Arxiu del divendres, 3/12/2010

Per què ha perdut el PSC?

divendres, 3/12/2010

La derrota del PSC ha estat enorme. Des del PSOE s’han encarregat de dir que la culpa és d’haver pactat amb ERC. No hi estic d’acord. Hi ha una pila d’ajuntaments on el PSC governa o ha governat amb ERC –quasi tots els més importants– i mai ningú ho havia vist com un problema. A més, si es considera que no es pot governar amb ERC, llavors potser el que estem dient és que l’esquerra sempre ha d’estar a l’oposició per sempre més. Una opció poc engrescadora.

Sóc dels que mai endevina res, per la qual cosa l’anàlisi que estic assajant tampoc té gaires possibilitats d’encertar. Vagi per endavant.

El PSOE i el PSC sofreixen un desgast paral·lel en totes les enquestes derivades no tant d’una mala gestió de la crisi econòmica, com d’explicar que els mercats tenen una pistola que els apunta directament al cap. Què té a veure això amb el tripartit?

Cada vegada que el socialisme català té problemes –ja es va dir l’any 1980– sempre es diu que s’ha estat massa catalanista i d’aquesta manera es cau en el terreny de joc on mai hauria d’entrar: en l’eix identitari.

Tot és molt contradictori. Ara tothom afirma que “abans” el PSC era més catalanista. Aquest “abans” jo no el sé situar. Va ser quan es va perdre el grup parlamentari a Madrid? Si mirem el resultat de les eleccions veurem com els màxims èxits electorals del PSC en tota la seva història anaven acompanyats de la reforma de l’Estatut, és a dir, quan el PSC ha estat més agosarat des del punt de vista catalanista (1999 i 2003).

També es diu en ambients socialistes que Montilla no hauria d’haver convocat la manifestació contra la sentència del Tribunal Constitucional, oblidant que l’important per al federalisme no és la manifestació, sinó que el Constitucional liquidi la via federalista. De fet, l’única esperança del socialisme democràtic és haver estat al capdavant de la manifestació. Quan es va callar davant la LOAPA va significar 23 anys a l’oposició.

Sóc dels que pensa que la davallada del PSC es deu a no haver estat al costat de les classes populars catalanes en uns moments de gran sofriment pels que pateixen la crisi i de gran por per als que se senten amenaçats. Que Zapatero aparegui al costat dels poderosos que li dicten retallades de l’estat de benestar quan la meitat –banquers i constructors– en són els culpables, és molt desmobilitzador. M’agradaria pensar que els poders públics han d’ajudar abans un ciutadà normal i corrent que s’ha quedat a l’atur i que no pot pagar la hipoteca que un promotor que ha especulat fins a l’infinit.

En fi, hi haurà temps per pensar-hi.