Arxiu del dilluns, 10/01/2011

Han de plegar tots?

dilluns, 10/01/2011

Potser dec ser la darrera persona que pensa d’aquesta forma, vaig al revés del món. De fa molts anys era dels que predicava que calia fer relleus generacionals i, òbviament, ningú se’n va fer ressò. La generació del maig del 68 va començar a manar molt jove, massa jove, i ha trigat molt, massa temps a anar-se’n. Però tot d’una la cosa s’ha capgirat i el país s’ha trastocat. Ara tothom vol que plegui qualsevol dirigent o sotsdirigent d’esquerres.

P1160423.JPG

Vivim en un país força boig. Hem estat molts lustres on mai no dimitia ningú i ara, de sobte, a tots els partits de l’esquerra catalana els ha agafat un atac i han començat a plegar i/o jubilar a tothom. I a més a tothom li sembla bé. A mi no. Posem-ne uns exemples.

De primer ha dimitit José Montilla. Pot ser correcte que dimiteixi de cap de llista socialista, l’honora la forma i el moment de fer-ho, però ha de dimitir també tots els càrrecs del PSC? Amb 55 anys jubilem una persona que ha estat alcalde, ministre i president de la Generalitat?

Passem a ERC, on tal com està la cosa, sembla que a banda de Josep Lluís Carod-Rovira, que ja va ser substituït en les seves responsabilitats a ERC amb 58 anys, també es retira Ernest Benach, amb 53 anys. I ara ha anunciat la renúncia Joan Puigcercós, amb 44 anys!

A ICV-EUiA ha estat substituït Joan Saura, amb 59 anys.

No entro a discutir el que ha de fer o deixar de fer cada partit, però penso que és necessari que, a banda dels encerts o dels errors, cal que als partits hi hagi persones de totes les generacions en els diferents nivells de responsabilitat. A més, crec que en la propera dura, duríssima, etapa que espera les esquerres serà necessari el concurs de tots els actius que tinguin els partits i caldrà sumar-hi de fora com més gent millor.

Si demanem relleus als de 50, continuem demanant relleus dels de 40 anys, a qui posarem de dirigents dels partits d’esquerres catalans, a nois i noies de 16 anys?

Cal asserenar-se i buscar les formes de sumar i potser els valors que caldrà reclamar amb més força en la política catalana seran esforç, sacrifici, generositat i altruisme. Aniria bé per forjar organitzacions cohesionades i potents i el poble ho agrairà i es mobilitzarà. O no.