Reivindicació del luddisme

A l’inici d’aquest nou bloc volem explicar el perquè del títol. Ha quedat en la mentalitat col·lectiva una visió negativa del luddisme; es diu que era un moviment de treballadors que al segle XIX destruïen màquines i fàbriques sense solta ni volta. Quasi tothom està d’acord que els luddistes eren uns personatges que anaven errats en els seus plantejaments. Les forces conservadores els criticaven per anar en contra de les lleis naturals i la reconsagrada propietat. Les esquerres, per anar en contra de la innovacions tecnològiques i el progrés.

Han passat més de 150 anys de la crema del vapor Bonaplata. Potser és hora de tornar a mirar enrere i arribar a algunes conclusions. Aquest bloc intentarà explicar que els luddistes tenien tota la raó del món i que cal recuperar les seves actituds i els seus valors. Protestaven pels efectes de la maquinització; no pot ser que amb l’avenç de la ciència i la tecnologia aplicades a l’economia, en comptes de viure millor, ens vulguin fer creure que hem de viure pitjor: atur o retallades de l’estat de benestar, per exemple. Aquells pobres treballadors anglesos –com també els catalans– d’inicis del segle XIX no entenien com podia ser que la introducció de les màquines, en lloc d’alleugerar les condicions de vida de la classe obrera, comportés passar fam i tota mena de calamitats. Nosaltres tampoc ho entenem ara.

Per què les noves tecnologies d’avui han creat un exèrcit de persones a l’atur i amenacen per totes bandes el nostre migrat estat de benestar?

Lord Byron va escriure l’any 1816 aquesta estrofa d’una cançó per als luddistes: “Morirem lluitant o viurem lliures, i morin tots els reis menys el rei Ludd”. Veient el que passa aquests dies amb la crisi econòmica mundial haurem de tornar a crear un exèrcit al servei d’aquest rei, l’únic rei que podem acceptar els racionalistes.

21 comentaris

  • israel elies casanovas i priego

    28/11/2010 1:09

    Ens vem trencar el cap a inventar el socialisme, l’art modern i 485 coses més per tal de fer que el progrés no se’ns mengés i vostè, com tots els estètics que no pensen i que tant abunden avui dia, ve a dir-nos que no, que ho deixem córrer, que no moguem un dit i que els luddites sí que en sabien.

    Pinta malament aquest blog, pinta paràsit.

  • Eloi M. Busquets

    28/11/2010 1:58

    És un dels arguments en contra del capitalisme. El fet de que s’innova per aconseguir benefici (Diners) i no pas pensant en el fet de que es compleixin les necessitats de la gent.

    Salut!

  • Mingo Lorenzo

    28/11/2010 2:23

    i jo que pensava que el luddistes eren els que jugaven en pilotes!

  • Rubèn Sanz

    28/11/2010 3:55

    Venga nois, una mica de confiança i sentit de l’humor. Que això encara no ha començat!! Ai, quina il·lusió!

  • Toni Segarra

    28/11/2010 16:36

    Això vol dir, què sempre estem igual, què res no canvia. Però, res no canvia perquè nosaltres no canviem. Si forem no-corruptes, si no forem inmorals ni insensibles, tot canviaria. No li dones la culpa solament a l´amo, als rics, al capitalisme, al comunisme. Cadascú també té quelcom a veure. És masa fàcil, creure que tota la culpa es de l´altre i nosaltres com si fossim angels inmaculats. Ens manca sinseritat, ser valents i asumir les nostres mancances. De lo contrari, tot són idees i teories sense sentit ni significat vertader ningún. O, el blablabla sense fi.

  • Iris

    28/11/2010 17:04

    Primer de tot felicitats pel bloc, crec que pot ser molt interessant desenvolupar aquestes teories.
    Dono la raó a en Toni, les ideologíes per si soles no tenen sentit, de fet gairebé tots els moviments polítics i/o económics són meravellosos sobre paper, però en quant l’home hi posa la mà al damunt, malament rai. De fet es podría aplicar a l’Esglesia, però millor deixar-ho per un altre ocasió.
    La realitat és aquesta: el capitalisme sense regnes ens ha dut a aquesta situació, matitzant-ho seria que el desig del benefici sense fi per part dels individus ens ha dut fins a aquesta situació. I crec que això és difícil, si no impossible, de rebatre.
    Sort amb el bloc!

  • Guillem

    28/11/2010 17:13

    Això, no mirem als altres.MIrar als altres es l´excusa perfecte per a no ser coherent un mateix. Prou feina en té un mateix en intentar de ser coherent. Està plè de demagogs incoherents. Jesús va ser coherent. Es veritat aquest bloc pinta malament.

  • Eudald

    28/11/2010 17:39

    A Alacant hi va haver un esclat dels luddistes que atacaren màquines tèxtils. Sembla que el temps els donarà la raó, doncs com diu l’article, tenim MP3 i iPADs, E-Books, etc. però un 20% no tenim feina i els que en tenen és precària.
    Mal sistema el que tenim

  • Jorge Pernil

    28/11/2010 17:41

    Aquest Serrano el que voldria és convertir-se en el nou Vicenç Navarro, però és clar, no és catedràtic, aixxx aquestes esquerres

  • Pau Ramon

    29/11/2010 0:06

    “Per què les noves tecnologies d’avui han creat un exèrcit de persones a l’atur …”.

    Aquesta afirmació falaç en que es basa?

  • Joan C

    29/11/2010 0:47

    Buf! què perillòs aqueste post, sobretot si s’entrellegeix certa vanaglòria de militància racionalista i progressista…. Ai! inneptissima vanitatis! que deia aquell!!

    Culpar la màquina dels mals de la classe treballadora sembla un subterfugi per evitar culpabilitzar els autèntics responsables, i mira que n’hi ha per escollir: patronals, bancs, multinacionals… els sospitosos habituals, molt original no cal ser.

  • Andreu Vidal

    29/11/2010 10:46

    Com a Alcoià senc molta curiositat per aquest nou bloc. Potser la lluita contra la tecnologia no es cap solució, però és evident que s’ha fet alguna cosa malament quan aquesta ens ha portat més mals que beneficis… Benvinguda siga una revisió de tot el que ha passat en aquestos dos últims segles.

  • Daniel

    29/11/2010 10:56

    El progrés científic i tecnològic pot servir per facilitar-nos la vida i guanyar temps d’oci.

    Que això passi en més o menys mesura depèn del sistema. El sistema que tenim no té com a objectiu la millora social i la felicitat de la gent, sinó el rendiment econòmic dels diners.

    Amb els progressos que tenim podríen viure molt millor, molta més gent.

    I ja n’hi ha que vivim molt millor que fa 100 o 150 anys. El què passa és que tenim i desitjem moltes més coses, cada vegada més.

    I per altra banda les desigualtats socials no s’equilibren, perquè justament el sistema no està pensat per fer-ho.

  • Oriol Arcas

    29/11/2010 15:12

    Un cop vaig discutir amb en Jordi Serrano sobre aquest tema, i encara continuo pensant que s’equivoca.

    Té un cert to moral, bíblic, com si els Homes i les Dones haguéssim provat el fruit de la Ciència i la Tècnica prohibides i en paguéssim les conseqüències amb atur i infelicitat… I em sorprèn encara més veure comentaris com “tants MP3 però un 20% estem aturats”, com si de veritat aquesta frase tingués algun sentit.

    No es pot comprar el discurs de la dreta, del consumisme, però s’ha de veure més enllà de tòpics romàntics (“ai, la humanitat es perd, les màquines ens envaeixen”): un foc en una cova també és tecnologia, la destruïm? I la penicilina? Serem més feliços?

    O el que hauríem de fer és usar bé la ciència i la tècnica, que en si mateixes només són instruments? És que els serfs de l’Edat Mitja eren més feliços i lliures que nosaltres, els treballadors precaris del segle XIX? És culpa de les màquines?

  • Bèstia Negra

    29/11/2010 20:49

    Més creixement econòmic i més progrés tecnològic = més benestar, més llibertat? Crec que si hi pensem uns minuts, la resposta és clara: no existeix una relació de necessitat que condueixi d’una cosa a l’altra.
    El progrés no deixa de ser un concepte abstracte, molt relativitzable (la nostra generació té molt clar que la nostra vida será pitjor que la dels nostres pares, malgrat totes les comoditats que ens ofereixi la tecnologia); i la tecnologia, la màquina, s’ha acabat convertint en el millor instrument de control, submissió i d’explotació al servei del poder. Ves per on, la història, aquest totem de la dialèctica marxista, ha acabat donant la raó al luddisme.
    La tecnologia és només un mitjà, un mitjà que tindrà uns o altres efectes depenent de com s’utilitzi. Això és cert: altrament ara no podria participar en aquest blog. Ara bé, també crec que hem d’entendre aquest progrés tecnològic com a part indestriable d’un paradigma associat a un model pervers en tant que ens converteix a la pràctica en peces prescindibles d’una societat cada cop més mediocre i despersonalitzada. La tecnologia, ara mateix, tendeix més a convertir-nos en imbècils que no pas ens ajuda a realitzar-nos. La tecnologia, ara mateix, serveix més per a controlar-nos (i el control no significa només seguiment dels meus moviments per part de l’estat, sinó autocontrol, autocensura, conducta de ramat, anorreament de la individualitat) que no pas per a alliberar-nos. La tecnologia, ara mateix, serveix més per a racionalitzar una producció al servei del benefici capitalista, que no pas per a crear una societat de l’oci i disminuir les jornades laborals dels que poden treballar.
    Podem parlar de la tecnologia com a instrument al servei del poder? I tant. Però compte, també l’aplicació tecnològica pot redefinir el poder, en un o altre sentit.
    Crec que la qüestió, aleshores, és o canviar la funció de la màquina a favor meu o bé destruir-la si això és impossible. Crec que un luddista s’ho hauria plantejat en termes similars.

  • Aleix

    30/11/2010 19:24

    De vergonya aliena. El ludisme no té cap sentit per la simple raó que les necessitats humanes són infinites i per tant la demanda de treball també ho serà. I per tothom.

    Només cal que deixin a l’economia fer.

  • Jo C S

    30/11/2010 20:21

    Em sembla una inciativa molt interessant un bloc com aquest. Crec que la tecnologia és quelcom subjecte d’analisi i crítica. La tècnica ha existit des de sempre, és inherent al esser humà. Però com vivim en una societat desigual la tècnica no queda al marge d’això. Per tant seria interessant desterrar aquella idea que el progrés i la ciència no es veuen afectades per aquests afers terrenals; molts en parlen (també en aquests comentaris) com una religió. Tot és subjecte a debat, absolutament tot. A més a més crec que “posar el fre” al progrés consumista, que és el que hem d’aguantar avui en dia, és una bona idea veient que s’acosta la propera crisi energètica.
    Salut, decreixament i 4 hores de joranda laboral!

  • Bèstia Negra

    01/12/2010 12:40

    Aleix, discrepo de les teves opinions. Les necessitats humanes no són infinites. Primerament perquè cada ésser humà té unes necessitats diferenciades. Una afirmació similar només es pot sostenir des del liberalisme econòmic més tronat (i per desgràcia més actual…)
    Però és que tampoc un fet porta a l’altre. Suposem que l’home té unes necessitats infinites: això augmentaria de forma creixent el consum i per tant el benefici empresarial, cert. Però no hi ha cap necessitat perquè aquest benefici es tradueixi en demanda de llocs de treball. Precisament la inversió en tecnologia facilita que es pugui prescindir de ma d’obra, entre altres factors a tenir en compte.
    Però suposant que així fos, que les necessitats son infinites i el creixement econòmic i tecnològic son indefinits com a conseqüència de la primera premissa. Vivim en un planeta amb recursos finits i limitats. Per tant, a llarg termini topem amb una barrera infranquejable. Ep, això ja ho deia Malthus a finals del XVIII, un personatge poc suspecte de radicalismes. Sí, la tecnologia permet en certa manera aprofitar millor els recursos, però en un creixement teòricament il·limitat això només aconseguiria frenar un procés irreversible de destrucció de tots els recursos del planeta.
    El creixement econòmic és un paradigma insostenible a llarg termini. És d’aquest paradigma que neix el concepte de necessitats humanes infinites.
    Però pensem en el concret i deixem-nos d’abstraccions. De debò penses que les teves necessitats són infinites? No penses que bona part de les teves necessitats són creades, imposades socialment? Tu creus que jo necessito realment un I-Phone per viure, o un cotxe de 50.000€ per poder anar als llocs? Sincerament, sempre he cregut que és més feliç el que menys necessita que no pas el qui més té.
    Deixant a l’economia fer, com tu dius, s’ha arribat on s’ha arribat. No soc partidari de reforçar l’autoritat de l’estat, però és evident que el capitalisme del laisez faire porta al desastre. I no siguem hipòcrites, perquè bé que els hi convé l’estat als capitalistes perquè mantingui la “xusma” a ratlla i els hi garanteixi la seguretat i l’ordre.
    Si es planteja el tema del luddisme no crec que sigui per reivindicar-ne l’actualitat. Va ser un moviment en unes condicions històriques molt determinades que ara mateix seria impracticable. Ara bé, crec que plantejar-ho incita a qüestionar-nos coses que tenim massa assumides. I no, no em sembla de vergonya aliena. Em sembla genial poder parlar sense manies de qualsevol tipus de qüestió.

  • Aleix

    01/12/2010 13:34

    Bestia Negra, Només he llegit fins ” liberalisme econòmic més tronat” com entendràs. I d’austríacs en sóm pocs pel que dubto que siguem gaire actuals.

    En quant a la no limitació de les necessitat humanes em sembla d’una evidència que és difícil d’explicar. Depenent del nivell de desenvolupament de la civilització les necessitas passaran per fer tela, cases de luxe o turisme a les seychelles. I sempre hi ha l’augment del nivell de vida pel simple fet de treballar menys que és a on ens durà el capitalisme si arreglem el parell de problemes grossos que queden (sistema bancari i sistema monetari) que són bàsicament rèmores socialistes.

  • Bèstia Negra

    01/12/2010 16:26

    Home Aleix, no et puc respondre degudament si ja em dius que no t’has dignat a llegir el que he escrit.
    Jo no trobo que sigui una evidència i crec que si fos tan evident trobaries com a mínim un parell d’arguments irrefutables.
    El capitalisme ens durà a treballar menys? Buf, això és complicat. Estàs parlant en termes generals? En tot cas jo no trobo que això que dius hagi de ser necessari. De fet, les crisis de sobreproducció capitalistes demostren tot el contrari. Destrucció d’stocks, consum a la baixa, atur desbocat (i per tant gent sense ingressos)…
    Problemes grossos que queden (sistema bancari i monetari)? Si no t’expliques millor…
    Rèmores socialistes? Vols dir? Si no t’expliques millor…

  • Samuel Guiu

    16/01/2011 18:44

    Jo ho veig així: ciència i tècnica estàn supeditades a l’actual sistema. Com que el sistema cerca maximitzar els beneficis (enlloc del benestar de les persones), ja podeu deduir quin paper juga la ciència i la tècnica. Canviar el sistema és molt difícil, destruir màquines, una mica més senzill i a l’abast de tohom. Els luddites ho sabien i van actuar en consecuència. Xapó per ells!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús