Arxiu de la categoria ‘Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord’

La lluita d’un jove saudita de 16 anys a Síria

dijous, 2/01/2014

Des que va esclatar a Síria la guerra civil, diversos grups de gihadistes han intentat persuadir els joves perquè s’uneixin al seu exèrcit. La seqüència permanent de massacres que s’ha al·legat durant aquest període s’ha convertit en una eina important amb l’objectiu de mobilitzar milers d’ultraconservadors per unir-se a aquests grups. L’Aràbia Saudita constitueix una de les fonts més importants de guerrillers gihadistes.

Moath, after arriving to Syria. via @twit_rima Moath, una vegada arribat a Síria. via @twit_rima

La setmana passada, una història va atreure especialment l’atenció a Twitter quan un jove de 16 anys, Moath al-Hamili, va arribar a Síria per unir-se a un d’aquests grups. Moath és el fill de na Reema al-Jourish, coneguda pel paper actiu que va jugar a l’oposició de l’empresonament del seu marit, Abdullah al-Hamili, a la presó des de fa 10 anys sense que no s’hagi celebrat cap litigi. Un jutge, de fet, va emetre la sentència d’alliberament de l’home i, no obstant això, ell va continuar encarcerat. El darrer febrer, Al-Jourish va ser una de les dones que va participar a una protesta molt difosa abans que no les arrestessin i quedessin privades de llibertat durant setmanes. La casa de la família d’Al-Jourish va quedar assetjada i van prohibir als seus fills tenir contacte amb qualsevol. Moath també va ser empresonat quan va reclamar la llibertat de la seva mare.

Dimecres, Al-Jourish va comentar al Twitter [ar]:

@twit_rima:

Al·là, moltes gràcies per totes les teves benediccions. El meu fill Moath ha arribat a Síria. Demano a Al·là que li doni fortalesa.

I continua:

@twit_rima: A l’Aràbia Saudita han perseguit el meu fill per haver recolzat els presoners. Jo no deixaria que els tirans l’agafessin amb tanta facilitat. La terra de dignitat i glòria és, per a ell, més misericordiosa.

El diari Al-Hayat va publicar un petit article [ar] sobre ella, al qual se cita:

وقالت: «اتصلت بي مندوبة من وزارة الداخلية اسمها أم محمد، كانت تحذرني من ابني معاذ».

Afirma: Un representant del Ministeri de l’Interior anomenat Um Mohammad va advertir-me sobre el meu fill Moath.

Al-Jourish va publicar el següent a Twitter com a resposta:

جريدة الحياة رتبو الكلام على مايريدون وليعلم الصحفي اني سجلت الاتصال اولا مندوبة الداخليه لم تحذرني من .. ابني بل هددتني به وقالت سوف يكون بجانب والده بسجن وهددتني بإبنتي ماريه ذات ١٣ عام وقالت سوف تخسرين ابنائك..ايضا اخبرت ان ذهاب ابني لسوريا احب الي من سجون المباحث لانه راى اثار التعذيب وسمع من والده ماحصل له داخل السجون…فلا اريد ان تتكرر مأسات والده من جديد يذهب الى ارض العزة ويستنشق هواء الحريه احب الي من سجون المباحث وتعذيب..ايضالم تذكر الصحيفه ان المباحث تضايقني وتحاول جاهده ان تمارس علي صنوف التعذيب النفسي ولم تذكران زوجي صدر بحقه افراج [1][2][3][4][5]

El diari Al-Hayat va informar sobre la meva declaració com va voler. Vull que els periodistes sàpiguen que he enregistrat la trucada. Abans de res, la representant [del Ministeri] de l’Interior no va advertir-me sobre el meu fill, sinó que va amenaçar-me. Ella va declarar que el meu fill aniria a la presó, com el seu pare. Igualment, va amenaçar-me mencionant la meva filla: va dir que la perdria. Vaig dir-li que prefereixo tenir el meu fill a Síria que a la presó de la policia secreta. Ell ha estat testimoni dels efectes de la tortura i va escoltar tot allò que va ocórrer al seu pare a la presó. No vull que la tragèdia del seu pare es repeteixi de nou; prefereixo, però, tenir el meu fill a la terra de la dignitat i que respiri la llibertat que en una presó torturat per la policia secreta. El diari tampoc no ha mencionat que la policia secreta m’assetjava i intentava torturar-me psicològicament, ni que el meu marit posseïa una orde de llibertat.

Les reaccions a Twitter van ser variades. Els simpatitzants gihadistes estaven molt entusiasmats amb aquestes notícies i van considerar això com una oportunitat d’animar mes joves a unir-se a la batalla. D’altra banda, molts usuaris de Twitter van acusar la mare de temeritat i d’arriscar la vida del seu fill.

Na Nada A escriu:

Encara pijor que una dona que envia el seu fill a la mort són les persones que l’encoratgen. On volem anar a parar!?

Alguns dels que havien participat anteriorment a manifestacions polítiques pacífiques s’han convertit en grups violents i ultraconservadors una volta que han estat detinguts i condemnats a presó. Mohammad al-Qahtani, membre empresonat de la rebel Associació saudita pels Drets Polítics i Civils, ha informat que el ministre de l’Interior anima els presoners a lluitar a Síria:

@MFQahtani: Un nou escàndol per al ministre de l’Interior saudita: van oferir alliberar alguns dels joves presoners detinguts per manifestar-se, sempre que estiguessin d’acord amb anar a lluitar a Síria.

A més, Abdullah al-Hamid, membre de l’ACPRA, ha informat, però, d’incidències similars per part de diversos jutges:

@Abubelal_1951: La mare de Mohammad al-Talaq, assassinat a Síria, va escriure en una carta adreçada al rei: el jutge Al-Husni va aconsellar al meu fill i als seus 19 companys manifestants no manifestar-se i els va incitar a lluitar-hi contra els xiïtes [a Síria].

Creativitat contra la censura a Síria: el cas de Radio SouriaLi

dimecres, 11/09/2013

Aquest article forma part de la nostra cobertura especial Sobreviure a Síria. Aquest post fou publicat al blog Syria Untold [ar/en].

Perquè “la necessitat és la mare de totes les ciències”, com diu un proverbi àrab, els sirians, malgrat l’extrema repressió, no paren de concebre solucions creatives i innovadores als obstacles que han d’encarar quotidianament. L’emissora Radio SouriaLi, que conformen un grup de joves sirians procedents de diversos àmbits, és un dels molts projectes i iniciatives sorgits de la necessitat d’expressió i de l’intent per arribar a tots els sirians, independentment de la seua pertinença ètnica, nivell intel·lectual o professió religiosa.

El nom “SouriaLi” [ar] resulta d’un joc amb les paraules “sourialia” (surrealisme) i “Souria lee” (que es tradueix de l’àrab com “la meua Síria”), que conjuguen així la consciència sobre la caótica situació present del país, cada cop més surrealista, i la necessitat de tots els sirians d’involucrar-se en la construcció de la seua pròpia Síria.

SouriaLi va començar a emetre l’octubre de 2012 com una ràdio per Internet, en un intent per evitar la censura i arribar al major nombre possible de sirians, tant dins com fora del país, tot i disposar d’uns recursos molt limitats. El fet que aquest projecte faça servir Internet com a canal de difusió no ha impedit, però, que els seus responsables hagen hagut d’enfrontar-se a constants reptes per tal de seguir emetent. Les autoritats sirianes han bloquejat el seu web repetidament des de dins del país, incloent-hi els mots claus de SouriaLi als motors de recerca, cosa que va obligar els oients a utilitzar ferramentes que els permeteren esquivar la censura i accedir als continguts. A més, com que bona part de l’equip de SouriaLi es troba a Síria, els reiterats talls de subministrament elèctric i de connexió a Internet compliquen cada cop més el seu treball diari.

Radio Souriali

Radio Souriali

Tanmateix, cap d’aquests obstacles ha aturat les seues emissions. En paraules d’un dels fundadors:

“Parlem per poder respirar. Parlem a tothom i escoltem tothom. Intentem no deixar de ser positius fins que arribe el dia en què esdevindrem el que desitgem ser.”

I afegia:

“Pensem que el nostre problema és que no ens escoltem els uns als altres. El nostre missatge no s’adreça únicament a una part de la societat. Ans al contrari, intentem arribar al cor de tots els sirians i molt especialment al de l’anomenada “majoria silenciosa”.

L’equip de SouriaLi vol adreçar-se a tots els grups que formen el teixit social sirià i atraure l’atenció de l’audiència cap a un ampli ventall de temes – des de l’art, la cultura i les tradicions als drets de les dones i els drets de les minories ètniques, com ara el poble kurd.

SouriaLi és una de les moltes passes en el camí que Síria ha de recórrer per fer realitat el seu somni d’esdevenir un país respectuós amb la justícia, la llibertat i els drets humans fonamentals.

Aquest post fou publicat al blog Syria Untold [ar/en] i més tard fou traduït per Global Voices Arabic [ar].

L’amenaça de guerra s’abat sobre Síria

diumenge, 8/09/2013

Escrit per Amira Al Hussaini. Traduït per Cristina Simón.

"Els Revolucionaris de Manbij" en Alep, Síria. Fptp de Dona Bozzi. Copyright Demotix, 23 de juliol de 2013.

"Els Revolucionaris de Manbij" en Alep, Síria. Fptp de Dona Bozzi. Copyright Demotix, 23 de juliol de 2013.

L’amença de guerra s’abat sobre Síria ara que els Estats Units es preparen per dur a terme una campanya de bombardeigs “punitius”. A la xarxa, els experts en la matèria han proliferat de la nit al dia.

El palestí Iyad al-Baghdadi remarcava:

No resulta fascinant com la consciència col·lectiva es va despertar de sobte quan va entrar en joc el terrible patiment del poble de #Syria?

La siriana Mohja Khaf deia que estava contra la guerra. I explicava el perquè:

El meu eix són les dones i els homes que constitueixen la base de la revolució a Síria. L’atac dels EUA no els ajudarà a legitimar la seua lluita per una #Syria lliure, democràtica.

L’atac dels EUA no és la panacea que ens alliberarà del Carnisser de #Syria i posarà remei a la malaltia.

L’atac dels EUA no és una resposta a les pregàries per la crisi humanitària de Síria —suposarà més agonia per als civils. #Syria

I afegia:

Ningú no pot negar les horribles massacres de civils perpetrades per al-Àssad contra els sirians, siga quina siga la seua postura respecte a l’atac imminent dels EUA #Syria

Kahf ens recordava:

No importa quina siga la teua opinió respecte a l’atac nord-americà #Syria, NO POTS NEGAR que els joves sirians van prendre els carrers en una autèntica REVOLUCIÓ del poble. Maleït siga.

I el també sirià Amal Hanano afegia:

Recordatori: milers de sirians van ser assassinats per corejar: el poble vol enderrocar el règim. #Syria

Un altre sirià, Maysaloon, se sorprenia per la duplicitat d’estàndards que aplica cada país:

Saüd al-Faisal diu que no es pot tolerar que Assad utilitze gas verinós. Curiosament, quan Saddam el va fer servir, no els va importar #Pt #PotKettleBlack

I Dima Khatib afegia [ar]:

Sols perquè algú no confie en els americans no vol dir que simpatize amb el règim d’al-Àssad. Deixeu d’exercir el terrorisme intel·lectual i d’obliterar els altres en nom de la lluita per la llibertat.

Segons Michael Hanna, la guerra de Síria podria durar anys:

Si aspirem a un debat seriós sobre Síria, hauríem de comprendre primerament que, si tenim en compte la seua trajectòria actual, aquesta guerra durarà anys.

Des de Bahrain, l’escriptor Alí al-Said piulava:

El missatge que llança #Obama als dictadors malvats del món: si vols massacrar el teu poble, perfecte, sempre que no utilitzes armes químiques. #Syria #Assad

En un tuit anterior, es demanava:

Per què matar 100.000 persones i desplaçar-ne 2 milions no provoca resposta, però usar gas verinós contra 1.000 exigeix un atac militar? #Syria #SyriaCrisis

En Amman, la capital de Jordània, Alí Dahmash va presenciar una manifestació contra la guerra davant l’ambaixada dels EUA:

Tot just acabe de passar per l’ambaixada dels EUA en #Amman i hi havia prop de 100 persones que es manifestaven pacíficament per la decisió d’Obama de bombardejar #Syria – #Jordan #Jo

El comentarista Marc Lynch afegia:

El més trist d’aquesta marxa cap a la guerra impulsada per l’administració Obama és veure’ls espargir els mateixos arguments que durant dos anys van esclafar efectivament.

Per la seua banda, el comentarista saudita Sultan al-Qassemi preguntava:

Per què els Estats del Golf (que el 2010 compraren armes per valor de 123 bilions de dòlars als EUA) i Turquia (amb el segon exèrcit més gran de l’OTAN) subcontracten els Estats Units per fer la guerra a Síria?

I és normal estar confós, com explicava Ms. Entropy, des d’Egipte:

A diferència dels experts en #Syria que han brotat com bolets, jo només sé del context el suficent com per reconèixer la meua ignorància – més que suficient per trencar-me el cor.

Síria: segons els informes russos, la pau regna a Damasc

dissabte, 7/09/2013

Escrit per Andrey Tselikov. Traduït per Cristina Simón.

Imatge d'un mercat sirià recollida per la televisió russa NTV el proppassat 3 de setembre. Sembla que l'autora de la filmació fou Anhar Kotxneva. Captura de pantalla de YouTube.

Imatge d'un mercat sirià recollida per la televisió russa NTV el proppassat 3 de setembre. Sembla que l'autora de la filmació fou Anhar Kotxneva. Captura de pantalla de YouTube.

A Rússia, el suport al règim de Baixar al-Àssad transcendeix els límits de la política. La profunda sospita sobre els motius que impulsen la intervenció militar occidental juntament amb una història de grups islamistes rebels dins de les seues fronteres, fan que fins i tot els opositors més acèrrims del Kremlin compartisquen la visió de Putin sobre el conflicte sirià. Per exemple, Maria Baronova, activista de l’oposició processada per participar en una manifestació que va acabar de manera violenta l’any passat, va tuitejar el següent sobre els atacs amb armes químiques del 21 d’agost prop de Damasc:

Cavallers, tots enteneu, supose, que el conte sobre l’ús d’armes químiques no és més que un fosc ardit nord-americà?

Segurament, Baronova va aconseguir la seua informació del fotògraf Serguei Ponomàrev, que es trobava a Damasc en el moment dels atacs i que, poc després, posava en dubte els informes de MSF (Metges sense fronteres) sobre les víctimes causades pel gas verinós:

@AltePute @ponny1 He estat a tres hospitals i m’han dit que no hi havia cap víctima allà. Si algú sap amb quins hospitals treballa MSF, hi aniré.

Un dels altres tuits russos enviats des de Damasc pertanyia a la periodista del diari Komsomòlskaia Pravda, Nigina Berieva. També ella en dubtava de l’ús d’armes químiques:

@madoleroyer estàvem allà, si l’atac haguera estat tan fort com per matar 1.300 persones, el gas també ens hauria arribat a nosaltres

Més tard, Berieva citava una font local:

Vaig parlar amb un home que viu amb la seua família prop de la zona de guerra. Diu que no es van utilitzar armes químiques. Que se n’haurien adonat.

A més dels periodistes com Berieva i Ponomàrev, que es van desplaçar a Síria per informar des d’allà per un període de temps relativament breu, hi ha bloguers russos que resideixen al país i escriuen des d’allà. Com la majoria dels russos, aquests bloguers donen suport al règim d’al-Àssad. La més destacada de tots ells és, probablement, Anhar Kotxneva, una dona d’origen russo-palestí que viu a Damasc. Kotxneva treballava en la indústria turística abans que esclatara el conflicte, però ràpidament va començar a escriure sobre la guerra per a l’audiència russa. Va guanyar notorietat l’any passat, quan es va saber que havia estat segrestada per un presumpte grup rebel [ru], que la va retenir durant 152 dies i del qual va aconseguir escapar sense cap ajuda.

Malgrat la seua experiència més aviat negativa amb el conflicte sirià, Kotxneva insisteix a garantir [ru] els seus lectors l’estabilitat del règim:

Ничего плохого не происходит. Люди ходят в кафе и рестораны, шастают по магазинчикам и даже посещают достопримечательности. Давайте, будем показывать ПРАВДУ. А не делать все, чтобы во всем мире сложилось впечатление. что в Сирии камня на камне не осталось!

No passa res de dolent. La gent seu als cafès i als restaurants, va de compres i fins i tot, assisteix als espectacles locals. Diguem la VERITAT. I no fem tot el possible per què el món pense que Síria ha estat arrasada fins als fonaments!

El 29 d’agost, mentre el món esperava amb expectació la imminent campanya de bombardeigs contra al-Àssad, ella escrivia [ru]:

Хомс, Хама, Тель-Калях, Месьяф, Беньяс, Джебла, Латакия, Тартус… ВЕЗДЕ ВСЕ ПОД КОНТРОЛЕМ ГОСУДАРСТВА. В Дамаске все тоже спокойно.

Homs, Hama, Tel Kalyah, Masyaf, Banias, Gabala, Latàquia, Tartus… TOTES ESTAN SOTA CONTROL DEL GOVERN. A Damasc regna la pau.

En general, Berieva i Ponomàrev semblen estar d’acord. Berieva va tuitejar poc després dels atacs amb gas:

No ho creureu, però la pau regna a Damasc. La gent seu als cafès i passeja pel carrer, aliens a la histèria universal.

Ponomàrev també va dir que el país ha romàs “inalterat” des del 2009, alhora que preconitzava jocosament les virtuts del conflicte armat per haver aconseguit baixar les tarifes dels hotels:

Els hotels del centre [abans] 300€ [per nit] ara costen 50-70$, sopar per a tres amb vi — 20$.

Hi ha quelcom d’estranyament familiar per a l’audiència russa dins d’aquesta narrativa — el conflicte, quan es retrata d’aquesta manera, sembla menys una guerra sense quarter i més una violència a foc lent al Daguestan i Ingúixia. Sí, hi ha bandits/terroristes/rebels/gihadistes, però estan lluny, geogràficament aïllats. I tant que algunes persones moren, però al 90% de la població no li afecten aquestes coses — almenys fins que els seus plans per a les vacances d’estiu queden desbaratats a causa de les accions militars prop del centre turístic. Amb això els russos sí que poden sentir-se identificats.

Els artistes dibuixen un Ramadà sagnant a Síria

divendres, 30/08/2013

Mubarak, (beneït) karim (generós) o tranquil són les paraules que normalment vénen al cap durant el ramadà, el mes que l’islam dedica al dejuni i en què famílies i comunitats es reuneixen alegrement per resar i trencar amb els hàbits alimentaris de cada dia.

Tanmateix, per als artistes que representen aquest mes sagrat a Síria, les paraules “sang”, “violència” i “impotència” són les úniques que sembla que hi tenen cabuda. Des que les primeres protestes van començar al març de 2011, durant la Primavera àrab, el ramadà a Síria no ha estat “mubarak” o “karim”, ni tampoc gens tranquil.

Què està passant realment a Síria? Ningú no ho sap del cert. El que tothom pot veure, però, són els incomptables assassinats, les desenes de segrests i els centenars de persones que es veuen obligades a fugir de casa seva cada dia.

Ramadan in Syria according to Osama Hajjaj

El ramadà a Síria segons Osama Hajjaj

Recentment, les Nacions Unides han dit que el conflicte sirià “s’està deteriorant dràsticament” amb més de 5.000 morts cada mes [en]. I sembla que el ramadà d’aquest any serà com qualsevol altre mes. Fins i tot pitjor. Sembla que totes dues parts fan orelles sordes a la súplica del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki Moon, d’aturar la violència [en]. Per afegir sal a la ferida, els preus dels aliments i dels medicaments s’han disparat. Segons l’agència siriana de notícies The Syrian Arab News (SANA):

@Sana_English: #Syria‘s Health Minister: Decision to raise medicine prices intended to preserve medicine security

Ministre de Salut de Síria: La decisió d’apujar els preus dels medicaments pretén mantenir la seguretat de la salut.

Homs [en] està sota setge, i també Alep i moltes altres ciutats d’arreu d’aquest país devastat per la guerra.

La siriana Amal Hanano resumeix la situació en un dels seus missatges a Twitter:

@AmalHanano: On the 1st day of Ramadan, #Aleppo is starving. Dollar is up to 300 Syrian Pounds. No food or medicine to be found. #Syria

El primer dia del ramadà i Alep està morta de gana. El preu dels diners ha pujat a 300 lliures sirianes per 1 dòlar nordamericà. El menjar i els medicaments són impossibles de trobar.

Ni tan sols els edificis religiosos se n’han lliurat:

@GotFreedomSY: A Mosque I could once see from our balcony in Syria is now burning to ruins. One of many Mosques the Assad regime is destroying in Ramadan.

Una mesquita que abans podia veure des del nostre balcó a Síria ara amenaça ruïna. Una de les moltes mesquites que el règim d’Al-Àssad està destruint durant el ramadà.

Els artistes sirians també han representat la situació a través de moltes obres d’art disponibles en línia.

Aquí es pot veure com Tammam Azzam ha dibuixat el quart creixent del ramadà:

Ramadan Kareem from Tammam Azzam

Ramadan Karim, de Tammam Azzam

.

I aquí es veu un trist suhoor (últim apat abans que no surti el sol) de l’artista Hicham Chemali, publicat a la pàgina de Facebook “Syrian Revolution Caricature”:

There is no one left to wake up for the Suhoor in Syria

A Síria ja no queda ningú que s'aixequi pel suhoor (últim àpat abans que no surti el sol).

A Ramadan Crescent dripping blood along side a full moon made of the names of Syrian towns. Photo posted on Art and Freedom Facebook Page

Maher Abul Husn veu un ramadà hazin (trist) a Síria. Una lluna de ramadà, en quart creixent, sagna amb una lluna plena feta amb els noms de ciutats sirianes. Fotografia publicada a la pàgina de Facebook Art and Freedom

Vegeu com el president sirià, Baixar al-Àssad, reparteix aliments per l’ifta

During the month of Ramadan a Cannon is used to remind people it is time to break their fasting and have their iftar meal.

Durant el mes del ramadà es disparen els canons per indicar a la gent l'hora de trencar el dejuni i menjar. En aquesta caricatura, publicada a la pàgina Basma Souria (Empremta Siriana), es veu Al-Àssad que bombardeja pobles i ciutats de Síria

es de Jordània, el caricaturista Osama Hajjaj també simpatitza amb l’angoixa de la situació dels veïns i germans sirians.

Malgrat tot, els sirians encara recorren a l’humor, fins i tot si és humor negre, per continuar amb les seves vides. Aquesta foto ha corregut com la pólvora a Twitter i Facebook.

We apologize this year from the Arabs for not broadcasting "Bab Al Hara" The Neighborhood's Gate" series (one of the post popular Series in the Arab World, usually aired during Ramadan) because Bachar hasn't left any Hara (Neighbourhood)

Aquest any demanem perdó als àrabs per no haver emès la sèrie "Bab Al Hara" (La porta del barri, una sèrie de televisió molt popular al món àrab que normalment s'emet durant el ramadà) perquè Al-Àssad no n'ha deixat cap, de "hara" o barri

Totes les fotografies d’aquesta publicació compten amb el permís dels artistes

Egipte: “He sentit com una bala em passava literalment per sobre de l’espatlla”

dimecres, 28/08/2013
Escrit per Amira Al Hussaini. Traduït per Aarón Cózar. Article original a Global Voices.

El fotoperiodista egipci Mosa’ab Elshamy ha rebut avui un tret que li ha passat per sobre de l’espatlla. També, li han robat l’equip mentre escapava de la plaça de Rabaa al-Adawiya del Caire, a Egipte, on s’ha dispersat violentament una seguda pro-Mursi [es].

Ha publicat l’experiència a través d’una sèrie de missatges a Twitter en què ens dóna una petita mostra sobre com ha estat l’evacuació de la seguda dels Germans Musulmans d’aquest matí al districte de Nasr City de la ciutat.

Arribar a la seguda de Rabaa ha estat la part fàcil:

Més fum negre sobre la plaça de Rabaa. Es pot veure pràcticament des de qualsevol punt del districte de Nasr City.

Un cop allà, primer ha hagut fer front als atacs amb gas lacrimogen:

Finalment he aconseguit arribar a la plaça de Rabaa. El gas lacrimogen és insuportable.

Ha capturat l’horror que ha presenciat en una galeria de fotografies que ha publicat a Flickr [Atenció: Les imatges són de contingut explícit, especialment les dels cadàvers del dipòsit].

L’escena a la primera línia de la plaça de Rabaa sembla un camp de batalla. Els enfrontaments duren ja 6 hores.

Elshamy, sobre la topada amb els franctiradors:

El pitjor és no saber d’on provenen els trets. T’aixoplugues sota el que tens més a prop i esperes que no passi res…

Però es manté al seu lloc prenent fotografies a mesura que els enfrontaments s’intensifiquen:

Els enfrontaments a la plaça de Rabaa s’intensifiquen…

Una bala li passa per sobre de l’espatlla i publica el missatge següent a Twitter:

He sentit com una bala em passava literalment per sobre de l’espatlla. He sentit un brum semblant al d’un mosquit gegant quan vola a la velocitat de la llum. Esgarrifós.

Amb això i els perdigons d’escopeta a l’esquena, Elshamy decideix donar per acabada la feina:

Això i els tres perdigons de l’esquena han estat la meva senyal de retirada.

Però la cosa no ha acabat aquí.

Mentre escapava de la plaça de Rabaa he topat amb un grup de vigilants locals que m’ha robat l’equip. Per sort m’havia guardat la targeta de memòria SD als mitjons.

No us perdeu les fotografies d’Elshamy sobre els enfrontaments d’avui. Les trobareu al seu compte de Flickr.

“Syria Untold”: Cròniques de la revolució síria

dimarts , 27/08/2013

Escrit per Leila Nachawati Rego. Traduït per Aarón Cózar.

Una Síria oberta i creativa ha aflorat després de dècades d’aïllament i silenci mentre la lluita continua sobre el terreny durant més de dos anys d’ençà de l’aixecament sirià. Des de vagues i segudes, passant per cançons creatives i pancartes, fins a incomptables manifestacions ciutadanes, la resistència diària contra la tirania encara no rep gairebé cobertura per part dels mitjans convencionals.

Després de mesos treballant amb un grup de periodistes, escriptors, programadors i dissenyadors sirians que viuen tant a Síria com a l’estranger, vam engegar Syria Untold, un projecte centrat en explicar la història de la revolució siriana.

El nostre projecte combina la recopilació d’informació de les xarxes socials i la informació que comparteixen els activistes locals amb els continguts originals que crea el nostre equip. Hi ha dues versions, en anglès i en àrab.

logoss

Ens centrem en la història de l’aixecament sirià a través de les campanyes locals, la desobediència civil, l’art i la creativitat. La història de les veus que normalment no reben atenció per part dels mitjans convencionals. La història de la resistència diària que continua, malgrat la militarització creixent sobre el terreny i els intents del règim de silenciar qualsevol forma d’expressió ciutadana. Volem donar ressò a aquestes veus i ajudar els altres a entendre-les en context.

Syria Untold treballa conjuntament amb Global Voices Online. Com a part de l’interès de GV de donar ressò a les veus dels ciutadans i a les iniciatives locals, els editors de Global Voices s’encarreguen de revisar els posts de Syria Untold, mentre que els traductors voluntaris s’encarreguen de la traducció.

Necessitem l’ajuda de tothom per fer-ho possible, així que estigueu atents a #syriauntold!

http://www.syriauntold.com/

About Syria Untold:

Syria Untold is an independent digital media project exploring the storytelling of the Syrian struggle and the diverse forms of resistance. We are a team of Syrian writers, journalists, programmers and designers living in the country and abroad trying to highlight the narrative of the Syrian revolution, which Syrian men and women are writing day by day. Through grassroots campaigns, emerging forms of self-management and self-government and endless manifestations of citizen creativity, a new outspoken Syria has emerged, after decades of repression and paralysis. With mainstream media focusing increasingly on geostrategic and military aspects and less on internal dynamics developing on the ground, we believe there are many aspects of the Syrian struggle that remain uncovered, many stories that we would not like to see forgotten. Welcome to the stories of daily resistance and creativity. Welcome to Syria Untold.

Sobre Syria Untold:

Syria Untold és un mitjà de comunicació digital independent que analitza la crònica de la lluita a Síria i les diverses formes de resistència. Som un equip d’escriptors, periodistes, programadors i dissenyadors sirians que vivim a Síria i a l’estranger que intenta donar ressò a la història de la revolució siriana que homes i dones escriuen dia rere dia. Després de dècades de repressió i paràlisi, una Síria nova i oberta ha aflorat gràcies a campanyes a nivell local, a formes emergents d’autogestió i d’autogovern i a noves manifestacions de creativitat sense fi per part dels ciutadans. Amb l’atenció creixent dels mitjans convencionals sobre els aspectes geoestratègics i militars, més que no pas sobre la dinàmica interna que s’està desenvolupant sobre el terreny, creiem que hi ha molts aspectes de la lluita siriana que no han sortit a la llum, moltes històries que ens agradaria que no s’oblidessin. Benvinguts a les històries de la resistència i de la creativitat del dia a dia. Benvinguts a Syria Untold.

Cants d’ocells per als turistes russos mentre els cossos s’apilen a Egipte

dilluns, 26/08/2013

Escrit per Andrey Tselikov. Traduït per Aarón Cózar. Article original a Global Voices.

Tots els enllaços porten a pàgines en rus, excepte quan s’indica el contrari.

Durant els darrers dies, alguns diaris russos (Komsomòlskaia Pravda, Moskovski Komsomolets, Gazeta) han informat amb gran preocupació sobre els 50.000 turistes russos que corren el perill de quedar-se atrapats a Egipte si no cessa la violència. Egipte, juntament amb Turquia, és un destí popular i econòmic a Rússia, especialment per als russos que es decanten pels “tot inclòs” a les ciutats de Hurghada i Sharm al-Sheikh, al mar Roig. De fet, és tan popular que la inestabilitat creixent, les revoltes i els diversos centenars de víctimes no han dissuadit els russos de prendre’s les vacances que esperaven des de feia tant de temps.

"Burning hot tours. Egypt." Anonymous image distributed online.

"Viatges calents. Egipte". Imatge anònima difosa en línia.

 

Molts bloguers russos que o bé es troben actualment a Egipte, o bé pensen anar-hi durant aquest mes estan debatent la situació molt activament a grups de xarxes socials com Facebook i VKontakte, com és el cas del grup “Russos a Hurghada”. Alguns russos, especialment els que han trobat feina a l’atrafegada indústria turística d’Egipte, s’han afanyat a tranquil·litzar els viatgers potencials, espantats a causa de fotografies d’edificis en flames i d’egipcis moribunds que s’han publicat a posts com aquest a LiveJournal. Per exemple, el compte de VKontakte I♥Hurghada hi ha escrit:

Люди, не отказывайтесь от своих приобретенных туров! В Хургаде все спокойно, все как обычно!!!!

Gent, no cancel·leu els viatges pels quals ja heu pagat! A Hurghada tot és en calma, tot va com sempre!

Aleshores, Pavel Kulikov hi ha afegit un comentari en què preguntava:

Как можно писать, что всё спокойно и ничего не происходит про страну, где идёт гражданская война?

Com podeu dir que tot és en calma i que no està passant res sobre un país que es troba enmig d’una guerra civil?

I♥Hurghada ha contestat:

Вот из-за паникеров всяких, люди порятт себе отдых, отказываясь. Никто не призывает ехать в Каир и другие города где беспорядки (! Беспорядки, а не война или что-то еще). Говорится про курортные зоны, где всегда все нормально и спокойно!

Perquè, per culpa de gent una mica histèrica, la gent està arruïnant i cancel·lant les seves vacances. Ningú no diu d’anar al Caire o a d’altres ciutats en què hi ha avalots (avalots, i no guerra o alguna cosa semblant)! Ara parlem dels complexos turístics en què sempre tot és tranquil i en calma!

De vegades, aquests intents de tranquil·litzar la gent sonen una mica forçats:

Всем привет!Я живу в Хургаде.Дороги перекрыты на всяк случай,но в городе из-за этого в отдалённых районах плохо ходит транспорт или вообще отсутствует.Люди спокойные.Туристов очень мало. […] В Хургаде тепло ,хорошо море фруктов. […] Не бойтесь.

Hola a tothom! Jo visc a Hurghada. Han tallat les carreteres per si de cas, per la qual cosa a les àrees més remotes de la ciutat hi ha problemes amb el transport, fins a tal punt que de vegades ni tan sols funciona. La gent està tranquil·la i hi ha molt pocs turistes. […] A Hurghada fa calor i per sort hi ha molta fruita. […] No tingueu por.

Igualment, una dona local ha intentat treure importància als rumors sobre els mítings dels Germans Musulmans al centre d’Hurghada:

СМИ – удивительная вещь. Посмотрела сегодня сюжеты от “Вестей”, задумалась: в той ли Хургаде я живу? ))) Мы со всех сторон фоткали толпу, не больше пары сотен человек с фотографиями Мурси. А в новостях рассказывали про 5000-ную сумасшедшую толпу

Els mitjans de comunicació són una cosa ben estranya. Avui he vist un programa de “Vestei” i he començat a pensar: vivim a la mateixa Hurghada? Hem pres fotografies de la gentada des de tots els angles, i no hi havia més de dues-centes persones amb retrats de Mursi. A les notícies parlaven d’una multitud embogida d’unes 5.000 persones.

Alguns han escrit directament des del Caire, l’epicentre de la violència. El 14 d’agost, Liubov Lobova va escriure el següent al grup “El seu guia a Sharm al-Sheikh”:

Друзья! Я нахожусь в Каире. Вчера приехала на свою голову)))) Тут нет войны, но обстановка не очень веселая. Мы основательно застряли в отеле в Гизе, тк ввели комендантский час. С 19:00 до 06:00. […] В Шарме спокойно, но меры безопасности не лишние.

Amics! Sóc al Caire. Vaig arribar-hi ahir per desgràcia :) Aquí no hi ha guerra, però la situació tampoc no fa gràcia. Estem atrapats a l’hotel Giza perquè hi ha toc de queda. Des de les 7 de la tarda fins les 6 del matí. […] A Sharm al-Sheikh tot és tranquil, però prendre precaucions no fa cap mal.

Una altra dona que treballa d’agent immobiliari a Hurghada també ha publicat això al seu blog:

Я сейчас в Каире, не надо делать при этом страшные глаза! У меня все отлично!!!!! Там где я нет даже намека на какую-то спец операцию. За
окном щебечут птицы и слышны звуки мирной размеренной будничной жизни.

Ara mateix sóc al Caire, [però] no us espanteu! Tot està bé! Aquí on sóc no hi ha cap rumor sobre cap operació de les forces especials. Els ocells canten rere la finestra i puc sentir el so de la monòtona i tranquil·la vida diària.

Mentrestant, el 15 d’agost, l’Associació d’Agències de Viatge de Rússia va informar que l’agència encarregada de supervisar el turisme ha advertit els russos d’abstenir-se de viatjar a Egipte, si és possible. A la pàgina principal de l’associació ara hi ha un FAQ sobre “com anul·lar un pla de viatge a Egipte”. Tanmateix, ni tan sols aquest advertiment ha dissuadit els intrèpids viatgers russos, que sembla que pensen que, fins i tot en el pitjor dels escenaris, la cavalleria vindrà a rescatar-los:

Ребята,живущие в Египте сейчас успокоили! И причем даже те,кто живут в Каире!!! На курортах все идет своим чередом:) Если уж,не Дай Бог,начнется война-нас,естественно,эвакуируют! Поэтому готовимся к обычному-тусовочному отдыху в любимом Шарме и всем того же советуем!;)

Les coses a Egipte s’han tranquil·litzat! Fins i tot al Caire! Als ressorts tot va com sempre :) I en cas que esclati una guerra, Déu no ho vulgui, ens evacuaran, evidentment! Per això ens preparem per a la festa i les vacances de sempre a la nostra estimada Sharm, i us ho recomanem a tots! ;)

A beach in Mersa Matruh, Egypt. The caption reads "Russians tourist have threatened to quash the unrest in Egypt, if it gets in the way of their vacation." Anonymous image distributed online.

Una platja de Marsa Matruh, Egipte. Al títol diu: "Els turistes russos han amenaçat amb esclafar els avalots a Egipte si s'interposen entre ells i les seves vacances." Imatge anònima difosa en línia.

Aquest comportament, diguem-ne temerari, ha provocat bromes com aquesta a Twitter:

A Egipte tot està bé. 60.000 tocats de l’ala dels nostres són allà. Teòricament, podríem esforçar-nos-hi una mica més i fer-nos amb el poder com qui no vol la cosa.

D’altra banda, s’ha publicat una notícia falsa a “Intersucks” (un joc de paraules despectiu basat en l’agència de notícies Interfax):

Войска республиканской армии Египта были разбиты на подходах к Шарм-эль-Шейху и Хургаде. Во второй половине дня оба города окончательно перешли под контроль отдыхающих из России. «Это наши города, и мы никому не позволим диктовать нам свои правила. Не лезьте в чужой монастырь со своим уставом», – заявил командующий русской Алкогольческой армии Николай Деникин.

Les forces de l’exèrcit republicà egipci han caigut quan s’apropaven a Sharm al-Sheikh i a Hurghada. Durant la segona meitat del dia, el control de totes dues ciutats ha passat a mans dels turistes russos. “Són les nostres ciutats i no deixarem que ningú ens dicti les lleis […]”, ha afirmat el comandant de l’exèrcit alcohòlic rus, Nikolai Denikin.

No obstant això, al darrere d’aquesta frivolitat, s’hi amaga quelcom trist. Molts russos han tirat endavant els plans perquè no es poden permetre perdre les vacances, especialment si no els garanteixen que els tornin els diners. L’usuari de Facebook Elijah Chertcoff ho puntualitza així:

Тем, кто копил из своей нищенской зарплаты в 15-20 тысяч рублей, деньги на отдых у тёплого моря, ничего не остаётся, кроме как закрыть глаза, стиснуть зубы и получить дозу ультрафиолета и свежих витаминов “пока не началось”. […] В конце концов, курортную зону и покой россиян египетская армия будет оборонять до последнего […]

Aquells que han aconseguit estalviar per anar-se’n de vacances a una platja càlida amb els seus sous miserables d’entre 15 i 20.000 rubles [al mes] només poden tancar els ulls, posar-se les dents i prendre la seva dosi de raigs ultraviolats i de vitamines “abans que no en passi una de grossa”. […] Al cap i a la fi, l’exèrcit egipci protegirà l’àrea dels ressorts i la comoditat dels russos fins al final […].

Sembla que la teoria es confirma amb aquest comentari desesperat a VKontakte:

Как нам себя не успокаивать, если мы приняли решение лететь? […] Нам всем страшно, но кто-то сдал путевку, кто-то нет и будет себя успокаивать.

Si hem decidit anar-hi, com voleu que no intentem tranquil·litzar-nos? […] Tots tenim por, però alguns han cancel·lat les vacances i d’altres no, i aquests darrers hi anirem tranquils.

Iran: Adéu, president Ahmadinejad

divendres, 16/08/2013

Escrit per Farid.

Ahmadinejad's departure: source: https://twitter.com/aatehranii/status/363233879122931712/photo/1

La partença d’Ahmadinejad. Font: usuari de Twitter @Aatehranii

El President que més divisió ha generat a l’Iran [en] des de la revolució de 1979 va deixar el càrrec dissabte 3 d’agost de 2013. El seu successor, en Hassan Rouhani, ara té la tasca de desfer el dany que Ahmadinejad va causar al país i l’estranger.

Els cibernautes van publicar fotos, posts, missatges i tuits per celebrar la seva marxa. Alguns van recordar el moviment de protesta de 2009 després d’unes controvertides eleccions presidencials que es van resoldre amb la reelecció d’Ahmadinejad per a un segon mandat. #AhmadiByeBye és el lema i l’etiqueta. Diverses fotos i caricatures de l’expresident es van compartir a Twitter.

Molts iranians, i no iranians també, diuen que Mahmud Ahmadinejad va mentir [en] sobre diferents assumptes durant vuit anys.

En Hadi Nili, periodista iranià i antic col·laborador de Global Voices, compartia la mateixa opinió:

En Sallar va tuitejar [fa]:

“En vuit anys no va respondre una sola pregunta, sempre fent burla, eludia les preguntes.”

Els fantasmes de les anteriors eleccions i el Moviment Verd segueixen presents en els missatges.

En Mehdi Saharkhiz va tuitejar [en]:

En Mehdi Saharkhiz recordava [en] les controvertides eleccions presidencials de les quals molts afirmen que els resultats van ser fraudulents:

Diversos iranians van compartir la seva felicitat sobre la marxa d’Ahmadinejad.

La Tara Aghdashloo va tuitejar [en]:

En Josh Sharyar mostrava idèntica alegria i deia [en]:

FEMEN: els seus “topless” promouen els drets de les dones o els perjudiquen?

dijous, 15/08/2013

Escrit per Marie Bonher. Traduït per Anna Calvete Moreno.

Tant si els moviments feministes a Europa s’hi adscriuen o no, les controvèrsies entorn del grup feminista FEMEN [es] cotinuen. Les seves membres, que utilitzen els seus pits nus com a arma simple alhora que radical, han provocat un allau de crítiques i d’atacs en les xarxes socials, als mitjans i en alguns cercles polítics, però pel que sembla s’han convertit en un símbol de protesta per a les dones que pateixen situacions difícils a tot el món.

Quan un home es cala foc enmig d’una protesta ningú pensa a acusar-lo de perjudicar els moviments que lluiten per aconseguir la justícia social. Per què, doncs, FEMEN posa en perill els drets de les dones per mitjà de les seves accions radicals?

Fa un temps, FEMEN va mostrar el seu suport a una de les seves activistes, la tunisiana Amina Tyler [es], que havia rebut amenaces de líders del seu país [en] per penjar fotografies al seu Facebook en què sortia amb el tors nu i que després va ser arrestada per pintar el nom del grup en la paret d’un cementiri a Kairuan com a protesta [en] contra la reunió d’un grup musulmà sunnita salafista. Com a conseqüència, Karima Brini, fundadora de l’associació també tunisiana Dona i ciutadania, va escriure que aquesta radicalització pot resultar perjudicial [fr]. Més tard, tres activistes de FEMEN van ser arrestades i empresonades [en] per protestar en “topless” davant del Ministeri de Justícia de Tunis en suport de Tyler:

Les raisons de leur combat contre l’exploitation des femmes sont respectables. Mais ce qu’elles ont fait ici en Tunisie va nous porter préjudice parce qu’on aura tendance à associer les organisations qui travaillent pour les droits des femmes à leur action.”

Les raons de la seva lluita contra l’explotació de les dones són respectables. Però el que han fet aquí, a Tunísia, ens afectarà de manera negativa perquè la gent tendirà a associar les organitzacions que treballen pels drets de les dones a les seves accions.

Els secrets de l’acció de FEMEN

Hi ha, sens dubte, moltes raons circumstancials per les quals el moviment FEMEN està tenint tant d’èxit als mitjans. Amb cada cop més publicacions candents a Twitter (FEMEN France [fr] ja té més de 8.000 seguidors) i Facebook (gairebé 40.000 “m’agrada” a la pàgina de FEMEN France [fr]) en quasi tots els països, a més d’una pàgina web [en] molt completa, és clar que les activistes de FEMEN saben com utilitzar els mitjans que tenen al seu abast per fer soroll. I en fan.

Pel que sembla, la clau de l’èxit rau en la manera, radical i innovadora, de protestar: es tracta d’un gest simple, poderós, efectiu, icònic, popular, universal i ancestral, un gran cop d’efecte en aquest galliner. Olivier Ciappa [fr] va voler reflectir aquest gest en el nou segell que ha dissenyat per a França: la imatge de l’emblema nacional, la Marianne, inspirada en la famosa activista de FEMEN Inna Xevtxenko.

Elle incarne le mieux les valeurs de la République, liberté, égalité, fraternité. Le féminisme fait partie intégrante de ces valeurs. Et la Marianne, au temps de la Révolution était seins nus, alors pourquoi ne pas rendre hommage à cette fabuleuse Femen ? “

L’Inna és qui millor encarna els valors de la república francesa: llibertat, igualtat, fraternitat. El feminisme és una part integrant d’aquests valors. I la Marianne duia el tors nu durant la Revolució, així que per què no li retem un homenatge a aquesta fabulosa membre de FEMEN?

Aquest gest també ha estat el motiu pel qual s’ha felicitat i s’ha condemnat a parts iguals l’activista tunisiana Amina Tyler. D’una banda ha estat acusada de “conducta immoral” [fr] pel Ministeri de Justícia de Tunísia, mentre que de l’altra ha rebut el suport, entre d’altres, de Sami Adleeb per mitjà del seu blog [fr]:

En aucun cas son geste est impudique ni symptomatique d’un quelconque trouble psychologique. C’est un cri d’indignation et de colère contre la bondieuserie […]. Elle voulait attirer l’attention de l’opinion publique mondiale sur les atteintes au droit des femmes, sur la banalisation du viol et l’impunité dont bénéficient les violeurs en Tunisie post 14 janvier 2011. […] En recourant à ce mode d’expression politique inédit en Tunisie, Amina n’a pas enfreint les tabous ou un quelconque ordre moral […], elle n’a justement rien à dissimuler, c’est pourquoi elle revendique en toute dignité et liberté.”

En cap cas ha comès un acte indecent o simptomàtic de cap problema psicològic. Es tracta d’un crit d’indignació i de còlera contra la beateria […]. Va voler cridar l’atenció de l’opinió pública mundial pel que fa a les violacions dels drets de les dones, la trivialització de les violacions i la impunitat dels violadors a la Tunísia posterior a la revolució […]. Per haver recorregut a aquest mètode d’expressió política inèdit a Tunísia, l’Amina no ha violat cap tabú ni cap ordre moral […]; no té res a amagar, i és per això que du a terme les seves reivindicacions amb tota dignitat i llibertat.

Soutien à Amina à Montréal posté sur la page facebook Femen France, reproduite avec autorisation de Femen France

“Llibertat per a l’Amina” (Libérez Amina): Mostra de suport a l’Amina a Montreal, publicada a la pàgina de Facebook de FEMEN France, cortesia de FEMEN France

El web d’informació Rue 89 [fr] ja va citar el nudisme, sobretot el femení, com a forma de protesta contra la violència social en espais públics l’any 2011 en relació amb el conflicte entre la Xina i el Tibet:

En septembre, à Shanghaï, une autre femme âgée de 77 ans, médecin, avait eu recours à un autre mode de protestation : elle avait manifesté, nue et à genoux devant le siège du tribunal local.”

Al setembre, a Xangai, una altra dona (metgessa de 77 anys) va recórrer a una forma diferent de protesta: es va manifestar nua i de genolls davant d’uns jutjats locals.

Un missatge poc clar però massa “sextrem”

Si les accions de FEMEN són clares, sembla que el missatge que difonen no és tan fàcil d’entendre. Després de publicar un tuit bastant arriscat [en] sobre l’islam i el ramadà, Inna Xevtxenko [fr] va defensar-se de les acusacions d’islamofòbia al diari francès Libération [fr]:

S’agissant des accusations d’islamophobie [fr], Inna Shevchenko les balaie d’un revers de la main, préférant le terme « religiophobe » et insistant sur le fait que les Femen n’ont « pas peur de souligner les aspects liberticides de cette religion ou d’autres religions ».”

Inna Xevtxenko defuig les acusacions d’islamofòbia i prefereix el terme “religiofòbia”, mentre insisteix que les membres de FEMEN “no tenen por de destacar els aspectes liberticides d’aquesta religió ni de qualsevol altra”.

La pàgina web de FEMEN [en] ha fet últimament un gir més radical i combina símbols molt connotatius com les esvàstiques amb postures guerreres i discursos antimasculins:

Les FEMEN són les noves amazones, capaces de minar els fonaments del sistema patriarcal mitjançant el seu intel·lecte, el sexe, l’agilitat, mitjançant la provocació de disturbis, neurosi i pànic al món masculí.

A l’Índia, un grup de dones, la banda del sari rosa [en], ha passat d’imaginar una batalla de sexes a dur-la a terme [fr]:

Elles ont choisi le rose comme emblème de leur combat et peuvent compter dans leurs rangs, plusieurs centaines de militantes et de militants. Elles sont armées de lathi – les bâtons traditionnels – qui servent à battre les hommes qui ont abusé de leurs épouses ou les ont abandonnées, et aussi à “tabasser” les policiers qui ont refusé d’enregistrer des plaintes pour viol.”

Van triar el rosa com a emblema de la seva lluita i ja compten en les seves files amb centenars d’activistes. Van armades amb un “lathi” (un bastó tradicional), que serveix per pegar els homes que abusen de les seves dones o les abandonen i també els policies que rebutgen admetre les denúncies per violació.

FEMEN sembla un moviment molt més moderat d’acord amb la seva pàgina web [en]:

  • Unim dones joves basant-nos en els principis de conscienciació i activisme social i de desenvolupament intel·lectual i cultural.
  • Reconeixem els valors europeus de llibertat, igualtat i desenvolupament global de la persona independentment del seu sexe.
  • Creem una imatge nacional de feminitat, maternitat i bellesa basada en l’experiència dels moviments feministes euroatlàntics.

La paraula “nacional” de l’últim punt, tanmateix, pot cridar l’atenció a més d’un.

Ni a favor ni en contra

La identitat del moviment FEMEN encara està en bona part en construcció. Evoluciona constantment i en paral·lel a les notícies que va desencadenant. Suscita un odi que sembla que vingui d’una altra era, però a la vegada també molts malentesos, especialment en els cercles feministes. La pàgina Egalité et réconciliation [fr], per exemple, opina:

« Ce n’est qu’une simulation de féminisme » […]. Femen « nuit à l’image de l’Ukraine autant qu’au vrai mouvement féministe », renchérit Marianna Evsioukova, une responsable à Kiev de l’ONG internationale La Strada, qui défend les droits des femmes. D’autres assimilent les Femen à un projet commercial […].”

“Això no és més que una simulació de feminisme” […]. FEMEN “està fent tant de mal a la imatge d’Ucraïna com al moviment feminista de veritat”, afegeix Marianna Evsiukova, responsable a Kíev de La Strada, ONG internacional defensora dels drets de les dones. Altres associen FEMEN a un projecte comercial […].

FEMEN, però, sí que du a terme accions; accions que connecten el moviment amb el món, especialment amb les dones. Un grup de dones gregues va publicar el següent vídeo a la pàgina del Facebook de FEMEN France com a mostra de suport a l’Amina i van provocar el tancament de la pàgina durant un temps per censura [en].

http://www.youtube.com/watch?v=Ir2nqu9ufDo

Si es parla tant sobre FEMEN és probablement perquè, es digui el que es digui, el problema dels drets de les dones està lluny de ser resolt tant a França com en altres països. Per això, sembla que la qüestió no és estar a favor o en contra de FEMEN, sinó més aviat veure la llum que s’ha fet sobre aquesta injustícia arcaica com una oportunitat per als moviments feministes de canviar i evolucionar. D’acord amb el web de Femmes pour la paix [fr]:

Tout militantisme demande du courage car d’une certaine manière nous nous mettons à nu devant une masse uniforme. Il est plus facile de rester chez soi à regarder le monde évoluer sans nous que d’y participer.”

Tot activisme requereix coratge, ja que d’alguna manera ens col·loquem nus davant d’una massa uniforme. Sempre és més fàcil quedar-se a casa i veure com passa el temps sense involucrar-nos-hi.