La immediatesa, vaja ximpleria!

P1150348.JPG

_________________________________________________

S’argumenta que les noves tecnologies han aconseguit una cosa molt bona: la immediatesa. Es diu, per tant, que és una gran conquesta i una cosa molt bona tenir notícies a l’instant i poder enviar les cartes a l’instant. Sempre tot a l’instant, és bo? Per què?

Normalment hom consideraria que aquell que vol les coses ara, ja!, és un boig, que té una mentalitat infantil o que és una persona que necessita tractament especialitzat.

En canvi, ara tothom creu que és bo que sapiguem les coses immediatament i que les transmetem immediatament. No em digueu que no heu rebut desenes de mails que en rebre’ls heu pensat: si aquest paio s’ho hagués pensat un minut, no l’hauria enviat. La immediatesa és una font constant de conflictes derivats de mails enviats sense pensar.

Sembla molt positiu tenir una notícia a l’instant encara que sigui mentida: per exemple, a les eleccions presidencials dels EUA de l’any 2000 entre Gore i Bush els diaris van canviar de portada deu vegades aquella nit pendents del recompte trampós de Florida.

Volem les notícies contrastades o les volem ràpides; si pretenem fer totes dues coses mentim.

Comunicar-nos sense reflexió és producte d’una patologia: una fugida endavant. Hem creat una societat malaltissa i en fem bandera per dissimular.

M’agradaria donar un consell al director del diari Ara, Carles Capdevila: tranquil·litat. L’única notícia important va ser la revolució neolítica quan no hi havia diaris –que sapiguem– i més modernament la de la revolució francesa i quan tampoc no existia el diari Ara. Les altres notícies són pura invenció contra l’avorriment. Henry David Thoreau, un avançat als temps, escrivia al segle XIX que “en lo que atañe a Inglaterra, el último retazo noticioso con cierta sustancia venido de esta parte fue la revolución de 1649” (amb l’execució de Carles I d’Anglaterra). De fet, ell creia que ni la revolució francesa va ser una autèntica notícia: “nada nuevo ocurre en el extranjero, incluida una revolución francesa”.1

 

Algú creu sincerament que saber les coses una mica abans canvia res de res? Algú creu que rebre o enviar una carta immediatament canvia alguna cosa? La gent està angoixada i en comptes d’aturar-se i reflexionar sobre les causes de la seva angoixa intenta de manera compulsiva que tothom estigui angoixat.

Som el mateix home de les cavernes i em pregunto si hem evolucionat gaire; cada dia que passa estic més convençut que Darwin tenia raó però a la inversa. Aviat tornarem a caminar de quatre potes i tornarem a pujar als arbres.

 

1 Henry David Thoreau: Walden. Del deber de la desobediencia civil. Parsifal Ediciones, Barcelona, 2001, p. 93.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús