Arxiu del dimecres, 12/01/2011

Capdevila, treu les grapes del diari!

dimecres, 12/01/2011

Quan al Palau de la Música es va presentar el diari Ara algú –potser en Capdevila?– va explicar que el diari portaria una grapa. L’argument és que així el diari no es desfà quan el llegeixes. D’entrada no em va semblar gaire encertada la idea, ara bé, vaig quedar astorat quan els primers dies tothom lloava aquesta mala pensada. Ara, han passat ja unes setmanes i puc dir sense por a equivocar-me que posar una grapa al diari –de fet n’hi ha dues– ha estat un error.

P1190747.JPG

___________________________

Tots aquells a qui els sembla molt bé que el diari es vengui grapat són un tipus de gent que es pensen que el diari serveix per llegir. Inaudit! Més encara: que el diari serveix per llegir a l’aire lliure quan fa vent. No sé quina mena d’intel·lectuals i escriptors en general escriuen en aquest nou diari!

Jo, en canvi, quan vaig d’excursió a la muntanya mai se m’ha ocorregut portar el diari i menys llegir-lo quan he fet cim. Només he trobat a faltar una grapa quan a la platja enxampes un dia rúfol. Però, de fet, anar a la platja en un dia així és una mala idea; és molt millor tancar-se en un bar amb aire condicionat.

En canvi, m’ha emprenyat molt que el diari porti les grapes en multitud d’ocasions. Posaré tres exemples entre les desenes d’ocasions en què les grapes m’han destorbat. (Animo els lectors a exposar més idees sobre la incomoditat de les grapes.)

Si fregues i has de posar diaris al terra, com ho fas amb el diari Ara? Has d’anar arrencant fulles i la meitat se’t queden a les mans. Mal assumpte. És que ningú que escriu frega el terra de casa seva?

Quan netejo les sardines ho faig a sobre de papers de diari; així, un cop tretes les pelleringues, passo els peixos per l’aixeta i els poso en un plat, embolico els diaris i feina feta i marbre net en un segon. És que potser vosaltres teniu un netejador de sardines automàtic Braun?

Quan faig pebrots i albergínia a la brasa per fer escalivada tinc el costum, après de la meva àvia, de posar-los, un cop escalivats, embolicats en paper de diari durant un parell d’hores perquè amb l’escalforeta s’acaben d’amorosir. Si poses un diari grapat al terra i vols embolicar un pebrot amb tres fulls del diari, és un infern. A més, trec les pells i les llavors sobre els diaris i tot aquell merder el tiro a les escombraries sense embrutar res.

Per això no entenc la gent que vol llegir el diari per Internet, com s’ho faran en la vida quotidiana sense diaris?

Són moltes les ocasions en què els diaris els fem servir per a coses que no tenen res a veure amb la lectura. No hi ha cap subscriptor o comprador al quiosc del diari que es trobi amb casos semblants, no hi ha ningú que faci coses normals amb un diari? Per això proposo al director que tregui les dues grapes del diari.