Arxiu del dilluns, 31/01/2011

Els jueus, l’esquerra i Joana Ortega

dilluns, 31/01/2011

P1190095.JPG

__________________________________

Estic fart de sentir a gent de centre, de centre dreta i de dretes a dir impunement que l’esquerra és antijueva.

A banda de la Pilar Rahola –un clàssic del desvari–, s’hi ha afegit els darrers dies la flamant vicepresidenta del Govern català Joana Ortega, que ha criticat el tripartit per l’oblit de la comunitat jueva. El que em faltava per sentir!

A finals de 2008 i inicis del 2009 Israel va atacar Gaza bombardejant població civil amb fòsfor blanc, un fet corroborat per Amnistia Internacional. Aquest fet va provocar una manifestació a Barcelona que una part de jueus d’extrema dreta no ha paït.

Als jueus els vull explicar algunes coses del país que potser desconeixen. Mentre s’iniciava l’Holocaust, a Catalunya hi havia una gent que ho aplaudia, per exemple el capellà Joan Tusquets, un home molt important en l’església catalana dels anys trenta i quaranta. A finals de l’any 1933 és invitat per l’Associació Antimaçònica Internacional a visitar el recentment inaugurat camp de concentració de Dachau. Ell mateix va comentar que “ho van fer per ensenyar-nos el que havíem de fer a Espanya”. I era l’any 1933! No cal dir que el feixisme va governar Catalunya durant quaranta anys, essent en la primera etapa de tipus nazi. El nacionalcatolicisme i el nazisme eren una mateixa cosa aquí quan vèiem bisbes saludant a la romana. La dreta catalana va ser filonazi en quasi la seva totalitat i progermànica quasi sempre; vegeu el llibre de memòries de l’Ester Tusquets Habíamos ganado la guerra.

Mentrestant, quins catalans van patir els camps de concentració nazis? No cal ser molt llest per respondre a aquesta pregunta: els catalans de totes les maneres de ser d’esquerres: gent d’ERC, del PSUC, de la CNT, etc. Uns 2.000 catalans hi van anar a parar, allí junt amb els jueus, mentre que aquí la burgesia recolzava els franquistes. La gent d’esquerres va ser la que va penjar a la façana del camp de concentració de Mauthausen una pancarta que donava la benvinguda a l’entrada de les tropes aliades i que deia: “Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas liberadoras”.

De fet, la primera persona que va documentar la qüestió va ser Montserrat Roig, una militant del PSUC, a Els catalans als camps nazis i tenim el testimoni –entre d’altres– de Mercè Núñez Targa en l’esborronador llibre El carretó dels gossos. Una catalana a Ravensbrück.

Per si tot plegat fos poc, no ha estat fins al govern d’Entesa quan un conseller de la Generalitat ha organitzat actes oficials d’homenatge, per exemple, al camp de Mauthausen, en el marc de les actuacions del Memorial Democràtic. Increïble però cert.

Però la simpatia dels esquerranosos catalans pels jueus va durar per sempre ja que en la fundació de l’estat d’Israel i en els seus primers anys la seva concepció socialitzant amb els kibbutz, quan no directament prosoviètica, feia que Israel fos un punt de referència obligada per a qualsevol simpatitzant de l’esquerra al món.

Per tant, l’esquerra catalana mai acceptarem lliçons sobre el tracte als jueus, fins aquí podia arribar la ignorància.