Arxiu del dimarts , 4/01/2011

Keith Richards i l’esquerra catalana

dimarts , 4/01/2011

M’he llegit amb entusiasme el llibre de memòries Vida de Keith Richards. És un llibre sensacional per dues raons: una, per la valentia del mateix Richards i, l’altra, per la manera com està escrit. Us el recomano amb fanatisme.

P1170185negre.jpg

————————————

Si hi ha una persona al món que ha tingut una vida més excessiva, una d’elles segurament és Richards, però a més la virtualitat del llibre és que ho explica pràcticament tot sense massa embuts i amb una lucidesa increïble.

A principis dels anys setanta una revista roquera, New Musical Express, va fer el rànquing de les estrelles de rock que era més probable que morissin aviat; recordem que és l’època en què moren Janis Joplin i Jimi Hendrix, tots dos l’any 1970. Durant deu anys Keith Richards va ser escollit com el primer de la llista, és a dir, el proper que moriria, tan formidables eren els seus excessos. Resulta que quaranta anys després encara viu i ha escrit un llibre de memòries.

L’esquerra catalana està avui com els roquers dels setanta: tothom diu que l’esquerra està a punt de deixar d’existir, això sí, sense haver fet cap excés; potser si n’hagués fet algun no estaria com està, en fi, però esperem que l’esquerra se’n surti d’aquesta mala salut de ferro a les municipals. Si no, haurem de fer un pla b.

M’atreveixo a fer una proposta. Un escriptor de novel·les policíaques va dir que un dels problemes d’avui és que “los malos cada vez son más malos y las buenas personas cada vez mas imbéciles”. I si els ciutadans d’esquerres deixem de fer el passerell?