Per un estat català socialista (1)

P1190872.JPG

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Universitat de Vic em va invitar a una reflexió en veu alta. Es tractava d’una taula, on també participava Salvador Cardús, sobre “quin país volem construir”. Això em va obligar a pensar-hi una mica i aquí van unes pinzellades de quin país m’agradaria tenir.

En primer lloc, com a bon republicà federal, m’agradaria tenir un estat català federat a Espanya, a Ibèria o a Europa. Ni més ni menys com Francesc Pi i Margall o Narcís Roca Farreras. Si no ho volen els espanyols, ens federem a Europa, i si els europeus no posen a la presó uns quants dels seus dirigents com Mario Draghi, doncs ens federem només a l’ONU.

Hi ha una frase que ha fet fortuna i que, en canvi, trobo del tot desafortunada: “Si no hi ha federalistes a l’altra banda, amb qui ens federem?” Podríem dir: “Si no hi ha independentistes a l’altra banda, amb el suport de quins espanyols ens independitzem?” Creure que la independència és més fàcil que un pacte federal és d’una ingenuïtat sideral. Igualment, creure que fins que no tinguem federalistes a l’altra banda no podrem tenir un estat català federat és igualment ingenu, i pretendre una reforma de la Constitució és literalment surrealista. Per tant, el meu punt de vista depèn del dia de la setmana, què voleu que us digui, tinc contradiccions i dubtes, molts dubtes sobre el que cal fer. Dilluns, dimecres i divendres sóc federalista; dimarts i dijous sóc independentista i els cap de setmana descanso.

El federalisme no és equidistant entre l’unionisme i l’independentisme, parteixen de la mateixa arrel: el republicanisme federal de Pi i Margall i de Josep Narcís Roca Farreras. Independentisme i federalisme s’oposen igualment a la dreta i el neofeixisme.

Per tant, més enllà de les politiqueries habituals encara és necessària aquella aliança que fa més de cent anys plantejava Francesc Pi i Margall, una aliança de catalanistes (Lliga) amb federals, que ara en diríem entre federalistes republicans i independentistes.

 

10 comentaris

  • Kadra

    08/04/2013 11:32

    En llegir el títol m’havia fet la il·lusió que parlaria de “socialisme”, és a dir de com superar el capitalisme. Què hi farem.

  • Daimiel

    10/04/2013 22:17

    Opino exactament el mateix que Kadra: col·locar aquesta “reflexió” en un web d’un diari més o menys seriós em sembla una autèntica presa de pèl als lectors.

  • Josep

    11/04/2013 18:03

    Però a aquest home què l’hi passa? Fa uns dies ens sorprenia amb una carta en espanyol al Sr. Cebrian d’El Pais en que gairebé demanava perdó per ser català i ara surt amb això dels seus dubtes existencials que a ningú no interessen. Sr. Serrano, només cal ser català per ser independentista i patriota. Cap patriota de cap país vol pertanyer a un altre i això del federalisme es un invent ranci, federats, si, però amb Europa si de cas que es el que toca. Espanya ja ha passat a la història per nosaltres tot i que les lleis encara no ho reconeguin. I els caps de setmana no descansi, pensi una mica i deixi de fer el botifler d’amagatotis.

  • DCG

    11/04/2013 18:15

    Per federar-se cal fer-ho amb algú que ho vulgui fer, sinó no es pot
    Per independitzar-se només cal ser prou gent convençuda, decidir-ho i fer-ho
    Com van fer els americans, o els cubans, o els lituans.
    Constitucions, exercits o cabres de la legió a banda.
    Si es pot evitar, millor, però hi pot haver morts.
    Fi de la classe de P3 sobre la diferencia entre federalisme i independentisme per al Sr. rector

  • Jordi Serrano

    12/04/2013 10:39

    com us expliqueu que el primer independentista, Narcís Roca Farreras, sigui federalista? No podem discutir amb elegància?

  • Joan de Serrallonga

    14/04/2013 19:32

    Socialisme saps q es? Un dia ets federalista….

    Llegeix el manifest de proces constituent.cat i aprendràs mesures socialistes o potser creus q el socialisme es el PSC?

    La majoria som independentistes,dp es construirà, la Republica Catalana socialista

  • Sergi Dantí

    15/04/2013 12:33

    Que malament ens cau que hi hagi gent que dubte. En contes de sentir la alegria de que un home que pensa ens digui que te dubtes, tots li salteu a sobre perquè te el valor de compartir amb els demés les seves inseguretats, els seus dubtes. Jo, personalment, no dubto. Però aprecio i agraeixo que hi hagi gent que tracti als seus lectors com a iguals, no com ignorants que han de ser conduïts.

  • Germán Camacho Blasco

    15/04/2013 18:57

    I les accions a les vegueries. 6 de vegueries per continuar bè.

  • Francesc Picas

    16/04/2013 16:19

    Una cosa és tenir dubtes i l’altra molt diferent ser un cagadubtes i no saber per on navegues. Si van tant despistat que es prengui un temps de reflexió. No será per falta d’nformació i amb una mica de sentit comú no és tan difícil aclarar idees. Aquest és el nivel dels opinadors? Déu meu!

  • Jordi Serrano

    18/04/2013 12:35

    O sigui que per tu el normal és tenir certeses. Et felicito, la vida ja et desmentirà. Gràcies Sergi, m’has entès.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús