Josep Fontana i la superstició

P1150741.JPG

Vaig estudiar història contemporània a la Universitat Autònoma de Bellaterra. Sempre he pensat que quan els responsables universitaris empraven la paraula “excel·lència” es referien a la pretensió de formar alumnes al més alt nivell cultural possible. Per a aquest empeny suposava que pretenien que els alumnes universitaris tinguessin referents en el professorat de la més alta qualificació. I pensava, per tant, que persones com Josep Fontana o Jordi Nadal estarien al capdamunt de qualsevol forma d’avaluació acadèmica. Ara ja m’ho miro diferent, quan parlen d’“excel·lència” parlen dels rics i del poder.

Fa uns dies la UAB s’ha negat a nomenar doctor “honoris causa” aquests dos insignes investigadors. Em centraré en Josep Fontana. Per mi, si Eric Hobsbawm és déu, Josep Fontana és el seu representant a la terra.

Els responsables d’aquesta negativa han argumentat qüestions d’ordre burocràtic típiques dels covards quan després de fer una malifeta no tenen nassos de donar la cara. Crec que Fontana és potser el català més savi viu. És un home amb uns coneixements enciclopèdics i ha estat i és el mestre de moltíssims historiadors i no historiadors de Catalunya i Espanya.

Alguns sabem coses i pensem coses perquè ens les ha ensenyat i ens les ha explicat Fontana. I ara uns senyors dels qui no en sabem res han decidit negar-li la distinció.

Borja de Riquer, un altre del grup de savis catalans, ha dit que “no han donat arguments racionals”. Jo, en canvi, ho trobo lògic ja que és impossible trobar arguments racionals per menystenir Fontana; en canvi, espero els arguments irracionals d’aquesta penya a qui la societat dóna la confiança perquè formin els quadres del futur. Déu ens agafi confessats.

Sembla que una de les crítiques que fan a Josep Fontana és que sigui marxista, sí, d’esquerres de pedra picada. Darrerament s’ha estès la brama que no es pot ser un acadèmic, un universitari, un intel·lectual, si s’és d’esquerres. Es veu que poc a poc la universitat es va convertint en un espai on, si hom és crític, vol dir que no s’és científic. Un científic esdevindrà en el futur, si no aturem aquesta disbauxa, un ésser dòcil per al poder quan no al seu servei.

Quan diuen que volen fomentar l’excel·lència volen dir en realitat convertir la universitat en un vedat dels rics, encara que siguin totxos, mentre que si hi ha investigadors o mestres pobres, encara que siguin virtuosos, seran convenientment exclosos.

Si ens hi deixem portar tornarem als temps on, quan hi havia una epidèmia, l’únic remei acceptable per als poderosos era resar.

2 comentaris

  • Junius

    17/02/2011 13:52

    Estem a un pas de la universitat tecnocràtica entesa com a excel·lent quan a voltes no és més que feixista.

  • Carme

    28/02/2011 17:31

    Si us hi voleu adherir a la campanya de rebuig sobre la denegació del doctorat Honoris Causa a Nadal i Fontana, obriu aquest link. Està obert a tots, no només de l’àmbit acadèmic.

    http://www.rebelion.org/noticia.php?id=123102

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús