Facebook i els fòbics socials

focs 209.jpg

 

 

 

_________________

Fa temps que hi ha coses que van de gairell: la gent prefereix parlar en públic de la seva vida íntima i de sexe, i no pas de política, els fa vergonya parlar de política. És a dir, allò que és privat ho elevem a públic i allò que és públic ho amaguem. Estem caminant cap a la fi de la vida privada.

Ara, a persones mal educades en cotó fluix i en valors líquids els agafen atacs de narcisisme i creuen que tot el que forma part de la vida quotidiana interessa a tot el món tant com li interessava als seus papis.

Si el que fem en la vida no ens interessa ni a nosaltres mateixos, com podem creure que interessa als altres? Quina presumpció! No trobo que viure tingui molt de sentit, en molts moments és indubtable que costa trobar-hi sentit (Albert Camus) i mentrestant hi ha legions de persones que no ho saben, no s’ho han preguntat mai, no tenen temps, fugen i es fan la il·lusió que els altres trobaran sentit a la seva vida. Estem davant un egocentrisme malaltís que, en ser massiu, és molt preocupant i denota que alguna cosa està passant en la nostra societat.

Feisbuc és l’evidència que la gent està insatisfeta. S’argumenta que són xarxes socials en què la gent es relaciona de noves maneres. No. Es posen la pantalla de parapet, per separar-se d’una relació, la relació social que els fa por; estem davant actituds de fòbia social. La gent té centenars d’amics, bona manera de cridar que no en tenen cap de veritat. Tenen amistats líquides, no amics.

No ens hauria d’estranyar tant. De fet, l’invent del feisbuc és d’un paio tocat de l ‘ala que davant la seva evident discapacitat emocional i social s’inventa una cosa per lligar muntant un sistema per a una societat discapacitada emocionalment i socialment. S’ha fet ric i ha tingut èxit, posem-nos a tremolar! Al seu propi soci i amic el va treure de l’empresa amb traïdoria, lògic! Què es pot esperar de gent malalta? Ho veiem cada dia.

Feisbuc és el gran somni dels totalitarismes. Abans havien d’imposar el confessionari amb l’amenaça de l’infern; ara ja no calen ni amenaces: en comptes del confessionari van a la plaça del poble a explicar-ho contents

79 comentaris

  • emili rey

    16/06/2011 7:39

    Enhorabona. No es pot explicar millor

  • Xavier Amat

    28/08/2011 14:12

    M’agrada el què dius, però és només una part de la realitat, o diguem que no és tant culpa del feisbuc en sí com de l’ús que en fan algunes persones. Jo, per exemple, trobo que és un invent sensacional, al mateix nivell o encara més que el correu electrònic, perquè em va de conya a nivell professional. Ara, la gent que està posant a cada moment que ara està rentant-se les dents o que està sucant el tomàquet al pa, doncs realment ja s’ho faran… Però si així són feliços…

  • Ararepublica

    24/09/2011 17:51

    Josep Pla parlava d´amics, coneguts i saludats. Doncs el Facebook va d´això, senzillament. El que és patològic és confondre en quin d´aquests apartats ubiquem les persones amb les que ens relacionem. Negar la rellevància que tenen avui dia les xarxes socials tipus Facebook o Twitter, és tan poc intel-ligent com viure-hi enganxat. De fet, aquest article seu, senyor Serrano, ara mateix està essent molt compartit a través de les esmentades xarxes. Veu com sí que serveixen per alguna cosa?

  • Alex Serra

    25/09/2011 21:57

    Tot i que estic bastant d’acord amb el que exposa, tindre un bloc no es una mica el mateix del que es queixa? No es una mica pretencios pensar que el seu bloc interessarà algú? De debò que no ho dic amb mala fe, només ho faig per debatre.

  • Andreu

    27/09/2011 13:09

    Sr. Serrano: vostè és absolutament contradictori. Per què té un bloc? Un bloc és públic i en ell hi escriuen diferents persones que donen la seva opinió, que vostè no coneix i que ni tan sols pot identificar. Escriure és una bona manera de conèixer-se un mateix, però precisament com a acte privat.

  • Guillem

    01/10/2011 3:26

    Tota la raó del món:

    Als que critiquen l’article… Que volíeu??? Que l’escribís a mà i vos l’enviés en una carta?? Es evident que tothom utiliza el facebook, però això no treu, que realment, sigui un invent malaltís. Estem tots bojos senyorrs meus!!

  • Ferran

    03/10/2011 11:28

    Benvinguts al segle XXI! Adapteu-vos o morireu. El facebook és un invent de puta mare diguin el que diguin. Que hi ha gent que en fa un mal ús? Ostia només faltaria, igual que es pot fer mal ús de qualsevol cosa. No per això és un invent malaltís. Els malaltissos sou aquests que us negueu a acceptar el món tal com s’ha tornat, i us esteu quedant marginats perquè ja no us entereu de la meitat del que passa al vostre entorn immediat (almenys amb la gent jove, tinc molts coneguts i amics q no s’enteren de res pq viuen aïllats al seu mon sense facebook). El món està avançant, un dia va aparèixer el telègraf, després el telèfon, radio, televisió, internet, correu electrònic, blocs, diaris digitals, facebook, twitter, i el que està per venir! Però si ho preferiu, au, aneu a fer senyals de fum colla de cromanyons!

  • bloom

    10/10/2011 18:38

    “Feisbuc és el gran somni dels totalitarismes” vas un pel embalat, no? Què vols dir amb això? I per què ho escriu així “feisbuc”, que és una gracieta? O és que ara s’escriu així?

    Què és això, doncs, una mena de “facebook és una merda, que guai que soc” en versió intelectualoide?

    Breaking news: si no t’agrada el que posen els teus amics, això parla més de tu mateix (i dels amics que tens) que de facebook com a plataforma de comunicació.

  • Gerard

    12/10/2011 22:45

    Doncs quina vergonya d’article. En Mark Zuckerberg és el milionari més jove. Fa ràbia quan es té una edat i un se n’adona que no ha sabut fer-ho bé ni en un 5%.

    Facebook, per a molts, és una gran eina de comunicació. Sobretot per a persones amb discapacitat que per mala sort tenen pocs amics i allí intenten trobar consol. Ja és prou trist que ara els critiquis. De gent malalta amb cadira de rodes i que no es mou gaire de casa n’hi ha molta. Els malalts no són motiu d’escarni company.

    Hi una altra cosa. Jo utilitzo Facebook com a eina de comunicació 2.0 i de màrqueting social per a moltes empreses i diverses entitats. No des dels perfils, sinó des de les pàgines de fans. T’has preguntat quantes empreses del teu poble o barri tenen una pàgina de fans per arribar als seus clients i així millorar el seu producte o l’empresa en sí? Doncs això. Si no saps de què parles, no en parlis.

    Ah, i no és casualitat que la gent que més critica Facebook sou persones que sou immigrants digitals. Emocionalment parlant, i en forma de metàfora, és com quan una persona agafa angúnia o li fan cosa les persones de color perquè ha viscut tota la vida en un poble de persones blanques. La metàfora no és meva, és extreta d’Intel·ligència Social, de Daniel Goleman. Espero haver-me fet entendre.

  • Gerard

    12/10/2011 22:48

    Et diré una cosa més: Facebook, a l’igual que Twitter, ajuden i són una gran contribució a la democratizació d’idees. És el què ens cal perquè la societat avanci.

  • Gerard

    12/10/2011 22:55

    Però ara permeti’m fer una autèntica crítica a Facebook: té un filtre social que per mitjà dels enllaços que vostè clica s’aprèn quines són les notícies més rellevants per a vostè, creant un adoctrinament que tanca la porta a nous punts de vista i noves perspectives. Aquest fet no genera conflicte directe amb la democratització d’idees, ja que aquesta depèn dels seus contactes (pot afegir-ne més o borrar-ne, vostè els controla) i el filtre en canvi és sobre aquests, però vostè no en coneix les regles i per tant no controla el filtre. Qui vulgui més informació, al Youtube trobarà el discurs d’Eli Pariser que va oferir al TED on ho explica molt bé. Salut!

  • joan llobera

    22/10/2011 22:59

    La descripció que fa del senyor que va inventar el facebook s’assembla molt al que surt a la peli que li han dedicat, però ja s’ha repetit àmpliament a la premsa que aquest retrat és, com a mínim, poc acurat.

    No és un incapacitat emocional ni social, i molt menys un malalt. És un senyor molt llest, que sap molt bé el que vol, capaç de trobar solucions creatives i resoldre problemes tècnics raonablement complicats.

    Em sembla molt bé que no li agradi el Facebook. Però menysprear el talent de l’enemic no fa que sigui menys real.

  • Leila

    24/10/2011 20:32

    Abans, veia els meus cosins (ens separen milers de quilòmetres) un cop o dos a l’any, si hi havia sort. Quan ens veiem, la nostra conversa es limitava a preguntes i respostes de cortesia.
    Ara, segueixo veient-los un cop o dos a l’any. Però durant la resta de l’any tenim contacte a través de Facebook, i quan ens veiem, tenim mil coses a explicar-nos. Les xarxes socials ens han apropat moltíssim.
    I amb els amics… ostres, ¿vosté sap com ens facilita la vida aquest “invent del diable” per organitzar sopars, festes, trobades, etc, on SÍ, ens relacionem cara a cara?

  • Sandra M

    29/10/2011 20:08

    Jo tinc facebook i tinc pocs amics. És una manera econòmica de relacionar-me amb amics i familiars llunyans i no diré que no tinc a gent amb la que parlo ben poc en persona perquè simplement són “coneguts”. Cadascú utilitzarà el Facebook com vulgui i la majoria de gent més que fòbia el que troba és facilitat de fer arribar coses a més gent. Sincerament, penso que la fòbia surgeix després, en tot cas. No m’agraden les generalitzacions i aquest text ho és. Això de criticar una cosa o alabar-la no està bé. Totes les coses tenen la seva part positiva i la seva part negativa. Que vostè li tingui mania al Facebook per un motiu que no sabem no és motiu per posar-nos a tots al mateix sac. Gràcies.

  • joan b

    23/11/2011 17:44

    La questió és que ens poguem comunicar, també a través de les xarxes per les facilitats i el fet de ser econòmiques per la majoria. La societat està malalta per moltes qüestions, per l’individualisme i la poca humanitat que impera. Això emsembla força evident i el problema real!

  • l’encobert

    23/11/2011 17:51

    Bueno crec que hi ha alguna coseta a matisar. Si hi hagués hagut facebook a l’Alemanya dels anys 30 segur que no haurien pogut fer la bestiesa que van fer pq la comunicació entre les persoes ho hauria impedit. EL silenci és l’enemic del totalitarisme i sinó pregunti-ho als xinesos que bloquejen el google. L’altra cosa és la dictadura de la imatge i el culte al cos, la publicitat i blña, bla bla. Això no ho va inventar el facebook, per desgràcia ja hi era o potser és inevitable. El problema de l’intel·lectualisme és confiar en excés en la raó humana. Llegeixi’s el malestar en la cultura de Freud i ho entendrà molt bé!
    De res!

  • Josepa

    25/11/2011 13:46

    Ja sap vosté que aquest escrit es pot compartir al feisbuc???
    contradictori

  • Berta Allo

    04/12/2011 13:44

    Facebook també serveix per a compartir tota mena d’inquietuds amb aquelles persones que tu acceptes. Dic facebook com a metonímia de qualsevol xarxa social. Compateixes amb persones que no viuen a prop teu, fas intercanvis de documents, informes sobre gustos i disgustos,… Tan sols em preocupa l’ús que les empreses puguin donar sobre la meva informació tancada en la meva ID. Però això també li pot passar a vostè. Crec que a l’article li falta profunditat perquè se centre en els tòpics negatius i es basa en generalitats. De totes maneres gràcies per la seva reflexió, sempre va bé.

  • Kety Martínez

    04/12/2011 19:43

    -Estic completament d’acord amb voste, Jordi, li done tota la raó.

  • Pere-Lluís Font

    09/12/2011 23:52

    Estic amb l’Andreu i el Ferràn. L’article no només demostra que l’autor, el Jordi Serrano, te poca consciència del que és i representa avui en dia el Facebook (no feisbuc), sinó que a més i sota la meva humil opinió, ho fa de forma que quasi borda la falta de respecte. A banda, amb un trist desconeixement de causa. Si tothom pensés com ho fa ell encara estaríem a l’època del telégraf. I jo no en soc un usuari gaire actiu, però és innegable la importància que aquest mitjà (i moltes altres xarxes socials) està agafant, no només a nivell personal, sinó també professional. Bon sort, Sr. Serrano!

  • Agustí Subirana Domènech

    14/12/2011 13:50

    No estic conforme que pel fet de tindre molts amics “virtuals” a una xarxa social, signifiqui que a la vida real, tu no en tinguis practicament cap. Aquesta afirmació és errònia.

  • penya1992

    16/12/2011 8:18

    Disculpi, estic d’acord en que facebook serveix principalment per lligar i fer exhibisionisme. Per comunicar-se ja tindriem el correu electrònic i l’skype.

    En el que crec que pixa fora de test és en el diagnòstic. Els lectors són genials perquè et donen tants punts de vista que és brutal.

    El seu blog és exhibisionisme també. Ho diu algú. A qui cony li interessa? Doncs miri tota la gent que hi hem escrit. No és facebook però és un blog. AL final ve a ser el mateix.

    Algú altre diu molt encertadament com pot ser que es fiqui amb els malalts. Perquè no diu lo emprenyadors que són la gent que va en cadira de rodes en una vorera concorreguda? A sant de què s’ha de ficar amb la gent que és tímida, que té problemes de relació. Benvinguda una eina que els permeti relacionar-se i no acabin matant a noies en sèrie no? (permeteu-me l’exageració)

    Al final he pensat. No serà que la seva senyora ha conegut a algú a través del facebook i està com les cabres?

    Ei, vaja, que és una eina més, una oportunitat més, que cadascú la usi com cregui convenient, controlem-ne l’ús a la gent menor d’edat (o no els deixem fins els 14/16) i endavant facebook!!! i tot el que surti.

  • maite f.

    18/12/2011 13:58

    Les eines són bones o no ho són en funció de la utilització que en facis. A mi m’ha servit per retrobar companys d’escola, de feina i amics de quan no existien els mòbils i amb els anys haviem perdut el contacte. Benvingut sigui.

  • Joan López

    26/12/2011 11:25

    Lamentable simplificació i generalització la que fa l’autor. La gent utilitza facebook de tantíssimes variades maneres i tenen alhora vides igualment variadíssimes en el món “físic” (s’ha de pensar que si quasi tothom té facebook, aleshores és molt difícil de creure que aquesta majoria de gent no tenen amics reals, no utilitzen facebook per res més que explicar intimitats, són fóbics socials, etc). Per cert, que el respecte de l’autor pels fòbics socials és nul, quan n’utilitza el terme amb aquesta alegria i deixa anar això de “què es pot esperar de gent malalta?”. Finalment, l’anàlisi que fa citant a Camus per destacar la inconsciència de tota aquesta gent que prefereix parlar d’intimitats en públic que de polítca és una bajanada, ja que si viure no té sentit, tan poc en té la vida privada com el meravellós món de la politica.

  • Isabel Cama Llordés

    29/12/2011 12:07

    Fluixet, fluixet…

  • Raül Aguilar

    06/01/2012 3:44

    Hola Jordi, yo crec que el feisbuc, com tu li dius, no es bo ni dolent, es com tot, depen de l’us que en facis.

  • Roser

    08/01/2012 8:35

    Com ja s’ha dit abans, el problema del Facebook és la gent que no en fa un bon ús. Però entre les maneres de no fer-ne un bon ús hi incloc pressionar la gent que no en té per tal que se’n faci un (“no tens feisbuc?”).

    Alguns dels que no tenim Facebook és perquè no el necessitem per promocionar el nostre negoci, perquè no ens interessa comunicar-nos amb gent amb qui vam perdre voluntàriament el contacte, o perquè tenim la sort de gaudir de la nostra família i els nostres amics sense estar-ne separats per gaire més que uns quants carrers. Si tingués Facebook no sabria què posar-hi i acabaria explicant si m’estic retant les dents o vaig un moment a veure com està el sofregit. I per a això, no el tinc i resisteixo com puc els embats dels feisbuquers (“ai,no, és veritat, que tu no tens feisbuc”).

    En canvi, G+ sí que m’agrada, perquè puc compartir les coses només amb qui vull, sense penjar-ho al mur general, i no ofenc a ningú si no li accepto l’amistat, perquè no ho sabrà mai…

  • MateuSV

    09/01/2012 14:55

    Mentre ho llegia, pensava “Aquest home no ha entès res del que passa al món”. Després, he buscat el seu nom al costat de la foto, i he llegit no sé què d’Uniovesitat “Progressista” … Aleshores ho he entès tot !

  • Jordi Sanahuja

    10/01/2012 1:55

    Després de llegir tants comentaris, com sempre les coses no son negre o blanques tenen matisos, estic d’acord amb Jordi Serrano en coses com que molta gent posa:
    estic banyant al nen, m’he menjat un plat de macarrons i estic tipa, estic traïen la pols, molta gent es passa de la ratlla i posa parides que no crec que interessin a ningú, o d’altres que fan 150 fotografies d’una festa i sense ni mirar-les, les pengen totes,sense pensar que algunes fotos no son del tot correctes o poden comprometre la gent, o simplement aquella persona en concret no volia sortir a la fotografia,o la situació en que es troba la persona en aquell moment no es la adient .
    Per posar un exemple, si cada vegada que surts et fan fotos en el moment que aixeques una cervesa o un “gin tonic”, o en el moment que estas fumant un cigarret, el més normal es que pensis que et passes el dia bevent o fumant, i a lo millor la persona en qüestió no fuma,surt poc i no es un bevedor compulsiu, però tens al graciós de tur-no que esta esperant com un paparatzi que facis qualsevol cosa per fer la foto,d’aquest individus n’hi ha bastants,son periodistes frustrats o no se que els passa. Ja se que pots denunciar el contingut,pot evitar que t’etiquetin,configurar la privacitat … , però de primeres la foto està penjada, després ja ho arreglarem.
    Per altre banda Facebook es una gran eina,una gran plataforma per comunicar-se, trobar velles amistats, organitzar quedades,sopars… Es una gran eina per a les empreses,els dona un feedback amb els usuaris o fans d’una marca o servei mai vist fins ara,estem davant d’una eina que ha canviat i canviarà molt més la nostra societat, pero com sempre s’ha d’utilitzar amb coneixement i causa, no indiscriminada-ment. Pot ser un ganivet de doble full, en unes males mans o fent-ne una mala gestió dels continguts podem obtenir resultats inesperats, crec que encara estem al començament, ens falta un llarg camí per recorre amb això de les xarxes socials.

  • m benet i gustà

    11/01/2012 13:00

    Doncs tens raó, vivim en l’era del pensament UNIC: Universal, No contrastat, Induscutible i Censurable. M’encanta la tecnologia i tot el relacionat amb la comunicació, però m’aterra veure que som tan amiguistes! o al contrari! Tot ho és tot i alhora. Uffffffff

  • jm soler

    12/01/2012 21:45

    Que tremendistes que sou, no? No acabo d’esbrinar si en Serrano ha escrit aquest article com a acta de fe o de provocació. O ambdós, que és el més probable. El seu estil em recorda molt el purisme dels d’Iniciativa, una religió cristiana sense anomenar cap crist. gent de molta fe, de parròquia, que es manté fidel a la seva església. És interessant però que a dia d’avui encara s’escriguin coses en relació a l’article. Per mi el fet és que facebook existeix i és utilitzat. Donar doctrina general sobre els qui l’usem tractant-nos de fòbics socials, d’amics líquids i altres gracietes literàries em defineix més aviat l’autor que els afectats. A facebook hi som tots els qui d’una manera o altra ens agrada la comunicació. No som uniformes. No formem una religió. Simplement usem un estri que obre moltes portes. Si un està tocat del bolet, i un altre es creu un savi, si un tercer es fa el graciós… són comportaments individuals que els trobarem a tot arreu. Usem facebook però també tenim altres canals de convivència. En cada moment podem escollir el que més ens convé. Potser estaria bé, per acabar, fer esment del llibre: La porta dels tres panys -de Sònia Fernandez-Vidal- que en unes pàgines diu: ‘… les nostres eleccions defineixen qui som, i no les circumstàncies que vivim o les nostres habilitats’ ‘… nosaltres som responsables de crear la nostra vida’. Un llibre que ens acosta a la física quàntica.

  • jordi r

    14/01/2012 18:15

    Carai, quin nivell d’adaptació del periodisme als nous mitjans de comunicació socials.
    Així es com els hi va a alguns periodistes i mitjans malhauradament, que no s’han sabut adaptar, i veig que a més estaves en el consell de El Punt. Allà alguns periodistes s’han volgut adaptar, però la propietat, la direcció i el consell no estan per adaptar-se.
    Si no acceptem aquest mitjans socials (que no són xarxes socials!!) poc futur li veig a la comunicació.
    Als clients els hem d’anar a buscar on són, i ara, ho tenim clar que és a les xarxes, i no als diaris de paper.
    Salut i bona adaptació a la nova realitat!

  • Pere

    17/01/2012 17:49

    A dalt a la dreta d’aquesta pàgina, on l’autor ens parla de si mateix, hi diu “Si sabés qui sóc, probablement no tindria un bloc”.
    Aaaah. Ara ho entenem tot.

  • Maite P.P.

    18/01/2012 11:58

    Bufff….quanta emprenyamenta!
    Per feina, els ordinadors, son el meu pa de cada dia des de fa més de 35 anys. El millor invent de l’historia es Internet i només estem començant! Tot i així no m’agrada el facebook, veig útil el twitter i altres sistemes de comunicació social, però el facebook a mi, m’aburreix i seguir-lo em suposa una inversió de temps sense rendiment. L’he fet servir de tant en tant com tothom per retrobar gent, però prefereixo mil vegades més passar la tarda amb els amics fent petar la xerrada que deixar-me la retina enganxada a la pantalleta. No soc cap cromanyona per aquest motiu i em molesta que no s’entengui.. alguns us expresseu com si fos la vostra religió…! No es més primitiu qui no accepta altres opcions que no siguin les seves? Voleu dir –tots- que cal tant de soroll? Al Sr. Serrano no li agrada el facebook i ha de poder dir-ho públicament sense que ningú s’emprenyi… i vostè Sr. Serrano, creu necessari jutjar als usuaris tractant-los de discapacitats o fòbics socials només perquè no li agrada la seva forma de comunicar-se? La discapacitat o fòbia social es una malaltia i si vostè diu públicament que son malalts sense ser-ho, se’l pot tractar de mentider i si m’apura, està injuriant als usuaris i com deu saber, l’injuria es delicte. De veritat, el facebook no s’ho val.

  • gele

    24/01/2012 13:50

    Doncs no crec que no té raó :s És una eina com qualsevol altra. Si s’utilitza bé dóna beneficis, si no s’utilitza bé no en dóna… Res més.

    Jo cada dia que em llevo trobo mínim 7 posts amb notícies relacionada amb la política i gent que la debateix… no sé quins amics tindrà aquest home al FACEBOOK… ves en compte no estiguis enfadat amb tu mateix xD

    Generalitzar rocks

  • gele

    24/01/2012 13:51

    I t’hi pots passar 10 mins com 2 hores com 10… tornem a la mateixa qüestió de l’utilitat.

  • Carles S

    26/01/2012 18:27

    Pretensiós i espantadís el senyor rector… com els mitjans de comunicació tradicionals.

  • malallet

    27/01/2012 22:41

    Cert gust per la grandiloqüència, així com posicions ideològiques radicals, també són mostres de la malaltia mental. Jutjar tan a la lleugera denota una (auto percebuda) superioritat moral pròpia d’intel·lectuals que acaben sent autoritaris si arriben al poder.

  • Jordi PL

    16/02/2012 18:59

    Fascinat de trobar vida intel·ligent al planeta Terra. Per una estona em trobaré millor (no ho dic de broma). Gràcies.

  • aleix

    16/02/2012 23:02

    El primer paràgraf, molt bé. La tesi de que ara la gent parla de política en la intimitat i de la intimitat a la plaça pública (internet) està ben trobada. La resta m’agradaria si no fos edificant. Però en la societat líquida, el dir “estem bojos” s’ha convertit en la frase típica dels moralistes, com abans ho era el “tots som pecadors”.

  • Mercè

    23/02/2012 18:26

    L’edad és molt important per entendre les noves tecnologies i les Xarxes Socials, es un canvi de mentalitat que no es fàcil. El senyor Serrano segur que es una persona adulta que tot aquest mon el troba innecessari i, sobretot, feixuc. I en canvi, tots els que hi estan tan en contra de l’escrit, deveu ser joves.
    Quan dic adults…podria ser a partir dels 50. Menys de 50, els que en dic joves, tot i que és molt relatiu.
    De tota manera en aquest mon hi cap tot i tot pot ser bo o dolent, segons l’us que se’n fagi.

  • oxalispescaprae

    25/02/2012 13:14

    Em fa gràcia que no coneguis casi ni es nom el veí del davant, pero una de les 3000 persones q tens agregada com “amic” al Feisbuc” pugui saber si acabes de se pare, si has anat d’excursió el Diumenge, si avui la paella t’ha sortit de pena… És surrealista. Després tanques les cortines perque de l’edifici del davant no et vegin mirant la tele en pijama.
    La teva vida quotidiana només interessa a la gent més pròxima. Que ha de fotre l’amic del l’amic de l’amic de no sé qui amb tota la informació que penges al feisbuc???
    Jo, les fotos del viatge a Viena les mostraré a la gent que vengui a ca meva a prendre un cafetet!!!

  • Antònia

    26/02/2012 22:53

    Feisbuc és o no és en funció de la qualitat dels continguts que hi pengis i del teu entorn de relacions. Més que servir-me per comunicar-me, serveix per expressar-me i en aquest sentit, és una eina més. Una bona eina crec.

  • MERCE

    04/03/2012 10:51

    el que vostè raona, és una gran veritat. M agradaria no obstant esmentar que la creació d aquestes xarxes socials són bones idees per a una comunicació empresarial. El problema ha radicat en el mal ús que part de la població n està fent.

  • curial

    06/03/2012 21:45

    Jo em pensava que parlaria de la fòbia de molta gent a les xarxes socials i resulta que el fòbic era jo. Com es nota que a Catalunya tenen premsa lliure. Si fóra valencià, entendria millor això de les xarxes socials.

  • Corconet.

    07/03/2012 16:11

    El facebook serveix per obligar els altres a llegir-nos. El correu electrònic és més discret perquè només el fem arribar a qui triem i ens podem explicar amb molta més llibertat, però la majoria de persones necessiten la comunicació perquè sí, àmplia, extensa i superficial on prima la quantitat d’interlocutors per damunt de la qualitat i autenticitat de la comunicació. El Facebook satisfà a aquesta gran massa.

  • Anna

    14/03/2012 11:52

    Tinc 25 anys i no tinc feixbuc ni falta que em fa!! alguns de vosaltres podeu dir que no em connecto amb la gent de la meva edat, però us puc assegurar que la meva vida social no se’n ha vist gens afectada. És més, la meva vida social és més plena i satisfactòria perquè la comparteixo amb persones de veritat, no a través d’un ordinador amb gent que diu ser amic/amiga meu/meva quan en realitat potser ni arriben a la categoria de conegut…

  • ninja_CAT

    15/03/2012 17:06

    Totalment d’acord amb en Curial.

    A ecspanya la xarxa social més important és la imperialista.

    Saps a on vénen a viure, enxufar i agafar llocs de poder totes aquestes xarxes socials?

    D’acord amb la relocalització dels afers privats i públics en l’acte comunicatiu que proposa l’autor.

  • irene

    05/04/2012 8:28

    Em sembla un article totalment desencertat i escrit desde la ignorància. La meitat de comentaris que faig/rebo al facebook són precisament de relfexió política o crítica social i la participació en aquests sol ser multitudinària. Sort n’hem tingut del facebook també per a cobrir tot aquella informació que la premsa i medies no volen/poden captar. Com tota eina nova, genera adversaris i temerosos, però com amb tot, és qüestió d’aprendre’n. La comparació en l’últim paràgraf és perversa.. I si us plau, de veritat hem de dir “Feisbuc”?

  • Josep Bruch

    11/04/2012 22:15

    El que has deixat molt clar és la creixent estupidessa social. S’ha de ser ….. per exposar la teva intimitat a la llum pública.
    Per cert, no siguis tant de la seva reaccionària, posa facebook, que ja ens entenem tots.

  • pels nùvols

    14/04/2012 21:37

    Escrit per retallar (perdó, imprimir), com feiem abans, i posar-ho a l’àlbum d’aquelles petites coses amb les quals t’identifiques. No s’hauria pogut explicar millor la soledat. Una detall, personal, tinc fcb, però, amb les meves amigues, amigues, mai ens escrivim res a fbc. Felicitats, Jordi.

  • David

    21/04/2012 17:07

    Els qui critiquen el que diu el Sr. Serrano per què posa en qüestió l’ús que es fa de Facebook ahora que té un blog ténen una mentalitat una mica simplista. De fet, són els esclaus idonis per a una web de tipus Facebook.

    El què qüestiona el Sr. Serrano és l’ús que se’n fa dels mitjans. No es tracta de criticar el mitjà, sinó la manera com s’utilitza. També tenim el telèfon i ben bé que eren qüestionades les “party-line”.

    A més, no veig que el Sr. Serrano expliqui amb qui s’ho fa o si va en calçotets per casa al seu blog, sinó que parla de temes quelcom més interessants.

    Necessitem una escola que fomenti el pensament crític i la capacitat d’abstracció i d’anàlisi. No ens podem permetre tenir una societat amb gent de tant poc criteri per confondre coses tant bàsiques.

  • Corconet.

    25/04/2012 19:36

    Crec que la majoria de gent que obre el seu perfil al Facebook i afegeix com a amics a totes les persones que coneix i altres que ni coneix ho fa perquè busca companyia, però no comunicació. La majoriason persones amb dificultats per compartir idees, que no saben expresar-se gaire bé, que tenen por d’opinar o de comentar el que pensen o senten. Alguns es limiten a compartir fotografies per no haver de parlar o perquè la seva vida és imatge i prou. Potser no tenen les idees clares o criteris propis i eviten posar-se al costat o en contra dels altres perquè això els pocria comprometre.

  • Torrat

    30/04/2012 21:12

    Au, senyor Serrano, ja ha aconseguit que es parli de vostè. Vol “fama”? Ja la té. També podria aconseguir-la amb un escrit més constructiu i menys insultant. Si té Facebook o Twitter, segur que s’haurà guanyat uns pocs adeptes i molts detractors. Coses que passen…

  • Ivan

    09/05/2012 20:10

    Absolutament meravellòs. Jo sóc un paio jove i és horrorós el que aconsegueix el feisbuc. És el narcisisme cutre més absolut. Ho ha resumit tant bé en el seu article. Meravella. Gràcies

  • SergiTV

    13/05/2012 12:58

    Estic d’acord només amb part de l’article, com altres persones que han comentat el mateix.
    Feisbuc es l’invent d’un sonat (demostrat) però serà bo o dolent tan sols en funció de l’ús que se li doni. Resumint: l’invent és vàlid, el que cal analitzar es l’usuari.
    Passa el mateix amb la televisió, el cinema, el mòvil i el propi internet, per posar uns exemples a l’atzar.
    Personalment crec que demonitzar “l’invent”, sigui quin sigui, no ens port enlloc. El que cal es educar la gent, si son petits, o autoeducar-nos, si som adults, per aprendre a fer un bon ús dels invents.
    He conegut alguns feisbuc-fóbics, amb discurs moralista inclós, que es passen el dia davant la tele mirant merda sense criteri i de forma aleatória.

  • Francesc

    16/05/2012 7:49

    Estic d’acord amb tots els comentaris que es posicionen en contra el que es diu en el blog. Es nota que esta escrit desde la ignorancia. I ara la meva ignorancia: president de la universitat progressista? no l’havia sentit mai, pero si existeix, no entenc com el president pot escriure aixo.

    El facebook es una nova manera de relacionarse, si, dir el contrari es mentir. No tothom publica el primer que li surt dels collons i la gent es conscient de les consequencies del fet de “publicar”.

    Els que no son conscients son les persones de les quals et queixes, pero el facebook no te res a veure. Que hi hagi gent aixi es nomes consequencia de l’educacio que han rebut i els unics culpables son els pares, l’ambient, la societat, no les eines.

    Suposu que has escrit partint de l’exageracio, perque en el teu lloc, publicar aquesta entrada al blog em faria mes vergonya que publicar al facebook el que he menjat per dinar. Almenys la publicacio al facebook nomes l’han de patir les meves amistats, no tothom que passa per aqui, com en els blogs.

    Ho sento per la manca d’accents, escrit desde el japo amb un teclat nortamerica i gracies al facebook els meus 10 bons amics, de les 300 amistats que tinc al facebook, saben com em va la vida i la distancia es redueix.

  • penya1992

    17/05/2012 8:41

    Jo sempre que algú critica així li pregunto, llavors vostè vol dir que en algun moment estavem millor oi? SI ara estem fatal, si ara elevem lo íntim a públic i això és nefast, jo li preguntaria: En quin lustre vam estar millor? Potser tot té imperfeccions? QUi diu que si parles pel Facebook vol dir que no parles cara a cara? QUi s’ho ha inventat això? I si tens fòbia social, això és una patologia. Queà passa si en llocd e tancar-te a casa sense parlar amb ningú, ara pots fer-ho a través de les xarxes socials i això et permet agafar confiança i sortir-se’n? No sé nois. Quina manera de criticar les opcions de la gent. Insisteixo, quan vam relacionar-nos millor que ara? A quina època? Espero resposta.

  • Ànima Lliure.

    14/06/2012 13:10

    penya1992, jo et responc:

    El Facebook no és una eina de comunicació sino una excusa per no comunicar-se. No hi ha debats ni gaires opinions. Com a molt, quan algú comparteix alguna noticia publicada en els mitjans, apareixen escassos comentaris breus i el debat s’acaba aquí. Però són comentaris superficials, no hi ha compromís. En general, la gent té por a opinar, tot i que pugui decidir amb qui compartirà les opinions.

    Mai no havia vist un grup tan nombrós de covards necessitats de contacte, però passius i incapaços d’establir-lo.

  • JaumeBadalona

    15/06/2012 23:42

    Facebook, Twitter, etc, són eines. Cadascú les utilitza segons les seves necessitats o la seva personalitat.
    A mi, per exemple m’ha servit per a conèixer gent de diversos països que tenim interessos o aficions en comú i ens serveix per a intercanviar, dades, opinions,….
    També he acabat fent amics a “la vida real” i per a estrenyer llaços amb familiars i amics que viuen lluny i que fins ara només ens comunicaven per telèfon de tant en tant. Ara ens tractem més i de manera més econòmica.
    Que hi ha gent que ho fa servir per a tonteries? Allà cadascú. Com deia abans no és més que una eina. El que en facis ja depèn de tu.

  • Ferran Morell

    08/07/2012 4:41

    Ànima Lliure, jo si que havia vist un grup tan nombrós de covards i passius com tu dius, abans del facebook: són els mateixos que no pregunten al final d’una conferència o una classe encara que tinguin preguntes a fer, i els mateixos que en canvi si criden, canten o ballen als camps de futbol o als concerts perque tothom ho fa alhora i és més fàcil cridar consignes què no expressar un pensament. La misèria humana ha existit i existirà abans, durant i desprès del facebook. Potser ara escandalitza alguns perquè és visible per nous mitjans.

  • Oriol

    31/07/2012 15:34

    Francament, l’article em sembla una exageració desmesurada. I no em preocupa tan això com els comentaris de la gent dient que hi està totalment d’acord.

  • Sunit

    11/08/2012 19:18

    Acho interessante qnduao tentamos aplicar uma noe7e3o de tempo entre grandes transformae7f5es sociais e mais interessante ainda prever a prf3xima transformae7e3o.Alguns fatos interessantes sobre preparae7e3o/inflexe3o tecnolf3gica:A mateme1tica e a fedsica veam evoluindo e0 mileanios no sentindo da automatizae7e3o dos ce1lculos.O embrie3o da Internet nasceu na de9cada de 60, um pouco antes da computae7e3o pessoal.Foram cerca de 15 anos de Web ate9 algue9m cunhar o termo Web 2.0.Olhando de dentro do mundo da Cieancia da Computae7e3o, tenho uma vise3o ranzinza:No geral: Penso que a Cieancia da Computae7e3o e9 um mundo altamente imperfeito. No hardware: A arquitetura vigente foi criada tambe9m na de9cada de 60. Na usabilidade: Por mais que hoje haja mobilidade e telecomunicae7e3o, ainda estamos sempre presos he1 uma tela redgida e bidimensional, um teclado e um mouse. O computador ne3o compreende de fato nossa vf3z, ne3o enxerga o contexto das nossas buscas, nem permitem uma relae7e3o REALMENTE rica com a informae7e3o. A computae7e3o realmente onipresente (ubedqua) este1 LONGE. Na Engenharia de Software: a formae7e3o dos programadores e9 apenas razoe1vel nas melhores universidades. Os cronogramas atrasam, empresas disputam a tapa arquitetos e projetistas realmente competentes. Os programas de3o pau, ne3o rodam em qualquer plataforma, maleme1 se3o internacionalizados. Desenvolvedores discutem a linguagem que vai tornar seu trabalho mais fe1cil e mais re1pido e a evengelizam como se ela fizesse o cafe9 pra vocea tambe9m, sendo que suas bases se3o iguais as das outras.Este3o fazendo avane7os, muitos avane7os em todas essas e1reas, ora, mas e9 claro, mas mesmo assim acho que seu pra sacar que, no meu ponto de vista, tal ponto de inflexe3o este1 um pouco mais longe do que pensamos.

  • Arnau Mal

    16/08/2012 9:18

    Ferran, amb el teu comentari dones tota la raó a l’article.
    Si, ets un tio molt modern i molt “connectat” i això et dona dret a insultar al personal, no se qui es més cromanyó.

  • Josep Maria

    30/08/2012 12:39

    Hi ha Universitat Progressista de hivern? O és només d’estiu per allò que “tota cuca viu”.

  • Arnau Cadell

    31/08/2012 16:07

    Jordi Serrano, tens facebook?, apa, dedicat a mirar la part positiva d’aquest xarxa democràtica i no siguis tan progre-retrògrad-contestatari!

  • Joan omès omès

    02/09/2012 16:28

    El més preocupant de tot, em semblen les línies que fan referència al tracte públic de l’íntim i al privat de la vida pública. És esfereïdor… Personalment, és una idea que enterra tots els principis i que genera fins hi tot inseguretat alhora de parlar de drets, de democràcia, de justícia o de personalitats i reconeixement.
    Estem just davant de deixar caure al nínxol definitivament, la veritat existencial que vesteix els nostres dies. I “potser als consellers d’interior” i amants dels putschs els sembla fantàstic, però… és esfereïdor.

    Feisbuc és només un invent que qualla sobre aquesta idea.

  • Núria V

    04/09/2012 9:02

    Jo tinc Facebook i el faig servir.. tinc “amics ” a les xarxes social i tinc amics. Alguns comparteixen lloc als dos móns. Em considero una persona estimada i amb amics de veritat no líquds i no em considero egocèntrica. apa ja està dit Sr Serrano

  • akhenaph

    06/09/2012 18:50

    La veritat es que aquest típus d’article ja cansa. Dels defectes de les xarxes socials tothom en parla i tothom també s’encaparra en calificar-ne als seus usuaris de “incapacitats socials”.

    Honestament, si algú posa massa coses de la seva privada jo el trec de la meva llista de noticies i punt. De malalts mentals egocentrics n’hi ha hagut sempre, amb i sense facebook i de fet, facebook està per mostrar la realitat de les persones, amb tot el que això implica.
    No ha estat facebook qui els ha convertit en egocentrics, o poc discrets, sinó que ja ho eren i facebook és la via d’expressió genèrica. Si no hagués existit serien igualment egocèntrics però amb els seus pròxims i ni vos ni jo ens n’enterariem. Això si, ni de conya pensem que la societat és més malalta per la simple aparició de Facebook.

    Dit això, aquest típus d’article encaparrat en la descripció d’aquells espècimens de la xarxa delata TOTALMENT al escriptor que demostra que :

    1- No sap usar facebook perque no sap evitar la informació massiva dels seus amics suposadament molt amics.
    2- No vol apendren perque sinó amb 5 o 6 anys que ja te Facebook n’hagués apres.
    3- El seu neguit nostàlgic per el contacte visual entre persones es quasi Hitlerià en el moment en que s’argumenta que no hi ha cap via de comunicació millor que el cara a cara. Deixem que la gent faci el que vulgui.

    I a tot això, abans de Facebook hi havia MOLTES altres patranyes i tàctiques per lligar a la xarxa: mIRC, IRC, Messenger etc etc. I creguim, jo les he usat totes i ni de bon tros soc un malalt ni em falta res… recordi que si un vol lligar és perque al final el que vol realment és fer-s’ho amb algú, i de moment les activitats bàsiques del ser humà no es fan a la xarxa: Ni menjar, ni pixar, ni cagar, ni molt menys follar.

    Miri-s’ho amb bona cara, que de malats, n’hi ha a tot arreu, i sobretot, aprengui a usar-lo i no se sentirà tant atacat.

  • asc

    19/09/2012 19:35

    Ho basem tot en la pel·líula “La red social” del Sorkins, o què? Una mica de rigor!

  • Jo mateix

    20/09/2012 8:58

    Calla idiota. Tu què cony saps, si jo tinc amics de veritat a la vida real o no. Probablement en tindré més que tu, millor que deixis les noves tecnologies pel jovent que als vellots us espanta.

  • carquinyoli

    22/09/2012 0:41

    Facebook o Llibre de cares es un interessant conglomerat de relacions.Segurament te raó amb l’egocentrisme y la naïvetat(?). El vertader problema de la web es la interceptacio de dades, trencaments de seguretat i les formacions de bots. Voste, amb respecte, esta força antiquat en aquest tema.

  • carquinyoli

    22/09/2012 11:25

    de fet te la vas carregar tu solet. Si amb aquestes lleis que us treieu de sota l’aixella. ja saps, l’excess de contruccio que es va carregar els bansc,politiques centralistes cap a madrid, cultura politica de superpotència, pensar amb el cul i desaprofitar grandíssimes pportunitats per anar en la bona direcció.

  • Rod K

    25/09/2012 15:49

    El problema resideix més en l’ús que en fa societat adolescent actual, que sincerament és preocupant. És probable que xarxes com el facebook, així com la infecta música que abunda a la ràdio, hagin col·laborat a crear una societat que, en determinats àmbits, resulta ser molt nefast. Que nenes de 12/13 anys pengin fotos provocatives seves, al meu entendre, no és molt normal, entre molts d’altres casos. Però bé, sembla que la societat adulta vol mirar cap a un altre lloc i no assumir cap responsabilitat que els seus fills es comportin de tal manera. En fi, així va el món.

  • Marc Compte

    28/09/2012 19:33

    Colló, quanta ràbia cap al facebook, no? Mira que jo no el faig servir mai, però aquesta demonització de les xarxes socials em sembla massa totalitària i extremista. No tothom és tan impulsiu.

  • xerrar

    11/10/2012 16:35

    Malament comparant…qui té la culpa que els programes mal anomenats del cor tinguin tanta audiència?, perquè no crec que a ningú se li obligui a asseure’s hores i hores escoltant les misèries d’uns quants, que cobren per explicar la seva vida.
    Tots els mitjans públics assequibles al ciutadà són de lliure acceptació o no, per tant no culpem als mitjans, xarxes, blocs, etc., sinó a nosaltres mateixos per no saber utilitzar-los adequadament. Mai diguis o expliquis allò que pugui ser utilitzat, i no pensis sque és tan privat el que comentis si abans no t’has preocupat per que el sigui.

  • Verbis

    14/10/2012 23:21

    Increïble la quantitat de gent que escriu i es pensa que el que escriu li pot interessar a algú.

  • Marçal

    24/10/2012 22:20

    akhenaph… Ara ho has dit clar! el 90% dels usuaris de Facebook, posem el 80% de twitter i els nostàlgics del mIRC o MSN messenger utilitzen aquestes eines per lligar…i la resta per fer el xafarder!

    Ànima Lliure, la comunicació no significa debat… quan surto a fer la cervesa amb els amics, almenys nosaltres, no debatim si l’IBEX 35 ha pujat una mica perquè els mercats blablabla… sinó que riem de la cara que feia en Fulano el dissabte a la nit, del grup de rock que ha descobert en Pinganitu, de la rossa que passa per l’altre vorera…
    I dius que no hi ha debat?? a través de Facebook hem organitzat la festa major del poble, et sembla poc?
    Vols més arguments? Jo estudio a distància… on creus que fem les reunions per fer treballs en grup, ens passem apunts, aclarim dubtes, etc.?

    I a mi digueu-me anti-nostàlgic, però el correu tradicional sol (i solia) portar més males noticies (altrament dites factures) que bone; al Facebook, almenys, sempre pots veure alguna noi o noi guapo en fotos.

  • CDEbFGAbB

    30/10/2012 3:50

    Mon Dieu, Sr. Serrano. Quina polseguera que ha aixecat. No sé si ho ha fet a propòsit, però a aquest pas la seva capacitat de convocatòria amb els el·ludits usuaris de feisbuc superarà de llarg la mani de l’11S. Hahahaha….

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús