Arxiu del divendres, 21/01/2011

Cal fer-los por

divendres, 21/01/2011

focds 205.jpg

___________________________________________________________________
Hi va haver un temps en què es va organitzar el sindicat luddista, després es van anar configurant les formes de resistència obrera al capital i el seu irrefrenable i malaltís afany de lucre. L’any 1917 va esclatar la revolució soviètica i, tot i que els els habitants dels països on es va fer no en van sortir gaire beneficiats, a la resta del món ens va anar molt bé. Era una amenaça contundent davant dels poders econòmics i financers del món capitalista, que en tenien por. Era tanta la intimidació que fins i tot la CIA es va dedicar a finançar qualsevol projecte d’esquerres que no fos directament prosoviètic, una cosa avui absolutament impensable.

Ara, després de la caiguda del mur l’any 1989, ja no hi ha res que els aturi: primer van esborrar tot rastre de comunisme, ara estan esborrant qualsevol rastre de socialisme, estan arribant a la lluita final. Cal crear alguna força que els torni a atemorir que no pot ser altra cosa que la reacció conscient i responsable de la ciutadania organitzada convenientment.

Llegint la major part de notícies econòmiques dels darrers dos anys a un li agafa una sensació d’impotència tan bèstia que et vénen ganes de publicar un pamflet anglès del mercat de Chesterfield (a E. P. Thompson: La formación histórica de la clase obrera. Inglaterra: 1780-1832), datat entre els anys 1810 i 1820, que deia així:

“Le informaré a usted que hay seis mil hombres que irán por usted en abril y que luego iremos y volaremos el Parlamento y barreremos todo lo que se nos ponga por delante del pueblo. No vamos a aguantar más a todos esos bribones que gobiernan a Inglaterra, pues el general Ned Ludd va a venir pronto y habrá la gran revolución y caerán cabezas”.