Joan Salas Anton, balanç d’una trajectòria

Joan Salas7.jpg

_____________________

La Fundació Roca i Galès ha tirat endavant una col·lecció de biografies sobre cooperativistes catalans. Un gran encert ja que en la seva gran majoria són personatges totalment desconeguts i que, amb sort, tenien una entrada a l’Enciclopèdia Catalana.

Em van encarregar la referent a Joan Salas Anton, el personatge que es va dedicar en cos i ànima a organitzar el cooperativisme català, però a més en va ser el gran ideòleg i propagador. Fou un lliurepensador republicà i socialista nascut l’any 1854 i que mor 50 dies abans de la proclamació de la II República.

Salas ha passat desapercebut a causa de molts factors. És difícil fer lliure examen de la trajectòria de Salas Anton, especialment pel que fa a la seva darrera etapa, que és el que ha fet que no passi a la història com segurament li hauria agradat. La història ha estat molt severa amb aquest personatge. Vegem-ho.

Salas col·labora amb la dictadura de Primo de Rivera i acaba essent primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Hi poden haver tres raons per acceptar de col·laborar amb aquells que havien estat els seus enemics polítics durant tota la seva vida. En primer lloc, perquè estava molt a prop del grup d’ugetistes que van acceptar el joc de la dictadura pensant-se que potser sense massa escrúpols podrien batre la CNT. El cert és que no sembla que l’actitud “pragmàtica” de la UGT els servís a Catalunya per a res, només per al sorgiment de sindicats grocs. A més, l’any 1930 la Federació Catalana del PSOE tenia només 260 afiliats.1 Altres personatges d’esquerres també van col·laborar amb la dictadura però van tenir responsabilitats durant l’etapa republicana i van acabar exiliats, per la qual cosa el judici sobre la seva trajectòria en aquesta etapa de la dictadura de Primo de Rivera queda enormement disminuïda i velada. I si en la trajectòria personal hom passa per un camp nazi (Largo Caballero), necessàriament la perspectiva i el judici general canvien.

És probable que en el rerefons de la decisió de Salas d’acceptar el càrrec de regidor de l’Ajuntament de Barcelona durant la dictadura hi hagi, a més, la pugna entre diferents sectors de la maçoneria: d’una banda, la Gran Logia de España, afavorida pel règim, i, d’una altra, el Gran Oriente Español, crític amb la dictadura.2 No seria el primer ni el darrer cas en què una persona, quan ha d’optar entre la fraternitat de grup (per dir-ho amb un eufemisme) i l’ètica, opta per oblidar la seva autonomia moral.

O pot ser que simplement posés la seva vanitat personal per sobre d’una trajectòria coherent i valenta.

A més, l’esquerra sempre jutjarà més severament els seus que la gent conservadora els propis. El dia que no sigui així, el dia que a la dreta no li sembli bé un home com Camps i deixi de votar-lo i el dia que l’esquerra no tingui desgasts electorals per casos de corrupció, llavors ja no hi haurà dretes ni esquerres. No es pot ser d’esquerres actuant com si hom fos de dretes, només dient coses diferents.

Sigui com sigui, l’ensenyança d’aquest balanç és que als lliurepensadors no els salva el confessionari, encara que a voltes actuïn com a jesuïtes.

 

1 David Ballester: Marginalitats i hegemonies…, op. cit. Barcelona, 1996, p. 89-90 i 101; Albert Balcells: Rafael Campalans…, op. cit. Barcelona, 1985, p. 62.

2 José A. Ferrer Benimeli: Masonería española contemporánea, vol. II. Desde 1868 hasta nuestros días. Siglo xxi, Madrid, 1980, p. 59-60; Joan Tusquets: Orígenes de la revolución española. Ed. Vilamala, Barcelona, 1932, p. 50-51; Mª Dolores Gómez: La masonería en la crisis española del siglo xx. Taurus, Madrid, 1986, p. 203-204.

2 comentaris

  • josep | sabadell

    15/05/2011 18:24

    Perdó, potser no ve a tema ( o sí!?).
    He vist Serrano que dones suport al soci del PP a l’ajuntament de Sabadell: el tot poderós Manuel Bustos.
    Mals temps per la lírica, oi !?

  • josep | sabadell

    23/05/2011 16:14

    Enhorabona Serrano,
    ja vaig sentir ahir en directe (radio Sabadell) com el Bustos agraïa al PP la seva col·laboració, així com a vostè li oferia feina per aquesta legislatura. Va ser molt emotiu.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús