Arxiu de la categoria ‘Europa Central i de l’Est’

Manifestacions #Euromaidan: “Lluitem per continuar sent Ucraïna”

dimarts , 3/12/2013

Escrit per Tetyana Bohdanova. Traduït per Aarón Cózar. Article original a Global Voices.

Després que la policia ataqués i dispersés brutalment els manifestants a Kíev durant el vuitè dia de les manifestacions #Euromaidan i que les autoritats ucraïneses prohibissin manifestacions pacífiques [en] i concentracions de ciutadans fins al 8 de gener del 2014, els manifestants es van agrupar i concentrar de nou, aquesta vegada amb encara més participació, per protestar a Kíev i a altres ciutats ucraïneses.

Moltes de les protestes eren pacífiques, però un grup més petit de manifestants agressius es va enfrontar amb la policia i va llançar cadenes, bombes incendiàries i de fum als agents, els quals van contestar amb gasos lacrimògens i granades de llum i soroll.

Arran de la brutalitat policial que van ordenar les autoritats ucraïneses “per tal de desallotjar la plaça de la Independència per muntar-hi l’arbre de Nadal tradicional”, el moviment de protesta va començar a fer crides a través de la xarxa perquè els ciutadans es mobilitzessin i s’organitzés una manifestació d’àmbit nacional l’1 de desembre del 2013. Les reaccions de la policia i de les autoritats ucraïneses envers les protestes -que ja duren una setmana- contra la decisió del govern de suspendre l’acord històric que podria portar Ucraïna una passa més a prop de la Unió Europea sembla que només va enfurismar els ciutadans i impulsar més manifestacions.

Més d’un milió d’ucraïnesos d’arreu del país van sortir al carrer de la capital d’Ucraïna l’1 de desembre per expressar la seva disconformitat amb les accions que ha pres el govern. El compte de Twitter dels organitzadors de les manifestacions “Euromaidan” resumeixen els sentiments dels manifestants en una sola frase:

“I avui ja no lluitem per ser Europa, lluitem per continuar sent Ucraïna”.

La gent es va començar a concentrar de bon matí el dissabte 30 de novembre a la plaça de Sant Miquel i al parc Xevtxenko, on va organitzar-se en files per procedir amb la marxa fins la plaça de la Independència [Maidan Nezaleixnosti], epicentre de les manifestacions fins que va ser desallotjada per la policia el matí anterior.

Joves avancen cap a la plaça de la Independència l'1 de desembre del 2013. A les pancartes es llegeix "Feu vaga! Feu l'amor! Que no us prenguin els drets!", "NO a la violència policial", "Disperseu les forces especials o ens enterraran!", entre d'altres. Foto de Sasha Burlaka, utilitzada amb permís.

Joves avancen cap a la plaça de la Independència l'1 de desembre del 2013. A les pancartes es llegeix "Feu vaga! Feu l'amor! Que no us prenguin els drets!", "NO a la violència policial", "Disperseu les forces especials o ens enterraran!", entre d'altres. Foto de Sasha Burlaka, utilitzada amb permís.

Sembla que els pocs agents de policia que hi havia a la plaça de la Independència no van intentar aturar els manifestants aquest cop, sinó que van optar per sortir corrents. Poc després que els ciutadans es dirigissin cap a la plaça, els usuaris de xarxes socials van declarar que els manifestants havien “pres” la plaça i l’arbre de Nadal -suposadament la causa per la qual els antiavalots van actuar amb mà de ferro el matí del dissabte 30 de novembre-. L’usuari de YouTube Video About va carregar al seu compte un vídeo d’aquests moments:

Alhora, els manifestants també es van dirigir cap a l’edifici de l’alcaldia de Kíev, que es troba a prop. Després de trencar unes quantes finestres i d’unes quantes empentes amb els guàrdies, els manifestants també van prendre l’edifici. Hores més tard, l’oposició ucraïnesa va decidir traslladar-hi la seu. Un dels manifestants, Maksim Savanevskiva afirmar des de Kíev:

Hem pres la plaça, l’alcaldia de Kíev i l’arbre de Nadal.

Tot i això, un grup de manifestants més agressius no es va aturar a la plaça, sinó que es va dirigir cap a la seu presidencial. Així, els manifestants es van trobar, de nou, cara a cara amb els antiavalots, que tenien l’ordre de defensar la institució. Alguns dels manifestants van trobar un buldòzer abandonat i el van transportar cap al lloc dels fets, on van provar d’utilitzar-lo per penetrar les línies policials [vídeo]. El canal de televisió Russia Today va enregistrar l’incident:

Altres manifestants també van utilitzar cadenes i bombes incendiàries i de fum contra la policia. La situació en què va desembocar el conflicte ha representat el moment més tens de les manifestacions fins ara. Al principi, la policia va utilitzar gasos lacrimògens i granades de llum i soroll en un intent de desfer-se dels manifestants. Tan bon punt es van adonar de la possible i seriosa onada de violència, molts han començat a adreçar-se als líders de l’oposició per tal d’evitar que els manifestants incitin les autoritats a fer us de les forces especials.

En aquell moment, l’oposició mantenia una roda de premsa a l’edifici de l’alcaldia de Kíev. Uns quants activistes, entre ells el cantant Saixko Polozhinski i l’activista Oleksandr Solontai, van arribar-hi abans que els membres del Parlament. Polozhinski va reclamar el buldòzer i va intentar convèncer els manifestants perquè les manifestacions continuessin sent pacífiques. L’ara oficial compte de Twitter Euromaidan va descriure l’escena:

Polozhinski és com Lenin al buldòzer! Fa una crida perquè tothom s’aturi i utilitzi el cervell, però no en fan cas.

Els intents dels activistes i dels membres del Parlament de calmar els manifestants van tenir poc èxit. Finalment, els antiavalots van respondre-hi i van carregar contra els manifestants. Van perseguir la gent pel carrer i van atacar tothom indiscriminadament. Entre les víctimes d’aquest episodi hi ha més de vint periodistes locals i internacionals, els quals la policia va continuar atacant [vídeo] fins i tot després que els representants dels mitjans de comunicació s’identifiquessin. La televisió pública en línia Hromadske.tv va compartir aquesta foto d’un periodista ferit:

Denis Danko, periodista del programa “Groshi”, ferit.

Després dels incidents entre els manifestants i la policia, l’oposició va condemnar públicament la violència, va titllar de “provocadors” els manifestants agressius i va subratllar el to pacífic de les protestes. Es van veure membres del Parlament convencent gent perquè s’aturessin les agressions a prop de la seu presidencial i perquè es tornés a la plaça de la Independència per tal de continuar amb les manifestacions pacífiques. L’usuari de Twitter Andriy Bilash va compartir la foto següent:

Klitxko fa una crida perquè la gent no vagi al carrer Bankova [on es troba la seu presidencial].

Posteriorment, després dels xocs amb la policia a prop de la seu presidencial, va tenir lloc un altre incident violent al costat del monument a Lenin al centre de Kíev. Els xocs amb els antiavalots es van produir quan un grup de manifestants radicals desconeguts van intentar destruir el monument. Aviat es va apaivagar la violència amb l’ajuda d’altres manifestants moderats que van interferir i van prendre el control de la situació.

Mentrestant, les protestes a la plaça de la Independència van ser en general pacífiques durant tot el dia. Els manifestants van alçar cartells i pancartes, van cantar cançons i van acabar de decorar l’estructura de l’arbre de Nadal amb cartells i pòsters de l'”Euromaidan”.

Un manifestant a la plaça de la Independència amb una pancarta l'1 de desembre del 2013. Foto d'Alexandra Gnatoush, utilitzada amb permís.

Un manifestant a la plaça de la Independència amb una pancarta l'1 de desembre del 2013. Foto d'Alexandra Gnatoush, utilitzada amb permís.

 

L’usuari de Twitter Korzhik va compartir algunes fotografies de les pancartes que es podien trobar al carrer Khresxatik, el carrer principal de Kíev. A la pancarta superior es llegeix “Estem en contra d’un estat policial” [uk]:

La nova decoració del carrer Khresxatik.

Maksim Savanevski, des de Kíev, va afegir:

Aquest any tenim el millor arbre de Nadal dels 22 anys d’independència.

Al vespre, l’usuari Korzhik va compartir aquesta fotografia dels manifestants que encara hi havia a la plaça de la Independència:

Ara hi ha menys gent a la plaça que ahir, però, de tota manera, com a mínim encara hi ha 150.000 persones.

Cap al final del dia, l’1 de desembre del 2013, els manifestants de Kíev i d’altres ciutats d’Ucraïna encara es mantenien dempeus. L’oposició va anunciat que el proper dilluns 2 de desembre cridaran els manifestants perquè bloquegin l’edifici del gabinet ministerial i exigiran la dimissió del govern.

Els manifestants #Euromaidan omplen el centre de Kíev l'1 de desembre del 2013. Foto d'Alexandra Gnatoush, utilitzada amb permís.

Els manifestants #Euromaidan omplen el centre de Kíev l'1 de desembre del 2013. Foto d'Alexandra Gnatoush, utilitzada amb permís.

 

Brutal repressió de les protestes #Euromaidan a Ucraïna

dilluns, 2/12/2013

Escrit per Tetyana Bohdanova. Traduït per Aarón Cózar. Article original a Global Voices.

A primera hora del dissabte 30 de novembre, els antiavalots van envoltar i atacar un centenar de manifestants ucraïnesos, molts dels quals encara dormien, que havien acampat a la plaça de la Independència de la capital, Kíev, l’epicentre de les concentracions pacífiques “Euromaidan” [en] a favor de la integració d’Ucraïna a Europa que ja duren una setmana.

Tal com es pot veure a les fotografies i als vídeos dels ciutadans, el 30 de novembre del 2013, la policia va provar d’intimidar i d’expulsar forçosament els manifestants de la plaça a cops de porra, perseguint manifestants desarmats i, fins i tot, clavant cops i puntades de peu als manifestants que havien caigut a terra [en, fotos, vídeos] mentre intentaven escapar. Els testimonis afirmen que la policia no va fer distincions i que els agents van colpejar dones joves i periodistes, entre els quals hi havia Gleb Garanich, fotògraf de l’agència Reuters [en, foto].

El bloguer i periodista Mustafà Naiem va publicar un vídeo [uk] que va gravar a l’escenari de la repressió policial. El vídeo següent [atenció: contingut gràfic] mostra la policia envoltant els manifestants al peu del monument a la independència i atacant tothom indiscriminadament. S’hi poden sentir els xiscles de la gent i crits contra la policia com “Què feu?!” i “Us hauria de fer vergonya!”. El vídeo acaba amb la fugida del càmera del monument, ple a vessar de policia antiavalots, mentre que de fons se senten més xiscles.

Molts altres van fer circular un altre vídeo [uk] que havia gravat el periodista danès Johannes Wamberg Andersen. Mentre ell parla amb un periodista ucraïnès ferit, es pot veure la policia antiavalots al darrere, que arrossega i colpeja manifestats desarmats.

Radio Svoboda (RFE/RL) va publicar aquest vídeo [uk] de les càmeres de seguretat al seu compte de YouTube. Les càmeres havien gravat la policia antiavalots que perseguia i colpejava gent desarmada al centre de Kíev.

La nit abans del brutal atac policial

Després que el govern ucraïnès incomplís les exigències dels manifestants [en] i no signés l’Acord d’Associació entre Ucraïna i la Unió Europea a Vílnius el 29 de novembre, els coordinadors de les protestes van cridar la gent perquè es reagrupés i es congregués un altre cop el diumenge 1 de desembre.

Crida a una manifestació d'àmbit nacional que circula per la xarxa. S'hi llegeix: "Protegiu els nens contra els antiavalots i el país contra la dictadura!

Crida a una manifestació d'àmbit nacional que circula per la xarxa. S'hi llegeix: "Protegiu els nens contra els antiavalots i el país contra la dictadura!

Mentre que alguns manifestants van tornar cap a casa després de l’anunci de divendres, d’altres van passar la nit a l’epicentre de les protestes a Kíev, la plaça de la Independència (Maidan Nezalezhnosti). Les denúncies afirmen que la majoria dels atacats per la policia eren estudiants, alguns dels quals s’hi havien desplaçat des d’altres regions del país per participar a les “concentracions Euromaidan”.

“S’havia de desallotjar la plaça per posar-hi l’arbre de Nadal”

Segons les autoritats municipals, la policia havia de dispersar els manifestants per tal de preparar la plaça per posar-hi el tradicional arbre de Nadal [en]. Els mitjans de comunicació i els testimonis oculars, però, afirmen que la força bruta de la policia va ser innecessària i injustificada.

La pertorbació i la indignació s’estenen

La cantant ucraïnesa i guanyadora del Festival d’Eurovisió del 2004, Ruslana, que va passar alguns dies [en] amb els manifestants a la plaça de la Independència, va publicar aquesta declaració a la seva pàgina de Facebook:

Ми сховалися в Михайлівському Соборі… Нас тут біля ста чоловік… Є поранені.

Майдан захоплений. Потрапити на нього неможливо! Я намагалася. Сказала, що там залишилися мої особисті речі, на що мені відповіли, що всі речі вже викинули.

Ми чекаємо світові медіа і представників Посольств іноземних держав.

Ens hem recollit a la Catedral de Sant Miquel… Som unes cent persones… i hi ha ferits.

La plaça està ocupada. És impossible entrar-hi! Ho he intentat. Els he dit que m’hi havia deixat efectes personals, però m’han contestat que ja ho havien llençat tot.

Ara esperem els representants dels mitjans de comunicació internacionals i el personal de les ambaixades d’altres països.

Un diputat de l’oposició, Andríi Xevtxenko, que posteriorment va ajudar a alliberar els manifestants detinguts, va publicar a Twitter:

Han desallotjat la plaça brutalment. Hi ha una desena de ferits i altres desenes de detinguts. Ucraïna mai no havia vist res semblant.

Molts usuaris de xarxes socials van compartir fotografies que corroboren les declaracions dels testimonis. Vitali Moroz, analista de nous mitjans de comunicació i bloguer, va afirmar:

(foto) Heus aquí la prova que la policia utilitza la força bruta contra els manifestants a Ucraïna.

Un periodista independent estranger a Kíev, Just Hovens Greve, va publicar a Twitter:

Iatseniuk, líder de l’oposició ucraïnesa: “Aquest matí ens hem aixecat a Bielorússia”.

Com a resultat de la pertorbació arran dels esgarrifosos esdeveniments del matí, molts van començar a expressar la seva indignació tant a la xarxa com al carrer. Durant tot el dia, la gent es va agrupar a Kíev i a altres ciutats del país per protestar contra la brutalitat policial. Les imatges d’aquestes manifestacions esporàdiques van córrer ràpidament entre les xarxes socials. Radio Svoboda (RFE/RL) va publicar a Twitter aquesta fotografia:

La joventut s’asseu sota l’arbre de Nadal a la plaça de la Independència com a signe de protesta.

El diari ucraïnès Ukrainska Pravda va publicar al seu compte de Twitter una fotografia de la policia protegint el que havia estat fins aleshores l’epicentre de les protestes. A la inscripció al costat de l’agent de policia es llegeix “Bon i sagnant any nou!”:

La plaça després de la irrupció de la policia el 30 de novembre del 2013. Foto: Mikhailo Petiakh.

El partit de l’oposició Svoboda va publicar aquesta foto d’una jove amb una pancarta en què es llegeix “Ennuegueu-vos amb el vostre arbre de Nadal”, la qual va córrer com la pólvora a les xarxes socials.

Un grup d’activistes en línia, Maidanua.org, va compartir una foto de la plaça de Sant Miquel de Kíev, on la gent havia començat a agrupar-se durant la tarda del 30 de novembre:

Plaça de Sant Miquel: S’han penjat articles de la Constitució d’Ucraïna, de l’Estatut de l’ONU i versicles de la Bíblia als pals del carrer.

Mentre s’escriu aquest article, la gent continua agrupant-se a la plaça de Sant Miquel de Kíev. A Lviv i a altres ciutats també s’estan produint manifestacions. L’usuari d’Ustream Myhajlivska ha publicat al seu compte les retransmissions en directe de les manifestacions a Kíev.

S’ha organitzat una manifestació d’àmbit nacional per al migdia del diumenge 1 de desembre.

Tothom ignora els presoners polítics russos

dimecres, 4/09/2013

Escrit per Andrey Tselikov. Traduït per Patricia Moragón.

Sergey Udaltsov, líder de protestes d’esquerres que està actualment sota arrest domiciliari en espera de la investigació per haver planificat presumptament els disturbis del 6 de maig de 2012 a la plaça Bolotnaya (l’anomenat cas Bolotnaya Square [en]), exemplifica la dita popular: “d’allò que els ulls no veuen, el cor no en dol.” Tot i que només se li permet estar en contacte directe amb la seua família i advocats, ha lluitat per mantenir la seua rellevància al moviment d’oposició des del seu arrest. Udaltsov no és l’únic en aquesta situació — també sembla que hem oblidat de bon tros els dotze homes i dones als que actualment se està processant per la seua implicació en els disturbis (la majoria d’ells van estar en presó preventiva aquest últim any). A una enquesta publicada recentment [ru] al diari liberal Novaya Gazeta, Udaltsov va explicar perquè semblava que la gent havia perdut l’interés:

Да, сейчас все увлечены осенними выборами, да — «болотное дело» тянется очень долго, разбито на несколько частей, что не способствует поддержанию острого интереса общества и средств массовой информации.

Ara mateix tothom està preocupat per les eleccions de la tardor, […] el “Cas Bolotnaya” s’està allargant, s’està dividint en diferents components, el que fa que no es mantinga l’interés del públic i dels mitjans de comunicació.

Udaltsov va exigir als líders de la protesta que lluiten contra aquest malestar, per a “acudir activament a les audiències dels tribunals, dirigir una forta campanya d’informació” i “preparar-se per a noves concentracions i marxes solidàries.”

El seu reclam es va fer eco per Maria Baronova [article de Global Voices], una de les acusades al cas. Baronova, qui a diferència de la resta d’acusats està lliure sota fiança, està intentant augmentar la consciència mitjançant els blogs, les xarxes socials, i el periodisme, però sent [ru] que els esforços són en va:

[…] люди добавляют, что конечно же интерес к Болотному делу появится, ну, когда будет приговор. Ну и тогда, дескать, “Болотная” что-то с этим сделает. Например, напишет классные колонки […]

[…] la gent [diu], que per suposat s’interessaran pel Cas Bolotnaya, però quan hi haja un veredicte. Llavors, diuen, “Bolotnaya” tindrà repercussions. Per exemple, s’escriuran magnífics articles d’opinió […]

Maria Baronova asking people to come support the Bolotnaya prisoners.Maria Baronova demanant la gent que done suport als presoners de Bolotnava. Captura de pantalla de YouTube.

Maria Baronova demanant la gent que done suport als presoners de Bolotnava. Captura de pantalla de YouTube.

 

Les frustracions de Baronova van arribar al seu punt crític el passat divendres, quan es va trobar amb el famós trol d’Internet Egor Prosvirnin a un bar de Moscou. Tots dos assistien a una quedada espontània organitzada per DemVybor’s Stanislav Yakovlev (la llista de participants [ru], des de l’ultra-nacionalista Prosvirnin, als periodistes liberals Ivan Davydov i Elena Kostyuchenko serveix simplement per recordar-nos com de peninsular i exclusivista és la “tusovka” o reunió política russa, malgrat que des de fora sembla estar dividida).

Egor Prosvirnin at a nationalist rally. YouTube screenshot.Egor Prosvirnin a una concentració nacionalista. Captura de pantalla de YouTube.

Egor Prosvirnin a una concentració nacionalista. Captura de pantalla de YouTube.

 

Aparentment Baronova li va preguntar a Prosvirnin, que dirigeix la popular publicació nacionalista en línia Sputnik & Pogrom [ru], per què no havia cobert el judici. La resposta de Prosvirnin va ser o brutalment honesta o una resposta típica d’un trol cínic (segons ho mires) — ni a ell li importa, ni a ningú tampoc. Baronova va tuitejar cites de la seua conversació, i després les va intercalar a un post de Facebook [ru]. Prosvirnin es va passar tota la nit dient-li que els drames de la sala del tribunal no són populars a les xarxes socials, i que aquest no seria un tema de conversació fins que Alexey Navalny no l’afegira en la seua campanya a l’alcaldia (el mateix Navalny s’enfronta a penes de presó per un cas polític):

-Escrivint sobre els presoners de Bolotnaya, -diu Egor Prosvirnin,- aconseguiràs 15 m’agrada [Facebook]. Això és com lluitar contra molins de vent. No hauries d’escriure sobre això.

-No escriuré sobre els presoners de Bolotnaya perquè a ningú no li importa una merda (c) Egor Prosvirnin

-Estàs escrivint sobre una batalla completament perduda, perquè si Navalny es convertira en president demà, la gent s’oblidaria del cas Bolotnaya fins i tot més ràpid (c) Hedgehog [Àlies de Prosvirnin al popular fòrum Lepra]

-La història dels presoners de Bolotnaya tindrà algun sentit quan Navalny comence a cobrir-la. Abans, no té sentit (c) Prosvirnin

Si jo fora Baronova, aniria al quarter general de Navalny i em llevaria el sostenidor fins que començara a escriure sobre els presoners (c) Prosvirnin

Baronova finalment se n’anà dient:

Pel que fa a aquest tema, s’ha acabat la nostra cobertura de l’infern. Aquesta és la millor cosa que he sentit respecte al cas Bolotnaya durant aquest últim any. Molta gent ha tingut aquests pensaments, però ara aquests s’han fet públics

El més trist és que Baronova, qui naturalment tracta el tema del seu judici de manera molt personal, probablement està lluitant en una batalla perduda. Si l’inconstant públic rus va oblidar el cas Pussy Riot, que era més memorable, tan sols un mes després de la seua sentència, quina possibilitat tenen els acusats que no han ballat a una catedral portant màscares de colors?

El màrqueting maliciós i malaltís de l’alcalde de Moscou

dijous, 29/08/2013
Escrit per Kevin Rothrock. Traduït per Aarón Cózar. Article original a Global Voices.

Tots els enllaços porten a pàgines en rus, excepte quan s’indica el contrari.

Durant la cursa per l’alcaldia de Moscou, la campanya d’Aleksei Navalni ha estat durament criticada des de tots els angles per qüestions de finançament, nacionalisme i, fins i tot, transparència. Un gran nombre d’actors del govern i d’interessos pro Kremlin l’han assetjat amb acusacions [en] de finançament il·legal amb capital estranger i d’ús de materials de campanya no formals. Fins i tot els membres de l’oposició estan preocupats per la seva actitud potencialment racista [en] cap als treballadors immigrants del sud de Rússia i de les regions frontereres.

Leonid Volkov, lecturing about online start ups, 25 November 2012, screen capture from YouTube.

Leonid Volkov durant una conferència sobre l'inici en línia el 25 de novembre del 2003; captura de pantalla de YouTube.

Navali torna ara el favor.

Durant el dia d’avui, 19 d’agost del 2013, el director de la campanya de Navalni, Leonid Volkov, ha publicat a LiveJournal proves que demostren que professionals de les relacions públiques són al darrere de diverses pàgines web teòricament independents de la campanya per l’alcaldia de Serguei Sobianin. Després d’oferir una breu explicació sobre com identificar l’origen dels “m’agrada” al codi font d’una pàgina web que es troben a la xarxa social rusa Vkontakte.ru, Volkov ha demostrat que la mateixa empresa de relacions públiques, “MakeIdea Inc”, va patrocinar els ginys de VKontakte a dues pàgines web pro Sobianin molt diferents (a partir de la publicació de Volkov al seu blog, “MakeIdea Inc” ha eliminat tant els ginys com la pàgina de VKontakte).

La primera pàgina web, sota el nom “Afegeix Sobianin!“, és un projecte del fotògraf publicitari Igor Kublin que juxtaposa imatges de Moscou abans i després de la legislatura de l’alcalde Sobianin i mostra als visitants les diverses millores que s’han fet a la ciutat els últims anys (amb una estratagema de màrqueting més aviat enginyosa, aquesta tàctica enfronta Sobianin amb el desacreditat exalcalde de Moscou, Yuri Lujkov, més que no pas amb els rivals actuals, entre els quals hi ha Navalni). La segona pàgina es titula “Posa Navalni a prova!“, i presenta un repte del neonazi Maksim Martsinkevitx, conegut popularment com “Tesak” [es], que repta Navalni a passar la prova del polígraf mentre respon a deu preguntes importants, clarament amb la intenció de difamar la seva reputació.

Tesak speaks to his YouTube audience, 2 May 2013, screen capture from YouTube.

Tesak es dirigeix al públic de YouTube el 2 de maig del 2013; captura de pantalla de YouTube.

 

Volkov també destaca una tercera pàgina web que és, aparentment, un intent de protesta amb el títol “Qualsevol, tret de Sobianin“. La pàgina (que conté un petit vídeo d’un home que ridiculitza un treballador d’un quiosc del Caucas del Nord que es queixa sobre com Sobianin va netejar els carrers de la ciutat) és, de fet, un intent transparent de celebrar la feina de Sobianin de reduir la presència de venedors ambulants a Moscou. “Qualsevol, tret de Sobianin!” conté un giny de VKontakte que va crear Mikhail Liubitx, director de l’empresa de màrqueting Agency One, a la qual Volkov afirma que va treballar Aleksei Goreslavski, un publicista amb vincles demostrats amb cercles propers al govern.

Les declaracions de Volkov contra la campanya de Sobianin reflecteixen intencionadament les acusacions d’altres a què Navalni ha fet front. L’agafada als “germans Navalni” que es va dur a terme per ordre [en] del candidat rival, Nikolai Levitxev, va ser un intent de difamació per demostrar que Navalni utilitza seguidors no oficials, presumiblement per gastar els fons de la campanya adquirits il·lícitament. Ara sembla que la reelecció de Sobianin també espera beneficis de la feina de “seguidors independents” sospitosos. Pel que fa als detractors que sovint critiquen Navalni per les seves simpaties nacionalistes, Volkov argumenta que el seu rival presumeix de relacions amb feixistes i apunta al racisme extrem inherent a “Qualsevol, tret de Sobianin!” i a la possible connexió de la campanya amb un conegut neonazi. “Sobianin i Tesak, amics per sempre”, bromeja Volkov.

Still image from the "Anyone but Sobyanin!" video clip.

Una altra imatge del videoclip "Qualsevol, tret de Sobianin!".

Pel que sembla, no és la primera vegada que Agency One s’ha vist involucrada en una pàgina web amb l’objectiu d’estimular el culte a la personalitat d’un polític prominent de Rússia. A l’agost del 2013, el blog de Pavel Prianikov, “Tolkovatel” (El preguntador), va presentar una publicació sobre “Like-Putin.ru“, una pàgina web que encara existeix i que conté diferents jocs en què els visitants poden combatre terroristes i provocar incendis incontrolats jugant amb el personatge de Vladímir Putin. Quan algú va preguntar que qui havia demanat aquesta pàgina web, només Mikhail Liubitx va afirmar que “només són relacions públiques per a la nostra agència”, i va negar els rumors que deien que el govern havia pagat Agency One perquè creés els jocs.

Tenint en compte els comuns escandalls a la cursa per l’alcaldia de Moscou d’aquest any, és difícil saber si les diferents pàgines web pro Sobianin de Volkov són obra d’una campanya electoral clandestina o, millor, com ja va argumentar Liubitx un cop, dels projectes de relacions públiques d’agències de màrqueting maquinadores. Ara per ara, però, la campanya de Navalni pot gaudir del seu propi cop d’estat publicitari, perquè demostra un cop més que les autoritats de Rússia escupen al cel i els cau a la cara.

FOTOS: Redescobrim Eslovènia, el tresor d’estiu dels Balcans

divendres, 23/08/2013

Escrit per Tamara Gocmanac. Traduït per Aarón Cózar. Article original a Global Voices.

Eslovènia darrerament s’està convertint en un destí encara més popular per la seva nombrosa i atractiva oferta d’estiu, en particular per als ciutadans europeus. La intenció d’Eslovènia de centrar-se en el turisme de salut i de desenvolupar-lo ha estat un gran èxit, i aquest petit país compta ara amb una dotzena de balnearis i centres de salut.

Gràcies als avantatges geogràfics pel que fa a la ubicació i al clima, el pla de desenvolupament eslovè ha creat 15 dels centres de salut més moderns amb l’eslògan “La salut a través de la natura”. Aquesta campanya de turisme de balnearis ha fet que un nombre creixent de turistes, amants de la costa verda mediterrània, visiti Eslovènia [en].

One of Slovenia's man natural wonders - Skocjan Caves; used under Creative Commons license.

Una de les principals meravelles naturals d'Eslovènia, les Coves Skocjan; amb llicència Creative Commons.

Eslovènia només compta amb 46,6 quilòmetres de costa, però els municipis costaners de Piran, Izola i Koper, amb el seu ambient i les seves estructures medievals, són una atracció pels turistes. Aquest estiu, els mitjans de comunicació socials són plens de càlides salutacions d’usuaris de molts punts d’Europa i del món durant les seves vacances a Eslovènia, i semblen especialment impressionats per les meravelles naturals del país. Una pàgina de Facebook per a entusiastes de l’espeleologia comparteix fotografies de turistes de les increïbles coves Skocjan. Una altra pàgina de Facebook, dedicada a l’estiu a Eslovènia, comparteix fotografies d’activitats d’estiu dels usuaris, com ara el ràfting.

Kayaking lessons in Soča Valley; photo courtesy of Soča Rafting, used with permission.

Classes de caiac a la Vall de Soča; fotografia cortesia de Soča Rafting (utilitzada amb permís).

Soča Valley offers many activities and adventures; photo courtesy of Soča Rafting, used with permission.

La Vall de Soča ofereix moltes activitats i aventures; fotografia cortesia de Soča Rafting (utilitzada amb permís).

Tanmateix, el destí més popular sembla que és la ciutat de Bled:

Alastair Mavor, un estudiant londinenc d’Història de la Universitat de Nottingham, diu això sobre Bled:

Llac de Bled: realment insuperable!

Un altre usuari de Twitter, una professional dels mitjans de comunicació i nadiua d’Eslovènia, @LenjaFPapp, diu:

La manera màgica d’acabar el diumenge!

Un turista austríac, @StephDo_ ha penjat una pintoresca fotografia del llac Bled:

Un gran dia a Bled!

Els llacs eslovens encara criden gran part de l’atenció dels visitants, però sembla que Eslovènia té l’objectiu de dirigir-la cap a altres llocs i activitats que ofereix: és el que ABC News anomena vacances al cor d’Europa [en].

La “revolució popular” d’Egipte vista pels russos

divendres, 26/07/2013

Escrit per Daniel Alan Kennedy. Traduït per Anna Calvete.

Les protestes que han fet trontollar Turquia, el Brasil i Bulgària aquest estiu han arribat finalment a Egipte, on una sèrie de manifestacions multitudinàries en contra de les polítiques islamistes del president Muhàmmad Mursi ha desembocat en una segona revolució, o un cínic cop d’estat (segons a qui es pregunti). Mursi va ser expulsat i arrestat, es va suspendre la constitució i el liberal Muhàmmad el-Baradei va ser elegit primer ministre interí. Els seguidors de Mursi, molts dels quals són membres dels Germans Musulmans, es van enfrontar amb la policia i amb manifestants en contra de Mursi, la qual cosa va crear una situació d’agitació civil general que es va saldar amb almenys trenta morts i més de mil ferits [en]. Atès que les tensions socials no disminuïen, el 7 de juliol de 2013 el president de Rússia, Vladímir Putin, va avisar que Egipte es dirigia cap a una guerra civil [en].

De la mateixa manera que amb les anteriors protestes, des de Rússia s’han anat seguint activament els esdeveniments d’Egipte. Molts russos tenen una opinió positiva de l’actuació de l’exèrcit per expulsar Mursi, o fins i tot eviten fer cap referència a l’exèrcit i veuen el procés com una revolució popular. Per exemple, Ciril Gontxarov [ru], estudiant de Moscou involucrat en la política juvenil, en una publicació al Facebook [ru] es mostrava especialment impressionat amb el que ell considera una expulsió de naturalesa no jeràrquica:

A small rally heading to Tahrir square to joint the 30 June protests against MB and President Morsi of Egypt. Photo by Zeinab Mohamed CC 2.0

Un grup de manifestants es dirigeix a la plaça de Tahrir per unir-se a les protestes en contra del president Mursi. Per Zeinab MuhàmmadCC 2.0

 

Самое крутое в Египте, что там не было никакого координационного совета оппозиции. Люди просто взяли власть в свои руки, без всяких лидеров.

El més sorprenent d’Egipte és que no hi ha hagut cap “Consell de Coordinació de l’Oposició” [es]. La gent simplement s’ha fet amb el poder sense cap líder.

Aquesta opinió, però, va ser titllada d'”innocent” per altres usuaris. Un d’ells [ru] li va contestar de manera lacònica:

Люди в погонах просто взяли власть в свои руки, да.

La gent amb uniforme simplement s’ha fet amb el poder, és clar.

Aleksandr Ivanov [ru], que s’autoanomena comunista, també es mostrava d’acord amb el que va anomenar “la revolució” i va atacar [ru] aquells que suggerien que l’exèrcit no estava actuant en interès del poble:

ну армия у арабов вообще очень важное место занимает. Тем более, что они поддерживают народ. Посмотрим что будет происходить.

Bé, al món àrab l’exèrcit ocupa un lloc molt important. A més, està al costat del poble. Ja veurem què passa.

Alguns russos liberals com el periodista Dmitri Bavyrin [ru] tampoc semblava que tinguessin cap problema [ru] amb la destitució d’un president elegit democràticament, sempre que aquest president fos islamista. Bavyrin argumentava amb sarcasme que l’islamisme és l’antítesi dels infantils “hipsters” que van iniciar la primera revolució, però que van perdre el control del procés democràtic:

Победил исламист и стал работать в пользу исламистов, что в корне противоречило хипстерскому пониманию демократии. Хипстеры опять вышли на улицы – и вот тут, наконец, военным всё надоело. Военные отобрали демократию… потому что либо демократия, либо эль-Барадеи, но не всё сразу. Люблю военных.

Ha guanyat un islamista i ha començat a treballar per al benefici dels islamistes, els quals contradiuen el pensament “hipster” bàsic sobre la democràcia. Els “hipsters” han tornat a sortir al carrer, i és llavors quan l’exèrcit se n’ha cansat. Els militars s’han carregat la democràcia… perquè pots tenir democràcia, o pots tenir el-Baradei, però no els dos alhora. Jo, em quedo amb l’exèrcit.

De les opinions de Bavyrin i Ivanov, se’n va fer ressò Anton Kapxuk [ru], cantant de rock i comunista, que va desitjar sort als seus “camarades egipcis” [ru] en les seves protestes:

[Мурси] не стал добиваться улучшения жизни народа. Цели Революции тогда, так и не исполнились. Вместо этого началась исламизация страны. Это вызвало массовые протесты. Была принята исламская конституция, которую назвать демократичной никак нельзя. Стало понятно что дни Мурси сочтены.

Главную роль в революциях обычно играют военные. Пока солдаты не перейдут на сторону повстанцев, свержение строя маловероятно. Тогда, во время прошлой Революции, решающую роль сыграли военные. Тоже самое случилось и в этот раз. Переворот совершён. Исламисты от власти отстранены и даже многие из них арестованы. Военные обещают новые демократические выборы.

[Mursi] no va treballar per millorar la vida de les persones. Durant el seu mandat, els objectius de la revolució no estaven garantits. En comptes d’això, va començar a islamitzar el país i tot això va desencadenar protestes multitudinàries. Es va adoptar una constitució islàmica, que de cap manera podia ser qualificada de democràtica. Era evident que els dies de Mursi estaven comptats.

El paper principal a les revolucions normalment recau en mans de l’exèrcit. Si els militars no es col·loquen en el bàndol de la revolta, és poc probable que s’aconsegueixi enderrocar l'[antic] ordre. Durant la revolució anterior, l’exèrcit va tenir el paper decisiu. I el mateix ha passat aquest cop. L’enderrocament és total. Els islamistes han estat expulsats del poder i molts d’ells fins i tot han estat arrestats. L’exèrcit ha promès que es convocaran eleccions democràtiques.

Altres persones es mostraven menys optimistes. El bloguer Aleksandr Txernokozov [ru] creu que l’expulsió de Mursi es deu al “virus de la revolució” que havia arrelat a Egipte des de la destitució de Mubàrak i que el que està passant fa pensar en “l’inici d’una guerra civil” [ru]. En el seu LiveJournal, Txernokozov avisava:

Уже арестованы лидеры «Братьев-мусульман». Есть информация, что в списках на арест — сотни, а по некоторым данным тысячи активных участников движения. «Братья-мусульмане» серьезно готовятся к акциям протеста. Похоже, самая массовая из них уже начинается. Самое главное здесь то, что все они готовы пожертвовать жизнью…

Els líders dels Germans Musulmans ja han estat arrestats. Hi ha informes que mostren que el número d’arrestats ascendeix a centenars o, segons alguns, a milers de participants actius en el moviment. Els Germans Musulmans s’estan preparant seriosament per a les accions de protesta. De fet, l’acció més gran ja ha començat. El factor més important aquí és que estan disposats a sacrificar les seves vides…

Pel que sembla, l’usuari de Twitter Aleksandr Barbaxov és un dels pocs bloguers de RuNet que respecten les institucions democràtiques. Barbaxov va escriure [ru]:

Хоть исламист Мурси мне и не нравится, но он был ЗАКОННО избранным президентом! Опасный для себя прецедент создают египтяне. #Египет

A mi tampoc m’agrada l’islamista Mursi, però va ser elegit president DE MANERA LEGÍTIMA! Es tracta d’un precedent perillós per als egipcis. #Egypt

La destitució de Mursi per part de l’exèrcit demostra el fracàs de la política formal a Egipte. Unes estructures democràtiques dèbils, un electorat molt polaritzat i una elit militar arrelada han donat pas a un resultat que probablement i tristament no s’hauria pogut evitar. Mentre l’oposició més d’esquerres a Rússia no té manies a afirmar que la democràcia parlamentària és una farsa, el fet que molts dels russos autoproclamats liberals acceptin aquest cop d’estat és una prova que la tradició genuïnament liberal de Rússia ha fracassat.

El Parlament de Bòsnia no escolta les protestes

dimecres, 17/07/2013

Escrit per Tamara Gocmanac. Traduït per Anna Calvete.

Ciutadans bosnians plens d’indignació van establir l’1 de juliol com a data màxima perquè el Parlament nacional esmenés la llei que prohibeix que els nounats obtinguin un document d’identitat i, per extensió, visats i atenció sanitària. L’òrgan públic, però, no ha reaccionat.

Durant més d’un mes els ciutadans han protestat davant del Parlament i han exigit modificacions urgents de la legislació sobre el Número d’Identificació Nacional Únic o JMBG [bs]. L’inici de les protestes, conegudes amb el nom de “Bebelució”, va tenir lloc després que una nena de tres mesos que estava molt malalta morís mentre esperava el document d’identitat per poder rebre tractament i sotmetre’s a una operació a l’estranger. La indignació que va despertar aquesta denegació d’un dret fonamental va estendre’s a diversos països balcànics i va aconseguir superar les barreres ètniques que divideixen la regió.

Els manifestants havien exigit al poder legislatiu que determinés abans de l’1 de juliol el futur de la llei sobre els documents d’identitat, que va deixar d’estar en vigor el febrer passat. Aquest dia, mentre Croàcia celebrava la seva adhesió a la Unió Europea, milers de persones s’aplegaven davant del Parlament, a Sarajevo, per transmetre un missatge clar als legisladors: “Esteu acomiadats!”, i comunicar a la comunitat internacional el que estava passant amb una carta oberta [en].

"Babylution" cover photo being distributed across social networks: "01.07. Dismissal"; image courtesy of Babylution Facebook fan page.

La crida a la "Bebelució" va escampar-se per les xarxes socials: "01.07. Dimissió". Imatge cortesia de la pàgina de Facebook de la "Bebelució"

També es van dur a terme manifestacions a altres punts de la federació bosniana, com a Mostar, Tuzla, Zenica, Prijedor, Bugojn i altres pobles i ciutats.

El bloguer Tom Simpson és una de les persones que s’han unit [en] a la “Bebelució” en línia:

Mentre durin l’entusiasme i l’agonia, els manifestants hauran d’exhibir tot el coratge, tota la paciència i tota la creativitat que puguin. Per part seva, la resta del món ha de seguir pressionant els polítics bosnians perquè facin el que han de fer: garantir els drets i les llibertats fonamentals a tots els ciutadans de Bòsnia i Hercegovina. L’esforç que està fent el poble bosnià és un esforç realment humà, i el món s’hauria de posicionar al seu costat mentre defensen el seu poble, elegeixen l’amor i s’atreveixen a tenir esperança.

Durant les revoltes, el Parlament bosnià va celebrar una sessió [bs], durant i després de la qual, però, res no va canviar. En el curs de la sessió, les protestes de #JMBG [en] van ser titllades de “crisi d’hostatges” [en] i l’intercanvi d’opinions va acabar desembocant en meres acusacions entre els partits polítics. Trobar solucions que beneficiïn els ciutadans de Bòsnia i Hercegovina no va ser en cap moment una qüestió d’ordre.

Els diputats que van expressar la seva preocupació sobre aquest afer [bs] van ser ben pocs. Entre ells hi havia Anto Domazet:

Današnja rasprava o sigurnosnoj situaciji pokazuje da je fokus poslanika na političkom pitanju koje je izazvalo i zastoj u radu i vanrednu situaciju. „Međutim, mi se moramo zapitati šta je velika stvar koja će se desiti u političkom životu BiH? Očigledno je da građani traže politički pluralizam, da o bitnim stvarima ne odlučuju lideri ili stranke već i oni sami. To je nešto na što ćemo se morati navići“, istakao je.
Smatra da poslanici moraju imati u vidu da će živjeti i raditi paralelno s civilnim aktivizmom.

El debat d’avui sobre temes de seguretat demostra que els diputats se centren en les raons estrictament polítiques que van causar el retard en el procés i aquesta situació de crisi. “Tanmateix, ens hem de preguntar què passarà en la vida política de Bòsnia i Hercegovina. Està clar que els ciutadans volen pluralisme polític: no volen que només els líders o els partits decideixin, sinó que també volen fer-ho ells. I ens hi haurem d’anar acostumant”, va emfasitzar.

A les xarxes socials, la indignació no s’ha apagat. L’estudiant de Ciències Polítiques Olivier Gonner (@igonnerclast) escriu:

@igonnerclast: Ermin Zatega: “Si l’emperador va nu!” – Una metàfora brillant de Hans-Christian Anderson per descriure les protestes de #JMBG a #Bosnia. #Bebolucija

Edita Gorinjac (@EditaGorinjac), periodista de Sarajevo, és una de les moltes persones que ha criticat el Parlament:

@EditaGorinjac: Zastup. u #ParlamentBiH kritiku njihovog rada nazivaju blaćenjem. Kažu to nema nigdje u svijetu. Nisam sigurna o kojem svijetu govore.#jmbg

@EditaGorinjac: Representació. Al #ParlamentBiH titllen de calúmnia qualsevol tipus de crítica. Diuen que això no s’ha vist mai en cap altre lloc del món. No estic segura de quin món estan parlant. #jmbg

Un altre usuari de Twitter, Mahir Vražalić (@Mahir_Vrazalic), afirma:

@Mahir_Vrazalic: Znaci u Parlamentu o svemu sem #JMBG….

@Mahir_Vrazalic: Al Parlament hi estan discutint de tot menys #JMBG….

Edis Jasarevic (@EdisPG), comentarista de carreres, afegeix amb sarcasme:

@EdisPG: Molimo da se u parlamentu pušta samo lagana jazz muzika, kako poslanici ne bi osjecali pritisak, i barem 2x dnevno antistres masaze #jmbg

@EdisPG: Demanem que al Parlament només hi soni jazz suau perquè els diputats no se sentin pressionats, i també, almenys, dos massatges al dia per llevar-los l’estrès del damunt #jmbg

Croàcia s’uneix a la Unió Europea entre clamors, escepticisme i indiferència

dimecres, 3/07/2013

Escrit per Tamara Gocmanac. Traduït per Enric Jofré.

Després de nou anys d’espera, Croàcia s’ha convertit en l’estat membre número 28 de la Unió Europea.

Tot i això, la resposta del país balcànic a l’adhesió l’1 de juliol del 2013 ha estat poc entusiasta, amb la majoria dels comentaris positius a la xarxa provinents dels mitjans de comunicació i dels polítics d’aquest país. Hi ha pocs croates que ho hagin celebrat a les xarxes socials; la majoria gairebé no n’han fet cap comentari, ben diferent de les setmanes prèvies quan hi va haver converses força animades que parlaven del futur a la Unió Europea amb sarcasme i escepticisme.

Croàcia entra a la UE amb un PIB dels més baixos de tot el bloc. El seu PIB per capita és equivalent al 61% del PIB per capita mitjà dels altres 27 estats membres, just per sobre de Romania (49%) i Bulgària (47%) segons les dades d’Eurostat [en]. El país entra a la UE amb la tercera taxa d’atur més alta de tots els estats membres, que l’abril del 2013 s’enfilava fins als 18,1 punts; la mitjana de la UE va ser d’11 punts.

A Facebook, el sentiment entre els croats es podia resseguir a través de les etiquetes #Hrvatska [hr] i #CroatiaEU [en]. Diverses pàgines de Facebook com ara Occupy Croatia [hr] i Anonymous Croatia [hr] van compartir una fotografia de Zagreb on es veia una multitud de persones que s’empenyien per rebre els paquets de menjar regal dels supermercats Lidl, com a part de les celebracions per l’accés de Croàcia a la Unió.

Entre els usuaris de Twitter no es va desencadenar gaire eufòria. Es van deixar veure les declaracions oficials sobre les celebracions i el protocol, així com també debats sobre si aquesta entrada comportaria canvis positius en matèria econòmica i social. Així i tot, hi va haver molt pocs comentaris o imatges positives.

La gran majoria de les piulades amb les etiquetes #Hrvatska i #CroatiaEU provenien d’agències de notícies i de missatges d’altres ciutadans europeus que donaven la benvinguda a Croàcia a la Unió. Després d’haver celebrat la vigília de l’entrada oficial a la UE i haver fet el compte enrere, sembla que els croats han estat una mica més tranquils a les xarxes socials.

Els dies abans de l’adhesió de Croàcia, a molts tuitaires se’ls veia una mica inquiets per l’esdeveniment que s’acostava i per les celebracions. El tuitaire Jack Burton Jr (@JackBurtonJr) va escriure:

@JackBurtonJr: Hrvatska je ostvarila svoje višestoljetne ciljeve, priključila se EU i NATO-u, utvrdila svoju poziciju bedema Zapada i kud sad?

@JackBurtonJr: Croàcia ha aconseguit els seus objectius centenaris: formar part de la UE i l’OTAN i confirmar la seva posició a Occident; i ara, cap a on anem?

Un altre usuari de Facebook, Ivan Radman, era això [hr] el que havia de dir, alhora que compartia la fotografia d’un home una mica desmanegat que buscava llaunes a les escombraries al costat d’una carta de restaurant on hi havia diversos plats típics sota el títol “Menú europeu”:

Hrvatska je bogata onoliko koliko je bogat njezin najsiromašniji stanovnik. Nikakvi drugi indeksi ne zaslužuju biti mjerilo blagostanja. Nojevi smo i magarci. Izgubili osjećaj zajedništva i dopustili ovo. Mene je sram.

Croàcia és tan rica com el seu ciutadà més pobre. No hi ha cap altre índex que es mereixi ser la mesura de la bona vida. Som estruços i rucs. Hem perdut el sentit de la unitat i hem permès això. Em fa vergonya.

Hi va haver qui fins i tot va expressar la seva por a les xarxes socials que Croàcia revisquera la situació grega [hr] dels darrers vint anys en convertir-se, o en aquest cas continuar essent, un dels països econòmicament més febles de la Unió Europea.

L’única cosa que va fer una mica d’ombra a la tan esperada data va ser la cancel·lació d’última hora de la visita oficial a Zagreb de la cancellera alemanya Angela Merkel. Aquesta decisió d’Angela Merkel va tenir una reacció negativa entre la ciutadania croata i hi va haver qui es va preguntar si, en lloc de donar-los la benvinguda a la Unió, se’ls estava rebutjant.

L’analista polític croat Bobo Weber, quan se li va preguntar en una entrevista amb Al Jazeera Balkans sobre la decisió de la líder alemanya de no assistir a les celebracions d’estat a Croàcia durant la vespra de la seva entrada a la UE, va declarar que no creia que aquesta decisió tingués gaire relació amb la seva visió de Croàcia com a part de la família europea i que la recent condició d’estat membre de Croàcia es desenvoluparia tal com s’havia planejat:

De totes maneres, l’oposició croata actual veu altres raons en la cancel·lació de la visita de Merkel [hr]. Aquests citen les reformes legislatives que ha dut a terme recentment el govern croat per tal de posar un límit a les ordres de detenció europees. Amb aquestes reformes, Alemanya no podria extradir l’agent de l’Administració de Seguretat Estatal de l’antiga Iugoslàvia, Josip Perković, a qui es busca per assassinat i resideix a Croàcia.

El portal de notícies croat Vijesti.hr [hr], que rep actualitzacions en temps real de més de 300 fonts informatives de Croàcia, va piular un article de Deutsche Welle que especula sobre aquesta legislació recent, el cas Perković i la relació que això pugui tenir amb la cancel·lació de la visita d’Angela Merkel a Croàcia en una data tan assenyalada:

Ovo nije njemačka pljuska Hrvatskoj, nego hrvatska pljuska demokraciji! – članak -

Això no és una bufetada alemanya a Croàcia, sinó una bufetada croata a la democràcia! – article -

Independentment de tot això, els polítics croats van celebrar a la xarxa l’entrada a la UE. El viceprimer ministre croat Neven Mimica (@MimicaEU) deia el següent al seu compte de Twitter nou de trinca:

@MimicaEU: Hrvatska je u Europskoj uniji. Ponosan sam biti Hrvatom i Europljaninom NM #CroatiaEU

@MimicaEU: Croàcia és a la Unió Europea. Estic orgullós de ser croat i europeu. NM #CroatiaEU

Marija Lugarić (@marija_lugaric), una diputada al parlament croat també va piular el matí que Croàcia s’adheria a la Unió:

@marija_lugaric: I tak… Eto nas u EU :)

@marija_lugaric: I així… ja som a la UE :)

El portal austríac Die Presse Politik (DiePresse_Pol) va ser dels primers a donar la benvinguda a la família europea a Croàcia a través de Twitter i en croat:

@DiePresse_Pol: Dobro došla Hrvatska http://bit.ly/17ls2sQ

@DiePresse_Pol: Benvinguda Croàcia http://bit.ly/17ls2sQ

El tuitaire Darko Horvatić (@komarac_) va escriure de manera sarcàstica:

@komarac_: došla teta EU ko se nije skrijo, magarac je bijo…

@komarac_: La tieta EU ja és aquí, l’últim d’amagar-se ha perdut…

Fins ara, un grup d’internautes polonesos han estat els més alegres i originals a l’hora de donar una benvinguda càlida als ciutadans croats a través d’un lloc web creat especialment per a l’ocasió que resa “Hrvatska benvinguda a .EU” [hr]. Tanmateix, hi va haver ciutadans croats que no semblaven gaire emocionats com el tuitaire Asteroid B612 (@marina_b612):

@marina_b612: Stanovnike EU razlikujem od ostalih po tome sto ove ostale razumijem sta pricaju…

@marina_b612: Diferencio els ciutadans europeus de la resta pel fet que entenc el que la resta diuen…

Milers de persones s’uneixen a la ‘Bebelució’ en Bòsnia

divendres, 28/06/2013

Escrit per Tamara Gocmanac. Traduït per Cristina Simón.

Milers de persones a Bòsnia i Hercegovina han començat a superar [en] les profundes barreres ètniques que divideixen el país per tal de protestar [en] davant el fracàs del govern a l’hora de solucionar el buit legal que impedeix que s’atorgue als nounats un número d’identificació nacional i, per extensió, documents de viatge i atenció sanitària.

El detonant de les protestes, que arrancaren el passat 5 de juny i ràpidament han estat batejades amb el nom de “Bebelució”, fou la història de Belmina Ibrišević, una nena de tres mesos greument malalta. Belmina no podia abandonar el país per sotmetre’s al tractament amb cèl·lules mare que necessitava i que només podia aconseguir a l’estranger, malgrat que el seu estat de salut era crític i no se li podia dispensar el tractament indicat a Bòsnia.

Dies després, el malestar s’intenstificà arran de la notícia de la mort [sr] de Berina Hamidović [sr], un bebè d’un mes, a l’Institut per a Mares i Fills de Belgrad (Sèrbia), com a conseqüència d’una sèpsia [en]. El tractament mèdic que necessitava la seua afecció no va arribar a temps.

A més, el nadó no podia abandonar el país perquè no s’havia aprovat encara la nova llei destinada a regular els documents d’identitat després que l’antiga llei expirara el febrer. Per causa d’aquest buit legal, els nounats reben únicament un número d’identificació temporal que impedeix la tramitació dels documents de viatge, indispensables per aconseguir tractament mèdic més enllà de les seues fronteres.

Els manifestants començaren a denunciar la passivitat dels legisladors sota el hashtag #JMBG, sigles en serbi de Número d’Identificació Nacional Únic [en]. El 6 de juny, els manifestants es van aplegar a Sarajevo [en] i van bloquejar l’edifici del Parlament, de manera que ni els polítics ni els visitants estrangers que eren allà podien sortir, amb l’objectiu d’exigir l’aprovació urgent de la Llei del Número d’Identificació Nacional Únic.

Suad Baručija va pujar un vídeo a Youtube on es mostrava com simpatitzants procedents de Zenica s’unien als manifestants de Sarajevo. En ell se’ls escoltava corejar “Volem un canvi!”:

Al Twitter, es va difondre ràpidament la notícia sota el hashtag #jmbg, a mesura que els asistents a la manifestació pacífica o els qui estaven a prop transmetien en directe els esdeveniments de la vesprada. Refik Hodžić (@ledenik1), director de comunicacions del Centre Internacional per a la Justícia Transicional, va tuitejar [en] la fotografia d’una persona que abandonava el Parlament a través d’una de les finestres situades al nivell del carrer:

@ledenik1: #BiH treballador el parlament escapa per una de les finestres de l’edifici envoltat pels manifestants en lloc d’unir-s’hi. #jmbg pic.twitter.com/NhdMNaGCxv

L’usuari de Twitter Irma Plavčić (@Irma_A_P) explicava [cr] els motius darrere de la protesta:

Od borbe za ljudska prava i #jmbg,preko krsenja istih,medjunarodnog skandala do unistenja prilike za ulaganje kapitala.Sve za 1 dan #BiH

@Irma_A_P: De la batalla pels drets humans i el #jmbg, la violació d’aquests i els escàndols internacionals a la destrucció d’oportunitats d’inversió del capital. Tot en 1 dia. #BiH

Un vídeo de YouTube penjat per Cyber Media Technology i titulat “Volem JMBG!” resumeix els primers dies de les protestes al voltant del #JMBG:

L’endemà es va assistir a una breu treva en les protestes [bs] a Sarajevo i els ciutadans que muntaven guàrdia fora de l’edifici del Parlament van desbloquejar-ne l’entrada. No obstant això, els implicats en les manifestacions van crear un lloc web JMBG per tothom! [bs] amb el següent missatge:

Mi smo građani i građanke ove zemlje – roditelji s djecom, studenti i studentice, domaćice, radnici i radnice, nezaposleni i nezaposlene, penzioneri i penzionerke, bez obzira na pripadnost etničkoj ili religijskoj skupini, ili bilo koji drugi status, te nam je zajednički interes da se poštuju prava svake osobe, a prije svega djece. Obraćamo se svim građankama i građanima, koji/e žele da žive u državi u kojoj političari i političarke rade svoj posao i izvršavaju zakonske obaveze. Državi u kojoj su nacionalni i stranački interesi sekundarni, a u prvom planu je dostojanstven i siguran život građana i građanki.

Som ciutadans d’aquest país – pares amb fills, estudiants universitaris, mestresses de casa, treballadors, aturats, pensionistes, amb independència del grup ètnic o religiós o de qualsevol altre estatus, per la qual cosa és un interès comú a tots nosaltres que els drets de totes les persones siguen respectats, sobretot els dels més petits. Ens adrecem a tots els ciutadans, homes i dones, que destigen viure en un estat on els polítics facen el seu treball i complisquen amb les seues obligacions legals. Un estat on els interessos nacionals i partidistes siguen secundaris i proporcionar una vida digna i segura als seus ciutadans siga allò primordial.

Aquest lloc web també detalla les demandes ciutadanes respecte a la legislació relativa al Número d’Identificació Únic i la creació d’un fons per al tractament de les categories més amenaçades de la població.

Encara que els pares de la petita Belmina finalment van aconseguir creuar la frontera en busca de tractament mèdic, la mort de Berina Hamidović, amb tan sols un mes de vida, per causa dels obstacles burocràtics que li van impedir rebre el tractament mèdic necessari, va avivar les protestes, segons informen [bs] els mitjans bosnis.

Ciutadans de tota la regió van presentar els seus respectes a la família del bebè, alhora que la història colpia amb gran força i velocitat el país natal de Berinda, Bòsnia i Hercegovina, així com la veïna Sèrbia, on va morir. D’aleshores ençà, tot ha evolucionat ràpidament: minut a minut des de les xarxes socials, els portals web i els blogs, ciutadans molestos amb la situació han organitzat manifestacions, han mostrat la seua unió i busquen suport pertot arreu.

#JMBG és una de les primeres etiquetes a demostrar el poder d’aquesta nova característica de Facebook, mentre que la pàgina de seguidors de JMBG suma ja vora 23.000 fans en aquesta xarxa social.

Les protestes continuen a Sarajevo, ara sota el nom de “Bebelució” [en] – una revolució pacífica que va aconseguir aplegar vora 10.000 persones al carrer el proppassat 18 de juny amb el suport de figures públiques [sr] i músics de les antigues repúbliques iugoslaves, que han manifestat la seua aflicció i el seu repudi.

Els ciutadans estan convidats a assistir a les manifestacions pacífiques que se celebraran cada migdia fins que les seues demandes troben resposta.

Babylution in Bosnia

Manifestants davant del Parlament. Foto d'Almir Panjeta, cortesia de la pàgina de Facebook de "JMBG za sve".

Zoja BB (@skejtas) va compartir a Twitter la fotografia de la multitud congregada:

@skejtas: la protesta de #JMBG d’avui era massiva. Espere que ‘ells’ senten la pressió… pic.twitter.com/NrHljS4qaS

El manifestant Davor Stanković (@Dastko) descrivia [bs] la vesprada:

Veče za pamćenje. Bez mrlje i najmanjeg problema. Umoran sam, ali bih uz ove ljude ostao koliko god je potrebno. Borba se nastavlja! #jmbg

@Dastko: Una nit memorable. Sense res que l’enterbolisca ni el més mínim problema. Estic cansat, però em quedaré amb aquesta gent tot el temps que faça falta. La lluita continua! #jmbg

L’editor Nenad Memić (@NenadMemic) afegia [en] a la descripció:

@NenadMemic: Vora 10.000 persones al concert-protesta pel #JMBG a #Sarajevo aquesta nit! Difoneu la bona onda! :) pic.twitter.com/jrqHI2VEfT

Adés un número d’identificació, el #JMBG s’ha convertit ara en un hashtag, un meme i una crida a la revolució per als països de l’antiga Iugoslàvia. El 30 de juny és la data que els polítics han establert com a termini màxim per a l’aprovació de la llei i la creació d’un fons solidari per a tots aquells que necessiten tractament mèdic. Si el Parlament bosni incompleix el termini, els ciutadans han anunciat, entre altres accions, organitzar la primera hashmob [cr] de Facebook, un nou concepte que es podria definir com una mobilització espontània (flash mob) impulsada per una etiqueta.

Mentrestant, la “Bebelució” continua.

Milers de persones s’uneixen a la ‘Bebelució’ en Bòsnia

dijous, 20/06/2013

Escrit per Tamara Gocmanac. Traduït per Cristina Simón. Article original.

Milers de persones a Bòsnia i Hercegovina han començat a superar [en] les profundes barreres ètniques que divideixen el país per tal de protestar [en] davant el fracàs del govern a l’hora de solucionar el buit legal que impedeix que s’atorgue als nounats un número d’identificació nacional i, per extensió, documents de viatge i atenció sanitària.

El detonant de les protestes, que arrancaren el passat 5 de juny i ràpidament han estat batejades amb el nom de “Bebelució”, fou la història de Belmina Ibrišević, una nena de tres mesos greument malalta. Belmina no podia abandonar el país per sotmetre’s al tractament amb cèl·lules mare que necessitava i que només podia aconseguir a l’estranger, malgrat que el seu estat de salut era crític i no se li podia dispensar el tractament indicat a Bòsnia.

Dies després, el malestar s’intenstificà arran de la notícia de la mort [sr] de Berina Hamidović [sr], un bebè d’un mes, a l’Institut per a Mares i Fills de Belgrad (Sèrbia), com a conseqüència d’una sèpsia [en]. El tractament mèdic que necessitava la seua afecció no va arribar a temps.

A més, el nadó no podia abandonar el país perquè no s’havia aprovat encara la nova llei destinada a regular els documents d’identitat després que l’antiga llei expirara el febrer. Per causa d’aquest buit legal, els nounats reben únicament un número d’identificació temporal que impedeix la tramitació dels documents de viatge, indispensables per aconseguir tractament mèdic més enllà de les seues fronteres.

Els manifestants començaren a denunciar la passivitat dels legisladors sota el hashtag #JMBG, sigles en serbi de Número d’Identificació Nacional Únic [en]. El 6 de juny, els manifestants es van aplegar a Sarajevo [en] i van bloquejar l’edifici del Parlament, de manera que ni els polítics ni els visitants estrangers que eren allà podien sortir, amb l’objectiu d’exigir l’aprovació urgent de la Llei del Número d’Identificació Nacional Únic.

Suad Baručija va pujar un vídeo a Youtube on es mostrava com simpatitzants procedents de Zenica s’unien als manifestants de Sarajevo. En ell se’ls escoltava corejar “Volem un canvi!”:

Al Twitter, es va difondre ràpidament la notícia sota el hashtag #jmbg, a mesura que els asistents a la manifestació pacífica o els qui estaven a prop transmetien en directe els esdeveniments de la vesprada. Refik Hodžić (@ledenik1), director de comunicacions del Centre Internacional per a la Justícia Transicional, va tuitejar [en] la fotografia d’una persona que abandonava el Parlament a través d’una de les finestres situades al nivell del carrer:

@ledenik1: #BiH treballador el parlament escapa per una de les finestres de l’edifici envoltat pels manifestants en lloc d’unir-s’hi. #jmbg pic.twitter.com/NhdMNaGCxv

L’usuari de Twitter Irma Plavčić (@Irma_A_P) explicava [cr] els motius darrere de la protesta:

Od borbe za ljudska prava i #jmbg,preko krsenja istih,medjunarodnog skandala do unistenja prilike za ulaganje kapitala.Sve za 1 dan #BiH

@Irma_A_P: De la batalla pels drets humans i el #jmbg, la violació d’aquests i els escàndols internacionals a la destrucció d’oportunitats d’inversió del capital. Tot en 1 dia. #BiH

Un vídeo de YouTube penjat per Cyber Media Technology i titulat “Volem JMBG!” resumeix els primers dies de les protestes al voltant del #JMBG:

L’endemà es va assistir a una breu treva en les protestes [bs] a Sarajevo i els ciutadans que muntaven guàrdia fora de l’edifici del Parlament van desbloquejar-ne l’entrada. No obstant això, els implicats en les manifestacions van crear un lloc web JMBG per tothom! [bs] amb el següent missatge:

Mi smo građani i građanke ove zemlje – roditelji s djecom, studenti i studentice, domaćice, radnici i radnice, nezaposleni i nezaposlene, penzioneri i penzionerke, bez obzira na pripadnost etničkoj ili religijskoj skupini, ili bilo koji drugi status, te nam je zajednički interes da se poštuju prava svake osobe, a prije svega djece. Obraćamo se svim građankama i građanima, koji/e žele da žive u državi u kojoj političari i političarke rade svoj posao i izvršavaju zakonske obaveze. Državi u kojoj su nacionalni i stranački interesi sekundarni, a u prvom planu je dostojanstven i siguran život građana i građanki.

Som ciutadans d’aquest país – pares amb fills, estudiants universitaris, mestresses de casa, treballadors, aturats, pensionistes, amb independència del grup ètnic o religiós o de qualsevol altre estatus, per la qual cosa és un interès comú a tots nosaltres que els drets de totes les persones siguen respectats, sobretot els dels més petits. Ens adrecem a tots els ciutadans, homes i dones, que destigen viure en un estat on els polítics facen el seu treball i complisquen amb les seues obligacions legals. Un estat on els interessos nacionals i partidistes siguen secundaris i proporcionar una vida digna i segura als seus ciutadans siga allò primordial.

Aquest lloc web també detalla les demandes ciutadanes respecte a la legislació relativa al Número d’Identificació Únic i la creació d’un fons per al tractament de les categories més amenaçades de la població.

Encara que els pares de la petita Belmina finalment van aconseguir creuar la frontera en busca de tractament mèdic, la mort de Berina Hamidović, amb tan sols un mes de vida, per causa dels obstacles burocràtics que li van impedir rebre el tractament mèdic necessari, va avivar les protestes, segons informen [bs] els mitjans bosnis.

Ciutadans de tota la regió van presentar els seus respectes a la família del bebè, alhora que la història colpia amb gran força i velocitat el país natal de Berinda, Bòsnia i Hercegovina, així com la veïna Sèrbia, on va morir. D’aleshores ençà, tot ha evolucionat ràpidament: minut a minut des de les xarxes socials, els portals web i els blogs, ciutadans molestos amb la situació han organitzat manifestacions, han mostrat la seua unió i busquen suport pertot arreu.

#JMBG és una de les primeres etiquetes a demostrar el poder d’aquesta nova característica de Facebook, mentre que la pàgina de seguidors de JMBG suma ja vora 23.000 fans en aquesta xarxa social.

Les protestes continuen a Sarajevo, ara sota el nom de “Bebelució” [en] – una revolució pacífica que va aconseguir aplegar vora 10.000 persones al carrer el proppassat 18 de juny amb el suport de figures públiques [sr] i músics de les antigues repúbliques iugoslaves, que han manifestat la seua aflicció i el seu repudi.

Els ciutadans estan convidats a assistir a les manifestacions pacífiques que se celebraran cada migdia fins que les seues demandes troben resposta.

Babylution in Bosnia

Manifestants davant del Parlament. Foto d'Almir Panjeta, cortesia de la pàgina de Facebook de "JMBG za sve".

Zoja BB (@skejtas) va compartir a Twitter la fotografia de la multitud congregada:

@skejtas: la protesta de #JMBG d’avui era massiva. Espere que ‘ells’ senten la pressió… pic.twitter.com/NrHljS4qaS

El manifestant Davor Stanković (@Dastko) descrivia [bs] la vesprada:

Veče za pamćenje. Bez mrlje i najmanjeg problema. Umoran sam, ali bih uz ove ljude ostao koliko god je potrebno. Borba se nastavlja! #jmbg

@Dastko: Una nit memorable. Sense res que l’enterbolisca ni el més mínim problema. Estic cansat, però em quedaré amb aquesta gent tot el temps que faça falta. La lluita continua! #jmbg

L’editor Nenad Memić (@NenadMemic) afegia [en] a la descripció:

@NenadMemic: Vora 10.000 persones al concert-protesta pel #JMBG a #Sarajevo aquesta nit! Difoneu la bona onda! :) pic.twitter.com/jrqHI2VEfT

Adés un número d’identificació, el #JMBG s’ha convertit ara en un hashtag, un meme i una crida a la revolució per als països de l’antiga Iugoslàvia. El 30 de juny és la data que els polítics han establert com a termini màxim per a l’aprovació de la llei i la creació d’un fons solidari per a tots aquells que necessiten tractament mèdic. Si el Parlament bosni incompleix el termini, els ciutadans han anunciat, entre altres accions, organitzar la primera hashmob [cr] de Facebook, un nou concepte que es podria definir com una mobilització espontània (flash mob) impulsada per una etiqueta.

Mentrestant, la “Bebelució” continua.