobre els disturbis:

Hi ha vandalisme fins i tot en els països on la democràcia s’ha establert satisfactòriament. També hi ha piròmans. Oblidem-nos del tema absurd de si Birmània mereix democràcia o no. Tots els països del món la mereixen al 100 %.

L’actuació de Birmània en els jocs reflecteix la debilitat del país, segons Khin Maung Nyo:

Ara per ara veig les coses de manera diferent. Crec que els partits de futbol (especialment els que hem perdut) representen la nostra debilitat econòmica i administrativa; reflecteix el buit que hi ha entre les nostres expectatives i la realitat, i la necessitat que tenim de desenvolupar els recursos humans en diferents sectors. Açò no pot fer-se en un dia o una nit: cal temps.

D’altra banda, tothom va animar l’equip de futbol femení per haver-ho fet el millor possible, encara que només van aconseguir la medalla de bronze en lloc de la d’or. El grup Myanmar Political Jokes (Bromes Polítiques de Birmània) va felicitar [my] l’equip:

Encara que per desgracia van perdre després de la ronda de penals, era evident que ho van fer el millor que van poder pel país. Estem molt orgullosos de l’equip de futbol femení de Birmània. Va ser un partir molt emocionant per als milers de persones que van veure el partit a l’estadi, per televisió i des de l’estranger. Va ser una bogeria veure ambdós equips jugant tan intensament. De fet, el públic de Birmània no és cec, més enllà de guanyar o perdre: el públic sap si els jugadors s’han esforçat de veritat. I no tenim por d’encarar al fracàs.

La gent no va perdre el cap sense raó quan Birmània va perdre contra Indonesia l’altre dia, ja que el públic que va assistir al partit va veure que l’equip masculí de futbol birmà no havia jugat de manera prou seriosament per guanyar el partit. Aquest és el motiu pel qual 60 milions de fans estaven enfadats.

Avui, fins i tot quan l’equip femení de futbol també ha perdut el seu partit, n’estem realment orgullosos. Ho han fet el millor que han pogut pel país fins al final.

Ye Htut també va lloar [my] l’equip:

Gràcies, joves heroïnes, per fer feliç el públic birmà.

La seua coordinació, el seu esperit d’equip i la seua implicació són els exemples que no només els futbolistes hauríem de seguir, sinó també tots nosaltres.

Després de la cerimònia de clausura, també va destacar [my] les victòries dels atletes d’altres ètnies:

[…] Atletes d’altres ètnies, com la katxin, kayah, xin, mon, shan i rakhine, van guanyar 180 de les medalles per a Birmània. Quan van anunciar que organitzaríem aquests jocs, gents de dins i de fora del país van dubtar sobre si seríem prou hàbils com per encarregar-nos-en. Es preguntaven si els atletes de Birmània serien realment capaços de fer-ho possible.

Ara, amb tota la gent de les diferents ètnies del país, hem provat que estaven equivocats.

Aquest esperit, deixeu-nos començar el viatge cap al futur del país.

Filipines: Quatre emotives històries de voluntaris després del tifó

dilluns, 16/12/2013

Escrit per Mong Palatino. Traduït per Gemma Godó.

Un carrer ple de runes a Tacloban. Foto de Tudla.

Un carrer ple de runes a Tacloban. Foto de Tudla.

Vegeu també la nostra cobertura especial “El tifó Haiyan devasta les Filipines”.

Gairebé ha passat un mes des de que el gran tifó Haiyan (Yolanda) va arrasar el centre de les Filipines. Molts pobles van ser completament devastats per la forta tempesta que va matar més de 5.000 [en] persones i en va deixar a milions sense casa. Els supervivents es van queixar inicialment de la lenta arribada de menjar, aigua, medicines i altres ajudes de primera necessitat. Altres pobles més remots no van ni poder ser localitzats a causa del mal estat de les carreteres i d’altres problemes de logística.

Com a resposta a les crítiques, el govern nacional va assegurar que estava fent tot el possible per tal de fer arribar l’ajuda a totes les víctimes del desastre. La destrucció generalitzada que va causar l’Haiyan va inspirar un esforç global d’assistència i rehabilitació. A les Filipines, molts voluntaris van col·laborar a centres d’assistència i de mudances. Molts altres es van dirigir a les zones més afectades pel tifó, on van poder documentar la magnitud dels danys causats per l’Haiyan a la vegada que ajudaven tots els refugiats de la zona.

Aquests voluntaris van compartir fotos, vídeos i històries sobre allò que van viure a Samar i a Leyte. La seva documentació va permetre validar altres informes anteriors sobre l’impacte mortal de l’Haiyan i de la lenta resposta per part de les autoritats. Aquí podeu llegir quatre històries que van ocórrer als llocs dels fets:

1. Michael Beltrán va descriure [en] l’escena des de l’aeroport de Tacloban, la capital de Leyte i la “zona zero” de la catàstrofe del tifó:

La primera imatge de la nostra setmana a Leyte va ser la d’un aeroport amb gent tremolant i afamada a una banda, ignorats pels militars i la marina dels EUA, i una pila de caixes plenes de gènere a l’altra. Deixant de banda les estructures físiques, que no n’hi havia gairebé cap dreta, el que més em va impressionar va ser la gespa i els arbres, els quals no tenien cap tipus de pigmentació, encara es mantenien drets, però secs i sense fang… Naturalesa morta era tot el que veien els nostres ulls; arbres amb les branques i les fulles congelades en la direcció contrària a la del vent del tifó. Aquesta imatge és la primera que se’t queda gravada a la ment, just abans d’adonar-te de l’olor.

2. L’activista Renato Reyes va arribar a la lenta recuperació de cadàvers a la ciutat:

Després de les fotos de bosses per a cadàvers al mercat públic de Tacloban, vaig deixar de fer fotos. Havia d’entendre per què dues setmanes després del tifó encara s’estaven recuperant els cossos, la gent estava vivint al costat dels cadàvers i el govern intentava disminuir el nombre de víctimes i encobrir la seva incompetència a l’hora d’enfrontar-se a aquesta calamitat.

3. “S’estan muntant carpes i assentaments a Samar i a Leyte”, va escriure l’ecologista Leon Dulce:

Vam poder ser testimonis que s’estaven muntant assentaments damunt de les runes i sota la pluja incessant. Els pescadors havien perdut les barques i les eines a causa de la tempesta, i, als agricultors, només els quedaven hectàrees i més hectàrees de cocoters desarrelats i camps d’arròs inundats.

Molts supervivents van haver d'esperar dies abans de rebre qualsevol tipus d'ajuda. Foto d'Antonio Tinio.

Molts supervivents van haver d'esperar dies abans de rebre qualsevol tipus d'ajuda. Foto d'Antonio Tinio.

 A molts pobles devastats pel tifó es va imposar el toc de queda per tal de mantenir la pau i l'ordre i, concretament, per evitar saquejos. Foto d'Antonio Tinio.

A molts pobles devastats pel tifó es va imposar el toc de queda per tal de mantenir la pau i l'ordre i, concretament, per evitar saquejos. Foto d'Antonio Tinio.

A curfew was imposed in many typhoon-hit villages to maintain peace and order, specifically to prevent widespread looting. Photo from Antonio TinioL’electricitat serà restaurada en dos o tres mesos. Mentrestant, els cables elèctrics són útils per aquells que necessiten assecar la roba. Foto d’Antonio Tinio.

4. Milers de supervivents del tifó abandonen les ciutats de Samar i Leyte.

Molts d’ells estan emigrant a Manila i a altres centres urbans, com ara Davao. La professora Mae Fe Templa va explicar com l’emigració també reflecteix la pèrdua de confiança en el govern:

L’emigració dels supervivents indica el creixent problema de la gent, que ha perdut la confiança en el govern. El moviment dels supervivents del tifó Yolanda de Leyte cap a qualsevol altre lloc del país indica dues coses: una és la falta d’acció del govern, per la qual cosa la gent hi perd la confiança; la segona és la iniciativa de la gent de transformar les seves vides i de redefinir la seva manera de viure en condicions d’extrema pobresa i de canvis climàtics.

Vaixell al mig de la carretera Anibong, a la ciutat de Tacloban. Foto de Tudla.

Vaixell al mig de la carretera Anibong, a la ciutat de Tacloban. Foto de Tudla.

Molts agricultors de Marabut, Samar, també van perdre els seus recursos. Foto de Tudla.

Molts agricultors de Marabut, Samar, també van perdre els seus recursos. Foto de Tudla.

Una casa afectada pel tifó a Hernani, a l'est de Samar. Foto d'April Val Montes.A typewriter was one of the salvaged things in Balangkaya, Eastern Samar. Photo from April Val Montes

Una casa afectada pel tifó a Hernani, a l'est de Samar. Foto d'April Val Montes.

Una màquina d'escriure és una de les coses que van poder salvar a Balangkaya, a l'est de Samar. Foto d'April Val Montes.

Una màquina d'escriure és una de les coses que van poder salvar a Balangkaya, a l'est de Samar. Foto d'April Val Montes.

Una làpida en una fossa comuna a Palo, Leyte. Foto de Pher Pasion.

Una làpida en una fossa comuna a Palo, Leyte. Foto de Pher Pasion.

 

Vegeu també la nostra cobertura especial “El tifó Haiyan devasta les Filipines”.

Mao és millor que Nelson Mandela

dimarts , 10/12/2013

Des que a l’agost el Partit Comunista Xinès (PCX) va declarar la guerra ideològica als líders d’opinió a internet, concretament de la popular pàgina de microblocs Sina Weibo, molts bloguers crítics s’han donat de baixa de la plataforma mentre que altres, coneguts com “d’esquerres” i propers al comunisme oficial del govern, estan més actius que mai.

El 5 de desembre de 2013, amb la mort de Nelson Mandela, l’antic president de Sud-àfrica estimat a tot el món, aquesta inclinació política es es va exhibir a tort i a dret, ja que els usuaris maoistes i nacionalistes de Weibo van aprofitar l’oportunitat per lloar Mao Zedong, inspiració de Mandela i, sorprenentment, van criticar els mitjans de comunicació controlats per l’estat [en] per parlar massa bé de Mandela.

Captura de pantalla de la crònica sobre la vida de Nelson Mandela que va fer la Televisió Central de la Xina

Captura de pantalla de la crònica sobre la vida de Nelson Mandela que va fer la Televisió Central de la Xina

Durant el seu repàs a la vida de Mandela, la Televisió Central de la Xina (CCTV) va destacar [zh] que Mandela havia citat els líders de la primera generació del Partit Comunista Xinès -el president Mao, Zhou Enlai i Zhu De- com a font d’inspiració per a la seua lluita a Sud-àfrica. Segons aquest programa, Mandela fins i tot va celebrar l’1 d’octubre, el dia nacional de la Xina, amb els seus companys de presó quan estava empresonat.

A la xarxa social Weibo, els maoistes i els nacionalistes que critiquen la Xina capitalista i que estan a favor d’un major socialisme a l’estil maoista, van desaprovar el tractament cortès que la CCTV va donar a Mandela i, per contra, lloaren el president Mao.

“Mr Ouyang”, un microbloguer que defensa el pensament marxista i maoista, va escriure [zh]:

曼德拉是一位民族主义者,他长期为种族平等自由而努力。他的逝世,值得悼念。但是,中国媒体过度拔高炒作他,让人不屑。曼的影响力很少,他没有思想,更无号召力。而中国的毛泽东,无论是在世界的影响力还是对世界人民的贡献,都是无与伦比的。曼自称是毛主席的学生。有些人处处想拿外人比下毛泽东,结果无效!

Mandela era un nacionalista i va lluitar per la igualtat i la llibertat de la seua raça. Hauríem de lamentar la seua mort. No obstant això, els mitjans de comunicació xinesos li han dedicat massa compliments. L’impacte de Mandela és limitat i no va desenvolupar cap pensament coherent. Ni tan sols era carismàtic. L’impacte de la Xina de Mao Zedong al món i la seua contribució a la humanitat és excepcional. Mandela es va referir a sí mateix com a un estudiant del president Mao. Alguns volen llevar-li mèrit a Mao Zedong comparant-lo amb altres, però perden el temps.

Comentaris com aquest són cada vegada més comuns gràcies al ressorgiment del llegat de Mao com a líder comunista sota l’actual president Xi Jinping. Membres del Nou Moviment Esquerrà [en] de la Xina aprofiten cada oportunitat que tenen per reestablir l'”esplendor” de Mao, i la mort de Mandela és l’última excusa.

“Windy Valley”, que utilitza les obres selectes de Mao a la seua foto de perfil, també critica [zh] la CCTV per atribuir massa mèrits a Mandela i escriu [zh]:

说实话,至今我都弄不明白,印度甘地,南非曼德拉他们所受到的赞誉怎么会那么高?当然他们都很了不起,也很伟大,但也仅此而已。毛主席远超于此。在毛泽东的名字前添加的不仅是伟大,更是神圣和唯一。曼德拉只能看到种族歧视和隔离,毛泽东更是看到了种族问题背后的阶级矛盾和斗争。这就是差距。

Per a ser sincer, no entenc per què l’indi Gandhi i el sud-africà Mandela reben tants elogis. I tant que eren magnífics, però això és tot. El president Mao els supera a tots. Hauríem de col·locar paraules com “diví” i “inaudit” davant del nom de Mao Zedong.  Mandela veia la discriminació racial i la segregació, però Mao Zedong veia el conflicte de classes i la lluita rere el problema racial. Aquesta és la diferència [entre els dos].

A portrait combining Xi Jinping and Chairman Mao to capture the revival of Mao. Image uploaded to Twitter by @feng37Un retrat que combina les imatges de l'actual president Xi Jinping i del president Mao per capturar el ressorgiment de Mao. Imatge pujada a Sina Weibo per @feng37

Un retrat que combina les imatges de l'actual president Xi Jinping i del president Mao per capturar el ressorgiment de Mao. Imatge pujada a Sina Weibo per @feng37

 

“Red River”, també un maoista autoproclamat, va citar la notícia de la CCTV i va afegir [zh] un comentari propi:

曼德拉:毛泽东、周恩来、朱德等老一辈革命家和中国人民对南非人民争取独立、反对种族隔离制度的斗争给予了很大的支持,长征和中国革命一直鼓舞着南非人民。曼德拉在南非人民心中的崇高地位就像毛泽东在中国人民心中的崇高地位一样,高山仰止,世代永尊!

Mandela: Mao Zedong, Zhou Enlai, Zhu De, els revolucionaris de la primera generació i el poble xinès van prestar el seu suport a la lluita del poble sud-africà contra la segregació racial i a favor de la independència. La Llarga Marxa i la revolució xinesa va inspirar la població sud-africana. Els xinesos hem de conservar Mao Zedong al cor, igual que els sud-africans conserven Mandela als seu cor, les seues imatges són més grans que les muntanyes més elevades i perduraran per sempre.

En resposta a per què Mao no rep les mateixes a lloances a la resta del món que a la Xina, @risingfromash, que s’autodeclara un jove patriota, diu [zh]:

全世界只有毛主席领导人民砸烂了一切束缚中国人民的枷锁,使人民真正地站了起来。而曼德拉,如同甘地一样并没能使人民真正地赢得一切。所以西方极为痛恨和惧怕毛泽东思想,却大力吹捧甘地和曼德拉

Mao Zedong és l’únic a tot el món que va trencar totes les cadenes que esclavitzaven el poble xinès i el va ajudar a aixecar-se. Mandela i Gandhi no ajudaren el seu poble a guanyar el que es mereixien. Aquest és el motiu pel qual occident odia i té por del pensament maoista però continua adulant Gandhi i Mandela.

@guojizhuanjia, que utilitza el lema maoista “antisoviétic, preveu un ressorgiment capitalista” a la descripció del seu perfil, destaca [zh] el punt de vista de Mandela sobre el moviment independentista tibetà:

曼德拉应该是一个向种族主低头。他对世界的看法完全是白人的立场和观点。虽然他被白人关入监狱,但是也放弃了向种族主义斗争到底的决心。他把藏独分子看成民权运动,这就是大错特错了。是一个黑皮香蕉

Mandela s’havia resignat al racisme. Les seues opinions sobre política internacional eren semblants a les dels blancs. Encara que van ser els blancs qui l’empresonaren, va renunciar a la seua determinació de lluitar contra el racisme. La seua consideració del moviment independentista tibetà com a un moviment de drets humans va ser un gran, gran error. No és més que un plàtan [blanc per dins] amb pell negra.

Alguns van defendre Mandela de les burles racials. Huang Yen, informàtic, estava emprenyat [zh] pels comentaris maoistes:

不要拿毛泽东来羞辱曼德拉。虽然同样是治国无方,但曼德拉上台没有搞文革,没有集体化弄出饥荒。曼德拉更是不恋栈退休而从事防治爱之病等公益事业,把政权民主和平的交给年轻一代。

Per favor, no insulteu Mandela utilitzant Mao Zedong. Cap dels dos tenia els antídots per solucionar els problemes fonamentals del seu país. Mandela mai va posar en marxa la revolució cultural i mai va posar en pràctica col·lectius que provocaren la fam. Mandela no es va aprofitar del poder, va triar retirar-se i contribuir a treballs socials contra l’expansió de la sida. Va passar el govern a la nova generació en pau i amb un sistema democràtic.

L’escriptor Meng Qingde va comentar [zh]:

曼德拉或许研究过毛泽东,但他没有成为毛泽东,这是南非的大幸,否则,南非会上演一幕幕阶级仇民族恨的惨剧,曼德拉也就不会为世界所敬重和怀念了。

Mandela probablement havia estudiat Mao Zedong, però no es va convertir en Mao Zedong. Sud-àfrica té sort, pel contrari s’hagueren succeït una serie de tragèdies relacionades amb la lluita de classes i el ressentiment nacional. Si açò haguera ocorregut, Mandela no seria tan respectat i enyorat pel món.

Una tragèdia obre el debat sobre la cultura militar en l’educació a Corea del Sud

dimecres, 28/08/2013

Escrit per Lee Yoo Eun. Traduït per Isabel Roig. Article original a Global Voices.

Cinc estudiants d’institut es van ofegar en un campament militar situat vora una platja a Corea del Sud, un esdeveniment que va encendre el debat sobre els campaments d’estil militar i alhora va suscitar nostàlgia per la cultura militar en l’educació coreana.

A la província de Chungcheong del Sud, cinc estudiants van morir durant els seus 3 dies d’estada a un campament militar, en el qual els monitors van obligar els estudiants a treure’s la jaqueta salvavides i a saltar al mar cap al vespre. Dels 23 estudiants que es van veure atrapats en un fort corrent, cinc van desaparèixer. L’endemà se’n van trobar els cossos.

Abans de celebrar-se el funeral oficial [ko] el 24 de juliol de 2013, els companys de classe de les víctimes van publicar al YouTube un curtmetratge que expressava el seu condol (subtítols en anglès no disponibles):

La policia va descobrir que alguns dels monitors havien estat contractats, sense tenir cap acreditació, simplement per a cobrir la temporada d’estiu. A més, el campament militar utilitzava el nom de la Infanteria de Marina de manera enganyosa, ja que no existia cap mena de vincle amb les forces armades.

Tot i que les reaccions immediates a la tragèdia es van centrar a criticar la manca de rigor en la seguretat i les operacions reprovables dels campaments militars sense autorització, més tard els bloguers i els usuaris de Twitter van mostrar preocupació pel predomini de la cultura militar en l’educació coreana, la qual trepitja la creativitat i individualitat dels estudiants i dificulta el procés democràtic de presa de decisions.

Els campaments d’estil militar són una de les opcions més populars a l’hora de triar activitats de temporada en moltes escoles coreanes i el “Gyoryeon” [ko] o entrenament militar pràctic per a nens, havia estat una de les assignatures obligatòries pels estudiants d’institut durant unes tres dècades. L’assignatura va passar a ser opcional el 1997 i va desaparèixer oficialment [ko] de les escoles tot just l’any passat.

Image of Boot Camp in Seoul. Unrelated to the one that is responsible for the accident. Image by Flickr user @fast800 (CC BY-NC-SA 2.0)

Imatge d'un campament militar a Corea del Sud. No està relacionada amb el campament responsable de l'accident. Imatge de l'usuari de Flickr @fast8000 (CC BY-NC-SA 2.0)

@blu_pn: 해병대캠프 사고로, 극기라는 이름의 병영훈련에 경악하는 분들이 많다. ● 허나 기억할랑가 모르겠다. 나 어릴적 학교에서는 교련이라는 군사훈련을 정규수업으로 받았고, 조회시간엔 군대식 사열과 교장선생님께 거수경례를 했었다[…]

@blu_pn: Després de l’accident al mar en el campament militar, moltes persones van mostrar una gran commoció envers els campaments militars i l’autodisciplina que imposen amb entrenaments extrems. Però sabeu què? Quan era petit, vaig rebre un entrenament militar anomenat “Gyo-ryeon” com a part de la meva formació acadèmica. I cada matí a les hores en què el director feia un comunicat, nosaltres [els estudiants] ens alineàvem en una formació militar i li proferíem una salutació militar.

El destacat bloguer Impeter va rastrejar l’origen de la llarga tradició [ko] de la cultura militar present en l’educació coreana moderna:

[…] 1969년 안보의식과 전시상황에서의 대처능력을 높인다는 목적으로 고등학교 필수과목으로 ‘교련’을 지정했습니다. 당시 교련을 받은 대부분의 학생들은 그저 학교에서 하는 과목이라고 생각했지만, 지금 돌이켜보면 전쟁이 나면 고등학생까지 총을 들고 전장에 내보내겠다는 끔찍한 일이었습니다. 고등학생을 군인으로 만들려고 하니 군대와 똑같은 체벌과 군인정신을 학교에서 요구하기 시작했습니다. […] 우리 교육의 가장 큰 문제는 잘못된 명령이라도 무조건 따라야 한다는 일제강점기 조선총독부가 조선의 아이들을 소년병으로 만들려는 군국주의 교육 습성이 군사독재 정권으로 이어지면서 아직도 학교에 남아 있기 때문입니다.

Image of Boot Camp in Seoul. Unrelated to the facility that is responsible for the accident. Image by Flickr user @fast800 (CC BY-NC-SA 2.0)

Image of Boot Camp in Seoul. Unrelated to the facility that is responsible for the accident. Image by Flickr user @fast800 (CC BY-NC-SA 2.0) Imatge d'un campament militar a Corea del Sud. No està relacionada amb el campament responsable de l'accident. Imatge de l'usuari de Flickr @fast8000 (CC BY-NC-SA 2.0)

 

El 1969 [nota de l’editor: va ser un dels anys en què hi va haver més tensió militar entre Corea del Nord i Corea del Sud, que gairebé va conduir a una situació prebèl·lica] el govern va determinar que “Gyoryeon” fos una assignatura obligatòria amb l’objectiu de fer créixer la consciència pública sobre la seguretat nacional i per estar més ben preparats en temps de guerra. La majoria d’estudiants, sense pensar-hi detingudament, van acceptar-ho com si fos una assignatura més; si ens ho plantegem seriosament, però, es tracta d’una situació horrible. S’entén que el govern s’havia plantejat d’enviar fins i tot estudiants d’institut a zones bèl·liques quan la guerra esclatés. Com que volien convertir els estudiants d’institut en soldats, les escoles van començar a imposar l’esperit militar als nens i van adoptar gairebé els mateixos càstigs corporals que s’aplicaven a l’exèrcit […] El problema més greu en la nostra educació és [la creença que] “els estudiants han d’obeir fins i tot les males ordres”, idea que va néixer durant l’era colonial japonesa – el govern colonial japonès va convertir els nens de la dinastia Chosun en soldats [durant l’època de la Segona Guerra Mundial] a base d’injectar militarisme a l’educació. I aquesta tradició va sobreviure quan els règims autoritaris militars coreans van prendre el poder [del 1960 – 1980] i van deixar rastres de militarisme a les nostres escoles.

Kim Yong-Taek, educador amb una llarga trajectòria, va escriure l’anàlisi següent [ko] en el seu blog sobre educació:

‘군대 갔다 오면 사람 된다’는 말이 있다. ‘말썽 부리고 반발하고 부모 알기를 우습게 알던 아들이 군대 가더니 딴 사람이 되어 돌아왔다’고 좋아하는 부모들이 있다. 과연 그럴까? ‘군대’갔다 오면 사람‘된다’는 말은 고생을 모르고 자란 자녀가 부모와 헤어져 살아보니 철이 든 것이지 군에 갔기 때문에 달라진 게 아니다. 달라졌다면 순진한 젊은이가 ‘폭력에 순종하는 인간성으로 바뀌었다면 그게 달라졌을 뿐이다[…] 개성이니 창의성이니 소통과 비판과 같은 민주주의란 군사문화와는 거리가 멀다. 명령과 복종이 필요할 뿐이다. 그럴 수밖에 없는 것이 적과의 대치 속에서 살아남기 위해서는 강인한 체력과 인내심이 기본이요, ‘시키면 시키는 대로 해야 하는 복종만이 살 길이다[…] 민주시민으로 자라도록 가르치는 학교에서 배우는 학생들에게 군사문화를 주입시킨다는 것은 반민주주의요, 반교육이다.

Image of Boot Camp in Seoul. Unrelated to the facility that is responsible for the accident. Image by Flickr user @fast800 (CC BY-NC-SA 2.0)

Imatge d'un campament militar a Corea del Sud. No està relacionada amb el campament responsable de l'accident. Imatge de l'usuari de Flickr @fast8000 (CC BY-NC-SA 2.0)

Hi ha una dita que diu que l’exèrcit et converteix en un home de veritat. Alguns pares fins i tot afirmen feliçment “el meu fill, un nen entremaliat que solia faltar-nos al respecte, s’ha convertit en un altre ésser humà després d’haver servit a l’exèrcit” [tots els homes coreans en bon estat de salut estan obligats a fer dos anys de servei militar]. Tanmateix, és cert això? És natural que un nen consentit esdevingui un ésser humà més madur després d’haver estat separat dels seus pares. Si hi ha algun canvi real que l’exèrcit va causar fou que “un jove ingenu s’ha convertit en una persona obedient que sucumbeix a la violència” […] La democràcia [promou] la creativitat i la individualitat i [està oberta a] la comunicació i a la crítica, i és molt diferent de la cultura militar. Quan aquesta última preval, cosa que passa quan es donen situacions extremes que requereixen fer front a un enemic, la força física i la paciència són indispensables i l’obediència a l’autoritat és l’únic camí a la supervivència. Com pot ser que una escola, una entitat que hauria de procurar que els estudiants es convertissin en ciutadans democràtics, injecti la cultura militar als nens? Es tracta d’una decisió antidemocràtica que no es correspon amb l’esperit de l’autèntica educació.

Vietnam: El nou decret sobre Internet prohibirà compartir notícies?

divendres, 23/08/2013
Escrit per Mong Palatino. Traduït per Aarón Cózar. Article original a Global Voices.

Tots els enllaços porten a pàgines en anglès, excepte quan s’indica el contrari.

El nou decret sobre Internet del Vietnam, que es va fer públic el 31 de juliol, ha aixecat instantàniament controvèrsia perquè, suposadament, conté diverses clàusules que prohibeixen compartir notícies a vàries xarxes socials. No obstant això, el govern ha clarificat que el decret només té l’objectiu de protegir els drets d’autor. Aquesta nova regulació entrarà en vigor a partir del proper 1 de setembre.

El dia 15 de juliol el primer ministre, Nguyen Tan Dung, va signar el decret 72/2013/ND-CP, sota el títol “Gestió, abastiment, ús dels serveis d’Internet i contingut informatiu en línia”. Consta de 6 capítols i de 46 articles sobre els temes següents:

… els serveis i recursos de la xarxa, la gestió, l’abastiment, l’ús d’informació en línia, l’establiment de pàgines web i xarxes socials, la informació sobre xarxes de telecomunicació, els jocs en línia i la protecció i la seguretat de la informació en línia.

Un cibercafè al Vietnam. Imatge de la pàgina de Flickr de mikecogh (Llicència CC)

 

Però la controvertida clàusula 20.4 del decret ha molestat molta gent pel fet de prohibir la “informació compilada“:

… una pàgina web d’informació personal és una pàgina creada per un individu pròpiament o a través d’una xarxa social. Una pàgina d’aquest tipus hauria d’utilitzar-se per a donar i intercanviar informació únicament sobre aquest individu perquè no en representa cap altre ni cap organització, i no està permès difondre informació compilada

Què és exactament la “informació compilada”? El diari Tuổi Trẻ cita el Departament de Radiodifusió i d’Informació Electrònica del Vietnam, que l’interpreta com un recordatori per als individus de no “citar o compartir informació d’agències de premsa o de pàgines web d’agències del govern”.

El viceministre d’Informació i Comunicació, Le Nam Thang, ha afirmat que el nou decret té l’objectiu de prevenir el mal ús d’Internet a l’hora de divulgar informació falsa. També va dirigit a ajudar els usuaris a “trobar informació neta i correcta a la xarxa”.

Els propietaris d’una pàgina web persona només poden difondre la seva informació personal. Està prohibit agafar notícies de les agències d’informació i utilitzar-les com a pròpia

Tal i com s’esperava, la llei també enumera algunes activitats prohibides (Article 5):

… la informació contra el Vietnam, que posi en perill la seguretat nacional, l’ordre social, la unitat nacional […] o qualsevol informació que distorsioni, calumniï o difami el prestigi d’organitzacions o l’honor o la dignitat dels individus.

El Comitè de Drets Humans del Vietnam, que afirma que el decret “és ple de punts febles i incompatible amb les lleis i els estendards internacionals de drets humans”, menciona una altra clàusula potencialment perillosa del decret:

L’article 25 exigeix la filtració de qualsevol tipus d’informació a Internet i interpreta en un primer moment que aquesta informació es troba entre els “actes prohibits” que es resumeixen a l’article 5. Els proveïdors de serveis d’Internet estrangers han de donar informació sobre els usuaris quan els cossos d’investigació ho demanen.

Les autoritats del Vietnam han organitzat immediatament fòrum de premsa per corregir el “malentès” que ha causat la publicació del decret. Asseguren que el decret pretén facilitar el desenvolupament dels estendards d’Internet al país:

El decret genera condicions per al desenvolupament de protocols d’informació en línia a través de les llicències de pàgines webs, xarxes socials i registres de subministrament de servei.

També insisteixen que el decret no té la intenció de prohibir als individus compartir informació a les xarxes socials:

El decret 72 no conté cap paraula o frase que prohibeixi als individus l’ús de xarxes socials per tal de compartir i recopilar informació. Per tant, no és cap mena d’amenaça per als reporters en línia o per als bloguers. Segons el decret, els individus tenen el dret de recopilar i compartir informació a les xarxes socials. Estipula que els individus poden citar informació i afegir-hi enllaços a la font d’informació per tal que altres persones puguin fer ús de tota la informació original. El decret té l’objectiu de protegir els drets de propietat intel·lectual i els drets d’autor de les agències de premsa. De fet, moltes agències de premsa es preocupen pels drets d’autor.

Així mateix, l’augment de casos d’infracció de drets d’autor ha alarmat moltes empreses i negocis. Steven Millward, però, de Tech in Asia, pensa que el nou decret sobre Internet del Vietnam no solucionarà el problema:

Sembla que el Vietnam apunta als mitjans de comunicació social i al fet de compartir a títol d’individu, més que no pas a solucionar la causa del problema: la pirateria de contingut per part de pàgines web de notícies mandroses. Segurament, la regulació de la indústria dels mitjans de comunicació seria un moviment millor que no pas aquest tipus de prohibició.

Reporters Sense Fronteres critica el decret i el titlla de “l’ofensiva més severa contra la llibertat d’informació”:

El decret que s’ha anunciat no és altra cosa que l’ofensiva més severa contra la llibertat d’informació des que el primer ministre, Nguyen Tan Dung, va signar un decret que imposava dures sancions als mitjans de comunicació el 2011. Si entra en vigor, els vietnamites quedaran privats de la informació independent i sense pèls a la llengua que normalment circula pels blogs i fòrums.

El decret no té sentit i és extremadament perillós. La implementació requerirà una vigilància massiva i constant per part del govern de tota la xarxa, un repte quasi impossible. Alhora, però, reforçarà l’arsenal legislatiu que les autoritats tenen a la seva disposició.

Phil Robertson, de Human Rights Watch, es mostra preocupat perquè pensa que el decret s’utilitzarà en forma de “persecució selectiva”:

S’ha establert aquesta llei per tal de permetre la persecució selectiva. Aquesta llei s’utilitzarà contra certes persones que s’han convertit en un maldecap per a les autoritats de Hanoi.

El director de ‘El Viatge de Chihiro’ critica el projecte de reforma de la Constitució japonesa

dimarts , 20/08/2013

Escrit per Ayako Yokota.

Hayao Miyazaki, guardonat director japonès de cinema d’animació, i altres membres del seu estudi han causat sensació [en] amb un fullet on es pronuncien contra el desig dels representants del govern de canviar la Constitució del Japó, en la qual es renuncia a la guerra.

Hayao és el cofundador de Studio Ghibli, famós per la seva pel·lícula ‘El Viatge de Chihiro’, de 2001, un treball que atrau tant a nens com a adults al seu país. El cineasta va començar a publicar revistes de temporada amb l’objectiu de tractar altres temes d’interès al marge de la producció cinematogràfica. 

Mentre que el 75% dels membres del Cambra de Consellers [ja] estan a favor de modificar la Constitució japonesa, el número de juliol de la revista Neppu, que significa “vent càlid” en japonès, critica durament els avanços potencials dels membres de la Dieta per modificar la Constitució del país, que inclouen canvis en l’Article 9 per tal que les Forces d’Autodefensa del país puguin desplegar-se a l’exterior i en l’article 21 per controlar la llibertad d’expressió i de reunió.

L’esborrany de la nova Constitució [ja] del Partit Liberal Democràtic es va publicar el passat abril i ha format part del debat polític durant la recent 23ª elecció de la Cambra de Consellers [es]. Alguns crítics temen [en] modificacions dels drets humans fonamentals i major concessions al poder militar. Fa temps que el Partit Liberal Democràtic desitja modificar la Constitució, però potser la societat no mostri tant d’entusiasme com els Membres de la Dieta. Segons una enquesta telefònica realitzada per Kyodo News [ja], el 44% dels enquestats estava a favor de la modificació, mentre que el 38% n’estava en contra. Atès que el partit governant va guanyar les eleccions amb un 52,61% dels vots dels ciutadans [ja], el tercer índex de vot més baix després de la Segona Guerra Mundial, l’administració planeja canviar, en primer lloc, l’Article 96 amb la qual cosa es desfaria d’una clàusula dissenyada per a evitar una modificació imprudent [en] de la Constitució.

Screenshot from the Studio Ghibli publishing's  website announcing PDF download of the booklet

Captura de pantalla de la pàgina web de Studio Ghibli en la qual s’inclou un enllaç de descàrrega de la revista en PDF.

El fullet, que consisteix en quatre articles de quatre col·laboradors de l’estudi, comença amb una breu descripció de l’ansietat al voltant del pla de modificació: “Qui comprèn bé el que el ministre Abe pensa fer en relació a la modificació de la Constitució? És molt important expressar la nostra opinió de forma clara.” Cap dels autors desitja que es modifiqui la Constitució. 

Sorprenentment, malgrat l’escassa distribució del fullet, aquestes inusuals crítiques tan explícites dels cineastes van cridar l’atenció dels principals mitjans de comunicació i per això, l’editor va decidir publicar la versió digital d’aquesta edició especial. Normalment, la publicació s’envia al domicili dels subscriptors i es pot comprar a un nombre limitat de llibreries [ja], però en aquest cas es va permetre la descàrrega [ja] durant el mes posterior a l’aparició d’aquest número.

Hayao descriu allò que hauria de defensar la Constitució:

憲法は目標であって、条文をよくしたら貧乏人がいなくなるとか、そんなことあり得ない。でも、戦後の日本は、 その憲法に守られながら行ってきた経済建設のお陰で、他 の国々の人々から収奪したお陰もあるかもしれないけど も、飢え死にしている人を見かけることなどはほとんどな い国になれました。本当にある時期までは、戦後立 てた目標を実現しようと、公平な社会をつくろうと、右翼 の政治家たちも随分やってきたと思いますよ。 それが、経済的にもうこれ以上は無理となると、「この 制度はいけないんじゃないか」とか、「生活保護制度がいけないんじゃないか」とかいろいろ言う。どんな制度でも 悪用する人間は必ず現れますから、それを例にして潰すの は間違いです。

Una Constitució és una meta. No crec que la quantitat de pobres disminuís si una part d’aquesta es reescriu amb una formulació millor. És impossible. No obstant això, gràcies a la protecció de l’Article 9 i a la reconstrucció de la nostra economia després de la Segona Guerra Mundial, el Japó ha esdevingut un país on molt poca gent mor de fam. Fins a un moment determinat, la gent, fins i tot els polítics de dretes, van intentar amb totes les seves forces arribar a aquesta meta, establida després de la guerra, i aconseguir una societat equitativa. Tanmateix, quan es descobreix que no podem aspirar a un major creixement econòmic, sorgeixen opinions com ara “aquest sistema no és bo” o “s’han de reformar les prestacions socials”. Hi ha gent dolenta que abusa del sistema, però és una equivocació reformar el sistema només perquè la gent n’abusi.

Un dels articles de la Constitució [es] que genera més debat és l’Article 9, en el qual s’estipula que els japonesos renuncien per sempre a la guerra. L’existència de les Forces d’Autodefensa del Japó (que no són estrictament un exèrcit) s’adscriu a aquest article:

Capítol II. Renúncia a la guerra

Article 9. El poble japonès, en la seua aspiració sincera a una pau internacional basada en la justícia i l’odre, renuncia per sempre a la guerra com un dret sobirà de la nació i a l’amenaça o a l’ús de la força com una manera de solucionar disputes internacionals.

(2) Per tal d’acomplir l’objectiu expressat en el paràgraf precedent, d’ara en avant no es mantindran forces de terra, mar o aire com tampoc cap altre potencial bèl·lic. No es reconeix el dret de bel·ligerància de l’estat.

Hayao explica en el full perquè està en contra de modificar la Constitució, tot i que la seva condició actual és una mica ambivalent:

憲法を変えることについては、反対に決まっています。 選挙をやれば得票率も投票率も低い、そういう政府がどさ くさに紛れて、思いつきのような方法で憲法を変えような んて、もってのほかです。本当にそう思います。もちろん、憲法9条と照らし合わせると、自衛隊はいか にもおかしい。おかしいけれど、そのほうがいい。国防軍 にしないほうがいい

Sens dubte, estic en contra de la modificació. Tenim un baix índex de vot i la proporció de vots del partit també és baixa. Com dimonis pot aquest govern declarar que li agradaria modificar la Constitució? És el que realment sento. Estic d’acord amb el fet que les Forces d’Autodefensa de la nostra nació no es corresponen amb l’Article 9, però crec que és millor. Millor que convertir les Forces d’Autodefensa en una força militar nacional.

El productor Toshio Suzuki [en] va escriure sobre l’Article 9:

僕、日本が憲法九条を持っているって、海外の人はほと んど知らないと思う。だって自衛隊があるしね。そっちを 知っているわけでしょう。だから日本が世界にアピールす るとしたら、九条ですよね。これだけの平和は、九条がな ければあり得なかったわけですから.

Suposo que l’Article 9 no és tan conegut per la resta del món, ja que tenim Forces d’Autodefensa. Les nostres Forces d’Autodefensa són més conegudes. Si el Japó desitja provar el seu valor a la societat internacional, hauria de fer-ho a través de l’Article 9. Una societat pacífica com ho és la nostra no haguera estat possible sense l’Article 9.

そもそもいま憲法改正に、みんな、そんなに興味あるん ですかねぇ。そうじゃないでしょ。そんなことより、自分 たちの生活をどうするんだってことの方が大変で。だから、 僕は、政治家の独りよがりだと思っています。

“Està la gent realment interessada en la modificació en aquests moments? No ho crec. Tots estan més preocupats per les seves vides quotidianes. Considero que aquest tema és egolatria política.”

Isao Takahata, cofundador del Studio Ghibli i director de La Tomba de les Lluernes, pel·lícula que explica la història de dos joves germans que sobreviuen pel seu compte durant la Segona Guerra Mundial i finalment moren d’inanició, va escriure:

 私の憲法第九条に対する思いは、これは全世界で実現すべき素晴らしい理想の旗であり、日本はこの憲法第九条を 外交の中心に据えるべきである、ということに尽きます

“L’Article 9 és una idea meravellosa i s’hauria d’introduir a tot el món. El govern japonès hauria de prendre aquest article com a base de la seva diplomàcia. És tot el que he de dir sobre aquest article.”

私は、『火垂るの墓』を作る前も、今も、真の意 味で反戦ということで言うならば、こういう映画はたいし て有効ではない、と思い続けてきました。戦争がどんなに 悲惨かは、過去のことを振り返るまでもなく、現在、日々 のテレビのニュースでも目撃できます。しかし、どの戦争 も、始めるときには悲惨なことになると覚悟して始めるの ではありません。(中略)いまは、戦争末期の悲惨さではなく、あの戦争の開戦時 を思い出す必要があると思います。それまで懐疑的だった 人々も大多数の知識人も、戦争が始まってしまった以上、 あとは日本が勝つことを願うしかないじゃないか、とこぞ って為政者に協力しはじめたことを。有名人をふくめ、ほ とんどの人が知性や理性を眠らせてしまい、日本に勝って ほしいとしか願わなくなっていたのです。この情けない私たちに歯止めをかけるすべはあるのでし ょうか。知性や理性を眠らせないですむ方法はあるのでし ょうか。 そのための根本理念が、憲法第九条なのではないかと私 は思います

Quan rodava La Tomba de les Lluernes, sempre vaig pensar que aquest tipus de pel·lícula no té realment el poder suficient per funcionar com a element dissuasiu contra la guerra. Avui, la crueltat de la guerra es pot veure a la televisió sense necessitat de recordar el passat. Ningú imagina la crueltat d’una guerra quan en comença una. […] Crec que el que hem de recordar és com va començar la guerra, no els moments cruels que acompanyaren el seu final. Aquells que es mostraven escèptics sobre la guerra i la majoria d’erudits de l’època van canviar la seva opinió: “la guerra ja ha començat així que no podem fer altra cosa que desitjar la victòria del Japó”. Tots van mostrar el seu suport als polítics. La majoria d’ells van enterrar seva intel·ligència i racionalitat i començaren a bastir l’esperança que el Japó guanyaria la guerra. Hi ha alguna manera d’acabar amb aquest lamentable costum? Com pot sobreviure la nostra intel·ligència o racionalitat? Crec que la resposta és l’Article 9. És el nostre ideal fonamental.

En el servei de marcadors socials hatena, l’usuari Tarou Takamori [ja] coincidia amb l’Isao en què les emocions es poden manipular amb facilitat:

TakamoriTarou web, 社会 高畑勲氏の話が興味深い。火垂るの墓等アニメが反戦を訴るから改正されても戦争にはならぬと言う意見に対し、これは「泣ける」と感情が価値基準だから裏返れば開戦の熱狂は簡単に起き、故に歯止めが必要だと説いてる

L’article del senyor Isao Takahata és interessant. Diu que necessitem dissuasió ja que seria fàcil entusiasmar-se amb el començament d’una guerra perquè avui en dia les nostres emocions són la base de les nostres accions. Alguns al·leguen, però, que no hi haurà guerra encara que es modifiqui la Constitució perquè pel·lícules com La Tomba de les Lluernes ens ensenyaran a estar en contra de la guerra igualment.

Un altre usuari N2 [ja], que considera que l’assumpte de les “dones de confort” va quedar resolt amb la declaració de disculpes i reparacions del 1995 [en], retreu al cineasta que les opinions vessades al fullet manquen d’arguments sòlids:

宮﨑駿氏が「慰安婦の問題では謝罪と賠償すべし」と書いたとのことだったので、冒頭の氏の文章を、つまらなかったのだけど我慢して読んだ。 結局、謝罪と賠償すべき論理・論拠が展開されてるわけじゃなく、単に「すべし」と書いてあるだけ。

Em vaig assabentar que Hayao Miyzaki havia escrit al fullet que hem de disculpar-nos i oferir compensacions en relació amb l’afer de les dones de confort. Així que el vaig llegir fins al final tot i ser avorrit. Tot el que vaig trobar va ser la seva opinió sobre que “hauríem” de fer-ho, però sense cap lògica, raons o base que argumenti i doni suport a la seva opinió.

El bloguer H. Kazuyuki va comentar a Twitter [ja] que sembla que l’estudi s’està convertint en un partit polític:

“El Studio Ghibli fa por. És gairebé com una organització política. Vaig trobar molts comentaris com “estic d’acord amb el que opina Hayao”, però jo no estic d’acord amb res.

El crític de cinema Tomohiro Machiyama [ja] veu Hayao no com un pacifista, sinó com algú que aprova l’existència de les Forces d’Autodefensa:

“En la nostra Constitució, renunciem a la força militar. El senyor Miyazaki dóna suport al pla de compromís que vol protegir l’Article 9, però que permet les Forces d’Autodefensa. Hi ha molts països que tenen exèrcit, però no admeten la guerra com solució a conflictes internacionals. És el cas d’Alemanya, Espanya i Itàlia. Ell està d’acord amb aquesta idea.”

Com utilitzen Twitter els líders del sud-est asiàtic?

dijous, 20/06/2013

Escrit per Mong Palatino. Traduït per Alba Gómez Doménech.

El president d’Indonèsia, Susilo Bambang Yudhoyono també conegut com SBY, està al món de Twitter només des del passat 13 d’abril però ja és el líder del sud-est asiàtic més popular, al menys pel que fa a seguidors. A la publicació d’aquest article, té 2,4 milions de seguidors. El primer ministre de Malàisia Najib Razak, que ha estat un usuari actiu a Twitter des del 2008, continua sent la personalitat més popular de Twitter al seu país amb 1,6 milions de seguidors. El president filipí Noynoy Aquino és també un famós usuari a Twitter, amb 1.5 milions de seguidors.

@SBYudhoyono d’Indonèsia s’uní al món de Twitter publicant aquests 140 caràcters:

@SBYudhoyono: Halo Indonesia. Saya bergabung ke dunia twitter untuk ikut berbagi sapa, pandangan dan inspirasi. Salam kenal. *SBY*

@SBYudhoyono: Hola, Indonèsia. He entrat a Twitter per intercanviar salutacions, punts de vista i inspiracions. Encantat de conèixer-vos.

sbyTambé va tuitejar el punts principals del seu discurs a la Universitat Tecnològica Nanyang (Singapur) sobre els èxits i les prioritats del seu govern.

@SBYudhoyono: 15. We did not just reform, we transformed – “reformasi” to “transformasi”.

@SBYudhoyono: 15. Nosaltres no només reformàrem, nosaltres transformàrem – de “reformasi”(reforma) a “transformasi” (transformació).

@SBYudhoyono: 16. Today we’re a trillion dollar economy, largest economy and middle class in Southeast Asia; 6.3% growth, second after China.

@SBYudhoyono: 16. Actualment tenim una economia d’un trilió de dòlars, l’economia i classe mitjana més gran al sud-est asiàtic; 6,3% de creixement, la segona després de la Xina.

També dóna un consell als països de la Primavera Àrab:

@SBYudhoyono: 31. Muslims in Indonesia are comfortable with democracy and modernity. This may well offer valuable lessons to Arab Spring countries.

@SBYudhoyono: 31. Els musulmans a Indonèsia estàn a gust amb la democràcia i la modernitat. D’aquí es poden estreure lliçons valuoses per als països de la Primavera Àrab.

Enricko Lukman acull l’entrada de SBY al món de Twitter:

It is great to see how technology is being used more and more by important figures. It allows them to interact with people better and even send out important news and messages in real time. I hope this can set the trend for future Indonesian leaders to do the same – to listen to and speak with citizens online.

És genial vore com la tecnologia s’usa cada volta més per personalitats importants. Els permet interaccionar millor amb la gent i fins i tot fer conèixer notícies i missatges importants en temps real.

SBY no és el primer polític indonesi que s’ha obert un compte a Twitter, un fet que portà Akhlis a preguntar-se per les raons de SBY:

I don’t know what to say but it is very much out of character to him.

So what makes me wonder is: Why now? Isn’t it now much too late to get actively involved on social media? Even if that’s for political reason, this is so left behind. Many politicians have begun this long before 2013.

No sé qué dir, però no és propi d’ell.

Així que em pregunte: Per què ara? No és ja massa tard per participar activament a les xarxes socials? Fins i tot si és per una raó política, aixó queda darrere. Molst polítics han començat molt abans de 2013.

En efecte, els polítics indonesis no poden ignorar les eines de comunicació social perquè un gran nombre d’indonesis consegueixen s’informen a través d’internet. De fet, Indonèsia està entre els majors mercats de Facebook i Twitter del món. Wayne Palmer ho explica més a fons:

Using social media to gauge public opinion is certainly the beginning of something quite new in Indonesia. Politicians themselves have been quick to recognise its capacity to spread information and shape public opinion.

The ease with which the public can openly express their opinions via social media complicates matters for Indonesia’s political elite, many of whom, among other things, have a reputation for the way in which they handle public complaints – ranging from defensiveness to outright petulance. Nonetheless, with all its opportunities and traps, social media has reshaped the playing field in Indonesian political life for those with their sights set on power.

Utilitzar els mitjans socials per mesurar l’opinió pública és definitivamente el principi d’alguna cosa nova a Indonèsia. Els mateixos polítics no han trigat en reconèixer la seua capacitat per difondre informació i donar forma a l’opinió pública.

La facilitat amb què el públic pot expressar les seues opinions obertament mitjançant les xarxes socials complica les coses per a l’elit política d’Indonèsia, molts dels quals, entre altres coses, tenen una reputació per la forma en què s’encarreguen de les demandes públiques, que van des de l’actitud defensiva fins a la irritabilitat absoluta. Tanmateix, els mitjans socials, amb totes les seues oportunitats i trampes, han modificat el camp de la vida política dels indonesis que posen els ulls en el poder.

Malgrat la seua gran quantitat de seguidors, SBY ha d’aprendre a interaccionar amb els seus votants a Twitter. Segons els experts en mitjans socials, SBY contesta als seus seguidors de Twitter rares vegades.

najibSi SBY vol algunes indicacions de com utilitzar Twitter amb eficàcia en la política, segurament pot aprendre del malaisi @NajibRazak. Com SBY, els tuits inicials de Najib es limitaven a les declaracions públiques del seu càrrec, però en 2011 va començar a interaccionar amb els seus seguidors. Fins i tot utilitzà Twitter per convidar els seus seguidors a vore una retransmissió en directe del seu equip de futbol preferit. També va acollir diferents reunions. I quan el cantant coreà Spy famós pel seu “Gangnam Style” actuà a Malàisia, ell va esclarir a Twitter que no s’utilitzaren fons del govern en aquest esdeveniment públic.

@NajibRazak: Just to reiterate, Psy’s performance did not involve public money at all. Public was not charged for watching it either.

@NajibRazak: Per reiterar, no va haver cap finançament públic de l’actuació de Psy. Tampoc es cobrà al públic per vore-lo.

Najib va descriure les eleccions generals del mes passat com “les primeres eleccions de mitjans socials” de Malàisia. Probablement siga la seua forma de reconèixer el paper crucial d’internet en la formació de les opinions del votants. El partit de Najib tornà a guanyar, encara que hi hagueren acusacions de frau electoral. Entre els últims tuits de Najib hi ha aquests:

@NajibRazak: Just heard Nelson Mandela is in hospital in South Africa. I’m sure all Msians will join me in wishing him a speedy recovery.

@NajibRazak: Acabe d’escoltar que Nelson Mandela està a l’hospital a Sud-àfrica. Estic segur que tots els malaisis s’uneixen a mi per desitjar-li que es recupere prompte.

@NajibRazak: Authorities will investigate tragic incident on Penang bridge. Let’s focus on rescue efforts and pray for victims & their families.

@NajibRazak: Les autoritats investigaran el tràgic incident del pont de Penang. Ens centrarem en els reforços de rescat i resarem per les víctimes i les famílies.

@NajibRazak: Joint dev key to solving South China Sea disputes. Sharing prosperity rather than letting it divide us is preferable to the alternative.

@NajibRazak: Unir el desenvolupament és la clau per solucionar les disputes al sud del Mar de la Xina. Compartir la prosperitat en lloc de deixar que ens separe és una alternativa preferible.

@NajibRazak: If you have any views or proposals Budget 2014, email it to Ministry of Finance. Goal is to engage Msians to help create a #BetterNation

@NajibRazak: Si teniu cap opinió o proposta per al pressupost de 2014, envieu un correu electrònic al ministre de Finances. L’objectiu és que els malaisis participen per ajudar a crear una #BetterNation (#MillorNació).

@NajibRazak: In the spirit of unity, I announced over the weekend a bipartisan parliamentary committee to be given oversight over the Election Commission

@NajibRazak: Amb esperit d’unitat, durant el cap de setmana vaig anunciar un comitè parlamentari bipartidista que serà supervisat per la Comissió Electoral.

Najib és clarament l’usuari de Twitter més destacat de Malàisia, però hi ha declaracions que diuen que més de la meitat del seus seguidors són comptes de Twitter falsos.

pnoyCom Najib, el filipí @noynoyaquino maximitza les eines socials per tenir èxit en les eleccions. La presencia online d’Aquino en les eleccions presidencials de 2010 augmentà les seues possibilitats de guanyar. Després de les eleccions, Aquino va mantenir el seu alt perfil social. Actualment, té diversos comptes de Twitter i Facebook administrats per tres membres del gabinet. Hi hagué una vegada que Aquino directament contestà a un crític de Facebook, un fet que va mostrar com l’equip del president utilitzava eficientment les xarxes socials per millorar la imatge del govern.

Però no tots els líders del sud-est asiàtic tingueren èxit en utilitzar Twitter per connectar amb els seus electors. La primera ministra de Tailàndia Yingluck Shinawatra o @PouYingluck es veié obligada a cancel·lar el seu compte a Twitter en 2011 després que fos piratejada. El hacker va publicar aquests missatges:

You can’t protect even your Twitter account. How can you safeguard the country? Think about it my brothers and sisters.

No pots protegir ni el teu compte de Twitter. Com vas a defendre el país? Penseu en això els meus germans i germanes.

Is it time for our country to change for the better and not project an image to aid businesses, vested interests and relatives?

No és el moment que el nostre país canvie a millor en lloc de projectar una imatge d’ajuda a les empreses, als interessos establerts i als familiars?

En general, Twitter i altres eines socials han sigut molt útils per als líders del sud-est asiàtic que necessiten per comunicar-se directament amb els seus ciutadans. Els mitjans socials poden millorar la seua imatge com líders coneixedors de la tecnologia cosa que pot resultar atractiva per a la població més jove.

L’apogeu de l’internet mòvil al territori i al món significa que més gent pot interaccionar amb els governs i els seus líders a través de telèfons i tauletes. Sería més probable motivar fins i tot als polítics més antics i tradicionals per a que “parlaren” amb els seus votants i distribuir el sue missatge a través de recursos virtuals.

Un projecte online recull les apagades elèctriques a Cambodja

dimecres, 19/06/2013

Escrit per Mong Palatino. Traduït per Isabel Roig.

Urban Voice [en], una iniciativa de proveïment participatiu (crowdsourcing) amb seu a Phnom Penh (Cambodja), ha traçat [en] les apagades elèctriques que s’han tornat freqüents a la ciutat i a altres parts de Cambodja. En els últims dos mesos, Urban Voice ha rebut més de 110 informes de talls de corrent, els quals han durat 10 hores en alguns districtes.

El passat 22 de maig, una avaria elèctrica al sud de Vietnam va sumir [en] Phnom Penh en la foscor. Vietnam proporciona a Cambodja un 40% del seu subministrament elèctric. L’apagada massiva va encendre el debat en línia sobre la situació [en] del subministrament elèctric del país. Els ciutadans exigeixen explicacions sobre les apagades recurrents [en] dels últims mesos.

Tot i que l’electricitat va tornar cap a les 20:00, els habitants de Phnom Penh encara estan descontents. L’apagada massiva segueix un mes de greus talls de corrent per tota la ciutat, cosa que genera importants costos socioeconòmics pel fet de ser imprevisibles.

Blackout mapping in Cambodia. Image from Urban Voice

Blackout mapping in Cambodia. Image from Urban VoiceMapa de l'apagada a Phnom Penh, Cambodja. Imatge d'Urban Voice

 

My Sovann d’Urban Voice va presentar [en] el resultat del mapatge a Electricité du Cambodge, el proveïdor d’electricitat del país:

El tema en qüestió no és, doncs, que hi hagi talls de corrent, sinó que siguin imprevisibles. No saber quan, on ni quant temps durarà l’apagada genera costos socioeconòmics a les empreses, organitzacions i particulars. Els costos es podrien evitar fàcilment si els habitants de Phnom Penh sabessin quan hi haurà un tall de corrent i, per tant, poguessin prendre mesures alternatives.

Urban Voice insta [en] l’empresa a publicar l’horari dels talls de corrent:

Aquest és el missatge que enviem a Electricité du Cambodge (EDC): Publiqueu els talls de corrent, o tracteu d’explicar-nos millor per què publicar un horari és suposadament “impossible”.

Image from Urban Voice

Image from Urban VoiceImatge d'Urban Voice

 

 

Aquestes són algunes de les reaccions a Twitter sobre les apagades a Cambodja:

@CarrieJeanneJ És l’apagada més llarga que he vist a Cambodja. Estic asseguda a la teulada amb una (suau) brisa, escoltant el soroll que fan els dragons i els grills.

@C_Panhavion i està plovent, ja va bé que plogui i refredi la terra. Aquesta calor és un fàstic, ja que sovint se’n va la llum.

@Sokly543 Se n’ha anat la llum. No puc fer res ara

Brunei: “Una connexió a Internet lenta és comparable a la censura”

divendres, 14/06/2013

Escrit per Mong Palatino. Traduït per Laura Nogueira. Article original.

Els internautes bruneians fa un temps que expressen el seu malestar en relació a la lentitud i la poca fiabilitat de la connexió a Internet que hi ha al seu país.

En un article a The Brunei Times, Shareen Han va mencionar un estudi del Fòrum Econòmic Mundial que situava Brunei entre els països del sud-est asiàtic on la connexió a Internet és més cara. Però molts dels internautes de Brunei creuen que reben un servei deficient tenint en compte les grans quantitats que han de pagar.

A través de Twitter, The Brunei Times va formular la següent pregunta:

Are you satisfied with Internet services in #Brunei?

Estàs satisfet amb el servei d’Internet a #Brunei?

A tweetup event in Brunei. Bruneians are among the most active social media users in Asia. Photo from Flickr page of Reeda

Un tweetup (reunió de tuitaires) a Brunei. Els bruneians es troben entre els usuaris més actius a les xarxes socials a l'Àsia. Fotografia de la pàgina de Flickr de Reeda.

Les respostes que van rebre eren majoritàriament queixes sobre la lentitud de la connexió a Internet que ofereixen els tres proveïdors de telecomunicacions més importants del país. @nadiebytes fins i tot va comparar la connexió lenta a Internet amb la censura:

No! The internet provides easy access to a wealth of info. Slow internet is almost like censorship.

No! Internet ens facilita l’accès a una gran quantitat d’informació. Una connexió lenta és quasi com la censura.

Reproduïts a continuació hi ha comentaris similars sobre la deficiència de la connexió a Internet a Brunei:

@ZeekCrazy I don’t think even the mouse is satisfied.

@ZeekCrazy Ni tan sols crec que el meu ratolí n’estigui satisfet.

@janetlivetravel No! It’s 2013. Internet, technology, information and social media should be there with just a click of a finger. TOO SLOW

@janetlivetravel No! Som al 2013. Internet, la tecnologia, la informació i els mitjans de comunicació socials haurien de ser accessibles amb només un clic. MASSA LENT

@masruuuuur Try finding someone who IS satisfied

@masruuuuur A veure si sou capaços de trobar algú que SÍ que n’estigui satisfet

‏@almstfrsh not worth what we’re paying for. Inconsistent. Unstable. Need I say more?

@almstfrsh no val el que costa. Inconsistent. Inestable. Cal que segueixi?

@AmeerahIsa seriously NOT HAPPY with it. I mean we pay for so and so mbps, and the speed is not even near to what we paid for.

@AmeerahIsa no n’estic GENS contenta. De veritat, paguem per una quantitat de MBps i la velocitat que rebem ni tan sols s’acosta a la que paguem.

@_hakims very disappointing.. even my parents complain.. sorry #workitout

@_hakims molt decebedor.. Fins i tot els meus pares se’n queixen.. ho sento #workitout (arregleu-ho)

@ongscw Investigations on regular service disruptions should be conducted. I would choose SLOW Internet over NONE AT ALL any day.

@ongscw S’haurien d’investigar les freqüents interrupcions del servei. Tinc molt clar que tenir una connexió lenta és millor que res.

@Aliffen41 Light years away from it.

@Aliffen41 Gens ni mica.

@bobby_trisyia thankful but not satisfied..slow and expensive

@bobby_trisyia s’agraeix, però no em satisfà..és lent i car

Segons l’informe, a Brunei hi ha almenys 200.000 internautes que es troben entre els mes actius d’Àsia a les xarxes socials. Malgrat tot, només un 56% de la població bruneiana utilitza Internet.

Alguns internautes se senten bastant satisfets amb la qualitat de la connexió a Internet al seu país:

@AnwarOmarAli yes very satisfied.

@AnwarOmarAli sí, molt satisfet

@berrymerlina speed, yes! High price can’t be argued because of population & competition unlike other countries

@berrymerlina per velocitat, sí! No ens podem queixar dels preus basant-nos en la població i la competència cosa que sí que es pot fer en altres països.

@Yunn_ha even if there’s vast improvements with the speed, We will never be(satisfied). Haha #sobrunei

@Yunn_ha fins i tot si la velocitat millora de manera substancial, mai en tindrem prou. Haha #sobrunei (som així)

@oxba 6 years ago, 3G wasn’t around and ADSL was at 256kbps. 10 years ago, I can’t even surf the web on my mobile. I am satisfied.

@oxba fa 6 anys, el 3G no existia i l’ADSL era de 256kbps. Fa 10 anys ni tan sols podia accedir a Internet amb el meu telèfon mòbil. N’estic satisfet.

Fins i tot abans de la publicació de l’article del The Brunei Times sobre la qualitat de la connexió a Internet al país, els bruneians ja feia temps que se’n queixaven:

@Natterulala Brunei’s internet is the main reason why most bruneians suffer from High Blood Pressure and Depression.

@Natterulala la connexió a Internet de Brunei és la causa principal de l’alta tensió arterial i la depressió que afecten molts dels seus habitants.

@AzizHarun212 OMG Brunei’s internet really knows how to piss people off

@AzizHarun212 Mare meva, l’Internet a Brunei sap ben bé com fer-te emprenyar

Elliop senyala que la velocitat de la connexió a Internet a Brunei no ha millorat:

I don’t know about you but I for one am wondering why in this day and age where internet speeds are measured not in single digits but 10’s or 100’s of Mbps. Brunei’s internet speed has not changed much in years, and is lagging behind the rest of the world significantly.

No sé vosaltres, però jo em pregunto com pot ser que en aquests moments en els quals la velocitat de la connexió a Internet no es mesura amb només un dígit, sinó en desenes o centenars d’Mbps., la situació a Brunei no hagi canviat gaire des de fa anys, i de fet estiguem bastant endarrerits en comparació a la resta del món.

Es va crear una petició per demanar respostes sobre aquesta situació:

We the people of Brunei want to know:
• Why Brunei’s internet access speed is so slow?
• Why Brunei’s internet access is unreliable?
• When will the internet access reliability be improved.

Els bruneians volem saber:

  • Per què la connexió a Internet que se’ns ofereix és tan lenta.
  • Per què aquesta connexió és tan poc fiable.
  • Quan es millorarà la fiabilitat de l’accés a Internet.

Joe King creu que les empreses de telecomunicacions no reben prou pressió per millorar el servei que ofereixen:

The problem is they are the monopoly in the market here, so they do not feel the pressure to deliver what we need. Who else can we turn to to get quality service? They’re only out to get your money

El problema és que tenen el monopoli del mercat, de manera que no se senten pressionades per oferir-nos el que necessitem. A qui més podem demanar-li un servei de millor qualitat? L’únic que els interessa és cobrar.

L’art del cafè en 3D arrassa al Japó

dimecres, 12/06/2013

Escrit per Ayako Yokota. Traduït per Mercè Castro. Article original.

A la terra on el té verd segueix sent la beguda per excel·lència, l’art del cafè en 3D guanya adeptes [en] de tassa en tassa.

Cada vegada són més els clients que, inspirats per les fotografies de figures d’escuma que decoren les tasses de cafè que circulen per les xarxes socials, reclamen que el seu cafè amb llet també vingui decorat de la mateixa manera.

El cafè no és res nou al Japó. Segons l’Associació Japonesa del Cafè [en], el Japó és el tercer país [en] que més cafè consumeix entre els països importadors.

El 2010, la japonesa Haruna Murayama [en] va guanyar la competició World Latte Art Championship.

L’art de decorar l’escuma dels cafès ja és popular en aquest arxipèlag. Si busquem “latte art” [ja] al Twitter, ens apareixeran moltes fotografies de cafès amb llet especials decorats amb dibuixos de cors, fulles, ossets, personatges d’animació populars i fins i tot icones d’Internet [en].

Fins i tot una màquina expenedora a l’aeroport de Haneda, l’aeroport internacional de Tòquio, serveix capuccinos [ja] amb la cara d’una japonesa tradicional, dissenyada i produïda per la coneguda marca de cosmètica de Kioto Yojiya [en].

L’usuari de YouTube Nowtoo Sugi [ja] va pujar el següent vídeo, on explica com dibuixar personatges amb xarop de xocolata sobre l’escuma d’un cafè amb llet:

 

3D latte art by twitter user @george_10g: a cat is looking at golden fish. Image captured on twitter

3D latte art by twitter user @george_10g: a cat is looking at golden fish. Image captured on twitter Art 3D en cafès, per l'usuari de Twitter @george_10g: "Un gat mirant peixos."

 

Noves dimensions

Però els propietaris dels cafès han portat aquest fenomen creatiu a un altre nivell creant figures d’escuma en 3D.

Kazuki Yamamoto (@george_10g), el mestre de l’art del cafè que penja fotografies de les seves creacions a Twitter, va escriure al seu blog que treballa en una cerveseria belga a Osaka. Anomena el seu art “capuccino en temps lliure” [暇カプチーノ], una creació producte de l’avorriment o del temps lliure, i evidentment fets amb amor i un gran esforç. Una vegada va publicar a Twitter el següent, recordant les seves nombroses creacions:

@george_10g:最近気づいた怖いこと。去年から始めて1000杯くらい描いているけど作品も描いた時期も飲んだ人も覚えてる。

@george_10g: Vaig començar a fer dibuixos en cafès el 2011 i n’he servit i decorat al voltant de 1000 tasses durant el 2012, però d’alguna manera encara recordo quan i què he dibuixat i a qui els hi servit. Resulta pertorbador.

L’usuari de Twitter @petakopetako va respondre [ja] al comentari elogiant la seva especialitat:

@petakopetako: じょーじさんこんにちは。私は人物写真を撮るのが好きですが人の顔を覚えるのは超苦手です。が、写真を撮らせてもらうと場所や会話がすぐに思い出せます。思い入れがあるからでしょうかね。

@petakopetako: M’agrada fer fotos. Normalment recordar les cares de la gent no és el meu fort, però una vegada fotografio algú, recordo on i què deien mentre feia la fotografia. Potser recordem millor les coses quan fem el que ens apassiona.

L’efecte de les xarxes socials

Propietaris de cafeteries al Japó han penjat fotografies del seu art en 3D fora de carta a les xarxes socials. Aquestes imatges van circular per la xarxa i posteriorment van guanyar-se l’atenció dels mitjans de comunicació i revistes locals.

La publicitat ha atret tants clients nous per a algunes cafeteries que els seus propietaris s’han d’esforçar al màxim per estar a l’alçada. El propietari del Cafe Bar Jihan, a la prefectura de Shizuoka, va escriure al seu blog [ja] sobre l’efecte de Facebook:

お客様のリクエストがきっかけで始めた3Dラテアート。 お遊びのつもりでfecebookにアップしたその日、物凄い数の『いいね!』とシェアにビックリしました。
その拡散がきっかけで取材の問い合わせが幾つかありました。 中でも東京のTVメディアからの出演依頼には戸惑いました。(*^_^*)

Vaig començar a decorar els cafès amb figures d’escuma després que un client m’ho va demanar. Vaig pujar-ne una fotografia al Facebook per diversió, i em vaig quedar parat quan vaig veure la quantitat de gent a la que li va agradar i que la va compartir. Després de la seva amplia difusió, diversos mitjans de comunicació van voler entrevistar-me. Vaig quedar desconcertat quan em van proposar d’aparèixer a la televisió de Tòquio!

facebook photo by caffe.bar.jihan. A cat is taking a bath in espresso coffee

facebook photo by caffe.bar.jihan. A cat is taking a bath in espresso coffee Fotografia al Facebook feta per caffe.bar.jihan. Un gat que es banya en un cafè espresso.

 

També va escriure [ja]:

このニャン子は、作るのにとっても時間が掛かりますので混雑時はお受け出来ないのが目下の悩みです。
平日の18時からでしたら比較的にお時間が取れると思いますので、どうしても3Dラテアートを…というお客様はこの時間帯のリクエストをお願いいたします。

Fer aquest gat requereix tant de temps que no puc atendre els clients quan hi ha molta gent al cafè. Em resulta difícil saber què fer quan em trobo en aquesta situació. A partir de les 18:00 de la tarda entre setmana, però, no hi ha gaire clients, així que si veniu per demanar un cafè amb art 3D, és aconsellable que vingueu a partir d’aquesta hora.

L’autora d’aquest post és Ayako Yokota. L’edició ha estat a càrrec de Keiko Tanaka i la sub-edició a càrrec de L.Finch.