On és la burgesia catalana? Per un estat català socialista (2)

 

setc18.jpg

           El proper estat català s’ha de posicionar clarament contra aquesta mena de globalització tramposa: “La globalització. Ah, sí… una meravellosa excusa per a moltes coses”, ens diu al llibre Antiglobalització el francès R. M. Solow.

Estem assistint al setè any de crisi del totxo i al cinquè de la crisi provocada pels banquers, potser que en comencem a extreure algunes conclusions. Quan Karl Marx i Friedrich Engels van escriure el Manifest comunista van dir: “El poder modern de l’Estat no és més que un comitè que administra els afers a tota la classe burgesa”. Ara els afers de la burgesia ja no els administra l’Estat, la burgesia s’està proletaritzant i els estats ja no pinten res, l’autèntic nucli de poder que administra els interessos són els ludòpates hiperrics del casino global, un 1% de la població. Té un Comitè Central format per uns presumptes senyors del BCE, l’FMI, el BM, Goldman Sachs, Standard and Poor’s, etc. Ens manen els bàrbars només interessats en beneficis a curt termini i que voldrien un món on es poguessin fer negocis sense gent.

A més, els catalans hi tenim un problema afegit. L’exconseller de Cultura de la Generalitat Josep Manuel Tresserres, un dels polítics més brillants i desaprofitats del país, deia que les classes dirigents catalanes desapareixen amb la globalització i que, per tant, cal que les classes populars ocupin el lloc del que ha abdicat, com sempre, la burgesia catalana.

9 comentaris

  • Sergi Dantí

    15/04/2013 12:27

    Excel·lent. Curt, senzill i profund. Gràcies, Jordi Serrano.

  • Germán Camacho Blasco

    15/04/2013 18:48

    No tenim educació. Primer en de cumplir amb el Estatut i les Vegeries. es clar.

  • Francesc Picas

    16/04/2013 16:10

    Quina mania a barrejar independencia i socialisme! Si no hi ha socialisme no hi ha indpendència, molt bonic, molt democràtic. Potser que deixem que la gent voti el que vulgui en un nou estat verdaderament lliure i democràtic.

  • Jordi Serrano

    18/04/2013 12:40

    Expressar l’opinió no es contradiu amb voler referendums. No?

  • c_carles

    18/04/2013 19:56

    Home, encara no tens clar que la burgesia mai ha estat socialista, el seu nacionalisme acaba a l’alçada de la butxaca.

  • Pere

    18/04/2013 21:12

    Doncs, la burgesia catalana, com sempre. Esperant que Madrid els solucioni el problema (perquè per a ells, aquest procés que ens durà a la llibertat, és un problema). Esperant un Espartero, un Prim, un Primo de Rivera o un Prim (el de Reus). O un Franco. Però em sembla que, aquesta vegada, se l’hauran de pintar a l’oli. Perquè guanyarem. I es faran fotre.

  • Josep

    20/04/2013 20:14

    Eliminem la “qüestió catalana” del nostre dia a dia i després podrem ser un país “normal” en el que les ideologies, la manera d’administrar els diners a fi de comptes, passin a ser el leit motiv de la política. En una independència catalana ja no hauriem de parlar de si un se sent o no català per que no tindria sentit, ni necessitaríem cap burgesia que impulsés ni entengués res. Cadascú seria el que es socialista, liberal, democratacristià o directament un fatxa i la gent votaríem purament per ideologies sense més. Això si seria una autèntica revolució per Catalunya: una sola bandera, un sol idioma oficial tot i que la gent parli a casa seva el que l’hi doni la gana, un sol territori i fora caretes. Al pa, pa i al vi, vi.

  • bertibert

    21/04/2013 12:49

    Aquest article em sembla molt dolent. És un clar exemple del mal favor que ens fa sovint gent d’esquerres que sembla que els fa mandra això de pensar amb intel·ligència. Bon dia

  • victor pallejà

    21/04/2013 16:51

    La veritat és que tenim un problema greu per fer créixer la ex-burguesia en confiança i remplaçar l’oligarquia que fa negocis a Madriz. Ja no mana peró ho sembla i aixó ja és molt. D’altra banda si podem viure com a Belgica o a Holanda ja podem llençar cuets!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús