Arxiu del divendres, 10/12/2010

ICV i l’egoisme dels grans

divendres, 10/12/2010


Iniciativa és, dels tres partits del govern, qui millor ha aguantat el temporal electoral; tot i això, ha perdut 50.000 vots.

Crec que ICV es va equivocar volent gestionar Interior (rectificat, gràcies). A més, cal recordar que el cap d’ICV ha estat durant tres anys el conseller d’aquesta conselleria, fet que per la seva complexitat li ha tret tota capacitat d’articular missatges més globals. Per què no va escollir Educació –ens hauríem estalviat molts problemes– o Sanitat?

Des de Interior sempre cal enviar mossos a les manifestacions i aquest no és un joc matemàtic. Algunes d’aquestes manifestacions són de sectors que se situen a l’esquerra de l’espectre polític parlamentari català i poden veure ICV com la manera de resoldre el seu vot útil. I evidentment aquesta responsabilitat els ha allunyat de tots ells.

ICV no ha perdut gaires vots però tampoc n’ha guanyat cap dels 200.000 que sí que ha perdut el PSC i aquí sí que hi ha un cert fracàs. Com pot ser que amb tants votants decebuts pel socialisme cap no hagi anat a parar a ICV?

Crec que ICV ha resolt per fi el seu relleu generacional, però ho ha fet tard i amb una actitud dels vells roquers del PSUC molt egoista. És a dir –i ho subratllo perquè no s’enfadi ningú, que hi ha excepcions–, els dirigents del PSUC van tenir durant molts anys uns seguidors que a ulls clucs els admiraven i els van ajudar amb totes les seves forces. Es van resistir tot el que van poder al relleu i quan ja per raons biològiques s’han hagut de rendir a l’evidència, en comptes de retornar als joves tant com els havien donat, s’hi han girat d’esquena. Em sembla una actitud molt poc generosa. En aquest trànsit ICV ha aconseguit sobreviure connectant amb un nou electorat, però pel camí, em sembla, ha quedat el vot més popular i obrerista.