Arxiu del mes: maig 2013

Ens amenacen de deixar-nos sense sanitat pública (Per un estat català socialista (7))

dilluns, 27/05/2013

setc18.jpg

 

______________________________________________________________________

El conseller Boi Ruiz, el dia de la presa de possessió, va recomanar des de TV3 als ciutadans que es facin d’una mútua. El 18 de febrer de 2011 va dir: “Ens agradaria obrir l’opció a un model assegurador diferent de l’actual. Seríem partidaris d’instaurar un model molt més europeu, en què els ciutadans subscriuen una pòlissa bàsica: una assegurança obligatòria per a aquells que tenen un nivell de renda alt”. És a dir, el model nord-americà, on els joves rics sans paguen una mútua i els malalts i pobres van a la sanitat pública infradotada. Fa por. Als EUA el 50% de la sanitat és privada i hi dediquen un 17,6% del PIB. A Espanya només el 30% de la sanitat és privada i només hi dediquem un 9,6% del PIB. Quasi la meitat. Als EUA unes 100.000 persones moren de coses que aquí es curen i 60 milions de persones viuen sense assegurança mèdica. Estem disposats èticament a acceptar que un nen mori de càncer perquè els seus pares no tenen diners per pagar la químio? Ens estem tornant tots psicòpates?

No explicaré ara que una part de les mútues catalanes tenen la seva arrel en el robatori franquista de les mútues obreres i tampoc explicaré que una part de la medicina privada catalana ha estat de sempre un desastre, vegi’s el sanejament amb diners públics per tres vegades de l’Hospital General de Catalunya i de l’Aliança també tres cops.

Ens deixarem robar una de les més brillants conquestes de la democràcia, com és un sistema de salut pública barat, eficaç i molt ben valorat pels ciutadans? Estem creuant una frontera que porta a la fi del contracte social i a la fi de la pau civil.

Les pensions privades són d’alt risc (Per un estat català socialista (6))

dilluns, 20/05/2013

focd 208.jpg

 

Dimitris Christoulas, el ciutadà grec que es va suïcidar, ho va fer precisament perquè després de pagar durant 35 anys una pensió privada es va quedar sense res. Ara volen acabar amb les pensions públiques tot i que saben que són les úniques que tenen garantia a mitjà termini, com ens ho demostra l’experiència acumulada de Xile, per exemple, o de la mateixa Espanya, on els plans de pensions privats han estat un fiasco.

Mentrestant hi ha un fons acumulat per a les pensions a Espanya de 65.000 milions d’euros que en aquests anys de crisi i a pesar de tot ha anat creixent. El superàvit el tercer trimestre de 2012 era de 4,4 milions d’euros.

El Fons Monetari Internacional s’ha atrevit a fer un estudi encunyant el nou concepte “riesgo de longevidad”. Quins cracs! Segons aquests individus hi ha un riesgo que la gente viva más de lo esperado”. L’autor intel·lectual d’aquesta bretolada és un tal JoséVinyals, que havia estat sotsgovernador del Banco de España. Dios los cría y ellos se juntan. A aquest presumpte senyor no només no el van detenir, sinó que l’han premiat nomenant-lo conseller financer i director d’Assumptes Monetaris i Mercats de Capitals de l’FMI. La mateixa institució de la qual va ser director gerent el gran guru dels negocis, el que ha fet el forat econòmic més gran de la història d’Espanya i cap de Bankia, Rodrigo Rato.

L’any 1975 hi havia uns tres milions de pensions, la major part simbòliques. Ara hi ha vuit milions de pensionistes. És el programa contra la pobresa més eficaç a Espanya. Ara la despesa en pensions s’apropa al 9%, però molts països del nostre entorn arriben fins al 15%, és el camí que encara podríem córrer.

Acabarem posant la Universitat a Cervera (Per un estat català socialista (5))

dilluns, 13/05/2013

imagesCA9EAGF8.jpg

 

______________________________________________________________________________________

Aquests dies s’està dirimint l’acomiadament d’un nombre incalculable de professors universitaris, uns 300 a la UAB, quasi 580 a la UPC (La Vanguardia, 20-3-13); en total probablement seran acomiadats entre 2.000 i 3.000 professors universitaris a Catalunya. Significa l’atac més greu a la Universitat des del franquisme. Significa a més la fi del relleu acadèmic.

L’augment del 66% en les taxes acadèmiques fa que ja no estudiaran els millors, els més capaços, els millors estudiants, sinó totxos fills dels rics. Tant parlar d’excel·lència per acabar rebutjant els millors. De fet, com el fill de Gaddafi, Saif, que va estudiar a la London School of Economics. Casualment, Saif Gaddafi es va doctorar copiant la tesi doctoral, això sí, fent una donació d’un milió i mig de lliures esterlines. El director de la London School of Economics del moment era Anthony Giddens, l’ideòleg de Blair i la tercera via. No és casualitat.

Aquesta catèrvola de neoliberals ens deixaran una petita universitat a Cervera –com la de l’any 1718– i totes les altres tancaran per manca de diners. Això sí, la gran diferència entre el 2013 i el 1714 és que llavors tothom va entendre que era el resultat lògic d’una derrota militar i la consegüent humiliació cultural. Almenys abans podíem posar el retrat del rei a l’inrevés. Ara no, ara ens ho administra el nostre propi govern. Què haurem de fer, posar la fotografia del Mas Colell al revés?

La darrera proposta és que el rector no l’esculli la pròpia universitat –recordem que ara hi ha un sistema de vots ponderat ja molt restrictiu– sinó el govern. Als consells socials ja hi han anat posant persones del món empresarial; ara regalaran directament la universitat pública a una iniciativa privada que mai ha sabut fer una universitat privada competitiva i que ha vist els llicenciats com un perill. A les escoles de negocis suggereixen eliminar del currículum algunes coses perquè es considera que als empresaris catalans no els agrada tenir gent molt preparada.

M’agradaria pensar en una utopia. A Alemanya els dos darrers Länder on van provar de posar taxes als universitaris les han tret, per la força de l’SPD, dels Verds i de Die Linke

Educació, la darrera prioritat. Per un estat català socialista (4)

dilluns, 6/05/2013

P1190775.JPG

_____________________________________________________________________________________________________

 

El maleït, malvat, pèrfid i infernal govern tripartit va augmentar la plantilla de mestres en molts milers, va quasi acabar amb els mestres interins fent unes oposicions que van batre tots els rècords. Aquell govern que era com una pesta, detestable i nefand, va impulsar també la sisena hora, acabant amb un greuge que era que qui anava a l’escola concertada al final de l’escolarització havia fet l’equivalent a un any més de classe.

El govern actual el primer que va fer va ser eliminar la sisena hora i despatxar milers de mestres o, si voleu, no els va despatxar, va deixar de contractar-los. Per tant, va augmentar la ràtio escolar, ja força elevada. I no fa res per equilibrar la immigració a l’escola pública, que és del 82%, una vergonya. Quan Artur Mas era conseller en cap va donar el concert a escoles privades d’elit adduint que “els sobraven diners”. És veritat que el conseller Ernest Maragall no es va atrevir a tocar privilegis a les classes altes. Però i ara? Potser que els traiem, no? No té sentit fer pagar impostos per donar-los als rics.

Mentrestant a Finlàndia el nombre d’alumnes és de 17 per aula i són els primers a PISA, quina casualitat! Aquest mateix país dedica a educació el 6,1% del PIB, mentre que Catalunya hi dedica el 4,7%, abans de la crisi. Ara la cosa deu fer feredat.

A un país canalla i bergant com Veneçuela tot el sistema educatiu, des de l’escola bressol fins a la universitat, és gratis. Quines coses!