L’autèntica revolució va ser l’elèctrica

cel999.jpg

_________________

No entenc la quantitat d’articles i llibres sobre l’ús de les noves tecnologies, ara ja parlem de la política 2.0, de la comunicació 2.0, dels diaris 2.0, dels entorns digitals, etc. Com a historiador, he estat mirant si aquest fenomen s’havia plantejat mai en el passat. I, efectivament, puc demostrar que excepte uns sonats que creien que l’electricitat portaria al socialisme –no us ho creureu però es cert– la major part de la gent no va fer cap referència als canvis que provocaria l’electricitat en la comunicació als diaris, la immediatesa, etc. Tot i que l’electricitat va ser un invent molt més transformador i revolucionari que cap de les actuals tecnologies i usos.

De fet, hi ha un abans i un després de l’electricitat, quan es van electrificar les ciutats i els pobles va canviar tot. D’entrada van canviar totalment els horaris i, ja se sap, qui controla els horaris controla la mentalitat de la gent, com ens ha explicat a bastament Salvador Cardús. Fins aquell moment tothom, rics i pobres, podien fer activitats durant les hores de sol, després era quasi impossible fer res. Amb l’electricitat, a partir d’aquell moment hi va haver gent que va haver de treballar a la nit.

Tot va empitjorar: es va mecanitzar la indústria i durant tres generacions la gent va viure pitjor. Però almenys ningú es va dedicar a fer poemes als electrons, ni conferències tipus Vil Gueits alliçonant el món, mentre de passada predica contra l’escola pública, per cert.

Que es una contradicció dir tot això i participar en un bloc en l’entorn 2.0 d’un diari? És clar. La perfecció és feixista i jo sóc imperfecte com no paren, d’altra banda, d’assenyalar els que fan comentaris al meu bloc.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús