Arxiu del dilluns, 22/04/2013

Neoliberalisme català, un oximoron Per un estat català socialista (3)

dilluns, 22/04/2013

 

vermell3.jpg

Javier Marías escrivia fa uns anys que vivim uns temps on recordar una cosa de fa més de quinze dies és de mala educació.

Quin és el model de país que volen els que ara ens manen aquí? Volien “‘irlanditzar” Catalunya, vés per on! Anem a la famosa conferència “Refundant CDC. Notes sobre la conferència d’Artur Mas: El catalanisme, energia i esperança per a un país millor” del 20 de novembre de 2007. Es diuen coses com aquesta:

“Irlanda i Finlàndia són països relativament petits, com Catalunya; sense grans recursos, com Catalunya; sense un gran poder, com Catalunya; però són països que caminen per la via de la qualitat i de l’excel·lència, més que no pas Catalunya. Fa només 20 anys hauria estat impossible posar aquests dos exemples; avui se’n parla, i molt.”

Sort que també se cita Finlàndia. O aquesta altra:

“La proposta és aquesta: Jo m’arrisco a fer-ne una, al voltant d’una idea central (…) deixem que progressivament el ciutadans escullin el servei social que més s’adapta a les seves necessitats com a persona, i fem que l’oferta d’aquests serveis, pública o privada, es vagi adaptant a la demanda. (…) En definitiva, aquest canvi que proposo comporta potenciar el dret a triar per part de l’usuari el servei que més li convé.”

 

És a dir, el principi neoliberal del xec escolar, sanitari, etc. És a dir, l’Estat garanteix una part i de la resta ja t’espavilaràs. I una amenaça:

“Radical ha de ser també en la denúncia dels abusos que pateix.”

 

D’aquí ve que, quan van poder, van fer inspeccions a tots els perceptors de pirmis de Catalunya durant un mes d’agost. Aquestes mateixes idees porten d’altres a fer 150.000 inspeccions als perceptors de subsidis d’atur –miserables!– i, en canvi, a les 650 persones enxampades amb diner negre a Suïssa se’ls envia una amable carta. Quina barra! Emilio Botín, ell sol, va pagar “voluntàriament” sense cap inspecció l’equivalent a tots els pirmis catalans d’un any

Però si voleu més precisions anem a veure què deia David Madí al llibre Democràcia a sang freda. Així s’entén millor això del model irlandès. Madí ens explica que en aquest país l’impost de societats és del 12%, l’equivalent de la Seguretat Social el 5%, l’impost de la renda i l’IVA es redueixen a la mínima expressió. Proposa eliminar a Catalunya “unes quantes figures impositives anacròniques i immorals, com són l’impost de successions i el de patrimoni”. Vol situar l’impost de societats en el 20% en un primer estadi i rebaixar l’IVA i “l’impost sobre la renda un 30% i aconseguir un marc fiscal simplificat que ens situï en els nivells fiscals més baixos d’Europa”. Per si no hagués quedat clar, proposa que: “Catalunya ha d’adoptar, en un període d’una dècada, una estratègia de xoc fiscal”. Collons! És la proposta econòmica més neoliberal que he sentit mai a l’Estat espanyol, ni els més agosarats del PP s’han atrevir a tant.

Ara David Madí és el president del Consell Assessor d’Endesa, aquesta empresa que tant ha fet per la nació catalana. D’una empresa, o una part d’ella com FECSA, que se la va apropiar en un jutjat de Reus en 24 hores un home com Juan March, què se’n pot esperar?

Confirmo als llibres de memòries de Jordi Pujol que, efectivament, abans el model de CiU era Suècia. Anem enrere.