Fem l’autocrítica de l’exconseller Ernest Maragall

 

P1160518.JPG  _________________________________________________

Llegeixo aquests darers dies tota mena de declaracions d’Ernest Maragall pontificant. Ernest Maragall  és d’una generació que es caracteritza per la seva manca de sentit autocrític, per tant –com deien els estalinistes– li farem una autocrítica.

El tripartit ha fet moltes coses bé, però sense cap mena d’agosarament, cosa que ha provocat una desmobilització important.

Si hom vol galvanitzar els propis sectors que representa hauria de plantejar algunes batalles en el terreny de joc que més li convingui. És evident que no es pot fer tot alhora, però si tres o quatre batalles. Per exemple, s’hauria pogut ser valent i acabar amb la concertació d’escoles d’elit. Treure la concertació a 10 o 12 escoles d’elit hauria estat bé, més encara quan en algunes d’aquests es separa els infants per raó de sexe.

Tampoc entenc com un conseller d’un govern de coalició pacti amb l’oposició abans de pactar amb els que donen suport al govern. És d’una excentricitat increïble. En qualsevol govern seria fulminantment cessat.

Tampoc entenc que en set anys no s’hagi fet res per repartir els alumnes immigrats per les escoles privades amb subvencions públiques. No pot ser que l’escola pública encara aculli al 80% de l’alumnat immigrat.

És molt fàcil ser dòcils amb els poderosos i, en canvi, generar cinc vagues dels mestres. Cal recordar que el dels mestres és un col·lectiu escorat a l’esquerra.

L’actitud del conseller Maragall no és explicable des de la raó. No s’atreveix amb els poderosos, pacta amb l’oposició i no amb els seus, i munta cinc vagues d’un sector que vota majoritàriament als partits que donen suport al seu govern. Això no se’n diu governar, això va ser un suïcidi.

 

1 comentari

  • raul aguilar

    24/03/2011 15:04

    Has estat molt suau amb el Sr. Ernest…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús