Cal fer-los por

focds 205.jpg

___________________________________________________________________
Hi va haver un temps en què es va organitzar el sindicat luddista, després es van anar configurant les formes de resistència obrera al capital i el seu irrefrenable i malaltís afany de lucre. L’any 1917 va esclatar la revolució soviètica i, tot i que els els habitants dels països on es va fer no en van sortir gaire beneficiats, a la resta del món ens va anar molt bé. Era una amenaça contundent davant dels poders econòmics i financers del món capitalista, que en tenien por. Era tanta la intimidació que fins i tot la CIA es va dedicar a finançar qualsevol projecte d’esquerres que no fos directament prosoviètic, una cosa avui absolutament impensable.

Ara, després de la caiguda del mur l’any 1989, ja no hi ha res que els aturi: primer van esborrar tot rastre de comunisme, ara estan esborrant qualsevol rastre de socialisme, estan arribant a la lluita final. Cal crear alguna força que els torni a atemorir que no pot ser altra cosa que la reacció conscient i responsable de la ciutadania organitzada convenientment.

Llegint la major part de notícies econòmiques dels darrers dos anys a un li agafa una sensació d’impotència tan bèstia que et vénen ganes de publicar un pamflet anglès del mercat de Chesterfield (a E. P. Thompson: La formación histórica de la clase obrera. Inglaterra: 1780-1832), datat entre els anys 1810 i 1820, que deia així:

“Le informaré a usted que hay seis mil hombres que irán por usted en abril y que luego iremos y volaremos el Parlamento y barreremos todo lo que se nos ponga por delante del pueblo. No vamos a aguantar más a todos esos bribones que gobiernan a Inglaterra, pues el general Ned Ludd va a venir pronto y habrá la gran revolución y caerán cabezas”.


7 comentaris

  • Pere

    22/01/2011 0:33

    És evident que la unió fa la força. És la nostra força i no ens ho acabem de creure. Ells estan units i estan d’acord. I nosaltres tot el contrari. Però la nostra lluita no ha de ser, només, per millorar econòmicament, per assolir millors sous, per comprar millors cotxes i segones residències, que és la pastanaga que ens han plantificat davant dels nassos durant tots aquests anys. Cal lluitar per canviar les coses a fons. Per assolir una societat que elimini l’enorme infelicitat que crea el capitalisme.

  • Silvia Carrasco Pons

    22/01/2011 10:35

    Jordi Serrano, avui has estat magnífic. A més, seguint la màxima de Gracián, lo bueno, si breve… O bé de Schuster, no hase falta desir nada más. De moment, però, la por la tenim nosaltres.

  • Raimon Bono i Iranzo

    23/01/2011 12:02

    Totalment d’acord.
    La por al comunisme va fer més per millorar la vida dels treballadors del món occidental que el comunisme mateix pels treballadors de l’est.

    http://raimonbono.blogspot.com

  • Manuel

    23/01/2011 19:15

    Cal tornar a posar el segon plat a la balança per a que s’equilibri.

  • Roser Suñer Soler

    26/01/2011 0:06

    Jo també ho signo. Hi ha un autèntic moviment de les elits tendents a un únic objectiu, la seva perpetuació i la salvaguarda dels seus beneficis a costa dels miserables que no tenim només que un vot prestat que no val res.
    Doncs sí, “Vive la Resistance”

  • Gerard

    28/01/2011 13:34

    Molt d’acord amb l’article, tanmateix, em pregunto quina estranya raó t’empeny a publicar el text d’aquest pamflet en castellà enlloc de la llengua en què va ser escrit, o bé, en cas de dubtar de la seva comprensió per part del públic del diari, la seva traducció en català, llengua la qual es pressuposa que tot lector coneix, fins i tot nord-catalans, que es veuen exclosos en aquest cas. Sembla que l’autoodi és encara molt present en l’inconscient de molts catalans tot i la presumpció de consciència de país que tinguin.
    Salut, independència i socialisme.

  • Josep

    18/02/2011 22:39

    Sembla que apel·les a la revolució, Jordi Serrano. Hi estic totalment d’acord si es això el que insinues. Sóc de Castelló i n’estic fart d’aquestos polítics botiflers que hi tenim des de fa tants anys, que seguint les ordres de sa “majestat” ens han privat de la TV3. L’objectiu és ben clar: dividir als pobles catalans per esmorteir la nostra cultura i acabar amb nosaltres, consolidant així la unitat d’Espanya i la seva trona, que és el que més li cou. Franco no era el dictador, era el criat dels borbons, els autèntics dictadors absolutistes des de fa segles. Nosaltres els valencians (catalans) som els veritables responsables d’haver arribat a aquesta situació. Fa tres segles hauriem d’haver lluitat fins a la mort contra aquesta gent. Ara seriem un poble lliure i sobirà. I per cert, un consell per a les esquerres valencianes: vot útil contra el PP, que el que volen és que tots els nacionalistes i catalanistes votem amb la major disperssió possible, així la dreta aconseguiria el seu objectiu de triomf electoral. Vot útil contra el PP valencià per fotre’ls fora!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús