Han de plegar tots?

Potser dec ser la darrera persona que pensa d’aquesta forma, vaig al revés del món. De fa molts anys era dels que predicava que calia fer relleus generacionals i, òbviament, ningú se’n va fer ressò. La generació del maig del 68 va començar a manar molt jove, massa jove, i ha trigat molt, massa temps a anar-se’n. Però tot d’una la cosa s’ha capgirat i el país s’ha trastocat. Ara tothom vol que plegui qualsevol dirigent o sotsdirigent d’esquerres.

P1160423.JPG

Vivim en un país força boig. Hem estat molts lustres on mai no dimitia ningú i ara, de sobte, a tots els partits de l’esquerra catalana els ha agafat un atac i han començat a plegar i/o jubilar a tothom. I a més a tothom li sembla bé. A mi no. Posem-ne uns exemples.

De primer ha dimitit José Montilla. Pot ser correcte que dimiteixi de cap de llista socialista, l’honora la forma i el moment de fer-ho, però ha de dimitir també tots els càrrecs del PSC? Amb 55 anys jubilem una persona que ha estat alcalde, ministre i president de la Generalitat?

Passem a ERC, on tal com està la cosa, sembla que a banda de Josep Lluís Carod-Rovira, que ja va ser substituït en les seves responsabilitats a ERC amb 58 anys, també es retira Ernest Benach, amb 53 anys. I ara ha anunciat la renúncia Joan Puigcercós, amb 44 anys!

A ICV-EUiA ha estat substituït Joan Saura, amb 59 anys.

No entro a discutir el que ha de fer o deixar de fer cada partit, però penso que és necessari que, a banda dels encerts o dels errors, cal que als partits hi hagi persones de totes les generacions en els diferents nivells de responsabilitat. A més, crec que en la propera dura, duríssima, etapa que espera les esquerres serà necessari el concurs de tots els actius que tinguin els partits i caldrà sumar-hi de fora com més gent millor.

Si demanem relleus als de 50, continuem demanant relleus dels de 40 anys, a qui posarem de dirigents dels partits d’esquerres catalans, a nois i noies de 16 anys?

Cal asserenar-se i buscar les formes de sumar i potser els valors que caldrà reclamar amb més força en la política catalana seran esforç, sacrifici, generositat i altruisme. Aniria bé per forjar organitzacions cohesionades i potents i el poble ho agrairà i es mobilitzarà. O no.

2 comentaris

  • josep | sabadell

    12/01/2011 0:50

    Serrano en aquest cas estic d’acord amb vostè.
    _Fa dies que comento en el meu entorn sobre aquesta gent, que en algun dels casos no tenen ni cinquanta anys i ja volem esborrar-los del paisatge polític.
    _Tampoc (alguns) han estat tan nefastos com per (pre) jubilar-los.
    _Crec que un país, un col·lectiu, no pot ser tan malbaratador amb les persones. Malgrat alguns errors s’han deixat molt per tots.
    _Qui acabarem tenint de polítics?
    _Els políticament correctes i prou ?
    _Són tots iguals els polítics?
    _Penso més aviat que ho som els ciutadans, i en tot cas en conseqüència ho son els polítics.
    _Visca la política i els polítics!!! democràtics és clar.

  • Carme

    06/02/2011 12:47

    ahahahaaa, quina gràcia, amb els polítics que hem d’aguantar, que a més són molt poc democràtis. NO HI HA DEMOCRÀCIA INTERNA al si de cada partit. Uns politics que no es preocupen de l’atur, del dèficit fiscal, de la immigració, de la competitivitat, del funcionament judicial, dels drets socials, de la igualtat d’oportunitats, de la competència deslleial, de….de….de….gairebé res que no sigui afavorir els interessos del seu partir i el propis. A aquests se’ls ha d’aplauidri, en nom d’una democràcia QUE NIO TENIM, ja que només és aparent….

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús